HOMENATGE ALS ELEMENTS

El 27 d’octubre de 2011 es va inaugurar a la biblioteca de les Facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona una nova taula periòdica dels elements. Té unes característiques singulars: a la ubicació de cada element hi ha el símbol, el nom, el nombre atòmic i la massa atòmica, i el fons de cada casella és l’espectre d’emissió de cada element.

Recordem aquest concepte. Quan es subministra energia a la matèria, alguns electrons poden absorbir-la i poden passar a ocupar posicions més allunyades del nucli (Aquesta terminologia no és prou precisa, però ho és prou per entendre’ns, sense trair l’essència dels fenòmens). En deixar de rebre energia, els electrons poden retornar a les seves posicions habituals i cedeixen l’energia al seu entorn.

Des de començament del segle XX sabem que l’energia està quantitzada, és a dir que un electró no pot tenir qualsevol valor d’energia sinó només alguns valors. En metàfora que el prof. Lluis Navarro va citar en l’acte de presentació de la taula, aquesta idea de quantització és equivalent a la idea de que a un ascensor només s’hi pot accedir pels pisos, no entre pisos. El mateix passa amb els electrons al voltant dels nuclis: només poden tenir valors discrets d’energia.

La llum blanca és una suma de radiacions de diferents energies, des de les menys energètiques (vermell) fins a les més energètiques (violeta). Quan la fem incidir en la matèria alguns electrons absorbeixin alguna d’aquestes radiacions. La llum blanca que travessa la substància, llavors, ha perdut algunes d’aquestes radiacions perquè se les ha quedat els electrons que s’han excitat. Si descomponem mitjançant un prisma aquesta llum després de passar per la substància, veurem que li falten alguns colors, precisament els corresponents a les freqüències de la llum que han absorbit els electrons excitats. La llum blanca descomposta un cop ha estat parcialment absorbida per un àtom se’n diu espectre d’absorció, que és com un arc de Sant Martí amb algunes franges negres. Amb els nostres ulls només veiem la llum visible, però el fenomen passa també amb radiació infraroja i llum ultraviolada.

Quan els electrons dels àtoms cedeixen l’energia que han rebut, emeten radiació de les freqüències corresponents a l’energia que perden. Aquesta radiació emesa, en ser descomposta per un prisma, mostrarà ara el negatiu de la situació anterior. Mostrarà determinats colors sobre un fons negre. Aquest és l’espectre d’emissió. Tot això va ser descobert el segle XIX per Kirchhoff i Bunsen, que van comprovar que cada element té uns espectres d’emissió i d’absorció propis, que permeten identificar els elements de forma inequívoca.

Els colors dels espectres d’emissió i d’absorció dels elements va fascinar a Eugènia Balcells (Barcelona 1943), una artista plàstica de producció molt variada (“artista conceptual”) entre Barcelona i Nova York, i que té també una formació tècnica. Els darrers anys s’ha interessat per instal•lacions on la llum i el color en diferents suports són les seves eines bàsiques de treball. L’any 2009 Eugènia Balcells va fer un muntatge complex al centre Arts Santa Mònica, de Barcelona, dins del programa sobre art i ciència que dirigeix Josep Perelló, professor de la facultat de Física de la UB, i amb l’Eulàlia Bosch de curadora i responsable del projecte pedagògic.. Un dels elements més destacats de l’exposició era la taula periòdica mural amb els espectres d’emissió dels elements, on s’ajunten dues icones de la física i de la química: la taula periòdica , i els espectres d’emissió, un dels inicis experimentals de la teoria quàntica. Els científics de les nostres facultats li van posar l’ull amb voluntat d’apropiació…

Exposició Freqüències, Arts Santa Mònica 2009

I després de diverses negociacions ja la tenim. S’ha editat en format póster de 136 per 96 cm, i en una edició d’artista, de la que se’n han fet vint exemplars. Aquesta darrera consta de cadascuna de les caselles dels elements, perparats per tal que siguin distribuits en una superfície de 6,50 per 2,80 m, formant una taula periòdica mural. És la que és penjada a la biblioteca.

Els canvis respecte de la versió original de l’exposició són mínims. S’han traduit els noms dels elements al català, i s’hi han afegit alguns elements que a la taula original no hi eren. Ara arriba fins el copernici, el 112. El fons dels darrers elements és gris perquè encara no es coneixen els seus espectres. Com a detall significatiu, l’element 103, que en terminologia oficial catalana és el laurenci, s’ha escrit com a lawrenci, atès que el nom que té és en honor al científic Ernest O. Lawrence, inventor del ciclotró i de la transmutació artificial dels element. La transcripció fonètica al català del nom d’un element derivat d’un nom propi no tenia precedents, perquè s’havien acceptat els noms de rutherfordi i bohri. No és exactament el mateix perquè la h és muda i la w s’ha de pronunciar u, però jo també hauria preferit lawrenci…

Han col•laborat en l’edició el Vicerectorat d’Arts, Patrimoni i Cultura de la UB, els dos deganats, la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Química i com a patrocinadors les empreses Solvay i BASF.

Amb aquesta taula periòdica ja són tres les taules periòdiques murals de la UB dignes de menció. La de l’aula Garcia Banús, a l’edifici històric, que forma part del Museu Virtual de la UB; la Taula Magna, taula periòdica mural pintada a l’Aula Enric Casassas de la facultat de Química, i la taula Homenatge als Elements, que des del 27-10-11 és penjada a la paret de la biblioteca de Física i Química, a un lloc noble per als químics: just a sobre de l’edició enquadernada completa del Chemical Abstracts.

La Taula Magna. Aula Enric Casassas, facultat de Química UB.

Homenatge als elements, Eugènia Balcells 2009-2011