Fa deu anys ja vaig explicar que és la kombutxa o kombucha [+]. Ahir els supermercats VERITAS d’alimentació ecològica (i força esotèrica, però no de quilòmetre zero) publicaven un anunci a tota plana a La Vanguàrdia sobre els seus 20 anys i ens descobreixen que venen kombutxes MUN, que produeix un tal Jordi Dalmau a Mataró. Diu que les va descobrir el 2015, però això és perquè no llegeix el meu blog, on ja se’n parlava el desembre de 2012.
Tampoc aquest senyor deu ser molt gran, perquè si no sabria que als anys cinquanta del segle 20 la kombutxa mare passava de casa en casa com ara fan alguns amb el kèfir i altres productes fermentats. Nostàlgia… nostàlgia de la joventut, no pas nostàlgia d’aquella massa gelatinosa i viscosa que vivia a una palangana posada a una calaixera de la meva àvia.
Però com que tot torna, ara anuncien la kombutxa com una de les solucions a la desintoxicació de l’organisme i al tractament de la síndrome de Gilbert [+], una malaltia benigna del fetge que, llegeixo, no necessita tractament i afecta l’1% de la població en alguns moments.
Pronostico que amb la kombutxa passarà el mateix que amb els aquarius, les begudes energètiques i altres beuratges: s’introdueixen com a begudes funcionals per hidratar, estimular o semicurar, i la gent s’ho acaba bevent com a refresc.
Actualment hi ha dotzenes de petites fàbriques que fan tota mena de kombutxes artesanes. Com si fossin cerveses. A tots els supermercats en venen, no cal que siguin Veritas, no voldria fer-los publicitat, només faltaria això…
Publicat per cmans 
CLAUDI MANS 