NO TAN SINISTRE, PROFESSOR LLOVET

25/10/2021

Sinistre” és el qualificatiu que el professor Jordi Llovet dedica -en la seva columna de l’ARA de dissabte 23 d’octubre- a un programa de ràdio que fan per Radio Clásica, i que es diu Longitud de onda. A aquest programa, dos físics i melòmans  (Fernando Blázquez y Yolanda Criado) relacionen la música i els nous avenços científics, les plicacions terapèutiques, curiositats, aplicacions tecnològiques en una àmplia varietat de temes. De dilluns a divendres, a les 11:00.

El professor Jordi Llovet és un paradigma de l’intel·lectual erudit i implicat en les humanitats. Fa deu anys va publicat l’apassionant llibre “Adéu a la Universitat” on plasmava les seves idees, i amb el que hi estic en absolut acord i en absolut desacord. Podeu veure’n la meva crítica-elogi aquí: [+]  https://cmans.wordpress.com/2011/05/06/adeu-a-la-universitat/

Per què Llovet qualifica de sinistre un programa tan estimulant con Longitud de onda? En les seves paraules, en el programa citat “qualsevol música és pasada pel sedàs de les categories científiques – ones de freqüència, neurones dels oidors, mal de panxa i coses així- com si la ciència pogués explicar alguna cosa de l’essència musical”.

Davant d’afirmacions com aquestes, podem aventurar dues hipòtesis. La primera, que Llovet no ha entès res, probablement per manca de formació bàsica en ciències -no té el vocabulari bàsic quan diu ones de freqüència, per exemple- però que amb una formació mínima arribaria a entendre que els conductors del programa no pretenen ni han pretès mai explicar “l’essència musical” (quoque ça soit). .

La segona hipòtesi és que Llovet hagi decidit a priori que no vol saber res dels camps científics, perquè ell ja sap que hi ha coses que la ciència no explicarà mai. Tornem a Llovet: “(la música) ve a ser com la religió: cap ciència l’explicarà mai”.

Qualsevol de les dues hipòtesis representen un fracàs de tots aquells que pretenem ajudar a fer un pont entre les famoses dues cultures, de manera que els més científics tinguin perspectiva d’humanitats, i viceversa.

Fa venir ganes de plegar.


NOU PROJECTE: TEXTOS INTROBABLES

08/09/2021


Al llarg dels anys, i especialment des de 1980, he anat publicant una pila de textos, i no tots són articles científics ni acadèmics: hi ha reflexions, entrevistes, inauguracions, o ressenyes de llibres. Altres són articles d’història de la química, de didàctica o de divulgació, però en publicacions de difícil accés, sigui perquè són antigues, perquè són d’àmbit molt restringit, perquè són fulletons que no han tingut difusió, i, si es troben, caldria cercar en biblioteques.

M’ha semblat oportú recopilar-los, perquè algun d’aquests textos pot tenir cert interés. He procurat només posar-hi escrits en els que hi hagi almenys una idea aprofitable. La qualitat de les reproduccions és molt variable, i en algun cas francament dolenta: en certs casos s’han hagut d’escanejar fotocòpies, i després passar-les a format pdf, i la qualitat se’n ha ressentit. L’ordenació no és temàtica, sinó cronològica.

A cada text hi ha, al començament, una contextualització de quan i per què es va escriure. També hi ha una il•lustració referida al tema, de la que en molts casos se’n indica la procedència. Hi ha textos llargs, curts i curtíssims, en català, castellà i algun en anglès. Aquests reculls es solen fer perquè als autors els sap greu que es perdin documents -que l’autor considera valuosos- però que a vegades només l’autor sap on són. La conjunció de jubilació i pandèmia ara ha propiciat fer-ho, tasca que requereix una important feina d’endreçar. No estic dient res que el lector no sàpiga, perquè ell també ha endreçat llibres, apunts, roba, objectes i tota mena d’andròmines.


A partir del dilluns 13 de setembre, i de dilluns a divendres, cada dia un Text Introbable. Ho penjaré al meu blog cmans.wordpress.com i ho anunciaré al Facebook i a Twitter.


Espero que el projecte t’interessi.