ERUPCIÓ: NI FLAMES NI CENDRES

20/09/2021

Sento que una periodista ha preguntat als bombers de l’illa de La Palma: “¿Y por qué no hacen nada para extinguir el volcán”? Innocent i ignorant, s’imagina que un volcà és un incendi que es pot tractar com els altres incendis.

Però el llenguatge amb que la major part de gent descriu una erupció volcànica no és gaire més científic. Aclarim molt breument tres idees bàsiques, que s’haurien d’incrustar al cap dels nens de les escoles quan els expliquin els volcans..

  1. A un volcà no hi crema res, perquè no hi ha res combustible. La lava és un mineral del tipus de silicats, que no pot cremar. Quan és molt calenta, naturalment que ens cremariem si la toquéssim, però això és un altre sentit del terme cremar. La flama del gas crema perquè el gas es crema però la lava crema tot i que la lava no es crema.
  2. Les flamarades que surten d’un volcà no són flames, perquè no s’hi crema res. És mineral incandescent. Si va a parar al bosc o a la casa del costat, el bosc o la casa es cremen i llavors sí que hi ha flames de l’incendi.
  3. Les cendres que desprèn un volcà no són cendra, perquè la cendra és el producte d’una combustió, i hem quedat que a un volcà no hi ha combustions. Les cendres, que s’haurien de dir cendres volcàniques, són petites pedretes, silicats de mida de gra molt petita, que poden pujar molt amunt de l’atmosfera pels corrents de convecció generats pel volcà i l’aire calent del seu entorn i, com que són sòlids erosius, poden fer mal als motors dels avions..

Tot això ja s’havia explicat el 2010 [+] quan hi va haver l’erupció del volcà islandès al que anomenen Eyjafjallajökull, tot i que es diu només Eyjafjalla. El jökull final vol dir gelera. I ho anirem explicant cada cop que faci falta


Les 60 columnes al diari ARA de 2016 a 2021

06/05/2021

Aquesr és el darrer recull que publicaré, per ara.

https://www.dropbox.com/s/ystb9hnnq1dm7h3/2021%20columnes%20diari%20ARA%201%20a%2060.pdf?dl=0


70 ETIQUETES NOTABLES.

30/04/2021

Penúltim recull dels continguts dels meus blogs, amb 70 etiquetes notables. La setmana que ve, el darrer (per ara) perquè s’acaba l’estat d’alarma. Pots compartir-ho amb qui vulguis, com sempre.


https://www.dropbox.com/s/jw562wthrtt29hx/2021%20Llibre%20Facebook%20ETIQUETES.pdf?dl=0


68 cartells notables

23/04/2021

Recull de cartells notables que he publicat a Facebook els darrers cinc anys. Compartible i descarregable. [+]

https://www.dropbox.com/s/qhlu7vppksp6dta/2021%20Llibre%20Facebook%20CARTELLS.pdf?dl=0


LLIBRE 12 DEL BLOG. Llibres i bibliografia

16/04/2021

Darrer i curt lliurament de les entrades al meu blog, amb tots els índexs. La setmana que ve, coses noves…


https://www.dropbox.com/s/4rxap7e08vxnzdd/2021%20Llibre%2012%20del%20blog%20Bibliografia.pdf?dl=0


LLIBRE 11 DEL BLOG. Llocs diversos, gent diversa

09/04/2021

Recull nº 11 (i penúltim) d’entrades al meu blog. Des de la catàstrofe de Fukushima a Ferran Adrià.

https://www.dropbox.com/s/y1wl56h2p893f9h/2021%20Llibre%2011%20del%20blog%20Llocs%20i%20gent%20.pdf?dl=0

Pots reenviar-ho a qui vulguis, com sempre.


LLIBRE 10 DEL BLOG. Analogies político-científiques, Prospectiva, Matemàtiques

26/03/2021

https://www.dropbox.com/s/vxth9r3tpwz429v/2021%20Llibre%2010%20del%20blog%20Analogies%20pol%C3%ADtiques.pdf?dl=0

Com sempre, pots compartir-ho amb qui vulguis. Queden dues entrades més d’aquesta sèrie.


EL LLIBRE 9 DEL BLOG. Química, Física i Medi Ambient

19/03/2021

25 articles variats d’aquestes temàtiques.

Com sempre, pots compartir-lo amb qui vuiguis. Els reculls anteriors són a aquest mateix blog cmans.wordpress.com


EL LLIBRE 8 DEL BLOG. Jocs de i amb paraules

12/03/2021

24 capítols relacionats amb jocs de paraules, més o menys. Pots compartir-lo amb qui vulguis.

https://l.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fwww.dropbox.com%2Fs%2F428yklvlpa9rnkh%2F2021%2520Llibre%25208%2520del%2520blog%2520Jocs%2520de%2520paraules.pdf%3Fdl%3D0%26fbclid%3DIwAR2ldGX7WMI96NbLok0xI-dunHclj4LJwvzrvUnKTWv5fu8YVs3AecrVke4&h=AT2F3v-jVHr-o1tABerbqxORjnBUaZVszpJja2WCcD3ED_6GNtB6SHasl41nfIyNNrXUe8JbwhqURLjIdIzZP4s4oFRVeIZfouIT3Oz8I3AuAUPlBX9J7IrUfW905ScbHg&__tn__=-UK-R&c[0]=AT09rewroX0z8cHvhs_z_JCxcuQO1d0YKLZHKiPNbSvwQqGAdJEhjmVqbnVlf_B3Owaq1EowrT-V21Ug8QpG8bj1TwCyZLBGoaIFh9tplSc16A06n_Pkw3rpXp85kFR1EHMK…


TRANS I GÈNERE

09/03/2021

Em trobo pel carrer un parell de pintades convocant per avui 8-3-21 una vaga transfeminista, i amb un símbol que no havia vist mai, però que es pot deduir què vol dir, més o menys. Parlem-ne.

Fes clic a les imatges per veure-les bé

Vaig iniciar tímidament una incursió en els temes de gènere i sexe en el post Quants colors hi ha a l’arc de Sant Martí?, I veig que el tema ha avançat i s’ha complicat molt, tant pel que fa al nombre de subconjunts classificables dins del col·lectiu LGTBI, que ja en aquell temps era LGBTTIQQ2SA.  I cada un dels subgrups i grupuscles té el seu nom i la seva bandera, com es pot constatar als enllaços [+] .  Parlar d’això -des de fora- ens portaria a un exercici llarguíssim, amb la probabilitat d’equivocar-me, jutjar malament i gairebé ofendre a alguns militants especialment sensibles a adjectius que per a mi són neutres i descriptius, però sentits subjectivament se senten com a ofensius , com ja m’ha passat algun cop. No seguirem per aquí.

La representació mitjançant símbols del sexe i del gènere dels individus, ja té molts anys.  A aquest enllaç [+]   hi pots trobar els símbols més clàssics de mascle i femella, i totes les seves variants. Els símbols bàsics d’home i dona procedeixen  dels símbols de l’antiga Grècia i Roma per indicar els déus Ares – Mart (i el metall coure)  i Afrodita – Venus (i el metall plata).

Hi ha diverses interpretacions del significat dels símbols. L’interpretació clàssica indica que el símbol de Mart, déu de la guerra,  és un escut i una llança, i el de Venus és un mirall. Aquests símbols van ser adoptats pel biòleg Carl von Linné el 1751 per indicar el sexe d’individus, animals i plantes, juntament amb el símbol x per als hermafrodites i individus híbrids. Es pot suposar que Linné va adoptar el símbol de Mart perquè es podia atribuir a un penis en erecció, i el símbol de Venus es referia a una vulva, però no sé trobar la confirmació d’aquesta suposició.

Hi ha moltíssimes representacions dels gèneres per tal d’identificar les portes dels lavabos, quan no són unificats. Tots els lavabos de tots els països -al menys, d’Europa- són plens de representacions enginyoses, procaces o trivials per identificar el gènere, i a vegades són simples lletres, com M, F, H, … i no saps si M és masculí o mujer i si H és hembra o hombre, o què. El més curiós que he vist és als lavabos del Museum of Pop Culture (MoPOP) de Seattle (WA), fundat per Paul Allen, fundador també de Microsoft. Al costat d’identificacions clàssiques com les siluetes d’home i de dona (per cert, quantes dones van actualment amb faldilles trapezi…?), dels símbols biològics de la fletxa i la creu, i de la composició dels cromosomes humans XY i XX hi figuren altres representacions en broma de robots, d’androides i altres símbols.

Entre les llistes estàndard  d’emojis no hi ha aquests símbols de gènere, però es poden trobar en altres col·leccions. Des de fa uns anys Apple i WhatsApp van crear cares i figures d’emojis amb molt poques, si no cap, referències de genère, per facilitar els missatges unisex..

El símbol transgènere, o transfeminista, tal com és al carrer, és una combinació dels signes de gènere masculí i femení junts en un mateix cercle, afegint-hi o no la barra que creua el signe masculí (que també indiaca mascle transgènere), i un tercer braç inclinat cap amunt,. Les dues versions del símbol representats a la figura, i que són al barri de Sant Andreu de Barcelona, tenen el braç masculí en dues orientacions diferents -l’artista encara no ho acabava de tenir clar- essent el genuí el de la figura de l’esquerra (el tercer braç tallat), però el braç de la dreta sembla que tingui una estrella al final, en lloc d’una fletxa. No sé si és incompetència del grafiter o un símbol diferent que no trobo. Podria ser això darrer, perquè en el text es parla de vaga transfeminista, mentre que en els codis dels símbols es parla de transgènere. El concepte de transfeminista és més militant, tal com Frida Kahlo va definir amb el seu símbol , amb un puny dins del símbol femení, i tot de color lila. No entrem en el tema de la Frida, santa laica per a molts, però plena -sembla- de contradiccions internes i externes…