“LLIÇONS DE QUÍMICA”

21/04/2023

Bonnie Garmus és l’autora d’aquesta novel·la, que pel que diuen ha estat un fenomen editorial a Europa i els Estats Units. L’autora ha treballat als sectors mèdic, educatiu i tecnològic, i es nota al text. La traducció al català és feta per Bel Olid i és excel·lent, des del meu punt de vista. L’han traduida a trenta-nou idiomes. i en faran una sèrie de televisió.

És una novel·la que interessarà als científics -i sobre tot a les científiques- que investiguen a un centre públic, als cuiners que tenen un programa de televisió,i als divulgadors que creuen que la cuina és un bon tema per fer divulgació de la ciència, i especialment de la química, i al públic interessat en el paper de les dones a la societat dels anys seixanta. Efectivament, la protagonista, Elisabeth Zott, investiga en un cenrre públic – la novel·la comença el 1952- i és acossada pel fet de ser dona. No se li reconeix la seva capacitat de portar a terme projectes de recerca propis si no són dirigits per homes.

Se’ns expliquen les seves relacions amb Calvin Evans, que va camí de ser un premi Nobel, i aquestes relacions són una de les claus de la novel·la. L’acusada personalitat de la Zott, la seva racionalitat, el seu ateisme i la seva anàlisi freda de tot el que li passa no deixen gaire lloc per romanticismes ni relacions convencionals. Calvin mor en un accident, i a partir d’aquí canvia la perspectiva del relat.

Al cap de pocs anys ens trobem la Zott com a mare soltera, amb una filla petita superdotada -la Mad– i un gos també superdotat, en Dos de Set, acomiadada del centre de recerca i buscant-se la vida. Finalment l’agafen com a presentadora d’un programa de televisió sobre cuina , on el revoluciona fent-lo realment un programa on explica les receptes des del punt de vista científic, Li costa començar però finalment h triomfa totalment. No oblidem que això passa el 1961.

Pel mig, una dotzena de personatges secundaris,, com el director del centre de recerca, un pastor metodista amb el que tenen converses sobre religió, la secretària del centre de recerca, els periodistes de la cadena de televisió, la mestra de la nena, la veïna que fa de cangur alguns dies… Tots els personatges estan ben dibuixats, versemblants i tenen un paper rellevant en els esdeveniments, encara que abans els hagi titllat de secundaris: ho són perquè la seva presència és més limitada.

Recomano aquesta novel·la, que es llegeix amb facilitat i rapidesa. Només no m’han agradat les figures de la nena i del gos, massa superdotats, al meu entendre…Això dona una component una mica màgica a la narració, però és una crítica menor.


Textos Introbables 7.04. LA TUTORIA DE FINAL DE CARRERA (2015)

23/03/2022

Un dels escrits sobre didàctica universitària. Crec que pot ser útil, i de fet, pel que em deien els alumnes, ho era.


Textos Introbables 7.02. PAGAR POR LO QUE NO CONTIENE. COMUNICACIÓ AL CONGRÉS ODELA (2015).

18/03/2022

Aquest important congrés, organitzat periòdicament per ODELA i dirigit per Jesús Contreras, és un dels més transversals del món de l’alimentació. Hi ha comunicacions i assistents molt interessants.


Textos Introbables 6.13 “SUSTANCIAS Y PRODUCTOS COTIDIANOS” Revista Alambique (2015)

14/03/2022

La revista Alambique no és introbable, però és tan cara que només és a alguns centres docents… És probablement la millor revista per al docent de ciències de batxillerat en castellà, i s’edita a Barcelona. Aquest text, i el que vindrà (Text Introbable 7.03 sobre “El que tothom ha de saber de Química“) són el que tothom ha de saber de química.


Textos Introbables 6.10 “LAS TRES “CADUCIDADES” DE LOS LÁCTEOS” Revista TecniFood (2014)

07/03/2022

Article fet d’encàrrec, sobre un tema tècnic relatiu a una preocupació quotidiana. Espero que ajudi a fixar algun criteri i no llencem els iogurts tan aviat…


Textos Introbables 4.08. CATALUÑA, EL PAÍS TENSIOACTIVO. CATALONIA THE SURFACTIVE COUNTRY (2008)

15/12/2021

La Sociedad Española de Químicos Cosméticos (SEQC), entitat molt potent amb seu a
Barcelona, va organitzar el 2008 el 25º congrés de la International Federation of
Societies of Cosmetic Chemistry (IFSCC)
, i em va demanar un text per a la revista. Vaig fer una versió d’un text ja reproduit aquí, en castellà i anglès.


Textos Introbables 3.2 JOSÉ RAMÓN DE LUANCO: QUÍMICO Y QUÍMICA EN TRANSICIÓN (2005)

08/11/2021

És la vida d’un professor de química de la UB que va arribar a rector accidental en el canvi del segle XIX al segle XX. La seva biografia ens pot dir alguna cosa als que vivim cent anys després.


ERUPCIÓ: NI FLAMES NI CENDRES

20/09/2021

Sento que una periodista ha preguntat als bombers de l’illa de La Palma: “¿Y por qué no hacen nada para extinguir el volcán”? Innocent i ignorant, s’imagina que un volcà és un incendi que es pot tractar com els altres incendis.

Però el llenguatge amb que la major part de gent descriu una erupció volcànica no és gaire més científic. Aclarim molt breument tres idees bàsiques, que s’haurien d’incrustar al cap dels nens de les escoles quan els expliquin els volcans..

  1. A un volcà no hi crema res, perquè no hi ha res combustible. La lava és un mineral del tipus de silicats, que no pot cremar. Quan és molt calenta, naturalment que ens cremariem si la toquéssim, però això és un altre sentit del terme cremar. La flama del gas crema perquè el gas es crema però la lava crema tot i que la lava no es crema.
  2. Les flamarades que surten d’un volcà no són flames, perquè no s’hi crema res. És mineral incandescent. Si va a parar al bosc o a la casa del costat, el bosc o la casa es cremen i llavors sí que hi ha flames de l’incendi.
  3. Les cendres que desprèn un volcà no són cendra, perquè la cendra és el producte d’una combustió, i hem quedat que a un volcà no hi ha combustions. Les cendres, que s’haurien de dir cendres volcàniques, són petites pedretes, silicats de mida de gra molt petita, que poden pujar molt amunt de l’atmosfera pels corrents de convecció generats pel volcà i l’aire calent del seu entorn i, com que són sòlids erosius, poden fer mal als motors dels avions..

Tot això ja s’havia explicat el 2010 [+] quan hi va haver l’erupció del volcà islandès al que anomenen Eyjafjallajökull, tot i que es diu només Eyjafjalla. El jökull final vol dir gelera. I ho anirem explicant cada cop que faci falta


Les 60 columnes al diari ARA de 2016 a 2021

06/05/2021

Aquesr és el darrer recull que publicaré, per ara.

https://www.dropbox.com/s/ystb9hnnq1dm7h3/2021%20columnes%20diari%20ARA%201%20a%2060.pdf?dl=0


70 ETIQUETES NOTABLES.

30/04/2021

Penúltim recull dels continguts dels meus blogs, amb 70 etiquetes notables. La setmana que ve, el darrer (per ara) perquè s’acaba l’estat d’alarma. Pots compartir-ho amb qui vulguis, com sempre.


https://www.dropbox.com/s/jw562wthrtt29hx/2021%20Llibre%20Facebook%20ETIQUETES.pdf?dl=0