Jo no hi era però m’imagino com va anar. Un alumne comença a resoldre el problema de Matemàtiques i li diu al vigilant de l’aula:
-No hauria de ser 2z i no 2x?
El vigilant, que no sap del tema, diu:
-No ho sé. Vés fent altres problemes, que ho pregunto.
I va al president del tribunal, si és per allà, i aquest -que tampoc té per què saber-ho- diu que ja ho preguntarà. Truca al coordinador de la seva universitat, que tampoc no ho sap i que ho pregunta al coordinador de les PAU, que tampoc ho sap, i aquest ho pregunta al coordinador de Matemàtiques de Catalunya, que és qui ha vigilat i control·lat les qüestions.
I resulta que el paper que ell va passar a imprimir deia 2z i no 2x. Hi ha una errada!
Truca perquè truquin a totes les universitats que truquin a tots els tribunals que truquin a tots els presidents que truquin a totes les aules on es fa l’examen en aquell moment i que diguin que és 2z, no 2x. A algunes aules l’avís arriba al cap de vint minuts, a altres al cap de mitja hora. Uns presidents decideixen donar una mica més de temps de l’examen, altres no…
Què hauria passat si el coordinador hagués tingut una mica més de temps per decidir? Hauria fet quatre números, i hauria vist que el problema TÉ SOLUCIÓ TAL COM ESTÀ ESCRIT amb l’errada, que resoldre’l no és més difícil i que el millor hauria estat no dir res, perquè segur que molts alumnes ja l’havien resolt.
Però ja era tard. A l’alumne li diuen que refaci el problema amb el nou enunciat, amb el temps que això li suposa. Potser ara s’equivoca i abans el tenia bé. Potser es posa nerviós… I si em falten aquelles dècimes per culpa d’això…?
I certs mitjans de comunicació, histriònics, sucant-hi pa. “Com poden avaluar si són gent que comet tantes errades?” “L’Institut d’Estudis Catalans ha revisat els exàmens i se’ls cola un las ciències. Doncs sí que fan bé la seva feina.” “A un lloc havia de dir 64.446 i deia 64.4446.” “Rumors no confirmats d’altres errades intolerables.” “Que els nostres oients ens comuniquin tot allò que hagin detectat.” “Un mapa sense llegenda…” “Que la setmana que ve es torni a fer l’examen de Matemàtiques.” “Que dimiteixi algú.”
L’escàndol de la selectivitat és la quantitat de bajanades que s’han dit, histriòniques, ingènues o malintencionades, totes per una errada que en realitat gairebé no ho era. La resta són errades d’impremta però sense cap conseqüència. Que canviin d’impremta, naturalment. L’escàndol és la ignorància de com van les proves, com si no sabéssin que el problema de l’errada val menys d’un 1% de la nota total de selectivitat, que tots els alumnes es troben en les mateixes circumstàncies, que el problema tenia solució, que acceptaran qualsevol de les solucions, …
Em sap greu per les persones que, directa o indirectament, s’hi han vist afectades des dels seus càrrecs i han intentat donar la millor de les sortides al conflicte: la coordinadora general de les PAU, i el president del Consell Interuniversitari. La seva eficàcia per tal d’evitar els problemes a les PAU, la seva sensibilitat per tal que no sigui l’alumne qui pagui les conseqüències d’una errada només les sabem els que hem estat presidents de tribunal i hem hagut d’anar a resoldre amb ells algun estropici provocat per algun vigilant o corrector que potser ha perdut algun examen, o algun alumne que s’ha emportat l’examen a casa …
Per estrès el que hi va haver aquell any en què certs piquets volien entrar a les aules i impedir que es fessin els exàmens. Mossos i piquets enfrontats a la porta i jo a dins com a president intentant relaxar els alumnes, amb l’examen aturat. Vint minuts inacabables.
CLAUDI MANS 
[…] dic més perquè una lectura de l’article L’escàndol de la selectivitat de Claudi Mans. Ho explica molt bé i a més de forma més divertida que ho faria […]
Benvolgut,
Voldria matisar alguns aspectes del teu post, especialment quan dius que “L’escàndol és la ignorància de com van les proves, com si no sabessin que el problema de l’errada val menys d’un 1% de la nota total de selectivitat, que tots els alumnes es troben en les mateixes circumstàncies” i també la referència a altres èpoques més estressants.
Efectivament, tots els alumnes que han escollit matemàtiques a la fase general estan en la mateixa situació i l’examen els representa un 20% de la nota corresponent a aquesta fase que és la mínima considerada obligatòria per superar les PAU.
Tots els alumnes que ha posat matemàtiques a la fase específica, l’assignatura els pot suposar entre 0,5 i 2 punts que es poden sumar directament a la nota d’accés (promig entre fase general i expedient de batxillerat). Això dependrà de si s’han examinat només de mates o d’altres assignatures de modalitat i també dels estudis universitaris als quals optin.
Hi ha finalment un tercer grup d’alumnes de ciències que ha decidit no examinar-se de matemàtiques i ha optat per biologia, física, química, CC de la Terra…De fet, han de triar quatre assignatures com a màxim.
No podem parlar doncs de les mateixes circumstàncies. Aquest últim grup que esmento, a la meva escola, es va considerar afortunat i ho celebraven mentre que en els altres predominava el desencís i la incertesa bo i que tinc la sort de treballar en un centre que any rere any els resultats de les matèries de ciències són francament força més alts que el promig de Catalunya. (Per cert, dos dels meus alumnes de química han quedat en 6à i 8à posició respectivament a les olimpíades nacionals de química!).
Els nostres alumnes actualment no viuen situacions francament estressants com les que esmentes però tenen una altra pressió crec que molt més alta: la nota de tall actualment depèn de la mil•lèsima aconseguida i, a tall d’exemple, els qui som tutors de batxillerat de ciències sabem que només els qui acabin el batxillerat amb excel•lent i mantinguin la nota a PAU, tenen opció a entrar a medicina. La competència és ara molt alta. Posem-nos en la pell d’aquests alumnes (costa però un docent ho ha de saber fer) i entendrem com uns simples errors d’enunciat (dificultat a part) en un examen decisiu per a ells poden desestabilitzar-los i ser motiu de fortes queixes.
No entraré en els detalls de la tipologia i la dificultat de l’examen que entre els professors de matemàtiques ha generat també debat però que s’hagués fet un aclariment passada mitja hora d’haver començat la prova, va provocar una pèrdua de temps i de concentració molt important en un examen complex (els qui van intentar buscar la matriu inversa, van beure oli!). A més, en algunes aules se’ls va demanar que el tornessin a fer de nou, mentre que en d’altres se’ls va donar l’opció de refer-lo si els quedava temps (parlo del meu tribunal). Això va provocar que algun alumne que havia fet bé l’exercici amb l’error inicial en l’enunciat refés el problema…Això no hauria d’haver passat.
Situacions com les descrites en un examen específic com les matemàtiques generen un greuge comparatiu i considero que l’elaboració anual i organització d’exàmens d’aquesta índole no ha de presentar errors, ni tan sols tipogràfics. I alguna cosa no s’ha fet bé.
Totalment d’acord amb el que dius de la premsa: titulars alarmistes i amb poc coneixement del procés de les PAU. I acabo: els exàmens de química (malgrat que també hi havia una equació mal igualada) els trobo molt bons en potenciar el raonament i la interpretació dels resultats, la contextualització de les situacions que es presenten i les qüestions sobre el treball experimental. Molt allunyats dels problemes tipus que solen demanar a altres comunitats autònomes on sembla que només importi el càlcul purament mecànic. Curiosament a les reunions on ens convoquen per informar de l’examen de química, només hi ha queixes (infundades en molt bona part) sobre els temaris, els exàmens, etc…Cada any les mateixes queixes amb variacions. Hi he deixat d’anar.
Salutacions
Benvolgut Jaume,
tot el que dius és ben cert i va bé que ho matisis. No entro en la diferent valoració de l’assignatura de matemàtiques a l’hora de comptar per la nota final de les PAU. Jo tirava al dret sense el matís.
Les PAU no són proves totalment objectives, en el sentit de que tothom fes la mateixa prova i fos avaluat igual. Hi ha molts avaluadors diferents, cadascun dels quals pot avaluar de forma diferent el mateix treball. Hi ha factors incontrolables, com la lletra o la netedat de presentació del treball. Malgrat que com a corrector jo procurava buscar el resultat, no pots obviar la millor disposició personal si l’examen és fet amb bona lletra, sense faltes d’ortografia, ordenat i sense guixades. Les condicions físiques de l’aula són també element no objectiu: massa calor, massa fred, més atepeïment, el paper dels vigilants que parlin entre ells o que ajudin a mantenir el silenci, són factors que influeixen en la tranquil·litat dels alumnes.
Finalment, el pes de les notes del batxillerat sobre la nota final introdueix un factor distorsionador incontrolable absolut.
El resum és que potser els diferents tribunals i aules han donat diferents temps i han informat de forma diferent els alumnes del què calia fer amb el famós problema de matemàtiques. Però els aclariments de que l’examen serà avaluat de la manera més favorable per a l’alumne (acceptant com a vàlida la resolució o l’intent de resolució amb qualsevol dels dos enunciats) auria de fer dissipar la major part de dubtes.
Hi haurà molta més dispersió de notes degut als factors no control·lables que he citat al començament, i que són presents sempre, que no la dispersió atribuïble al problema de matemàtiques. Penso jo…
Comprenc la “histèria” dels alumnes -una parenta pròxima va entrar a medicina l’any passat- però això no hauria de justificar determinades reaccions més en fred. Ni el paper galdós dels periodistes en aquest afer.
Un altre aspecte. La pressió que els alumnes viuen per la milèssima, haig d’acceptar que en bona part és degut a les universitats, que inventen carreres i titulacions a priori desitjables sense cap més voluntat que captar alumnes bons, enganyant-los i fent sortir a les denominacions paraules rimbombants (plenes de bios i nanos) sense que al darrera hi hagi realment un ensenyament coherent i bàsic. Això ho detecto a les sessions d’orientació universitària que faig cada any. Els hi dono un decàleg que comença:
a) Si dubtes en la preinscripció, prioritza les titulacions més generals
b) Si dubtes en la preinscripció, prioritza la titulació amb més matemàtiques
etc.
Mira si han canviat les coses que quan jo vaig anar a matricular-me per primer cop a la universitat, un company meu de batxillerat va decidir de què es matriculava un minut abans de pagar la matrícula. Ni selectivitat, ni númerus clausus, ni notes de batxillerat. Et matriculaves del que volies.
Cordialment,
Claudi
Doctor Mans,
M’agradaria que fes un cop d’ull als criteris de correcció de la pregunta 7 de l’examen de Química:
Feu clic per accedir a pau_quim13jt.pdf
Es tracta d’una reacció redox espontània. S’ha de calcular la variació de l’energia lliure estàndard i en el solucionari apareix la fórmula:
“Relació entre l’energia lliure i el potencial: ΔG = n F E”
de manera que els càlculs donen una variació positiva per una reacció espontània.
He enviat un missatge a l’oficina de coordinació de les PAU però ara mateix (dilluns 17 a les quatre de la tarda) encara es manté la resposta (al meu entendre, equivocada).
Cordialment,
M. Assumpció
Hola,
a l’hor que ho he mirat (17:15) al solucionari hi apareix un signe “-” en l’expressió que cites, i que no poses . Jo crec que la resposta del solucionari és correcta.
En tot cas, el que és segur és que fluor i clor oxiden el bromur…
Veig que ara ja ho han rectificat. Gràcies!
M. Assumpció
Bona nit senyor Mans,
Sense voler-me fer pesat i atenent a que vaig ser un alumne privilegiat que va poder mirar-se la pròpia selectivitat amb molta tranquil·litat ( en la meva època a Matemàtiques només dcemanaven un 5 ), m’agradaria matissar un dels aspectes que, en la meva humil opinió banalitza massa a la lleugera.
És cert que hi ha multitud de variables que afecten a la realització d’un examen, podríem arribar a pensar que el fet d’haver-se adormit uns minuts i l’haver de córrer per arribar a temps poden afectar al resultat final com tots els factors que vostè esmenta.
No obstant, això, penso que és imprescindible que els enunciats, d’examens tan determinants i trascendentals per als nostres joves i que es realitzen en un període de temps tan apretat, no continguin ni errades ni ambigüitats ni interpretacions confuses.
En aquest sentit m’agradaria esmentar el fet que en l’exercici on hi havia la “z” canviada per la “x”, penso que hi ha, com a mínim, una possibilitat de confusió quan es diu que “el vector (2, 1, -1) és una solució del sistema …”.
El fet que la solució d’un sistema sigui un vector és correcte matemàticament parlant però el fet d’enunciar-ho així pot conduir a la reflexió que si la solució ve donada per un vector tota la recta que pot generar el vector és solució i per tant es tracta d’un sistema compatible indeterminat amb un grau de llibertat en lloc d’un sistema compatible determinat que és el que, vista la correcció, es vol demanar.
Penso que caldria ser molt curosos en aquests asspectes per tal que a la dificultat dels examens no s’hi afegeixin problemes d’interpretació que poden ser determinants, no en una pregunta sinó en tot l’examen en qüestió.
Si anem sumant detalls …
Bé no voldria extendrem més en aquest tema, només volia il·lustrar el fet que la cura i la precisió haurien de ser un valor pel que s’hauria de vetllar.
Salutacions
Josep
Hola, gràcies pel comentari.
Algú m’ha comentat posteriorment a la redacció de l’entrada que parlar del vector solució del sistema és una forma poc habitual i que pot haver induït a confusió als alumnes. Ho desconec: no sé què s’explica als alumnes i no puc jutjar-ho. Si la pregunta no es podia resoldre perquè no s’expliquen així les coses, la pregunta hauria d’haver estat invalidada. Però jo només he sentit comentar pels mitjans l’error 2x – 2z.
Serà interessant veure el resultat final de les notes de matemàtiques, i també veure quants dels estudiants es presenten a repetir aquesta prova, vist que tindran l’opció de fer-ho. Serà també interessant veure si els fan fer només un problema o tota la prova, i si els comptarà la nova nota, o la millor de les dues. Estic segur que seran pocs els que voldran repetir, que els faran fer tota la prova, i que els valdrà la millor de les notes. Si jo fos polític i ho hagués de decidir ho faria així. Però jo no hauria fet repetir la prova.
Per descomptat que la precisió i la cura en la redacció haurien de ser un valor molt important, i de fet ho són. Però puc afirmar, en vint anys en que vaig participar de les proves de les PAU, que he vist proposar problemes d’examen que el coordinador no havia resolt abans i que no tenien solució. I durant l’examen s’ha hagut d’improvisar un redactat factible. Per sort, han estat casos esporàdics.
Només puc entendre el rebombori d’aquest any per l’auge de les xarxes socials i pel nivell d’indignació social global, no per la gravetat de la situació comparativament amb altres edicions.
Estimat Claudi
Escric amb un retard més que considerable, ja fa gairebé dos mesos de les PAU (aprofito les vacances per llegir els teus blocs). Estic totalment d’acord amb tu. Porto molts anys de president de tribunal i com has dit n’hem viscut de molts colors i més greus que aquesta, i que només l’entrega i l’esforç de les persones implicades en la gestió de les PAU han minimitzat els danys pensant sempre en la solució que perjudiqui menys a l’estudiant. Sovint m’he vist implicat en haver d’aplicar alguna solució d’urgència, el mateix primer dia de les proves vaig sortir de casa a les cinc del matí i vaig arribar a quarts de deu per solucionar un problema, com que es va solucionar no va sortir a la premsa. Per això m’ha dolgut el tractament que se n’ha fet des de la premsa, especialment la del grup Godó. Les PAU és una de les coses de gestió que funciona millor, per un fet que no té tanta transcendència i en la majoria de tribunals s’havia resolt sense problemes s’està dinamitant tot el procés sencer. Estem donant arguments al ministre Wert que les vol suprimir. En el meu tribunal vaig mirar el rellotge quan vaig haver avisat a la darrera aula, passaven tretze minuts de l’hora, en aquest temps els alumnes s’estan acabant de llegir l’examen, gairebé no han començat, a més els vaig dir que si necessitaven més temps els donaria un quart d’hora addicional. Es va acabar tot el rondineig que havia generat l’avís. Tots els alumnes van acabar a l’hora, cap va necessitar més temps, ni els de TDA. Possiblement algun president de tribunal no va tenir prou tacte, perquè a vegades depèn de com avisis les coses es genera més rebombori, i no els va donar temps addicional i això genera nervis i problemes.
A reveure
Atilà
Atilà,
gràcies pel teu comentari. Res s’hi pot afegir, només donar-te la raó. Magnificant els problemes només donem arguments a qui es vol carregar el sistema. Un sistema, per cert, que s’ha anat adaptant a les noves necessitats i que podria adaptar-se més encara, sempre que li deixin fer.
Bon estiu,
Claudi