Molt sovint es solen trobar grumolls de camions per les autopistes. I ara que la major part són lliures de peatge, més. Val la pena reflexionar una mica sobre les causes de la situació.
La velocitat màxima per a camions a les autopistes és, a Espanya, de 90 km/h. La longitud màxima d’un camió amb semiremolc tipus trailer és de 16,50 m. Quan un camió d’aquests ha d’avançar-ne a un altre d’igual ha de recórrer, per tant, els 33 m de la longitud de tots dos camions, més les distàncies de seguretat d’abans de començar a avançar i la que ha de deixar , un cop avançat. Imaginem que venen a ser en total 45 m.
Suposem que el primer trailer va a 85 km/h, i el vol avançar un altre a 90 km/h. Quant temps tardarà en aconseguir-ho? La velocitat relativa és de 5 km/h. Per recórrer 45 m es tarda, a 5 km/h, 25 segons. Quasi mig minut, durant el qual han circulat un al costat de l’altre durant uns interminables 625 m. I si el que s’ha d’adelantar és un semiremolc que transporti vehicles, que pot fer fins a 21 m de llarg, es poden tardar fins a 34 segons, durant els que la parella de camions recorrerà ¡més de 800 m!.
Així es crea una magnífica embussada dels cotxes que venen pel darrere a 120 km/h o més i que en arribar al tap hauran de frenar, amb el perill que això representa, si l’autopista és de dos carrils. Si és de tres, el tap no és tan gran, però hi haurà canvis de via inesperats, vehicles que dubten a avançar el parell de camions, i en resum més caos i perill. Per això molts camioners renuncien a avançar un camió que tinguin al seu davant, i s’acoblen a la seva velocitat. I ja en tenim dos, molt més difícils d’avançar. Es crea un vincle inmaterial entre tots els camions del grumoll, vincle generat per una propietat comuna a tots, que és la velocitat semblant, i, diguem-ho tot, el raciocini dels conductors que prefereixen arribar una mica més tard que crear el caos a la carretera.
Sembla que prohibiran que, determinats llocs, i determinats dies i hores, els camions s’avancin entre ells, i es formaran unes vistoses caravanes que faran que a la pràctica les autopistes tinguin un carril menys . Però hi haurà un dia que aquestes fileres de camions s’uniran completament entre ells, passaran per una via pròpia, i del conjunt en direm corredor ferroviari de mercaderies. Però jo ja no ho veuré…
Els grumolls de camions són un exemple d’auto-organització, en anglès self assembling, que es dona en molts sistemes fisicoquímics. L’exemple més simple i quotidià d’això el trobem en les dissolucions de tensioactius. Quan hi ha moltes molècules d’aquestes a la dissolución, no caben totes a la superfície i unes quantes s’ajunten a l’interior del líquid d’una manera estructurada: formen agregats de centenars o milers de molècules que acosten les seves cues no polars cap a l’interior de l’estructura. Els processos de la nanotecnologia es basen, molt freqüentment, en processos d’autoorganització… però això ens portaria lluny, com els camions que travessen Europa.
CLAUDI MANS 