FÍSICA I QUÍMICA A 6è DE PRIMÀRIA

Per tal d’introduir els alumnes de 6è de primària al món de la física i la química, amb el seu mestre – en Miquel, amic de fa molts anys- varem preparar una sessió d’experiments amb productes i materials de la cuina i del menjar. Va ser una gran experiència. La gran majoria de xerrades i sessions que faig són a centres de batxillerat, universitats, biblioteques, museus o aules de’extensió universitària. Però a primària o a infantil no: és un altre món, per moltes raons. Si vaig aceptar de fer-ho va ser per amistat, i per provar què tal aniria; però amb la voluntat de no repetir-ho, encara que mai se sap…

Vaig anar al centre –l’escola Torrent de can Carabassa, de Barcelona, entre Horta i el barri de Maragall- amb una maleta plena de trastos, un esquemàtic guió i un ordinador amb webcam per poder projectar els deu experiments a la pantalla. Ni powerpoint ni altres suports. I cap explicació prèvia.
Explicaré com va anar, deixaré alguns interrogants que al final responc, i posaré alguna de les preguntes que van fer-me els nois i noies. Lector, serà un petit test elemental.

1. Flotació de la coca-cola. Tiro una llauna de coca-cola light i una altra de normal a una galleda amb aigua. Floten o van al fons?

2. Barqueta que es mou sense tocar-la. Poso una barqueta d’alumini sobre una superfície d’aigua. Amb el dit mullat amb detergent de rentar plats toco la superfície i la barqueta s’allunya instantàniament. Ho prvo un parell de vegades més, però a la tercera la barqueta ja no es mou més. Per què?

3. Dansa de les panses i la xocolata. Poso trossets de xocolata i algunes panses en aigua sense gas. Van al fons. Després els poso en aigua amb gas. Què faran: aniran al fons, flotaran…? I en aigua amb gas, què faran?

4. Un ou dur cúbic. Es pot fer un ou dur cúbic? Efectivament. En vaig portar un de ja cuit que havia fet amb un aparell de disseny xinès que havia comprat al Museu dels Invents de Barcelona. Van quedar meravellats. I la pregunta que em van fer era si el rovell de l’ou era també cúbic, o era esfèric. Vaig tallar l’ou pel mig i varem veure que el rovell era…

5. Esquitxos Vaig posar una mica d’oli a escalfar en un plat ceràmic sobre un fogonet elèctric. Quan estava a més de 150ºC hi vaig tirar unes gotetes d’aigua, i es van produir uns esquitxos notables. Van entendre fàcilment que l’aigua a 150ºC havia bullir. La pregunta: els esquitxos, eren d’aigua calenta o d’oli calent?

6. Escuma de llet i coca-cola. Barrejo crema de llet amb Coca-Cola, Forma una magnífica espuma del gel de les proteïnes desanaturalitzades de la crema de llet, que han coagulat en el mitjà àcid de la coca-cola. La pregunta que em fan: amb coca-cola light passaria el mateix? I amb llet descremada?

7. Flames de colors. Encenc espelmes que fan flames de colors: a la cera hi ha sals metàl•liques que donen a les flames els colors característics. Vermell si conté sals de liti; groc si conté sals de sodi; i verd si conté coure. Hi tiro una pols fosca que, quan es tira sobre la flama, fa tot d’espurnes. Què pot ser?

8. Caramel i reaccions de Maillard. En un plat ceràmic, fem caramel escalfant sucre: surt un suc que fa pensar que el sucre es fon. És una fusió real o és una reacció química? A un altre costat del plat iniciem una reacció de Maillard barrejant sucre i l’aminoàcid valina: fa un color molt més fosc, i una olor molt més punyent. I hi torrem una mica de pa, que també és una reacció de Maillard.

9. El rellotge de patata. Fem anar un rellotge digital amb una patata, fent un circuit amb barretes de zenc i coure. Quant dura una pila així?

10. Passa el corrent? Amb un téster provem si passa el corrent per diferents substàncies de la cuina: aigua, llet, oli, mel, maionesa, mantega, l’ou dur, una mandarina. Quines d’aquestes substàncies són conductores i quines no? I per què?

Respostes i comentaris

1.La llauna de coca-cola light flota. L’explicació la trobaras aquí.(Clip)
2. El detergent acaba saturant la superfície, i a partir d’aquell moment ja no hi ha zones d’alta tensió superficial (aigua pura) i zones de baixa tensió superficial (aigua amb detergent), i la barqueta ja no és arrossegada cap a les primeres. (Clip)
3. Les panses i els trossets de xocolata pugen carregades de gas, el desprenen a l’atmosfera i tornen a baixar, i així successivament mentres quedi gas. (Clip)
4. El rovell agafa una forma que depèn d’on havia quedat posat en fer-se l’ou dur. Si l’ou va girant en bullir, i és fresc, sol quedar lal centre i la forma del rovell és esfèrica, també en un ou cúbic. Si el rovell s’ha quedat a un extrem de l’ou, pot agafar formes diverses, com va ser el cas del nostre ou cúbic.
5. Els esquitxos són de petites gotetes d’oli arrossegades pel vapor d’aigua que ha bullit instantàniament en contacte amb l’oli calent.
6. Sí en els dos casos: hi ha àcid a la coca-cola light, i hi ha proteïnes a la llet descremada.(Clip)
7. És pols de ferro metàl•lic, que si és tan fina crema fent espurnes típiques de les bengales.
8. El sucre és sacarosa, que es descompon en fructosa, glucosa i aigua: és una veritable reacció química. (Clip)
9. El rellotge accionat amb patata dura mesos. La patata tarda molt a descompondre’s, i sempre manté una mica la humitat. L’elèctrode de zenc es va oxidant amb certa velocitat i es va aprimant amb certa velocitat, i si és molt prim s’acaba abans que la patata.
10. Són conductores l’aigua,la llet, la maionesa i l’ou dur. Són aillants l’oli i la mantega. La mandarina depèn de si la pell dels grills és molt gruixuda o no. La mel és una mica conductora. Això ens demostra que la llet i la maionesa són emulsions en que l’oli està en forma de gotetes i l’aigua és la fase contínua que les envolta. En l’ou dur l’estructura de gel té l’aigua com a fase continua també. En canvi l’oli no és conductor, i la mantega és una emulsió en que les gotetes disperses són d’aigua, i la fase contínua és el greix. La mel conté una mica d’aigua, que li dóna una mica de conductivitat.

Aquí hi ha la crònica que en van fer els alumnes de l’escola. El que més els va agradar? Cap dels experiments. Va triomfar una coca-cola de mentida, una joguina mecànica que es movia i oscil•lava quan es feia soroll . Mireu les cares d’atenció…

6 respostes a FÍSICA I QUÍMICA A 6è DE PRIMÀRIA

  1. Quim Duran escrigué:

    Claudi, com sempre….totalment pedagògic.
    Sempre recordo les teves classes a 3r de química. El millor professor/mestre de la universitat. Llàstima que la química no estigui gaire ben vista socialment i no hi hagi persones capaces de explicar de manera planera, fets tan quotidians.
    Quim Duran

  2. b.a. escrigué:

    La cara que fan els nens, sobretot els de la de la segona foto, és la que hauríem fet de manera espontània tots els teus alumnes si allò de “l’edat adulta” no ens hagés afectat tant. Llàstima!
    Gràcies per tot ClaudiMans, i… planteja’t això de fer xerrades als nanos…

    • cmans escrigué:

      Hola, b.a.
      després de fer xerrades als que comencen a ser a la segona edat, ara em dedico força a la tercera edat…
      Par a les xerrades de la primera edat cao trobar uns mestres receptius i amics…

      El més interessant és que les eines que funcionen a una edat també funcionen a les altres. A vegades començo les xerrades explicant el conte de la Rínxols d’Or, i tothom -nens, adolescents, mestres, catedràtics, col·legues de la tercera edat, …- para atenció desseguida. Per motivacions diferents, evidentment, però d’entrada em fan cas.

  3. cmans escrigué:

    A LES CLASSES DE 6è DE L’ESCOLA TORRENT DE CAN CARABASSA

    Hola,

    en Miquel m’ha fet arribar el vostre interés en saber què em va semblar la sessió d’experiments que varem fer ara fa uns dies, i per què al final del primer paràgraf de l’article del blog hi dic que hi vaig venir “amb la voluntat de no repetir-ho, encara que mai NO se sap…”

    La meva opinió és que la sessió va ser fantàstica. Jo m’ho vaig passar molt bé, penso que tots els assistents també. Les preguntes van ser molt interessants, i els comentaris molt intel·ligents i pertinents.

    Si dic que és una sessió que no repetiria, és per dos motius:

    El primer és que jo sempre he dit que el públic al que em dirigeixo és el d’alumnat de batxillerat, d’universitat i públic adult. És un problema de temps disponible. Ara ja haig de dir que no a diversos centres que em demanen que hi vagi. Si ampliés el ventall a totes les escoles de primària, probablement hauria de dir que no a molta més gent, i quedaria malament més vegades.

    El segon motiu és més important. Per aconseguir que una sessió surti fantàstica, ha d’haver-hi molt bona relació entre el qui fa els experiments, els alumnes que hi assisteixen, i els mestres. Aquí no estem parlant d’un mag que ve, fa els seus trucs i se’n va. O d’un conferenciant que ve, parla i se’n va.

    Els mestres han de treballar abans de la sessió, durant la sessió i després de la sessió. Amb en Miquel ens coneixem des de fa molts anys, estem d’acord en com s’han de fer les classes, en com preparar la sessió, quin suc se’n pot treure…

    No és tan senzill crear aquest clima de relació. No és impossible, per descomptat, però cal haver-lo treballat abans. Per això dic “amb la voluntat de no repetir-ho, encara que mai no se sap…”. Si es tornen a donar les condicions, per què no?

    Us desitjo que seguiu sent unes classes tan fantàstiques, i amb uns mestres tan fantàstics, i a veure si ens tornem a veure en alguna altra ocasió, per què no?

    Claudi

  4. Unai escrigué:

    Hola Claudi, a classe hem llegit l’explicació que ens has escrit de perquè no ho repetiries, moltes gràcies per haver vingut, a mi, personalment em van encantar els experiments, i les raons.
    Moltes gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: