Aquesta entrada és un divertimento que pot arribar a ser tediós, a l’estil de Jules Verne quan explicava peixos a les Vint-mil llegües de viatge submarí, o quan Emilio Salgari explicava plantes i animals a tots els llibres. O sigui que salta-te’l sense remordiments.
Els meteoròlegs contínuament parlen de la cara nord del Pirineu, on hi haurà grans nevades, o on les precipitacions seran més fortes, o on el vent bufarà amb més intensitat. Però, ¿què és la cara nord del Pirineu?
Què és el Pirineu, o els Pirineus, que de les dues formes es pot dir? És la serralada que recorre l’istme entre el continent euroasiàtic i la Península Ibèrica. En general es considera que comença -o acaba- a Hondarríbia, i acaba -o comença- al cap de Creus. Seguim-ne el tram de Catalunya, a veure què volen dir els meteoròlegs quan ens parlen del nord del Pirineu. M’hi entretindré una mica donant noms de muntanyes, perquè la major part les he pujat, quan era jove.
A Catalunya el Pirineu entra -o surt- pel tuc de la Picada provinent del Perdiguero, i el tuc dera Mina, a la frontera franco-aragonesa. La carena principal va cap al sur passant pel Mall de l’Artiga, el Cap deth Horo de Molieres, i el Tuc deth Port de Vielha. A sota hi té el túnel de Vielha. Va cap el Besiberri del Nord, Montardo, Gran Tuc de Colomers, Ratera, i el port de la Bonaigua. La carena pirinenca va fins el Tuc de Marimanya, el Coret de Salardú i, per Blanhiblar i Parros, arriba a prop del Tuc de Mauberme, a la frontera entre França i Espanya. En tot aquest tram indicat, la línia pirinenca voreja l’Aran, i el deixa tot al nord.
En resum, pel que fa a aquest sector, la única zona situada a la cara nord del Pirineu és la vall d’Aran, i tota la conca del Garona. Hi ha dues anomalies geogràfiques: l’Hospital de Vielha, administrativament aranès però geogràficament ribagorçà i capçalera de la Noguera Ribagorçana, i el santuari de Montgarri i el pla de Beret, també administrativament aranesos, però geogràficament pallaresos i capçalera de la Noguera Pallaresa.
A partir d’aquí, la carena geogràfica coincideix amb la frontera política vorejant el Pallars Sobirà i passant per la pica d’Estats, fins el pic de Medacorba. Allà comencen les fronteres espanyola i francesa amb Andorra. La carena pirinenca segueix aquesta darrera – o millor, al revés- pel pic de Tristaina i el port d’Envalira, per sobre del túnel. Nova anomalia: la zona andorrana del Pas de la Casa queda al nord de la carena, però la resta d’Andorra al sud.
La carena pirinenca segueix ara, pel Pic Negre d’Envalira, encara a la frontera franco-andorrana, fins el coll de Pimorent (en francès n’hi diuen Puymorens), també per sobre del túnel, i envolta la Cerdanya francesa pel nord, passant pel Carlit i el Desert del Carlit, en una zona molt plana i ambigua, deixant al nord l’estany de les Bulloses, que alimenten la Tet, riu del nord del Pirineu. La carena puja a Font-Romeu i el coll de la Perxa, per trobar la frontera franco-espanyola al pic d’Eina. Tota la Cerdanya, doncs, tant la part administrativament espanyola com la francesa -la conca del Segre-, són al sud del Pirineu.
Esquema de les discrepàncies geogràfico-administratives. Fes clic per ampliar
Al mapa esquemàtic adjunt es veuen la carena principal pirinenca, en vermell, i la línia de creus que indiquen fronteres. En verd s’indiquen les zones de discrepància entre la geografia i l’administració
política, i tres són al nord de la carena principal dels Pirineus.
Després de la Cerdanya, la carena principal segueix pel pic de Costabona i el coll del Portús, deixant al nord el Canigó. I aquí hi ha una altra de les excepcions geogràfiques, molt petita en extensió. La capçalera de la Ribera de les Salines, amb el santuari de la Mare de Déu de les Salines, són administrativament del municipi de Maçanet de Cabrenys, de l’Alt Empordà, però l’aigua va cap al riu de les Illes i el riu de la Tec, al Vallespir, i doncs al nord de la carena. Al Portús hi ha també una excepció, més minúscula encara: pel Tractat dels Pirineus va quedar en poder de França el fort de la Bellaguarda, geogràficament ja al sud de la carena, però un bon punt de defensa del coll del Portús. I de França ha quedat.
La carena principal segueix pel puig Neulós i el pic de Sallfor. Si seguim la clàssica consideració de que el Pirineu acaba al cap de Creus, la carena seguiria, doncs, per la serra de Rodes, el coll de la Perafita i el cap de Creus. I deixaria al nord dels Pirineus, en sentit estricte, la part de l’Empordà constituída pel Port de la Selva, Llançà, Colera i Portbou. Si, alternativament, considerem que el Pirineu segueix la carena fins el coll dels Belitres i el cap de Cervera, tot l’Empordà -exceptuant les Salines- seria del sud dels Pirineus.
Des del pic d’Eina surt una estribació enorme, que passant pel Puigmal segueix a la Tossa d’Alp i tota la serra del Cadí fins arribar a les muntanyes de sobre de la Seu d’Urgell. Però això és una estribació, no la carena principal. Totes les estacions d’esquí del Puigmal, la Molina, Masella, Núria i la major part de les d’Andorra, excepte el Pas de la Casa, són del sud del Pirineu. Del nord en són les de Baqueira, i les de Mont Lluís i Font Romeu.
Les terres catalanes situades al nord dels Pirineus són, doncs, tres: la major part de la vall d’Aran (exceptuant-ne Montgarri, geogràficament pallarès), la capçalera de la Ribera de les Salines, i la part de l’Empordà a l’est de la serra de Rodes.
Volen dir aquests territoris els meteoròlegs quan diuen les cares nord del Pirineu? Segur que no, perquè les úniques cares nord dels Pirineus catalans serien les cares nord de la carena fronterera entre la Ribagorça i el Pallars amb l’Aran.
Cara nord del Cadí, geogràficament al sur de la carena principal del Pirineu
Potser volen dir la cara nord de les muntanyes que formen el Pirineu? Probablement és això el que vulguin dir. Però ens trobariem amb la mateixa limitació , i hem d’imaginar que volen dir que hem de considerar que els Pirineus inclouen també les estribacions més importants i de més alçada, com les carenes que es desprenen cap als Pallars, la carena que baixa del port d’Envalira i separa la Cerdanya d’Andorra, o s’endinsa a la Cerdanya espanyola per Puigpedrós. I hi deuen incloure també la part de Prepirineu més elevada, com la Serra del Cadí, el Moixeró i la Tossa d’Alp, fins al Puigmal, i potser el Port del Comte, i altres serres del Prepirineu estricte. De fet, aquestes són les zones amb més estacions d’esquí.
Cara sur del Canigó, massís que és al nord del Pirineu
Jo penso que la cara nord del Pirineu és un terme ambigu, i quan ho diuen volen dir, simplement, “cap allà dalt, cap al Pirineu…“. I de fet, és igual. Com deia el calendari de Fray Ramón, Ermità dels Pirineus, després de fer totes les seves prediccions, deia “Dios sobre todo…“.
CLAUDI MANS 