AIGUA ELECTROLÍTICA

Si el que passa ara als Estats Units passarà aviat aquí, anem preparant els diners per comprar aigües millorades. Ara es comencen a popularitzar les aigües a les que hi han afegit electròlits. Un electròlit és qualsevol substància que en dissoldre’s en aigua es dissocia més o menys en els seus ions. El resultat és una dissolució que condueix millor l’electricitat que l’aigua pura.
Les sals dissoltes donen electròlits: la sal comuna o clorur de sodi NaCl, el bicarbonat de sodi HCO3Na, les sals “sense sodi” que fan servir els que tenen la pressió alta, i que solen ser clorur de potassi KCl, i totes les altres sals que es dissolguin una mica. També són electròlits les sals derivades de substàncies orgàniques: com els tartrats o acetats; i la major part d’àcids i d’àlcalis de tota mena.

Per què tenen auge les aigües amb electròlits? Les begudes esportives, com Gatorade i Aquarius, es van dissenyar per satisfer tres objectius diferents. Primer, ajudar a recuperar l’aigua perduda en l’exercici. I, efectivament, aquestes begudes tenen aigua. Segon, subministrar energia; per això hi afegeixen glucosa, o altres sucres I, finalment, ajudar a recuperar les sals perdudes amb la suor, i per això hi afegeixen sals, com clorurs i fosfats de sodi, de potassi i de calci. Aquarius, de Coca-Cola, porta 6,3 g de sucres cada 100 g de producte, 24 mg de clorurs i 22 de sodi, 2,2 de potassi i 0,8 de calci. Gatorade és de PepsiCo , i força més concentrada: per a una quantitat similar de sucres, té uns 40 mg de sodi i uns 14 de potassi.

La publicitat negativa que han sofert els sucres -els carbs, per als dels EEUU-, i especialment els sucres refinats i el xarop de fructosa derivat del blat de moro ha portat a les empreses de refrescs a dissenyar noves begudes que hidratin i donin sals, però que no subministrin sucres, i, per tant, sense valor energètic. En aquest context es dissenyen les aigües millorades amb electròlits. Consisteixen, simplement, en aigües minerals o aigües de la xarxa municipal a la que se li han afegit quantitats apreciables de les sals que es consideren adequades per al manteniment de les quantitats de sals a l’organisme: ions magnesi, calci, sodi i potassi, en forma de clorurs, citrats, bicarbonats o fosfats.

A les figures adjuntes es poden veure les etiquetes de dues aigües millorades amb electròlits. La primera és de la marca 365, marca pròpia de l’empresa Whole Foods Market, una important cadena de supermercats d’alta gamma, amb productes ecològics o convencionals d’alta o altíssima qualitat. Com es pot veure dels ingredients, es tracta simplement d’aigua de la xarxa municipal, desionitzada per Osmosi inversa, i purificada, a la que s’hi han afegit electròlits: bicarbonat de potassi, clorur de calci i clorur de magnesi. No en dóna la composició quantitativa. En total, un 0,3% de sals.

Aigua millorada amb electròlits de Whole Foods Market. Fes clic per ampliar.

L’altra etiqueta és d’AquaHydrate, la publicitat de la qual afirma que és una aigua alcalinitzada amb electròlits fins a un pH de 9 o més, i que és per a una hidratació supercarregada. Els ingredients són aigua purificada, clorur de sodi, i un concentrat mineral d’ions denominat Concentrace. A l’etiqueta dóna una mica d’informació quantitativa. Per exemple, que té 11 mg de sodi per cada dosi de 240 mL.

Aqua Hydrate. Fes clic per ampliar.

Segons informa la web del producte, el ConcenTrace és una dissolució de sals, principalment amb ions de magnesi, sulfats i clorurs, una mica de liti, sodi, bor i potassi. I, a més, petites quantitats o traces – d’aquí el nom de ConcenTrace– d’una pila d’ions de metalls que es troben de forma natural a l’aigua, en quantitats variables segons el dia i el lloc de recollida. A la web se citen els següents: calci (Ca), carbonat (HCO3), bromur (Br), fluorur (F), iode (I) (?), rubidi (Rb) , escandi (Sc), bor (B), fósfor (P) (?), níquel (Ni), manganès (Mn), crom (Cr), estronci (Sr), cobalt (Co), zinc (Zn), titani (Ti), lantà (La), ceri (Ce), bari (Ba), coure (Cu), ferro (Fe), silici (Si), itri (Y), molibdè (Mo), estany (Sn), gal•li (Ga), or (Au), plata (Ag), cesi (Cs), beril•li (Be), seleni (Se), vanadi (V), disprosi (Dy), holmi (Ho), terbi (Tb), praseodimi (Pr), luteci (Lu), gadolini (Gd), samari (Sm), bismut (Bi), iterbi (Yb), erbi (Er), europi (Eu), neodimi (Nd).

43 tipus d’ions! Mai hauria dit que ens beguéssim disprosi o gadolini amb l’aigua de l’aixeta, i menys que algú en fes un element de publicitat. Malgrat aquestes informacions científiques, ConcenTrace té components esotèriques, quan afirma l’existència de sinergies entre vitamines i minerals, o quan suggereix de forma velada que la ingesta del producte ajuda a curar el càncer.

Les aigües amb electròlits són notablement més barates que les begudes isotòniques energètiques. Però no cal comprar-ne: les fruites fresques, els plàtans, tomàquets, llimones, mongetes tendres… l’aigua de l’aixeta ens subministren les sals que ens fan falta. Fer una beguda amb electròlits és ben senzill: aigua de l’aixeta, la mateixa quantitat de suc de fruites (que subministren quantitats apreciables de potassi); una culleradeta de sal; i, si es vol, una cullerada de mel.

Des de fa anys que a Catalunya es ven una beguda que es comercialitza com si fos aigua mineral: el Vivaris. És una barreja d’aigua mineral, clorur de sodi i bicarbonat de sodi, amb gas afegit. Imita l’aigua de Vichy, amb el problema de que en no coneixem la composició quantitativa. Deu ser molt salina, pel gust que té. I no deu ser adequat per a persones amb la pressió alta. Està correctament etiquetada com a “beguda refrescant mixta“, però la forma de l’ampolla, els colors i estil de l’etiqueta i la comercialització provoquen que el públic s’ho prengui com a aigua mineral amb gas, quan tècnicament no és així.

L’aigua de mar ja es ven a preu d’or per part d’uns desvergonyits als que no s’ha de fer publicitat. Potser d’aquí a un temps es comercialitzarà l’aigua relativament salina del Llobregat com a aigua amb electròlits…

Vivaris, beguda refrescant mixta.