PARAIGUA DE DISSENY

No és tot inventat. En una recent visita als Països Baixos –aquell estat al que tots n’hi diem Holanda- m’he comprat un paraigua novedós.

Un paraigua ha de satisfer diverses condicions. La primera, que pari l’aigua, és a dir que sigui de material impermeable. Que es plegui facilment. Que no pesi, i que quan faci vent no es doblegui en sentit còncau sinó que mantinfui la forma convexa.

Fa 3000 anys que es van inventar els paraigües a Egipte, però la darrera condició de que no es doblegui sobre ell mateix era molt difícil de satisfer. Només els paraigües molt pesats resisteixen, però són incòmodes de portar. El 2005 l’estudiant Gerwin Hoogendoorn, de la Universitat Tècnica de Delft, va decidir que el seu projecte de final de la carrera d’Enginyeria del Disseny Industrial seria el disseny d’un paraigua millorat.

Un paraigua es gira i es trenca, no per la força del vent, sinó per les turbulències que es generen. Les diferents formes dels objectes generen turbulències rere seu de magnituds molt diferents: un objecte pla és pitjor que una esfera, i la forma millor és la d’una ala d’avió. Per això els vehicles més ràpids tenen formes aerodinàmiques més eficients.

El nou paraigua té una forma asimètrica, amb més cos al darrere que al davant. En aquest sentit és similar als cascos que porten certs ciclistes o certs corredors de patinatge. Aquestes formes minimitzen les turbulències que es generen darrere de l’objecte. En el cas dels ciclistes, dels patinadors i dels automòbils s’aconsegueix anar més depressa consumint la mateixa energia. En el cas del paraigua la reducció de turbulències redueix les forces que volen alçar la tela del paraigua des de sota.

Els dissenyadors han provat el paraigua en un túnel de vent de la universitat, i s’ha vist que aguanta vents de fins a 100 km/h, i fins i tot 180 km/h per a certs dissenys. Vegeu-ne el video.

Aquest paraigua es comercialitza en diferents formats i colors de tela, que a més té un factor de protecció a la radiació ultraviolada UPF 50+. UPF vol dir Ultraviolet Protection Factor. Aquest valor d’UPF 50+ significa que de 50 unitats de radiació ultraviolada que arriba a la tela, se’n frenen 49 i només la travessa una unitat. Frena, doncs, el 97 o 98% de la radiació. Això vol dir que el paraigua es pot usar també com a ombrel•la.

L’estudiant dissenyador, juntament amb dos companys, va crear una empresa finançada per la mateixa Universitat de Delft, per fabricar i comercialitzar el paraigua, amb la marca Senz. Ha tingut un gran èxit, ha arribat a acords amb importants fabricants de paraigües i ara es distribueixen els paraigües Senz per molts països del món. El paraigua ha guanyat una pila de premis de disseny, que consten a la web de l’empresa.

A Barcelona venen el paraigua al Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA), una mica més car que el que em va costar a mi a Leiden. Però em sembla que els en queden molt pocs.

1 Responses to PARAIGUA DE DISSENY

  1. amay ha dit:

    Per fi! A Nancy era impossible portar paraigua quan plovia…. sempre acabava trencat! Si el trobo, me’l compro. Gràcies!

Deixa un comentari