“LA CUCHARA MENGUANTE”

Sam Kean és un important i jove divulgador científic. Diu que quan era petit “va passar bona part de la infantesa col•lecionant el mercuri dels termòmetres trencats“. No sé si es devien trencar molts termòmetres a casa seva, a South Dakota, o simplement se’n va trencar algun i va recuperar el mercuri a una ampolleta i hi jugava constantment. Jo feia el mateix, però era mercuri d’un petit laboratori de química del meu pare.

El primer llibre de Kean és una obra històrica sobre els elements. D’entrada no m’agraden massa els llibres que pretenen divulgar la ciència només a partir de fets històrics. No vull dir que no sigui fonamental la història de la ciència: crec que és imprescindible perquè la ciència, una construcció humana, no es pot entendre i assimilar si no és a partir de la seva història. Tinc escrit del dret i del revés que no es pot entendre un concepte si no es té clar el per què s’ha hagut d’inventar. A la natura existeixen els objectes animats i inanimats- i les substàncies, que canvien al llarg del temps. Però els diferents conceptes físics, com la temperatura, l’energia, l’entropia, la biodiversitat, el pH, el vector de Poynting, el concepte de canvi climàtic o el cosinus de fi són constructes científics, més o menys propers a la realitat, però constructes de l’intel•lecte que ens ajuden a modelitzar el present i, en darrer terme, a preveure què passarà en el futur. La història de la ciència és bàsica, doncs, en la formació de tothom. Però, en massa casos, la història s’explica sabent “què ha de donar“, amb la perspectiva dels que ja sebem com acaba la història, i, per tant, tot va quadrant.

La cuchara menguante” presenta la història de la ciència a partir dels elements de la taula periòdica, i explica una gran quantitat de fets i d’anècdotes dels elements en tots els conceptes d ela vida quotidiana. I sobre tot, explica episodis científics relacionats directa o indirectament amb els elements. Fa el que podriem dir safareig (cotilleo) sobre els científics, un safareig que no sol explicar-se, o al menys per a mi ha estat novetat en molts aspectes. Jo no sabia res del caràcter peculiar de Gilbert Lewis, que va esperar en va que li donessin el Nobel i que el cridéssin pel projecte Manhattan, i es sospita que es va suicidar. No sabia res de Maria Goeppert-Mayer, alemanya desplaçada als Estats Units, i a la que van concedir el Nobel el 1963 per treballs que havia fet sobre els orbitals electrònics mentres no tenia un lloc fix de treball. O quina és la paraula més llarga del Chemical Abstracts, una proteína del virus del mosaic del tabac amb 1185 lletres.

O, i això ja és més greu, com poden ser de crèduls en les pseudiciències els científics famosos, començant per l’inventor del transistor Shockley, Nobel de Física el 1956, dèspota i de tracte impossible. O l’enorme quantitat de manies de Mendeléiev, el pare –un dels pares- de la taula periòdica. O la curiosa història d’Ytterby, poblet suec que ha donat o inspirat el nom de set elements: iterbi, itri, terbi, erbi, holmi, tuli i gadolini. O fins a quin punt es pot ser científic, masclista i belicós, com Haber, inventor de la síntesi de l’amoniac per fer explosius per a la Gran Alemanya de la Primera Guerra Mundial, o dissenyador de gasos de guerra i de gasos que servirien per a camps de concentració de la Segona Guerra Mundial. I també premi Nobel de 1919, quan ja havia perdut la guerra. I jueu…

O els errors de Segrè, que va tenir davant seu la fisió nuclear i els elements transurànid, i no ho va saber captar. O la petulància i tossuderia de Pauling, defensor de la triple hèlice de l’ADN –i Nobel de Química el 1954 i de la Pau el 1962- en discusions amb Watson i Crick, al seu torn aprofitats dels resultats de Rosalind Franklin amb qui no van compartir el Nobel del 1962.

I sóc només a menys de la meitat del llibre… Llegeix-lo.

Kean, Sam (2011) La cuchara menguante. Y otros relatos veraces de locura, amor y la historia del mundo a partir de la Tabla periódica de los Elementos. Ed. Ariel, Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: