MENJAR O NO MENJAR

That's not the question...

That’s not the question…

Comer o no comer” és el títol, i “Falsedades y mitos de la alimentación” és el subtítol d’aquest llibre escrit per Antonio Ortí, periodista, Ana Palencia, química i experta en nutrició, i Raquel Bernácer, nutricionista. El llibre consisteix en un llistat d’idees preconcebudes comunes, i la resposta de l’expert, que sempre és “no”. És lògic, perquè és una llista de falsedats i mites, i per tant, cal dir a tots els mites i falsedats que no.

Què és dir que no a un mite o a una falsedat? La meva web de referència per a mites, llegendes urbanes, patranyes, boles, hoaxes i fakes és www.snopes.com. N’hi ha centenars classificats per temes i subtemes. En determina el grau de veracitat mitjançant un sistema de colors, amb cinc categories: “veritat” , “falsedat“, “múltiples opcions de veritat i falsedat“, “indeterminat“, i “de veracitat no decidible“.

Per posar-ne un exemple de cadascun, en trec exemples:
• és veritat que les llavors de poma contenen un compost de cianur denominat amigdalina. A l’explicació ens diu que també en tenen altres llavors, com la de cirera, préssec i albercoc. I el que en té més és l’arrel de la mandioca, de la que se’n treu la tapioca. I els cultivadors ja saben què han de fer per eliminar-ne el perill.
• és una falsedat que la barreja de gamba i vitamina C generi un compost molt tòxic d’arsènic. És cert que la barreja, presa en altes quantitats -molt altes- fa que els compostos d’arsènic pentavalent naturalment presents a les gambes passin a arsènic trivalent: la vitamina C fa la seva funció d’antioxidant, i redueix químicament l’As(5+) a As(3+). És la seva funció com a additiu alimentari (E-300). I l’arsènic trivalent és més tòxic. Però, si hi hagués risc de toxicitat seria crònica i a molt llarg termini, i no s’ha detectat mai.
• l’afirmació de que la margarina incrementa el risc cardiovascular és una afirmació que pot ser certa i falsa, depenent del tipus de margarina. Des de que es van identificar i classificar els àcids grassos trans entre els productes no saludables se sap que els greixos parcialment hidrogenats procedents d’altres greixos poden contenir quantitats massa elevades de greixos trans, i que caldria evitar-los. La legislació ja ho preveu i les margarines actualment venudes ja no en contenen en quantitats significatives.
• El per què a certes ampolles de cervesa obertes -les Coronita mexicanes, sobre tot- li posen un trosset de llimona al coll no té una resposta definida. Hi ha sis explicacions, que van des de qüestions de gust fins a que així se li treia la mica de rovell dels taps-corona quan eren de xapa oxidable.
• l’afirmació de que s’han trobat cossos humans en descomposició dins de dipòsits de cervesa, o de vi, o d’aigua potable, és “de veracitat no decidible“, segons Snopes: no hi ha denúncies, ni autòpsies, ni judicis documentats sobre la qüestió, però no es pot assegurar que no hagi passat mai, naturalment.

Doncs bé, les 98 qüestions del llibre que comentem són totes de la primera categoria: totes són falses. En poso només els títols dels mites 1, 98, i els primers de cada desena.

1. La llet en tetrabrik es torna a pasteuritzar quan caduca
10. Els aliments ecològics no tenen toxines
20. L’oli d’oliva és més pesat i difícil de digerir
30. Les fruites seques produeixen acne.
40. La llet desajusta els nivells de colesterol
50. Menjar greix és perjudicial per als esportistes.
60. Hi ha aliments incompatibles (la dieta dissociada)
70. Les ostres són afrodisíaques.
80. Les baies de goji són un superaliment
90. Engreixar és genètic
98. En el futur cada persona haurà de seguir una dieta exclusiva en funció dels seus gens.

Ja es veu l’ample panorama de temes, classificats en sis grans capítols amb introducció i de 12 a 25 mites cadascun. Cada mite és descrit, s’explica què pretén dir, es donen les dades disponibles estadístiques o científiques, hi ha un requadre amb un text d’algun document oficial o de llibre de referència, i la resposta d’un expert.

El llibre és útil… per als que ja estem convençuts de que es tracta de mites. El llibre sembla que digui al lector: “Ei, lector, tu que ets ignorant dels temes, aquí et direm la veritat. I, a partir d’ara, deixa de creure en els mites, i creu-nos a nosaltres, dietistes i nutricionistes“.

Tan de bo les coses fossin tan senzilles. Avui, els dietistes-nutricionistes, els bromatòlegs, els científics i tecnòlegs d’aliments,els bioquímics, evidentment coneixen els temes i les evidències científiques, saben el que se sap i el que no, i han de ser els professionals de referència a l’hora de crear opinió sobre qualsevol tema alimentari.

Però no estan sols al món.
• Hi ha part d’aquests professionals que, per motius econòmics, de creences filosòfiques o per ignorància afirmen explicacions insostenibles científicament, les documenten en llibres de gran tirada –Dukan, Montignac, Atkins, …- i la població poc informada els fa cas. I als supermercats i parafarmàcies -i farmàcies- ho venen.
• El científic, i més el científic “oficial” ha deixat de ser el referent en els temes alimentaris, i es fa més cas d’una web ignota o d’un veï indocumentat.
• La publicitat dels aliments va molts cops en sentit contrari a les bones pràctiques alimentàries: “tu picoteo saludable“, “para tomar entre horas“, etc.
• No hi ha hagut prou pedagogia a l’hora d’explicar els canvis d’opinió dels consells dietètics basats en evidències experimentals o epidemiològiques: “a veure si es posen d’acord en si es pot menjar o no peix blau“, “un ou al dia o un ou a la setmana?“, “es pot beure llet quan ets vell?” i mil preguntes més.

Algunes d’aquestes preguntes i temes estan ben explicats al llibre. Però acaba sent un llibre més, que es troba submergit a la barreja de llibres de nutrició, teràpies, autoajudes i dietes de les que són plenes les llibreries, i no diguem Internet.

Al llibre li trobo a faltar dues coses.

La primera, hi falten comentaris a mites generats per la publicitat d’aliments preparats. Però això seria un altre llibre, que haurien d’escriure unes altres autores, perquè les d’aquest llibre podrien tenir conflicte d’interessos pels seus vincles professionals.

La segona és donar una resposta més clara -i, inevitablement, més llarga- a preguntes que es fa el públic sincerament interessat en aquests temes. Per exemple, per què unes persones s’engreixen més que altres si afirmen que fan el mateix tipus d’ingesta?
• perquè menteixen quan se’ls pregunta i mengen més que el que diuen
• perquè el seu metabolisme “gasta” menys calories
• perquè evacuen menys calories amb la femta
• perquè acumulen més greix inert i aigua a la tripa
• per diverses causes juntes
• per altres causes diferents

El mite 84 tracta d’això, però de forma molt somera. Aquesta i altres preguntes per l’estil tenen resposta complexa però penso que respondre-les de forma raonada i comprensible seria una aportació decisiva a l’hora de formar-se una idea clara -un model coherent- de com funciona el nostre cos. Perquè per ara, el que triomfa són eslogans elementals de l’estil de “som allò que mengem“, “de lo que se come se cría“, i bestieses similars.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: