ORGONES

Estava llegint la novel•la més o menys autobiogràfica de Jack Kerouac On the road“, en la traducció catalana “A la carretera” de Manuel de Seabra, editada a Edicions 62 a la col•lecció Labutxaca el 2010. És la vida de dos joves bohemis i no gaire integrats socialment que van amunt i avall dels Estats Units a finals dels 40, fent autostop, llogant cotxes, de Nova York a Denver, a San Francisco, a Chicago, arriben fins a Mèxic. Sempre van col•locats de marihuana, de bencedrina o de cervesa. Amb aquesta novel•la de 1957 Kerouac va posar lletra a la generació de beatniks americana, que juntament amb William Burroughs o Allen Ginsberg van ser els exponents bàsics de la San Francisco Renaissance, que va durar deu anys, i va ser catalitzador de mil altres moviments, vinculada al món hippie, etc etc , fins avui. A San Francisco es poden trobar encara llocs eminents del moviment, com la City Lights Bookstore o el Vesuvio Café, on els turistes peregrinen –peregrinem?- buscant un passat que ells no van viure i que han mitificat. Com la ruta 66.

Estava llegint “A la carretera“, dic, i a la pàgina 175 em trobo amb aquesta parrafada:

– Mira, per què no proveu el meu acumulador d’orgones? Poseu una mica de suc als vostres ossos. (…) L’acumulador d’orgones és una capsa prou gran perquè un home pugui seure a dins en una cadira: una capa de fusta, una capsa de metall i una altra capa de fusta reuneixen les orgones de l’atmosfera i les mantenen captives prou temps perquè el cos humà n’absorbeixi més que la dosi habitual. Segons en Reich, les orgones són àtoms atmosfèrics vibratoris del principi de la vida. Les persones agafen càncer perquè se’ls esgoten les orgones (…)“.

Què són aquestes orgones? No, a cap diccionari normal no hi surten. Ni al de l’IEC, ni a la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al de la RAE. Al Webster, en anglès, ho citen breument… Com a recurs, la Wikipedia en anglès en dóna una bona informació.

Wilhelm Reich va ser un psicoanalista austríac, seguidor de Freud, que va intentar fer una sintesi entre Freud i Marx. Entre moltes altres coses, creia que els constructes psicoanalítics tenien existència biològica. En concret, interpretava la líbido com una força vital, una substància o energia universal sense massa, estesa per tot l’univers, com l’éter, com l’élan vital o altres fluids similars. A aquesta substància la va denominar energia orgònica, que estaria estructurada en forma de paquets més o menys grans denominats orgones. Segons Reich, hi hauria energia orgònica en tots els punts de l’univers, i mitjançant determinats dispositius es podria concentrar. La carència d’aquests orgons provocaria malalties i fins i tot el càncer. Per això Reich va inventar sistemes de concentrar l’energia orgònica i poder-la assimilar per part de l’organisme. Reich va fugir de l’Alemanya nazi i el 1939 va entrar als USA.

En certa manera, la descripció que Kerouac de l’acumulador d’orgones és l’invers d’un condensador elèctric. En un condensador hi ha dues capes de metall separades per un material no conductor, com plàstic, mica o l’aire. A l’acumulador d’orgones és al revés: dues capes de fusta separades per una capa de metall. Reich va arribar a visitar Albert Einstein amb un acumulador en miniatura, i li va proposar de fer experiments, cosa a la que Einstein va accedir. Els experiments van permetre veure que dins de la caixa hi havia un cert increment de temperatura, i Reich ho va atribuir a l’acumulació d’energia orgònica, però Einstein i els seus ajudants van demostrar que corresponia a la convecció de calor dins de la cambra on s’experimentava.

L’acumulador d’energia orgònica es una espècie d’anti-Arca de l’Aliança, aquella arca sagrada que contenia les Taules de la Llei que Yahvé va donar a Moisès. Diu la Bíblia que l’Arca de l’Aliança era feta de fusta d’acàcia negra, i recoberta per dins i per fora amb làmines d’or. Això sí que era realment un condensador elèctric, transportada per sacerdots amb barres de fusta. En un entorn sec podia carregar-se d’electricitat estàtica, i podia desprendre guspires que, segons la Bíblia, havien arribat a provocar morts entre els que gosaven tocar-la.

On és ara l’Arca de l’Aliança? Hi ha diverses teories, gairebé totes ocultistes, conspiratives o pseudocientífiques, on hi figuren els templers, els nazis, extraterrestres…. Jo em quedo amb la versió que Spielberg dóna a la pel•lícula “A la recerca de l’arca perduda“, amb Harrison Ford fent d’Indiana Jones: al final de la pel•lícula l’arca és guardada, de forma anònima i dissimulada en un enorme magatzem dels USA, barrejada amb milers de caixes més, on encara hi deu ser, aviat farà cinquanta anys…

I on són ara els acumuladors d’energia orgònica? Reich en va vendre diversos, però el 1947 l’administració dels USA va prohibir-ne la venda, que considerava que era una estafa, i ho era. El van empresonar el 1956 per violar la prohibició, van cremar diverses edicions dels seus llibres –un fet insòlit- i va morir a la presó el 1957. Abans, el 1953, havia inventat un cloudbuster, una màquina per fer ploure, basada en les seves idees d’acumulació d’energia. Consistia en un conjunt de canons que, segons Reich, llançaven cap als núvols energia orgònica. També va intentar aplicar els cloudbusters a la lluita contra els chemtrails, unes suposades acumulacions de productes químics nocius que deixarien els avions al seu pas, i que en realitat són les estel•les de vapor i cristalls de gel.

Les idees de Reich segueixen vives, però amb poca intensitat. Va influir sobre molts escriptors americans, com Salinger, Mailer o Bellow. També sobre Bob Dylan i Patty Smith. I diversos psicoanalistes segueixen treballant les seves idees, i fent proves sobre els acumuladors d’energia orgònica, en alguns casos afirmant que tenen resultats. Però la principal activitat de l’Institute for Orgonomic Science, a Pennsylvania, és actualment la teràpia psicoanalítica. Avui és una teràpia més, dispersa en el maremagnum de teràpies de tota mena, i que ni és citada en la llista del document recent del Ministerio de Sanidad comentada a un post anterior.

També hi ha modes en l’esoterisme i les pseudociències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: