AL•LEGORIA DE LES CIÈNCIES AL PARANIMF DE LA UB

Al·legoria de les ciències naturals. J. Vicens Cots (1881-83). Paranimf UB

Al·legoria de les ciències naturals. J. Vicens Cots (1881-83). Paranimf UB


Vaig ser president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona entre 1994 i 2000. Durant aquests anys, determinat polític del que fa temps que no en sento res, va engegar una campanya de desprestigi dels professors universitaris amb l’argument de que no investigaven ni treballaven prou. Després d’una carta meva de resposta, amb dades que no fan ara al cas, la resposta del polític va ser, més o menys, “què es pot esperar d’una universitat que ni tan sols té el nom d’Einstein entre els científics que figuren al paranimf“.

Vaig respondre en plan sarcàstic. Li vaig donar la raó: Einstein, efectivament, no figura al paranimf de la UB. Però és que quan es van pintar els quadres del paranimf, el 1881, Einstein tenia 2 anys. Va ser precoç, però no tant. Un cop dit això, li vaig dir que per part meva no respondria cap més impertinència perquè no teniem temps de respondre bajanades. Va replicar, però es va acabar així.

Parlem dels quadres del paranimf. Per cert, un paranimf és, originalment, una espècie de padrí de bodes, o un acompanyant de la núvia o de la parella que va a casar-se. Amb el temps, el que era un nom referit a una persona ha esdevingut el nom del recinte on es fa la cerimònia. Avui i aquí el paranimf és el saló d’actes principal i més noble d’una institució. Tan solemne és el de la UB i tanta pinta d’església neobizantina té, que alguna vegada algun professor estranger m’ha preguntat si els diumenges s’hi fan misses i celebracions litúrgiques. I no. Algun casament sí que l’he vist fer.

Quan es va construir l’edifici històric de la UB per part d’Elies Rogent, entre 1863 i 1882, es va decorar el paranimf amb quadres, al•legories i medallons de personatges històrics. Els grans quadres tenen tots una temàtica que representa moments històrics de la ciència espanyola de tots els temps. Els medallons centrals són de personatges cèlebres diversos, i entre ells la reina Isabel II, el rei Alfons V i l’emperador Carles V, personatges que van ajudar la UB en diferents moments.

I als angles superiors del frontal hi ha dues al•legories. Els va pintar Joan Vicens Cots (Barcelona 1836-1885) a qui els hi encarregaren el 1881. Féu estudis a Llotja, d’on fou professor. Va pintar el sostre de la Sala Beethoven, un important teatre, i al Liceu.

Hi ha dues al•legories, de la mateixa mida i de la mateixa estructura. Són olis sobre tela, de 2,55 per 2,29 m. Al centre hi ha una figura i al voltant els noms de vint noms importants de les ciències o de les lletres. Ens referirem aquí només a l'”Al•legoria de les Ciències exactes , físiques i naturals“. La figura central és una dona jove, vestida amb estil egipci, envoltada de diferents instruments relatius a les ciències. Hi ha un telescopi, plantes més o menys exòtiques, un volcà, un compàs, una màquina de fer electricitat estàtica, un llibre de matemàtiques, un tros de crani d’animal, una massa mineral inidentificada, un forn, una retorta i flascons amb líquids de colors i altre material de vidre per fer operacions químiques. A la paret del forn hi ha la signatura de l’autor.

Els vint noms de personatges citats al voltant del quadre són, anant des de dalt esquerra en sentit dextrògir, els que segueixen. Se’n dóna una breu referència, i se’n corregeix el nom en els casos d’errades.

LINNEO. Carl Nilsson Linaeus, nobilitzat com Carl von Linné (Suècia 1707-1778). És el fundador de la taxonomia dels éssers vivents i precursos de l’ecologia.
DAWY (per Davy). Sir Humphry Davy (Cornualla 1778-Ginebra 1829) fou un físic i químic de la Royal Society de Londres. Era autodidacte. Va definir amb precisió el concepte d’element i va aillar el potassi, el sodi i el clor via electròlisi.
WATT. James Watt (Escòcia 1736- Birmingham 1819) fou un matemàtic, enginyer i inventor. Les seves millores a la màquina de vapor van permetre la revolució industrial britànica. Dóna el nom a la unitat de potència watt (W).
KEPLERD (per Kepler). Johannes Kepler (Sacre Imperi Romanogermànic 1571 – Baviera 1630) fou astrònom i matemàtic. Va descobrir les lleis de moviment dels planetes. Fou també professor de matemàtiques, i es va dedicar a l’astrologia, encara no separada de l’astronomia.
POISSON . Siméon Denis Poisson (França 1781-1840) fou un matemàtic i físic, amb importants treballs en electricitat i, sobre tot, en estadística i teoria de la probabilitat.
NEWTON. Sir Isaac Newton (Anglaterra 1643-1727) fou físic, matemàtic i filòsof. Generà les lleis de la mecànica dels cossos, investigà en òptica, i desenvolupà diferents eines de càlcul que permeteren el desenvolupament de molts camps científics posteriors. Dóna nom a la unitat de força (N)
BERZELIUS. Jöns Jacob Berzelius (Suècia 1779-1848) fou un dels fundadors de la química moderna. Establí els símbols químics, determinà pesos atòmics i descobrí o aillà el ceri, els eleni, el tori, el silici, el titani i el circoni. Treballà també en catàlisi. Inventà termes actuals com isomeria, al•lotropia, proteïna.
BOERHAAVE. Herman Boerhaave (Holanda 1668-1738) fou metge i botànic. Identificà moltes plantes, i demostrà les relacions entre símptomes i lesions. Té un interessant museu a Leiden.
HIPÓCRATES. Hipòcrates de Kos o de Cos (Grècia, època de Pèricles) és considerat el pare de la medicina com a disciplina independent. Se li atribueix l’estudi sistemàtic de la medicina clínica i donà normes de comportament als metges, amb el jurament hipocràtic.
STEPHENSON. George Stephenson (Anglaterra 1781-1848) aplicà la màquina de vapor al transport ferroviari i marítim, i els seus invents permeteren l’expansió del comerç i la colonització a tot el món
SCHEELE. Carl Wilhelm Scheele (Suècia 1742-1786) fou un químic suec que descobrí i aillà l’oxigen (al mateix temps que Priestley), el nitrogen, el clor i nombrosos compostos com l’àcid benzoic, la glicerina o l’àcid tartàric.
EUCLIDES. Euclides d’Alexandria (Grècia, 300 aC) és considerat el pare de la geometria pels seus Elements, llibre amb centenars de teoremes matemàtics i geomètrics. Generà la geometria euclidiana, i treballà en teoria de nombres.
LEIBNITZ. Gottfried Wilhelm Leibnitz (o Leibniz) (Sacre Imperi Romanogermànic 1646-1716) fou filòsof, matemàtic, lògic, jurista, diplomàtic i filòleg. Desenvolupà el càlcul diferencial en paral•lel a Newton. Inventà el sistema numèric binari, i desenvolupà la dinàmica dels cossos
LAPLACE. Pierre-Simon Laplace (França 1749-1827) fou matemàtic, astrònom i físic. Desenvolupà diversos prcediments matemàtics, estudià el sistema solar, la teoria de la probabilitat i l’electromagnetisme.
ARQUÍMEDES. Arquimedes de Siracusa (Grècia 287aC-212aC) fou matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer. Explicà el funcionament de la palanca, de l’hidrostàtica, i inventà màquines innovadores, com el cargol d’Arquimedes o armes de guerra. Va calcular el nombre pi de forma força precisa.
GUTTEMBERG (per Gutenberg). Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia 1398-1468) fou orfebre i inventor. Va dissenyar l’impremta de tipus mòbils, que va permetre la difusió dels llibres per tot Europa.
A.HUMBOLDT. Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt (Berlín 1769-1859)fou explorador, naturalista i geògraf. Va fer diverses expedicions a Amèrica, on va descriure moltes espècies i descobrí el corrent de Humboldt. L’A inicial del quadre és per distingir-lo del seu germà Wilhelm, lingüista i polític.
LAVOISSIER (per Lavoisier). Antoine-Laurent de Lavoisier (París 1743-1794) és considerat el pare de la química moderna pels seus estudis experimentals de la conservació de la massa, la combustió i la respiració. Definí conceptes bàsics com element o àcid. Va ser ajudat per la seva esposa Marie Anne Paulze.
MESTRE. No he trobat cap científic famós amb aquest nom. La única referència (Enciclopèdia Espasa) es de José Manuel Mestre Domínguez (1832-1886), un filòsof antiescolàstic i racionalista de La Habana, amb influència als entorns culturals espanyols, com Marcelino Menéndez y Pelayo.
GALILEO. Galileo Galilei (Pisa 1564- 1642) fou físic, filòsof i matemàtic. Va millorar el telescopi i feu observacions dels satèlits de Júpiter. Defensà l’heliocentrisme. Va posar les bases de la ciència moderna en separar clarament ciència de teologia, i aplicar la lògica a la recerca.

La tria d’aquests noms és opinable, naturalment, i suposo que l’elecció va venir determinada per la necessitat de mantenir un equilibri entre èpoques, llocs de naixement i especialitats mostra un delicat equilibri. Imagino que el pintor va mantenir reunions amb els diferents professors de les especialitats de la universitat, i que la llista va ser fruit d’un consens entre ells. Prescindint de Mestre, els classifico així:
• Per especialitats, n’hi ha 4 de ciències naturals o medicina, 4 químics, 3 matemàtics, 4 físics o astrònoms i 4 de tecnologia
• Per èpoques, n’hi ha 3 de l’edat antiga, 3 dels segles XIV a XVII, 7 del segle XVIII i 6 del segle XIX.
• Per llocs d’origen, n’hi ha 3 de la Grècia clàssica, 3 de Suècia, 4 de la Gran Bretanya, 4 de països que seran finalment Alemanya, 3 de França, 1 dels Països Baixos, 1 d’Itàlia. No hi ha cap científic ni tecnòleg americà, encara. I cap espanyol.
• Per sexes, és fàcil: ni una dona. La més propera, M.A.Paulze, la dona de Lavoisier.

Si ara haguéssim de triar vint científics universals, seria una mica més difícil, atesa l’explosió de la ciència dels darrers cent cinquanta anys. Ja seria difícil triar-ne vint de cada especialitat… Però es mantindrien a la llista, segur, Euclides, Galileu, Newton, Lavoisier… i ja em comencen els dubtes. Una de les moltes llistes de científics universals famosos que es poden trobar per Internet inclou Einstein, Newton, da Vinci, Hawking, Darwin, Galileu, Curie, Edison, Arquímedes, Pasteur, Copèrnic, Fleming, Kepler, Franklin, Ramón y Cajal, Planck, Schrödinger, Rutherford, Mendel i Maxwell. En altres llistes hi figuren també Tesla, Huygens, Ampère, Ohm, Joule, Hertz, Millikan, Wallace, Watson, Crick… i el gran Sheldon Lee Cooper, personatge de ficció de la sèrie The Big Bang Theory.

És fàcil pensar noms de científics que falten a les llistes. El difícil és treure’n algun…

Al·legoria de les lletres. J. Vicens Cots, 1881-83. Paranimf UB

Al·legoria de les lletres. J. Vicens Cots, 1881-83. Paranimf UB

4 respostes a AL•LEGORIA DE LES CIÈNCIES AL PARANIMF DE LA UB

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    Com a tots les llistes , i em refereixo al darrer paràgraf “Ni son todos los que están, ni están todos los que son” Jo diría que n’hi ha mes d’un que hi es perque “surt a la televisió” i hi maquen noms com a Werner Heisenberg, Paul Dirac, Max Born, etc.

    • cmans escrigué:

      Si no definim què vol dir “el millor” no tenim cap criteri objectiu, i tot és opinable. Heisenberg o Schrödinger? Qui ha tingut més influència? Qui va tenir la intuïció més genial? etc. Jo no opino…

  2. Atilà Herms escrigué:

    És curiós que l’alegoria de ciències ensenya un pit i la de lletres és més recatada. Té algun significat?

  3. cmans escrigué:

    Gran pregunta.

    Podriem elucubrar sobre diverses interpretacions, psicoanalítiques (el 1881 Freud encara no havia publicat els seus “Tres assajos sobre la teoria sexual”, de 1905). O interpretacions artístiques (Manet, Monet i Courbet ja havien presentat els seus famosos nus). O interpretacions històrico-artístiques (molts cops Cleòpatra és representada amb un pit fora quan la pica la serp). O arguments artístics colaterals (l’Escola Llotja feia anys que funcionava, i el 1881 s’havia fundat el Reial Cercle Artístic, ambdues amb sessions de model nu). O…

    Ni idea. Potser algú ens ho explicarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: