AIGUA ENVASADA I ELS/LES MESTRES CATALAN(E)S

Fa més de trenta anys que vaig escriure “El ingenuo ecologismo del estudiante“. El text que segueix va en la mateixa línia. Pretén intentar comprendre com és que el col•lectiu de mestres -parlant molt en general- té posicionaments tan ingenus davant tota la problemàtica ecològica, energètica i medioambiental. La formació i la informació que reben ho explica, al menys en part.

Haig de participar el 4 de gener al programa “El matí de Catalunya Ràdio” amb Manel Fuentes, i parlar de les etiquetes de l’aigua mineral,dels equips de tractament d’aigua domèstics i de l’aigua de l’aixeta. Busco a Internet informació general, i en trobo amb l’edició digitat d’un text: “Aigua envasada” editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Fundació Terra. Ho han redactat Jordi Miralles (biòleg, actualment president del patronat de la fundació) i Verónica Serrano, de qui no em consta la filiació. És el quadern nº 31, de 2004, de la sèrie “Perspectiva ambiental“, patrocinada per la Fundació Territori i Paisatge, de la que es denominava Caixa Catalunya i ara Catalunya Caixa. Es va repartir la revista, suposo, com a suplement de la revista Perspectiva Escolar, de l’Associació Rosa Sensat.

Des del 2004 han canviat algunes lleis i decrets sobre l’aigua, però en essència segueixen vigents la major part de dades que s’hi exposen. Malgrat el seu títol, el text no només parla de l’aigua envasada, sinó de tots els tipus d’aigua que bevem. No critico –podria- la ideologia/filosofia/literatura del text, exposada en la breu introducció (“Cal pensar en l’aigua com un valor comunitari i no com una mercaderia. (…) L’aigua mineral natural hauria de ser una beguda litúrgica. Hem de recuperar el culte a l’aigua i protegir les deus com a llocs sagrats“.

El text vol i dol. Valora positivament la disponibilitat d’aigua potable a les cases, però li dol que s’hagués fet amb canonades de plom, pel saturnisme que pot causar. Ara que moltes canonades són de coure, ara les aigües poden portar clorurs i sulfats de coure “als que se’ls atribueix una possible correlació amb malalties hepàtiques infantils…” I destaca que a alguns països com Àustria només es permeten canonades de polipropilè, del que encara no ens amenaça cap plaga. Aventuro que quan aquí es facin canonades només de plàstic també seran criticades, perquè el plàstic deriva del petroli, o perquè pot deixar a l’aigua miques dels catalitzadors metàl•lics usats per la fabricació. A més, els redactors critiquen els productes derivats de la potabilització amb clor o amb ozonització. Però després, i al meu entendre de forma contradictòria,en un requadre s’afirma que “la seguretat del sistema d’abastament d’aigua domèstica esta garantida per un rigorós sistema de control“.

Perspectiva ambiental nº 31.

El que més greu em sap del text és la fe que posen els redactors en els pseudocientífics que han postulat comportaments miraculosos de l’aigua. De fet, al marge d’empreses i institucions, de set noms propis que cita el text, cinc són de pseudocientífics. Vegem-los.

Als redactors els agrada el llibre de Masaru EmotoMensajes del agua“. Emoto creu que l’aigua que ha sofert influències positives,com per exemple exposar-la a fotos de nens, o que ha rebut sons musicals, o que està envasada en ampolles amb missatges positius com pau o amor, cristal•litza, en gelar-se, en formes agradables i harmonioses. L’aigua adequadament tractada, segons Emoto, podria servir per sanar o predisposar el nostre organisme a resistir les malalties, perquè el nostre cos és en més d’un 70% aigua. No cal dir que tot plegat són falàcies sense la menor base científica, i que els experiments que s’han intentat fer –quan Emoto ha deixat fer-los, cosa a la que és molt reticent- no han demostrat res. Emoto ha muntat un negoci de tot plegat, del que el libre n’és la presentació. Ven aigües (Acqua lissa), ven gerres especials, uns tubets que permet passar aigua d’una ampolla a una altra i l’aigua és “informada” positivament, fa seminaris i cursos per tot el món… Un de tants vividors que anirà vivint mentre hi hagi crèduls.

Els redactors de Perspectiva Ambiental també es creuen les falàcies de Jacques Benveniste. Aquest fou el controvertit científic –que va deixar la carrera per fundar l’empresa DigiBio- que el 1988 va “demostrar” la memòria de l’aigua mitjançant experiments a altes dilucions d’un anticòs sobre leucòcits basòfils,que si fossin certs obririen la porta a la validesa científica de l’homeopatia. Li ho van publicar, amb moltes reticències, a Nature (30-6-1988. Consultar des de casa l’article és de pagament). Dotzenes d’investigadors van intentar reproduir els resultats de Benveniste sense aconseguir-ho, no va reconèixer mai els experiments dels altres, i va abandonar la recerca. Vegeu-ne una crítica documentada al mateix Nature per part de Philip Ball (article gratuït).

Després de lloar la presència dels minerals a l’aigua mineral, perquè tenen incidència positiva a la salut, la revista inmediatament prevé de massa minerals a l’aigua mineral, i en una foto afirma que “alguns dietistes recomanen beure i cuinar amb aigua destil•lada perquè faci la seva funció de dissolvent universal“. El redactor deu imaginar que una aigua de l’aixeta o envasada ja no és un dissolvent universal… Quan parla de sistemes domèstics per tenir aigua bona a casa –aigua de l’aixeta que abans era bona però que ara ja no ho deu ser tant, en opinió dels redactors- destaca els descalcificadors, els filtres de carbó actiu i els destil•ladors. Aquests darrers els cita amb el nom de Allen E.Banik, que “defensà que l’aigua destil•lada actua de lubricant fisiològic i que l’absència d’inos minerals en l’aigua pura facilita la regeneració cel•lular“. No cal dir que el citat Dr.Banik ven destil•ladors d’aigua domèstics. Beure aquesta aigua “permet que la llum viatgi dins del nostre cos a velocitats increïbles (…), això ens fa virtualment cibernètics (…) etc etc” i ajuda a curar el cáncer i permet que “tots els éssers vivents estem connectats a través d’un sistema cristall líquid – magnetites amb la ment universal“. Déu meu…

Un altre procediment de tractament d’aigua de l’aixeta que destaquen és el sistema de revitalitzadors, via camp electromagnètic o simplement submergint unes peces de fusta a l’aigua, com el llàpis de Grander, que també es ven. Com és d’esperar, no s’han provat els avantatges d’aquest sistema, i fins i tot han estat condemnats judicialment els seus distribuidors a algun estat per estafadors.

El darrer dels procediments de tractament d’aigua domèstica que cita la revista és el sistema de Teruo Higa, que es basa en fer passar l’aigua per un llit ceràmic de “microorganismes efectius” (EM), que és una barreja patentada de “bacteris fototròfics, bacteris de l’àcid làctic i llevats” Higa ven ceràmiques i gerres que diu que contenen microorganismes incrustats dins de la ceràmica i que han aguantat, afirma, les temperatures de fabricació de les gerres ceràmiques, més de 800ºC. I que “les forces positives de les seves radiacions (les dels microorganismes) seguiran actives durant anys

De disset referències bibliogràfiques de la revista, quatre o cinc són de llibres esotèrics, i tres o quatre més són d’organismes molt polaritzats ideològicament.. més.

No tota la revista és així. Conté una bona quantitat d’informacions correctes, útils i amb les que no hi puc estar més d’acord: necessitat de l’estalvi, de les dobles xarxes d’aigua, tant de distribució com d’evacuació i a l’interior de les vivendes, potenciar l’aigua de l’aixeta, reduir el consum de refrescos de sucre, agafar amb pinces la publicitat de tot producte alimentari, etc etc. Però, al costat d’això, els nostres mestres reben una publicitat considerable d’esoterisme, de pseudociència i de visionaris que no poden discriminar, perquè el llenguatge que fan servir és similar o idèntic al llenguatge científic. La única sospita que podria tenir un no expert seria veure que tots els noms citats venen alguna màquina, dispositiu o producte, i que les seves webs inevitablement lliguen al final amb sanadors que afirmen la possible curació del càncer amb el seu procediment…

No crec que anem per bon camí.

2 respostes a AIGUA ENVASADA I ELS/LES MESTRES CATALAN(E)S

  1. Jesús Purroy escrigué:

    Si això és el que llegeixen els mestres, no m’estranya com ens van les coses!

  2. […] parlat de l’homeopatia en aquest blog aquí: , [+][+], [+], [+]. Tanta reiteració deu ser signe d’una obsessió, dec tenir una típica […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: