L’ANGOIXA DE BIGAS LUNA

06/04/2013

Bigas Luna ha mort avui 6 d’abril de 2013 (vull dir que ens ha deixat, se’n ha anat, ha desaparegut, useu l’eufemisme que vulgueu). A mi no m’agraden les seves pel•lícules, ni per temàtica ni per estètica. He intentat veure-les per televisió, però sempre he acabat zappant. És que no… Només en salvo una, que és “Angoixa“, o “Angustia” o “Anguish“, de 1987. N’explico l’argument.

El cartell en anglès

El cartell en anglès

Inicialment hi ha una llarga seqüència d’una pel•lícula de misteri i terror en blanc i negre, The Lost World, on hi ha crims i dinosauris.

Nivell 1 de visualització: The Lost World

Nivell 1 de visualització: The Lost World

Però al cap d’una estona, la càmera enquadra la pantalla i ens fa veure que realment estem dins d’un cinema -ara ja en color- on s’està projectant la pel•lícula The Lost World, i hi ha un psicòtic criminal que està intentant –i aconseguint- assassinar alguns espectadors.

Nivell 2 de descripció. The Mommy

Nivell 2 de descripció. The Mommy

I al cap d’una estona, la càmera fa un altre moviment i veiem que realment es tracta d’un cinema on hi ha espectadors que estan veient una pel•lícula, The Mommy, que va d’un assassí que mata els espectadors d’un cinema… i entre els espectadors de The Mommy també hi ha un assassí que tanca els espectadors al cinema i els va matant…

Nivell 3 de descripció. Angoixa

Nivell 3 de descripció. Angoixa

i a partir d’aquí, la bogeria del muntatge és total. La pel•lícula va saltant d’una a una altra, barrejant els tres arguments –sobre tot els dos darrers, en color- amb un cert nombre d’escenes gore –sang, fetge i ulls…- que a mi em molesten, però és el peatge per veure la pel•lícula. I que realment fa angoixa.

Es tracta, doncs, d’un festival de muntatge, que s’usa en les escoles de cinema per mostrar un muntatge complex. En el teatre és habitual el concepte de teatre dins del teatre, com obres de Shakespeare, Tirso de Molina, Benavente i mil altres autors han mostrat, i en cinema també – recordo Woody Allen o Peter Bodganovich però tres pel•lícules incrustades no és tan habitual.

I, en una broma del director, quan representa que s’acaba la pel•lícula que hem anat a veure i van sortint els títols de crèdit de la pel•lícula Angoixa, al final la càmera torna a tirar enrere i es veuen espectadors a la pantalla que se’n van del cinema –virtual- on han anat a veure Angoixa, al mateix temps que nosaltres ens n’anem del cinema on hem anat a veure Angoixa… Quatre nivells de ficció, i la realitat.

Anguish (Bigas Luna, 1987)

I què hi pinta aquesta Angoixa en un blog principalment de ciència? Els nivells de descripció. Jo faig l’analogia entre el muntatge d’aquesta pel·lícula i les observacions científiques. L’observació a ull nu ens permet veure unes propietats de la matèria; l’observació al microscopi ens deixa veure altres coses incloses a la realitat, però que no s’assemblen de res amb el que veiem a ull nu; i un microscopi d’efecte túnel o de forces atòmiques ens mostraria una altra realitat, inclosa en les anteriors dues realitats. I així podríem seguir.

Vegem-ho representat en tres ampliacions successives de la llet (dibuix tret del llibre Sferificaciones y macarrones). La llet, blanca a ull nu, és una emulsió al microscopi, formada per dos líquids transparents, que al seu torn estan formats per molècules ben diferents a escala molecular. La presentació de la realitat a diferents nivells de descripció és un recurs didàctic fonamental, com en altres ocasions he tingut el gust de plantejar.

Tres nivells de descripció observant la llet

Tres nivells de descripció observant la llet

. Els recomanables llibres i clips de Potències de deu, que es troben fàcilment a la xarxa en diverses versions, també exploten aquesta idea.

Acabo amb una necrològica clàssica gens eufemística i políticament incorrecta: Bigas Luna, que Déu t’hagi perdonat. I que al Cel ens puguem veure.


THE BIG BANG THEORY

23/01/2013

Potser el lector ha vist o segueix una sèrie de televisió que aquí es denomina “La teoria del Big Bang“. Els protagonistes són quasi tots joves científics, quatre físics teòrics del California Institute of Technology (Caltech) de Pasadena. És plena d’acudits de física, de referències a Star Trek o altres sèries de ciència-ficció, plena de comportaments freak friquis, en diuen ara- dels protagonistes. Especialment el protagonista principal, Sheldon Cooper, que segons els experts té el síndrome d’Asperger, com tenia Alan Turing: dificultats de comunicació social i altres problemes.

Si estas interesat veure la sèrie, ara la fan pel canal de pagament TNT. I si en vols dades, pots consultar la Wikipedia. Però el tema avui no és la sèrie sinó el clip d’entrada. Al començament de cada episodi de la sèrie hi ha un clip de tota la història evolutiva del planeta, des de les galàxies a l’actualitat, accelerada com més ens apropem al present. La tecnologia d’un garbuix d’imatges aclaparador la va usar per primer cop d’una forma pública una campanya electoral del partit Socialista francès, crec que va ser quan es va presentar Mitterrand el 1981.

Vaig tenir la capritxada de veure quines imatges havien usat en el clip, i el vaig gravar per reproduir-lo després a càmera lenta. Però tot això algú ja ho havia fet i ho havia penjat a YouTube, naturalment.

He vist que hi ha unes 113 imatges diferents, de les quals unes 80 o més em són conegudes. Lector, pots distreure’t una estona identificant imatges. Curiosament, una de símbols maçònics dura una mica més que les altres. No sé si serà casualitat o té algun significat ocult.

La lletra de la cançó que mentrestant canten és també interessant. Al video que es presenta aquí és la que canten al primer tram. La lletra de la versió completa és aquesta, amb referències científiques també:

Our whole universe was in a hot dense state,
Then nearly fourteen billion years ago expansion started. Wait…
The Earth began to cool,
The autotrophs began to drool,
Neanderthals developed tools,
We built a wall (we built the pyramids),
Math, science, history, unraveling the mysteries,
That all started with the big bang!

“Since the dawn of man” is really not that long,
As every galaxy was formed in less time than it takes to sing this song.
A fraction of a second and the elements were made.
The bipeds stood up straight,
The dinosaurs all met their fate,
They tried to leap but they were late
And they all died (they froze their asses off)
The oceans and Pangaea
See ya, wouldn’t wanna be ya
Set in motion by the same big bang!

It all started with the big BANG!

It’s expanding ever outward but one day
It will cause the stars to go the other way,
Collapsing ever inward, we won’t be here, it wont be heard
Our best and brightest figure that it’ll make an even bigger bang!

Australopithecus would really have been sick of us
Debating how we’re here they’re catching deer (we’re catching viruses)
Religion or astronomy, Encarta, Deuteronomy
It all started with the big bang!

Music and mythology, Einstein and astrology
It all started with the big bang!
It all started with the big BANG!


PRESTIGE ENCARA

12/02/2012

El 13 de novembre de 2002 el petrolier Prestige es va accidentar davant de les costes de Galícia. Hi va haver un considerable moviment tècnic, econòmic, polític i social davant les mesures que es van prendre, molt discutides i discutibles, i avui aquesta catàstrofe és un dels accidents de referència i estudi a tot el món. Un cop va passar tot, el 2005, un cop ja s’havia aclarit tot, més o menys, em vaig permetre escriure un article on valorava el perquè es van equivocar tant els tècnics que assessoraven el govern en les primeres hores i dies, i segueixo mantenint les mateixes opinions. Pots trobar-ne el text aquí.

Al cap d’un any de la catàstrofe, el 18 de novembre de 2003, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), de la qual actualment formo part de la junta com a vocal, va organitzar un acte sobre la valoració científica de l’accident. El conferenciant principal va ser Rolf Tarrach, prestigiós professor de física teòrica, que en el moment de l’accident era el president del CSIC (va ser-ho de novembre de 2000 a març de 2003), i des de 2005 és el rector de la Universitat de Luxemburg. El Dr. Tarrach va accedir a venir a l’ACCC a explicar el paper del CSIC en tot l’afer Prestige, i a explicar la seva visió de primera mà de tot l’accident, especialment dels diferents aspectes científics. En el moment de la conferència el Prestige estava enfonsat, seguia emetent fuel des del fons marí i s’estava preparant el sistema d’extracció mitjançant llençadores d’alumini que va permetre recuperar alguns milers de tones de fuel. Repsol va rebre, per aquesta operació, el premi Platts Global Energy Award, al millor projecte d’enginyeria de l’energia del món.

Ha vingut a les meves mans el video corresponent a la gravació de la conferència, que he transcrit a format digital. La conferència va tocar, amb la informació de la que es disposava en aquell moment, els diferents aspectes del problema, en deu aspectes independents:
• la comparació amb la catàstrofe d’Aznalcóllar
• quant fuel queda al vaixell enfonsat?
• Que ha fet veure la catàstrofe sobre la I+D espanyola
• És el fuel enfonsat més o menys dens que l’aigua?
• Quina és la toxicitat del fuel?
• S’havia d’allunyar el Prestige de la costa?
• Va plagiar el CSIC a un institut francès?
• Per a què serveix la investigació?
• Absència d’un protocol d’actuació
• Haguéssin pogut ajudar molt més els científics si se’ls hagués deixat?

La conferència de Tarrach va ser magistral, exposant els fets, destacant-ne les incògnites que hi havia, explicant les dificultats de prendre decisions en absència d’informació adequada, i sense que hi haguessin mitjans de preveure el comportament –densitat, viscositat- del fuel a 3500 m de profunditat i a 4ºC.

El principal ensenyament que jo n’he tret de l’acte és el doble enfocament que hi havia del tema. La conferència de Tarrach, recalcant que quan no es coneix una cosa no es pot dir que es coneix; i la intervenció de Víctor Cabral, en aquell moment representant de Nunca Mais a Catalunya. Aquest darrer contradeia el que li semblava que era una postura massa tova de Tarrach, dient el que calia haver fet o avançant-se als resultats de les recerques que es portaven a terme en aquell moment, i pronosticant quins en serien els resultats. Aquestes afirmacions eren respostes per Tarrach deixaant clar que una cosa és la resposta política davant d’una situació, i l’altra la necessitat de tenir dades científiques per tal de justificar actuacions i decisions. Li va arribar a dir que si tan segur estava de quines serien les conclusions, per què exigir que es faci la recerca.

Com sempre, el científic no anant més enllà del que pot afirmar, i destacant la incertesa de les dades que hi havia, i l’ecologista, en el seu paper de representant popular, exigint-li concrecions. I això que Tarrach era a la taula en qualitat de científic, no de polític.

En aquest exemple, i com en tants altres casos, es va complir la llei
Com més compromesa i delicada és la decisió que ha de prendre un polític, menys dades objectives hi ha per prendre-la…


Ciència i cuina

05/04/2010

Forma part de la sèrie Ciència i Cuina, dels quals també podeu veure:

CIÈNCIA I CUINA 18.Bombolles diferents 1:24
CIÈNCIA I CUINA 17.
Separació per flotació 1:07

La recerca és imprescindible per sortir de la crisi

17/02/2009