ELS JARDINETS DE L’HOMEOPATIA

08/03/2013

La placa del carrer

La placa del carrer

Anava cap al Col•legi Major Sant Jordi de la UB, pujant per l’Avinguda de Sarrià de Barcelona, i em trobo amb una placa de carrer: “Jardins del Doctor Samuel Hahnemann. Meissen, Dresden 1755-Paris 1843. Metge, fundador de l’homeoteràpia“. Totes les alarmes enceses: Barcelona té uns jardins dedicats al fundador de l’homeopatia!. Però a la placa es diu que és el fundador de l’homeoteràpia.

Vista general de les escultures

Vista general de les escultures

Dels jardins en parlem després. Ara anem al tema homeopatia – homeoteràpia.

Vaig al Google, i allà em trobo amb un diccionari en línia del Termcat sobre homeopatia. Una altra bufetada: el nostre centre terminològic oficial es dedica a servir les teràpies alternatives, gastant temps de treballador i espai d’ordinador. Però vegem què en diu de l’homeoteràpia.

Homeoteràpia: qualsevol mètode terapèutic que segueixi algun o alguns dels principis de l’homeopatia o que segueixi el mètode homeopàtic en la preparació dels medicaments.

Doncs ens remet a homeopatia. Anem-hi.

Homeopatia. Mètode terapèutic consistent a tractar les malalties mitjançant l’administració de medicaments seguint el pricipi de la similitud.

Fins aquí el Termcat. Per què a la placa del carrer van posar que va ser el fundador de l’homeoteràpia? Potser va ser per la vergonya de que a una placa d’una ciutat com Barcelona, que vol ser la capital del sector biosanitari, hi surti el terme “homeopatia”?

Als jardins hi ha un parell d’escultures. Una, de la cara de Hahnemann, on al darrera hi consta la frase sagrada: “Similia similibus curantibur“. Com sabem, aquesta frase té el mateix valor que aquella famosa “La funció crea l’òrgan“. O que la més popular “De lo que se come se cría“, que en català seria “Carn fa carn i vi fa sang“. Principis falsos, derivats d’un pretès sentit comú d’analogies elementals, sense cap demostració experimental. Una medicina o una filosofia de la vida basada en l’autoritat d’un principi, expressat en una frase.

Si algun lector recorda una sarsuela titulada “El rey que rabió” (1891), amb música de Ruperto Chapí i lletra de Miguel Ramos Carrión i Vital Aza, sabrà que hi surt un rei al que ha mossegat un gos. Els metges de la cort, que l’autor ridiculitza, mentre fan una prova amb el gos, van cantant:

” Juzgando por los síntomas que tiene el animal,
bien puede estar hidrófobo, bien no lo puede estar.
Y afima el gran Hipócrates que el perro, en caso tal,
suele ladrar muchísimo… o suele no ladrar.

Con la lengua fuera, torva la mirada,
húmedo el hocico débiles las patas,
muy caído el rabo, las orejas gachas…
Todos estos signos pruebas son de rabia;
pero al mismo tiempo bien pueden probar
que el perro está cansado de tanto andar.

Doctores sapientísimos que yo he estudiado bien,
son, en sus obras clínicas, de nuestro parecer:
Fermentus virum rábicum que in corpus canis est,
mortalis sont per accidens, mortalis sont per sé.

Para hacer la prueba que es más necesaria,
agua le pusimos en una jofaina;
y él se fue gruñendo sin probar el agua…
Todos estos signos pruebas son de rabia;
pero al mismo tiempo signos son, tal vez,
de que el animalito no tiene sed.

Y de esta opinión nadie nos sacará:
¡El perro está rabioso…! ¡O no lo está!”

L’opinió dels doctors de la sarsuela es basava en principis d’autoritat, citant Hipòcrates i el principi expressat en llatí. Tot això correspon a metodologia mèdica antiga, absolutament superada des de la medicina experimental basada en l’evidència de Claude Bernard (1813-1878). Doncs l’homeopatia segueix basant-se en un principi d’autoritat. Segle XVIII. Sort que en la resta de camps mèdics no es basen en principis del segle XVIII…

El principi principal

El principi principal

Signatura d'Hahnemann

Signatura d’Hahnemann

A l’altra escultura dels jardinets es veu el doctor Hahnemann treballant al laboratori. Al dors de l’escultura hi ha una inscripció:

“1790: Concepció de La medicina homeopàtica
1890 Fundació de l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica de Barcelona
1990 Celebració a Barcelona del 15 Congrés de la Liga Medicorum Homoeopathica Internationalis

Jardins Hahnemann 3

La Liga Medicorum Homoeopathica Internationalis va ser fundada el 1925. El congrés de Barcelona va ser el 15è i es va fer el 1990. Ara ja van pel 68è. Probablement fruit de la reunió d’aquest congrés de la Liga a Barcelona es va proposar a l’ajuntament que dediqués una Jardins a Hahnemann. Es va aprovar el nom dels jardins el 14 de juny de 1991. Era l’alcalde en aquell moment Pasqual Maragall, per a la seva vergonya. No se’n devia ni assabentar, perquè ara la seva malaltia no la gestiona precisament amb criteris esotèrics sinó ben científics.

Per a més sarcasme, els jardins de l’homeopatia fan cantonada amb l’Avinguda del Dr. Fleming… un simple metge al•lòpata.

Per a la meva, de vergonya, a l’Institut de Formació Continuada (IL3) de la meva universitat (UB) es fa un Màster en Medicina Homeopàtica des de 1995. I no hem estat capaços de frenar-lo. Però mentre al Col•legi de Metges de Barcelona tinguin una Secció Col•legial de Metges Homeòpates, fundada el 1989, poc hi podem fer els simples mortals…