EL MNAC EXPLORA

El Museu explora. Amb aquest títol el MNAC acaba d’inaugurar (23-11-12) una exposició temporal, comissariada per Mireia Mestre, cap de l’Àrea de restauració i conservació preventiva del MNAC. El subtítol és “Obres d’art a examen“. Per al meu gust, excepcional i recomanable.

No entrem en definir què és i què no és art, ja ens entenem en l’ambigüitat. Si hi entréssim hauriem de parlar de l’Urinari (Fountain) de Marcel Duchamp, del que avui precisament se’n fa una conferència al CaixaFòrum.

La postura primera i més elemental davant d’una obra és emotiva: M’agrada o no m’agrada?. Per què una obra agrada o no, és un altre tema interesant: depèn de la moda vigent, de la història personal, de l’educació rebuda… Aclarir per què els catalans diuen que els agrada més el romànic que el barroc és un gran tema de recerca.

La segona postura és una mica més distant i no implica tant l’emotivitat sinó el coneixement: M’interessa o no m’interessa? Potser l’imagineria religiosa de Salzillo no t’agrada, però pots estar interessat en el moviment artístic barroc que va portar a desenvolupar tot un moviment artístic característic i fàcilment identificable. I quan t’interessa un tema i t’hi vas familiaritzant, pots superar la fase inicial emotiva “no m’agrada” i al final te’l vas fent teu.

La tercera postura és una aproximació més intel•lectual relacionant obra d’art i algun aspecte significatiu parcial: Hi ha alguna cosa que em motiva en l’obra? Potser no t’agrada la Sagrada Família i menys les obres que Subirachs hi ha fet. Però les caputxes dels soldats romans de la façana de la Passió, copiades de les xemeneies de la Pedrera de Gaudí, no et deixen indiferent, per la relació intel•lectual que hi trobes. Et fa pensar que és una idea interessant, que a tu no se’t hauria acudit i que bé, està bé. O les obres laberíntiques de Dalí i les seves il•lusions òptiques, o les obres d’Escher.

I encara hi ha una quarta postura, l’aproximació per la via de la tècnica. Aquesta és l’aproximació que el MNAC proposa en aquesta extensa exposició temporal. Tracta de diferents tecnologies aplicades a l’observació d’una obra d’art, que permeten datar-la, descobrir-hi detalls ocults als ulls de l’espectador, conèixer els materials amb que és feta, identificar falsificacions o restauracions excessives, veure l’estructura interna de les escultures, o la superposició de capes de pintures en una tela, i mil coses més.

En 34 apartats, el llenguatge de l’exposició és quotidià, però ple de terminologia tècnica, que s’explica en un glossari. Raigs X, llum de sincrotó, espectroscòpia de neutrons, microscòpia confocal, infraroigs, ultraviolada, llum rasant… Hi ha algunes peces estudiades amb tecnologies molt notables. Una escultura de Gargallo, “El violinista“, feta de làmines de plom, per dins té una ànima de peces de fusta que el plom recobreix. I l’evolució al llarg dels anys de la fusta ha desprès àcids, humitat i diòxid de carboni que han generat carbonats de plom en l’interior de la figura, que s’infla, es fissura i es deforma. Identificar no només l’estructura interna, sinó la descomposició superficial de la cara interna de la làmina de plom, i tot això sense obrir la peça no és senzill, perquè el plom no permet l’observació per raigs X. No explico com s’ho han fet per animar el lector a visitar l’exposició. Només dic que van haver de portar la peça a l’estranger perquè aquí no hi havia la tècnica.

Els cartells de l’exposició reprodueixen radiografies d’un pas processional de Barcelona, on s’ha pogut comprovar la tecnologia de construcció, que permet generar grans espais buits al seu interior i aconseguir una estructura menys pesada.

És una exposició del tot recomanable per a interessats en l’art, i en les tecnologies físiques i químiques de caracterització. Llàstima que no hi hagi cap catàleg, cap fulletó, i que no deixin fer fotografies…

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Palau Nacional de Montjuïc. Del 23-11-12 al 24-2-13, de 10 a 19. Diumenges de 10 a 14:30. Dilluns tancar. Entrada gratuïta.