NO TINC TWITTER…

17/11/2011

… i per això ahir 15-11-11, dia de Sant Albert, a les 13:30 no vaig piular “Acabant de recollir el Premio Nacional de Química 2011 de la Asociación Nacional de Químicos de España“. Com que gent qualificada m’ha demanat que ho comuniqui, això estic fent. El motiu: “Como reconocimiento a su labor de divulgación y comunicación de la Química“. L’acte de lliurament va coïncidir amb la clausura de l’Any Internacional de la Química a Espanya, que es va fer a la fira Expoquimia, a Barcelona, el Dia de la Química.

Vaig tenir tres minuts per dir alguna cosa. El text es pot trobar aquí. Però el lector assidu del blog hi reconeixerà el contingut d’un parell de textos ja publicats en aquest blog: el “Punset, Bimbo i l’Any Internacional de la Química”, i el “Allò essencial és invisible als ulls

Portava corbata, cosa rara en mi. La corbata és la de la Taula Periòdica 3.0, que vaig descriure al post “Tres corbates químiques“.

A la UB han publicat un text sobre l’acte i sobre un servidor. Aquest. I prou d’autobombo.

Alfredo Vara, vicepresident 1r de l'Associació Professional de Químics de Catalunya em lliura el diploma


BISCÚTERS

18/09/2011

Fins el 2 d’octubre es pot veure al Museu de Badalona una petita exposició sobre el biscúter, un petit vehicle de quatre rodes classificat com a automòbil, que per a la meva família va representar el primer mitjà de locomoció familiar (1957). El nom és la hispanització de bi-scooter, “moto doble”, que li va donar el seu inventor, l’enginyer aeronàutic francès Gabriel Voisin, que no va poder fabricar-lo a França per diverses raons no del tot clares.

Els propietaris de biscúters es saludaven quan es creuaven per la carretera. Era un signe de complicitat des de la pobresa del vehicle, però des de la voluntat i optimisme de la llibertat de circular que et donava. Amb un biscúter varem anar –dos adults i dos nens- a Puigcerdà (pujant i baixant la Collada de Toses en un dia), a Olot, a la Costa Brava… Per un vehicle que no tenia més que 9 cavalls, no es pot demanar més. Avui sembla ridícul parlar d’això, però eren heroïcitats. 25000 Pta, uns 150 €, però que en aquell temps era el sou de dos o tres anys. Se’n van fabricar uns 12000, de diferents sèries, incloent-ne un de càrrega amb carrosseria de fusta, i un esportiu amb carrosseria de fibra de vidre.

Quatre dades tècniques: 240 kg de pes, amb carrosseria d’alumini. Motor Hispano Villiers de moto, de dos temps i 0,197 litres, amb potència de 9 cavalls a 4800 rpm. Als primers models s’arrancava amb una palanca manual, com els motors fora borda. Més endavant s’hi va incorporar arrancament elèctric. 3 marxes endavant, sense marxa enrera als primers models fabricats: pesava tan poc que es tirava enrere treient el peu a fora i empenyent. Per aparcar s’aixecava la part de darrera amb les mans i es desplaçava. Carburant: mescla de gasolina i un 5% d’oli lubricant. Consum: 4,5 litres cada 100 km. Descapotat, i capota de lona de posar i treure. Amb portes de lona també mòbils. La publicitat deia que podia anar a 75 km/h, però a casa no va passar mai de 60, no podia més aquell trastet.

Va ser el microcotxe més popular, que a partir del 1957 va competir amb l’Isetta BMW, el Goggomovil, el PTV… i qui els va desplaçar a tots va ser, a partir de 1960, el SEAT 600, que valia 100000 Pta però ja era un cotxe amb més cara i ulls.

A més dels aspectes emotius i sentimentals, he reflexionat una mica sobre com canvia el món. Si ho comparo amb el meu vehicle actual, un Toyota Prius, aquest és el doble de llarg, molt més ample, pesa sis vegades més, pot carregar més del doble de gent i paquets i pot anar molt el triple de depressa. Té moltes més seguretats, començant pels cinturons de seguretat i seguint pels air-bags i la carrosseria amb habitacle indeformable. Però consumeix el mateix o menys, i és molt menys contaminant, perquè no crema oli ni fa fums amb emissió d’hidrocarbur.

La tecnologia ens permet unes prestacions molt millors, més seguretat, més comoditat i menys contaminació. I a un preu comparativament més baix. Tot això és bo. La competència entre marques i l’increment de la producció baixen els preus, augmenten les vendes i milloren els productes. Però com a contrapartida hi ha més consum de materials, tenim més residus al final de la vida útil, i les carreteres i ciutats estan més saturats… Cap on anirà el futur? I cap on hauria d’anar?

Permeteu-me una expansió personal, amb la foto adjunta: jo sóc el nen més alt. Santa Fe del Montseny, 1957.

Portada fulletó exposició biscúter


Presentació Sferificaciones y macarrones

18/04/2010


EFE/Andreu DalmauEl cuiner Ferran Adrià i el químic Claudi Mans a la presentació del llibre ‘Sferificaciones y macarrones’.

“També hi ha química a la cuina diària familiar, en truites, croquetes, patates fregides, peres al vi o bistecs a la planxa”. Així s’expressava el químic Claudi Mans aquest dilluns durant la presentació del seu llibre Sferificaciones y macarrones que compta el pròleg del cuiner Ferran Adrià i que vol posar sobre la taula que la ciència està present tant a la cuina d’autor com a les nostres llars.
Veure tota la notícia a,…
http://www.lamalla.cat/societat/article?id=356009


La recerca és imprescindible per sortir de la crisi

17/02/2009

la presentació del llibre “La vaca esfèrica”

04/12/2008

presentació del llibre LA VACA ESFÈRICA
Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé

de Claudi Mans

a càrrec de l’escriptor Màrius Serra

dimecres 3 de desembre, a les 19.00 hores a la sala d’actes de Casa del Llibre (Passeig de Gràcia 62, Barcelona)

Algunes fotos i vídeos de l’acte:

1

2

3

I alguns vídeos…


La vaca esfèrica

04/12/2008
vaca esfèrica

vaca esfèrica

LA VACA ESFÈRICA.
Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé.

Claudi Mans, desembre de 2008.
Rubes Editorial

Aquest llibre tracta de qui mana en l’ús del llenguatge i de què podem fer per sortir victoriosos dels sobreentesos, la ignorància, la vergonya o la mandra de conèixer i descobrir algunes paraules del nostre vocabulari… quotidianament científic.

La vaca esfèrica. Conceptes científics quotidians que, d’entrada, jo no devia entendre prou bé és una reflexió sobre expressions que tenen un significat científic i usem col•loquialment amb el mateix o un altre valor. L’autor ha recopilat, en format d’històries breus, termes com equilibri, tendència, composició, energia, reacció, natural, model, composició, mesura, anàlisi i síntesi, en un recorregut ple d’exemples quotidians de tota mena d’àmbits científics, sobretot de química i de física, però també de literatura, de lingüística, de cinema, d’anècdotes i de biografies. Llibre especialment indicat per als amants de les curiositats, científics o no, docents i estudiants, la seva lectura ens obre els ulls respecte de com consolidar el llenguatge i refermar-nos en la ciència.

L’autor de títols com La truita cremada no vol viure aquesta aventura, plena d’ironia, tot sol. Un lector –que podries ser tu mateix– l’interpel•la amb astúcia, i ell el convidarà a viatjar per aquest territori de trampes que, sovint, enterboleixen el coneixement científic. Una tasca que l’autor construeix amb tot allò que, en ciència, pretenem que sigui únic i universal.

Algunes de les coses que aprendras llegint-lo:

On hi havia una sèrie de Fibonacci a Barcelona,
Que una molècula ja no és el que era
Que a la Terra hi ha relativament pocs àtoms
Treballaras el Teorema de les Mil i una Nits i el Principi de Sant Mateu
Relacionaras les emulsions, les autopistes i els parlars minoritaris dels Alps
Coneixeras l’energia orgònica de Wilhelm Reich
Veuras que sobrevivim perquè evitem que la naturalesa arribi a l’equilibri
Sabras què va passar a Austràlia amb els conills

… i moltes, però moltes coses més