L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA. 7 : PIRANESI

26/01/2013

(anterior post d’aquesta sèrie: Escher)

Giovanni Battista Piranesi (Mogliano Veneto 1720-Roma 1778) fou un gravador, marxant d’antiguitats, arquitecte i artista venecià, del que acaben de clausurar una exposició al CaixaForum de Barcelona. Va treballar moltíssim, va produir moltíssim material gràfic i devia guanyar també molts diners. Era conegut de nobles, prínceps i papes.

Dels treballs de Piranesi voldria destacar aquí la seva sèrie de gravats de les presons. Les Carceri d’inventione són setze gravats de 40 x 53 cm, fets entre 1745 i 1761, que representen arquitectures imaginàries colossals, torturades i complicades. Hi ha cadenes, escales que no porten enlloc, personatges foscos i poc caracteritzats que es confonen amb les parets… Els experts diuen que representa el seu caràcter torturat i complicat: el “negre cervell de Piranesi” escrivia Victor Hugo. Les Carceri han estat molt analitzades, i en tenen assaigs Marguerite Yourcenar o Aldous Huxley, per exemple. Han influit en el romanticisme i en el surrealisme, lògicament: tot l’art anterior influeix en el posterior.

Carceri de Piranesi. Taula XIV

Carceri de Piranesi. Taula XIV

Hi ha un interessant paral•lelisme entre l’evolució de la literatura i la il•lustració corresponent. Dante Alighieri escriu la Divina Commedia, on descriu l’infern en forma de nou cercles cada cop més profunds a l’interior de la terra, i amb arquitectures complexes. Molts crítics senyalen que Piranesi devia tenir a la ment l’obra de Dante quan feia els gravats. I Gustave Doré (1832-1883), famós il•lustrador francès de la Divina Commedia i de moltes altres obres. segurament que va ser inspirat per Piranesi en algunes il•lustracions. Escher va ser òbviament inspirat per Piranesi en les seves famoses representacions d’escales impossibles.

Un dels esquemes de l'Infern de la Divina Commedia de Dante.

Un dels esquemes de l’Infern de la Divina Commedia de Dante.

Un dels gravats de Gustave Doré per a la Divina Commedia

Un dels gravats de Gustave Doré per a la Divina Commedia

Al seu torn, Jorge Luís Borges (1899-1986) va escriure el conte “La Biblioteca de Babel“. Umberto Eco s’hi va inspirar en imaginar la biblioteca del monestir de la novel•la “El nom de la rosa” (1980), de la que en el llibre dóna el plànol. Quan Jean-Jacques Annaud va concebre la pel•lícula de la novel•la (1986), va encarregar a Dante Ferretti, dissenyador de la producció, una biblioteca-laberint, i Ferretti es va inspirar en Piranesi i en Escher.

La biblioteca del monestir, segons el dibuix d'Eco

La biblioteca del monestir, segons el dibuix d’Eco


Preparació d'una seqüència del film a la biblioteca

Preparació d’una seqüència del film a la biblioteca

Tros d'imatge del film dins de la biblioteca

Tros d’imatge del film dins de la biblioteca

Les escales impossibles d'Escher: "Relativitat"

Les escales impossibles d’Escher: “Relativitat”

Tot aquest apassionant joc d’influències i contra-influències em fa pensar en la frase que un company de carrera dels primers temps (Blai E.) deia: “Tot el que puguis pensar ja ha estat pensat“. Fins i tot això.

Més informació: Vanessa Werder


ESCHER 3D

24/01/2012

Hi ha actes aparentment absurds. L’estiu del 1956 Camilo José Cela, Josep Mª Espinàs, Felipe Luján i José Luís Barós van fer una excursió a peu pel Pirineu de Lleida, i al cap del temps els dos primers en van fer un llibre cadascun: “Viaje al Pirineo de Lérida“, editat l’any 1963, i “Viatge al Pirineu de Lleida“, el 1957. Com a curiositat, de l’obra de Cela, en castellà, en Josep Mª Llompart en va publicar la traducció al català el 1969. El mateix traductor deia, al pròleg, que si hi havia una tasca absurda era traduir al català una obra com aquella, plena de l’estil del seu autor, i gairebé inimitable en traduir-la. Però el resultat estava bé.

Jo pensava en aquest absurd quan els Reis em van portar un llibre de grans dimensions: “M.C.Escher. Desplegando a Escher“. És un llibre dels denominats pop-up, desplegables, on hi ha unes quantes obres del conegut artista holandès, treballades amb la tècnica del desplegable. En obrir cada pàgina, surt en tres dimensions una figura d’Escher.

Escher és un pintor en dues dimensions. De les seves obres se’n han fet reproduccions, calendaris, agendes, suports de mouse d’ordinador, fons de pantalles, el que vulgueu… Sempre figures planes. La gràcia de les seves obres és la distorsió de la perspectiva, la continuitat de situacions que s’interpenetren, les figures impossibles… sempre en el pla. I ara, va Courtney Watson McCarthy i en fa un desplegable. Per casa hi ha desplegables del Petit Príncep, diverses Alícies, uns quaderns d’art o de matemàtiques desplegables… Però Escher… Caldre, no calia.

Els llibres desplegables són extraordinàriament sofisticats i d’elaboració dificultosa. Precisament els Reis, aparentment sense haver-s’ho comunicat els uns als altres, van portar també per a la família un llibre per aprendre a fer estructures desplegables: “Los elementos del Pop-up“, de l’editorial Combel. És una tasca delicada i complexa.

El resultat del llibre d’Escher és atractiu. La força original dels dibuixos i pintures originals aquí s’exalta, i és interessant la solució tècnica que s’ha trobat, més o menys reeixida, en cada una de les figures. Aquí en reprodueixo quatre pàgines, que en les meves fotos no donen una sensació de volum gaire intensa: una obra en 2D ha passat a 3D i ara novament a 2D… Especialment difícil és la darrera que poso aquí, “Cascada“, on hi ha en el dibuix pla tres triangles de Penrose . En l’espai la solució és difícil i no del tot reeixida.

L’obra “Cascada” és una bona il•lustració de l’impossible moviment continu i de la violació del Primer Principi de la termodinàmica. Energèticament el disseny és impossible perquè aniriem obtenint energia de la cascada sense que se li subministrés energia a l’aigua per pujar a dalt, però la il•lusió òptica fa imaginar que l’aigua sempre baixa. Seria possible la cascada inexhaurible en un món en 4D sense violar cap llei física?

Escher: Rèptils 3D, 1943

Escher: Balcó 3D, 1945

Escher: Llaç d'unió 3D, 1956

Escher: Cascada 3D, 1961