L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA-9: CARLES BERGA I LA DOBLE CREU

31/08/2013

Doble creu, de Carles Berga. Llàstima de la finestra del fons, inevitable.

Doble creu, de Carles Berga. Llàstima de la finestra del fons, inevitable.


El castell de Montjuïc a Barcelona ha estat retornat a la ciutat des de fa uns anys. Les diverses sales on fins el 2008 hi havia el Museu Militar van canviant d’estètica i s’hi van fent activitats d’exposició, algunes relacionats amb el mateix castell i la seva història.

Des de 2011 hi ha exposat, en una petita sala, un muntatge de Carles Berga denominat Doble creu. Carles Berga és un arquitecte especialitzat en muntatges tridimensionals. Va crear la peça Doble creu el 2004, i va ser exposada a la Fundació Vila Casas. Des de 2011 s’exposa a Montjuïc.

El muntatge consisteix, simplement, en una creu llatina de ferro, i un mirall al davant. Al mirall s’hi veu una estrella de sis puntes, coneguda com a estrella de David, i símbol del judaïsme que, sorprenentment, és el reflex de la creu llatina, símbol del cristianisme. Com és possible que una creu llatina es reflecteixi en forma d’estrella de David? Es tracta d’un efecte òptic que juga amb el fet de que la aparent creu llatina és realment un conjunt de dotze barres de ferro que, vistes des del punt on s’observa la instal•lació fan la impressió de que és una creu llatina, però que realment no ho és en absolut, Es pot veure molt bé la complexitat de la peça i com és feta en aquests videos [+] i dibuixos [+] del mateix Carles Berga. A Montjuïc hi havia el cementiri jueu, d’aquí li ve el nom a la muntanya, i la instal·lació a aquesta ubicació hi fa una referència.

Aquest muntatge em recorda les anamorfosis, il•lusions òptiques que hi tenen una mica a veure i que ja van ser presentades a una entrada anterior. Et recomano que la repassis aquí [+].

En aquesta doble creu, a més de la il·lusió òptica, s’hi afegeix la dualitat de sentit dels símbols. No és el dualisme ona-partícula, que aquí no hi té res a veure, malgrat que un text de l’autor del muntatge parla de la física quàntica. Els antics versos de Ramón de Campoamor (1817-1901) ens apunten molt millor per on va la resposta:

En este mundo traidor
nada es verdad ni mentira
Todo es según el color
del cristal con que se mira

En aquest cas no es tracta de colors sinó de l’angle de visió des d’on es mira. Per cert, i parlant d’il•lusions, és molt probable que no hagis llegit els versos anteriors sinó que només hi hagis passat la vista; i, com que probablement ja te’ls sabies, has imaginat que llegies que “…nada es verdad ni es mentira. Cada cosa es del color del cristal con que se mira“. I no, el poema no diu això . T’equivoques en dos punts.

A mi la doble creu i el que amaga em recorda el llibre Gödel, Escher, Bach, un Eterno y Grácil Bucle, com es va traduir, de manera una mica forçada, el llibre Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid, de Douglas R. Hofstadter. Aquest llibre monumental de 882 pàgines es va escriure el 1979, el CONACYT de Mèxic el va traduir al castellà el 1982, i va ser editat a la col•lecció Metatemas de Tusquets Editores el 1987. Aquesta és l’edició que vaig llegir -no del tot- fa més de vint-i-cinc anys, i que ara rellegeixo.

El llibre és una llarga reflexió sobre paral•lelismes entre la construcció d’obres musicals de Johann Sebastian Bach, diversos dibuixos d’Escher, i una complexa reflexió sobre el teorema de Gödel, que ve a dir que tota formulació axiomàtica de teoria de números inclou proposicions indecidibles, o, més simplificadament, i dit en els meus inexactes termes, que una teoria no pot validar-se a ella mateixa. Tot, amanit amb molts diàlegs entre Aquil•les i la Tortuga, començant pel diàleg original de Zenó d’Elea, seguint pel diàleg sobre Què li va respondre la Tortuga a Aquil•les, de Lewis Carroll, i molts altres diàlegs inventats pel mateix Hofstadter.

Doncs bé, en aquest llibre hi ha una fotografia d’una peça escultòrica, un cub tallat de forma intrincada, en el que la projecció de llums cap a tres de les seves cares ortogonals genera tres ombres que dibuixen cadascuna de les inicials G, E, B. És la sublimació d’aquelles anamorfosis elementals escolars que dibuixavem, com aquella d’un mexicà que va en bicicleta.

Cub de "Gödel, Escher, Bach"

Cub de “Gödel, Escher, Bach”


El mexicà en bicicleta...

El mexicà en bicicleta…


(Anterior entrada d’aquesta sèrie: Arthur Ganson i l’eternitat)


EXENTIS, EL FUET PER A TOTS?

17/08/2013

Publicitat de l'Exentis, de Can Duran

Publicitat de l’Exentis, de Can Duran

Informació de l'Exentis, de Can Duran

Informació de l’Exentis, de Can Duran

Can Duran és una acreditada marca d’embotits, que fan de forma sensacional. Per posicionar-se en el mercat ha creat no fa molt un fuet extra reserva amb nom propi: Exentis.

Aquest Exentis suggereix que és exempt de coses. I efectivament, a tota plana la publicitat als diaris més importants explica que no té lactosa, ni gluten, ni sulfits, ni soia, ni colorants. I destaca que “és un embotit apte per a tothom“.

Bé, si mirem els ingredients observem que no porta res del que diu que no porta. Però, en canvi, sí que porta conservant, l’E-252, que és el nitrat de potassi, ben conegut; antioxidants, els E-301, ascorbat de sodi, i E-331, citrat de sodi, també molt utilitzats. A més de sal (4,3 g cada 100 g de producte), dextrina, sucre, espècies, dextrosa i aroma.

No és per a tothom. Farem una llista de qui no en pot o no n’hauria de menjar:
• els vegetarians i els vegans: és carn
• els anti-additius i anti E’s: en conté
• els que segueixen la dieta biològica: no és de ramaderia orgànica
• els musulmans estrictes: és porc
• els jueus ortodoxos: no és kosher
• els que tenen la pressió alta: té molta sal
• els catalanistes estrictes: quasi tota la publicitat, i l’etiqueta, és feta en castellà
• els pobres: és més car que altres

El que vol dir el fuet Exentis de Can Duran és que no conté determinats alèrgens que en alguns altres fuets hi són presents. Per poder comparar, he comprat cinc fuets d’altres marques: Espetec Tarradellas, Ausa, Casademont, Condis i Hacendado de Mercadona (fet per Tarradellas). El fuet Hipercor és el mateix que el Casademont. No he trobat el fuet Obradors sense lactosa, que, segons la seva web, és molt similar a l’Exentis. Vegem què contenen

• té gluten: cap
• té sulfits: cap
• té soia: cap. El Casademont indica que “pot tenir traces de…” per precaució.
• té lactosa: Condis, Ausa, Tarradellas, Hacendado, Casademont
• té colorants: Condis i Casademont (E-120 vermell de cotxinilla)
• té corrector d’acidesa: Condis (E-325 lactat de sodi)
• té potenciador de sabor: Tarradellas i Hacendado (E-621 glutamat monosòdic)

I, com l’Exentis:
• té conservant: Condis, Ausa, Casademont (E-252 i E-250, nitrit de sodi), Tarradellas i Hacendado (només E-252);
• té antioxidants: Condis (E-301), Ausa (E-300, àcid ascòrbic), Tarradellas i Hacendado (E-301) (E-331 citrat de sodi, E-316 eritorbat de sodi), Casademont (E-316)
• té sal: tots
• té dextrosa: Condis, Casademont
• té dextrina: Condis, Ausa
• té sucre: Ausa
• té espècies: Condis, Tarradellas, Hacendado, Casademont

En resum, des del punt de vista dels ingredients, qualitativament Exentis i Obradors sense lactosa són similars, variant només en alguns additius. Cap dels altres fuets estudiats té soia, sulfits ni gluten.

Per tant, la posició publicitària d’Exentis és una exageració comparativa, molt habitual. És també una bona mostra de la tendència de la publicitat a destacar allò que de “dolent” té un producte, més que a destacar-ne les virtuts. Seguint amb aquesta línia, cada cop més són les persones que no tenint cap intolerància beuen la llet sense lactosa, o prenen macarrons d’arròs -sense gluten, per tant- per si un cas. És una pràctica autolimitativa típicament ortorèxica… És el principi de precaució en la seva variant autoflageladora.

Ingredients de l'espetec Tarradellas i del fuet Hacendado. Qualitativament idèntics

Ingredients de l’espetec Tarradellas i del fuet Hacendado. Qualitativament idèntics

Ingredients del fuet Casademont

Ingredients del fuet Casademont

Fuet Ausa

Fuet Ausa

Fuet Condis

Fuet Condis


EL DANACOL REDUEIX EL COLESTEROL?

11/08/2013

Sí.

(Quan jo pontifico i faig afirmacions de temes que no sé prou, vull dir que estic fent confiança en experts que em diuen que sí. En afirmacions sobre temes alimentaris, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària EFSA, que és qui té la darrera paraula en permetre que Danone faci les afirmacions que fa).

No hi ha colesterol bo i colesterol dolent. Tot el colesterol té la mateixa fórmula química, C27H46O, i una relativament complicada estructura química, com es veu a la figura. És un greix de tipus esteroide, amb quatre anelles d’hidrocarbur. Es diu colesterol perquè es va trobar a la bilis (en grec chole-), a temperatura ambient és sòlid (stereos-) i té un grup alcohol -OH a la molècula, d’on li ve el sufix -ol. És una molècula imprescindible per la vida, forma part de les membranes cel•lulars i té un important paper a les cèl•lules nervioses. És també un precursos de diferents hormones, sals biliars i la vitamina D.

Molècula de colesterol

Molècula de colesterol


Els nivells de colesterol en la sang i què els influeix és un tema molt discutit i encara obert. El colesterol humà procedeix de la síntesi pròpia (via endògena) i de la ingesta (via exògena) en una proporció mitjana de dos terços a un terç. Mengem colesterol amb els aliments animals greixosos, i especialment formatge, rovells d’ou, carn de bou, de porc, de cavall, peix, gambes i la llet. Ara es considera que la ingesta té relativament poca importància en la salut, perquè molt del colesterol ingerit ho és en una forma que s’absorbeix poc.

El 25% del colesterol endògen es fa al fetge i la resta a altres òrgans: intestins, glàndules suprarenals i genitals, i altres. El colesterol és transportat entre el fetge, els intestins i els teixits musculars per la sang. Però, com que és un greix insoluble en el líquid plasmàtic, que és acuós, ha de formar estructures complexes amb proteïnes, que són arrossegades com si fossin partícules pels vasos sanguinis. Aquestes estructures són de diversos tipus. Depenent de la seva densitat són: les lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol dolent (LDL), que contenen unes 1500 molècules de colesterol, i les d’alta densitat (HDL) o colesterol bo, amb menys colesterol i més proteïna. El colesterol és el mateix, el que el fa bo o dolent són les seves bones o males companyies…

Les LDL porten el colesterol del fetge a les cèl•lules. Les cèl•lules que moren de tot l’organisme deixen molècules de colesterol lliures, que són atrapades per proteïnes de la sang donant estructures de densitat més elevada, les HDL, que reaccionen químicament donant noves estructures de LDL. La cosa és parcialment cíclica, i evidentment. molt més complexa que el que jo dic aquí: hi ha també altres estructures de colesterol i proteïnes, les VLDL, de densitat més baixa (very low)i els quilomicrons, agrupacions més petites.

Com és sabut, es poden dipositar als vasos sanguinis molècules del colesterol procedent de les estructures de LDL, seran l’origen de les plaques d’ateroma a les artèries, i l’arterioesclerosi. Per evitar-ho, en termes generals, ara es recomana que el valor de la concentració de colesterol total en sang ha de ser de menys de 200 mg/dL, i que hi ha d’haver com a màxim 150 mg/dL de LDL i com a mínim 40 mg/dL de HLD. Aquests són els paràmetres de les màquines que m’analitzen la sang. He vist que hi ha altres valors de referència més restrictius.

Una molècula d'esterol

Una molècula d’esterol


Les plantes no fan colesterol sinó fitosterols, d’estructura química similar. N’hi ha a molts productes vegetals, com les taronges o la col, en concentracions molt baixes. Els fitosterols poden ser absorbits als budells, com el colesterol. Aquest és el fonament de l’ús de fitosterols com a sistemes de reducció del colesterol al l’organisme: com més fitosterols absorbits menys colesterol absorbit. N’hi ha de dos tipus bàsics: esterols i estanols. El Danacol conté esterols, i el Benecol, estanols. La seva estructura química s’assembla una mica a la del colesterol, com es pot veure de la figura. Té els quatre anells centrals similars, i el que són diferents són les ramificacions.
Ingredients del Danacol

Ingredients del Danacol

Recomanacions d'ús del Danacol

Recomanacions d’ús del Danacol. Fes clic per ampliar


La EFSA va emetre una opinió científica en que acceptava les alegacions de Danone el 31 de juliol de 2009 [+] i recomanava que el tractament amb Danacol hauria de ser supervisat per un metge. La barreja d’esterols que Danone va sotmetre a aprovació en contenia 7 ó 8, de noms tècnics que no venen al cas. I això és el que Danone ven amb el seu Danacol. Una dosi conté 1,6 g d’esterols, i es recomana no passar dels 3 al dia, o sigui que menys de dues ampolletes. És interessat llegir tota la literatura amb lletra petita de l’etiqueta, aquí reproduida.

Altres empreses venen productes similars. El Benecol, de Kaiku, conté estanols, que fan aproximadament el mateix efecte que els esterols, és a dir, bloquegen parcialment l’absorció de colesterol als intestins. L’empresa McNeil, filial de Johnson&Johnson, va estudiar els estanols, i el 1995 l’empresa Raisio, una altra filial, va comercialitzar el Benecol a Finlàndia, i després a altres països. Kaiku es va aliar el 2004 amb Valio, de Finlàndia també, que tenia la representació del Benecol, i des de llavors el comercialitza. Danone va comercialitzar a Espanya el Danacol també el 2004. Tant els esterols com els estanols es poden afegir també a les margarines, i hi ha paisos en que, per raons comercials, és la única forma permesa.

Aquests productes s’han de prendre com a postres, perquè cal que siguin als budells quan hi arribi la resta de menjar, amb el colesterol que pretens evitar que s’absorbeixi.

Els experts, i Manolo Escobar i Vicente del Bosque diuen que funcionen. Els estudis de l’agència europea EFSA, i també agències independents, com la OCU, així ho accepten. L’eficàcia que tenen aquests productes ve donada per la reducció del colesterol total en sang després de prendre’l durant unes tres setmanes. Afirmen que s’assoleixen reduccions d’entre el 7 i el 10% del colesterol total, degut a que redueixen la presència en sang de les LDL, el colesterol “dolent”. No modifica ni el nivell d’HDL ni el dels triglicèrids. Per aquesta darrera raó en certs cercles desacrediten aquests productes, dient que la millora que aporten no compensa el seu preu, ni és una millora assegurada per a tothom.

Com funciona el Danacol?

Com funciona el Danacol?


Son productes que són a mig camí entre aliment i medicament, cosa que no és cap novetat al món. Però, de fet, no són prou medicaments perquè ni esterols ni estanols no s’absorbeixen gaire i no entren a l’organisme, i menys els estanols: de fet, topològicament parlant el tub digestiu és “l’exterior”, com el forat d’un donut.

Els productes amb estanols tenen una flexibilitat d’ingesta superior. Et pots prendre fins a tres Benecols , però no es recomana prendre més d’un Danacol al dia. Danone està tan segura de l’eficàcia del Danacol que es permet anunciar que si algú segueix la dosi indicada i en tres setmanes no redueix significativament el colesterol, li tornen els diners: un màxim de 16 €, sotmès a un conjunt de condicions que es poden trobar a la web de Danacol.

Si tens un colesterol total de 220, el prens aquests productes i tot va bé i el redueixes un 10% passes a estar a 198, que ja és per sota del llindar de perill. El problema és si això et deixa tranquil… perquè si deixes de prendre el suplement i mantens la dieta com abans tornes a pujar. Per altra banda, aquests valors no són fronteres entre la vida i la mort: són valors indicatius.

O sigui que fes bondat.

AMPLIACIÓ 18-2-14 El Diari de la UE ha publicat el 30-1-14 que els productes amb fitosterols, fitostanols i derivats han de dir a les etiquetes que no estan destinats a persones que no necessiten controlar el seu nivell de colesterol en la sang. Danacol ja ho indicava així.

(Anteriors entrades relacionades: L’Actimel et defensa? , Els iogurts ja no caduquen, Una etiqueta: Bifrutas Pascual, i Ortorèxia-1)


MENJAR O NO MENJAR

09/08/2013

That's not the question...

That’s not the question…

Comer o no comer” és el títol, i “Falsedades y mitos de la alimentación” és el subtítol d’aquest llibre escrit per Antonio Ortí, periodista, Ana Palencia, química i experta en nutrició, i Raquel Bernácer, nutricionista. El llibre consisteix en un llistat d’idees preconcebudes comunes, i la resposta de l’expert, que sempre és “no”. És lògic, perquè és una llista de falsedats i mites, i per tant, cal dir a tots els mites i falsedats que no.

Què és dir que no a un mite o a una falsedat? La meva web de referència per a mites, llegendes urbanes, patranyes, boles, hoaxes i fakes és www.snopes.com. N’hi ha centenars classificats per temes i subtemes. En determina el grau de veracitat mitjançant un sistema de colors, amb cinc categories: “veritat” , “falsedat“, “múltiples opcions de veritat i falsedat“, “indeterminat“, i “de veracitat no decidible“.

Per posar-ne un exemple de cadascun, en trec exemples:
• és veritat que les llavors de poma contenen un compost de cianur denominat amigdalina. A l’explicació ens diu que també en tenen altres llavors, com la de cirera, préssec i albercoc. I el que en té més és l’arrel de la mandioca, de la que se’n treu la tapioca. I els cultivadors ja saben què han de fer per eliminar-ne el perill.
• és una falsedat que la barreja de gamba i vitamina C generi un compost molt tòxic d’arsènic. És cert que la barreja, presa en altes quantitats -molt altes- fa que els compostos d’arsènic pentavalent naturalment presents a les gambes passin a arsènic trivalent: la vitamina C fa la seva funció d’antioxidant, i redueix químicament l’As(5+) a As(3+). És la seva funció com a additiu alimentari (E-300). I l’arsènic trivalent és més tòxic. Però, si hi hagués risc de toxicitat seria crònica i a molt llarg termini, i no s’ha detectat mai.
• l’afirmació de que la margarina incrementa el risc cardiovascular és una afirmació que pot ser certa i falsa, depenent del tipus de margarina. Des de que es van identificar i classificar els àcids grassos trans entre els productes no saludables se sap que els greixos parcialment hidrogenats procedents d’altres greixos poden contenir quantitats massa elevades de greixos trans, i que caldria evitar-los. La legislació ja ho preveu i les margarines actualment venudes ja no en contenen en quantitats significatives.
• El per què a certes ampolles de cervesa obertes -les Coronita mexicanes, sobre tot- li posen un trosset de llimona al coll no té una resposta definida. Hi ha sis explicacions, que van des de qüestions de gust fins a que així se li treia la mica de rovell dels taps-corona quan eren de xapa oxidable.
• l’afirmació de que s’han trobat cossos humans en descomposició dins de dipòsits de cervesa, o de vi, o d’aigua potable, és “de veracitat no decidible“, segons Snopes: no hi ha denúncies, ni autòpsies, ni judicis documentats sobre la qüestió, però no es pot assegurar que no hagi passat mai, naturalment.

Doncs bé, les 98 qüestions del llibre que comentem són totes de la primera categoria: totes són falses. En poso només els títols dels mites 1, 98, i els primers de cada desena.

1. La llet en tetrabrik es torna a pasteuritzar quan caduca
10. Els aliments ecològics no tenen toxines
20. L’oli d’oliva és més pesat i difícil de digerir
30. Les fruites seques produeixen acne.
40. La llet desajusta els nivells de colesterol
50. Menjar greix és perjudicial per als esportistes.
60. Hi ha aliments incompatibles (la dieta dissociada)
70. Les ostres són afrodisíaques.
80. Les baies de goji són un superaliment
90. Engreixar és genètic
98. En el futur cada persona haurà de seguir una dieta exclusiva en funció dels seus gens.

Ja es veu l’ample panorama de temes, classificats en sis grans capítols amb introducció i de 12 a 25 mites cadascun. Cada mite és descrit, s’explica què pretén dir, es donen les dades disponibles estadístiques o científiques, hi ha un requadre amb un text d’algun document oficial o de llibre de referència, i la resposta d’un expert.

El llibre és útil… per als que ja estem convençuts de que es tracta de mites. El llibre sembla que digui al lector: “Ei, lector, tu que ets ignorant dels temes, aquí et direm la veritat. I, a partir d’ara, deixa de creure en els mites, i creu-nos a nosaltres, dietistes i nutricionistes“.

Tan de bo les coses fossin tan senzilles. Avui, els dietistes-nutricionistes, els bromatòlegs, els científics i tecnòlegs d’aliments,els bioquímics, evidentment coneixen els temes i les evidències científiques, saben el que se sap i el que no, i han de ser els professionals de referència a l’hora de crear opinió sobre qualsevol tema alimentari.

Però no estan sols al món.
• Hi ha part d’aquests professionals que, per motius econòmics, de creences filosòfiques o per ignorància afirmen explicacions insostenibles científicament, les documenten en llibres de gran tirada –Dukan, Montignac, Atkins, …- i la població poc informada els fa cas. I als supermercats i parafarmàcies -i farmàcies- ho venen.
• El científic, i més el científic “oficial” ha deixat de ser el referent en els temes alimentaris, i es fa més cas d’una web ignota o d’un veï indocumentat.
• La publicitat dels aliments va molts cops en sentit contrari a les bones pràctiques alimentàries: “tu picoteo saludable“, “para tomar entre horas“, etc.
• No hi ha hagut prou pedagogia a l’hora d’explicar els canvis d’opinió dels consells dietètics basats en evidències experimentals o epidemiològiques: “a veure si es posen d’acord en si es pot menjar o no peix blau“, “un ou al dia o un ou a la setmana?“, “es pot beure llet quan ets vell?” i mil preguntes més.

Algunes d’aquestes preguntes i temes estan ben explicats al llibre. Però acaba sent un llibre més, que es troba submergit a la barreja de llibres de nutrició, teràpies, autoajudes i dietes de les que són plenes les llibreries, i no diguem Internet.

Al llibre li trobo a faltar dues coses.

La primera, hi falten comentaris a mites generats per la publicitat d’aliments preparats. Però això seria un altre llibre, que haurien d’escriure unes altres autores, perquè les d’aquest llibre podrien tenir conflicte d’interessos pels seus vincles professionals.

La segona és donar una resposta més clara -i, inevitablement, més llarga- a preguntes que es fa el públic sincerament interessat en aquests temes. Per exemple, per què unes persones s’engreixen més que altres si afirmen que fan el mateix tipus d’ingesta?
• perquè menteixen quan se’ls pregunta i mengen més que el que diuen
• perquè el seu metabolisme “gasta” menys calories
• perquè evacuen menys calories amb la femta
• perquè acumulen més greix inert i aigua a la tripa
• per diverses causes juntes
• per altres causes diferents

El mite 84 tracta d’això, però de forma molt somera. Aquesta i altres preguntes per l’estil tenen resposta complexa però penso que respondre-les de forma raonada i comprensible seria una aportació decisiva a l’hora de formar-se una idea clara -un model coherent- de com funciona el nostre cos. Perquè per ara, el que triomfa són eslogans elementals de l’estil de “som allò que mengem“, “de lo que se come se cría“, i bestieses similars.


PANOTS DE BARCELONA

06/08/2013

Actualitzat 6-5-21

Actualitzat 17-3-18

Actualitzat 1-1-18
Actualitzat 4-7-17
Actualitzat 4-11-2015
Corregit 1-4-2016 i 21-1-17

Actualització 15-3-18. Al carrer Pegàs (barri de la Sagrera), entre Pacífic i Portugal, i a la cantonada Portugal-Pegàs, hi ha algunes filades dels panots Mataró, segurament posats per particulars quan van destrossar la vorera per fer obres. Vegeu la foto als panots Mataró.

Actualització 1-1-18. S’acaba de publicar el llibre “Barcelona a ras de suelo“, que és la tesi doctoral de Denia Esparza dirigida per Antoni Remesar, professor de la Facultat de Belles Arts de la UB. És una obra monumental on s’analitzen detalladament els paviments de Barcelona i Lisboa al llarg dels segles, i es fa una especial incidència en els panots, naturalment. El llibre és editat per Publicacions i Edicions de la UB, i té l’ISBN 978-84-475-4006-8. Tot el que es diu a aquesta entrada de blog és en el llibre minuciosament descrit, amb notes històriques i contextualització. Molt recomanable.

Barcelona a ras de suelo, de Denia Esparza. Fes clic per ampliar.

+++++++++++++++++++

El terme panot no surt al diccionari clàssic de Pompeu Fabra, ni a l’etimològic de Joan Corominas, però sí a l’Enciclopèdia Catalana i al DIEC2. Ho deriven del francès panneau, que vol dir moltes coses, i entre elles, lloseta de construcció. Els panots són les rajoles típiques de les voreres de Barcelona, especialment de l’Eixample, però estesos per molts barris antics i moderns.

Hi ha diversos blogs més o menys erudits que en parlen (per exemple aquest [+]) i és difícil dir-ne res de nou. Però és un tema que em crida l’atenció cada vegada que hi camino, i m’havia proposat escriure’n una entrada.

En un país occidental burocratitzat al màxim tot està regulat, també les mides i materials de les voreres, de les calçades i de les vorades (bordillos). A les ordenances de començament del segle XX s’hi pot llegir: “Deberán las aceras estar formadas por baldosas o losetas.(…) que no excedan de 400 centímetros cuadrados y de 4 centímetros de espesor mínimo” (…) “Su cara superior deberá ser lisa, lustrosa, debiendo en ella formarse dibujos por medio de ranuras o cantos (…)“. A l’excel•lent treball del Master de Disseny Urbà per la UB de Danae Esparza, consultable aquí [+] es pot trobar un estudi històric i tècnic complet dels paviments de Barcelona i d’altres llocs. El 1906 l’Ajuntament va aprovar sis models de panot.

Antiga sseu de la casa Escofet. Fes clic per ampliar.

Antiga sseu de la casa Escofet. Fes clic per ampliar.

Placa commemortiva.de la casa Escofet. Fes clic per ampliar.

Placa commemorativa.de la casa Escofet. Fes clic per ampliar.

La casa Escofet, fundada el 1886 i que segueix ben viva [+], va ser qui el 1916 va guanyar un concurs de subministrament de panots a l’ajuntament. L’empresa tenia la seu a la Ronda de la Universitat nº20, a Barcelona, on ara hi ha a terra una placa commemorativa. Abans que la casa Escofet es creés, la casa M.C. Butsems i la casa Orsola, Solá y Cía, on el Sr. Escofet es va formar, ja fabricaven panots. (Agraeixo aquesta darrera informació a Jordi Griset, autor de l’excel·lent llibre “L’art del mosaic hidràulic a Catalunya”) [+].
Els panots són quadrats de 20 cm de costat i 4 de gruix, fets de ciment hidràulic (ciment Portland, sorra i aigua). Les ranures de la cara superior són mitjos cilindres d’un cm d’ample i -lògicament- mig de fons. Hi ha molts models de panots, que m’agradaria classificar basant-me en algunes característiques tècniques i de funcionament.

• Si té eixos de simetria o no.
• Ordre del centre de gir. Si un gir de 90º pot fer que el panot quedi igual, n’hi direm d’ordre 4. Si cal un gir de 180º l’ordre és de 2.
• El dibuix de les ranures. Poden ser traços oberts, que van fins a la vora del panot, o tancats. En el primer cas l’aigua de la pluja o del reg pot fluir d’un panot a l’altre, però en el segon cas no.
• La longitud total de les ranures. Com més gran sigui més aigua poden retenir i vehicular, però més rugosa serà.

Anirem comentant els diferents panots dels que se’n adjunta fotografia. Totes són fetes recentment per l’autor.

Pati de carruatges de la Casa Amatller (Pg. Gràcia) on Puig i Cadafalch va posar els seus primers panots, precursors de la rosa de Barcelona. Fes clic per ampliar.

Pati de carruatges de la Casa Amatller (Pg. Gràcia) on Puig i Cadafalch va posar els seus primers panots, precursors de la rosa de Barcelona. Fes clic per ampliar.

Panots del pati de carruatges de la Casa Ametller. Alguns són restaurats. Fes clic per ampliar.

Panots del pati de carruatges de la Casa Ametller. Alguns són restaurats. Fes clic per ampliar.

• Panots de 4 o 9 pastilles quadrades, denominats també “de presa de xocolata“. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranura oberta de 40 o 80 cm. Molt clàssic i estès. El de 4 pastilles és dels sis inicials, i hi ha qui n’hi diu panot Sabadell. El de 9 pastilles és denominat també panot Terrassa.
• Panot de 4 pastilles i 4 anelles. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranura oberta i tancada d’ uns 100 cm. Molt clàssic i estès, dels sis originals. Hi ha també el de 4 pastilles i 2 anelles, que no he vist per enlloc de Barcelona (i que en diuen panot Mataró) (Vegeu actualització al final).
• Panot “de les roses“. Molt antic, amb quatre triangles de costats corbats units amb tiges a una creu central. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranures tancades d’uns 140 cm. N’hi ha molt pocs. Jo els he vist als carrers Londres 94 a 98 i Diputació 51 a 55. Estan molt gastats i dispersos. Era un dels sis originals, que es va suprimir aviat del catàleg, perquè el 1916 ja no hi era.
Actualització 4-7-17 Al carrer Provença 159, tocant a leparets, hi ha alguns panots amb una variant del panot de les roses.
• Panot de “la rosa de Barcelona” (o “la flor de Barcelona“). Sembla que dissenyat per Josep Puig i Cadafalch. Té una circumferència central de la que en surten quatre altres circumferències truncades. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranures tancades d’uns 85 cm. És el més característic de tots, i ha donat lloc a tota mena d’objectes decoratius, joies, bosses, xocolates [+], recipients… És dels sis originals. Fou copiada (i millorada) a Bilbao [+].
Actualització 4-7-17.
Hi ha alguns exemplars de panot de la rosa amb unió de cada pètal i la vora del panot.: ranures obertes. Només em consta al carrer Rocafort 189 a la vora de les parets.
• Panot de quatre cercles i quadrat central. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranures tancades d’uns 80 cm. N’hi diuen panot “del rombe” però el que hi ha al centre és un quadrat de costats corbats. Com que sembla que estigui aguantat per un vèrtex n’hi diuen rombe, perquè als llibres de text els rombes sempre surten així, però els quatre angles dels vèrtexs són iguals. És un dels sis originals.
• Panot de tres anelles concèntriques. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4, ranures tancades d’uns 90 cm. No molt habitual. És dels sis originals.
• Panots de cinc o sis barres. 2 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 2, ranures obertes de 80 o 100 cm. S’assemblen als encaminadors per a invidents dels passos de peatons i parades d’autobús, que tenen 4 barres i ranures més amples.
• Panots de macarrons diagonals (20 ó 33). Els macarrons són tires estretes arrodonides i llargues, que no tenen res a veure amb els macarrons de cuina. 2 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 2, d’uns 300 o 450 cm de ranures obertes, més estretes que les dels altres panots. Hi ha també els panots de macarrons paral•lels als costats, que no he trobat.
• Panot de “la B de Barcelona“. El 2008 es va proposar un nou disseny de panot, amb 4 lletres B majúscules. Va ser experimentat al carrer de Ganduxer 130, davant de l’Espai Cultural Pere Pruna, però no s’ha difós més. Les B’s no són ranures sinó alt relleus, pel meu gust més incòmodes. Cap eix de simetria, i centre de gir d’ordre 4.
• Panots de tacs. Són antilliscants, i ja no tenen ranures sinó protuberàncies aillades, com alt relleus. N’hi ha de 16 tacs i de 50 tacs, i de colors gris o vermell. 4 eixos de simetria, centre de gir d’ordre 4.
• Panots de lletres, que es posaven a la vorera i indicaven el nom del carrer, segons l’ordenança de 1916 [+]. En queden molt pocs, i alguns no són complets. El de la foto és del carrer Concepció Arenal a la vorera d’enfront del nº 72. No sé si falta la darrera N de Concepción perquè li van treure o perquè es va fer malbé i la van substituir per un panot normal.
• (10-8-13) Panots llisos, que he vist al carrer Josep Pla (vorera de senars) per indicar el carril bici. No n’he vist enlloc més.

Panot de 4 pastilles

Panot de 4 pastilles quadrades

Panot de nou pastilles quadrades

Panot de nou pastilles quadrades al costat de panot de quatre pastilles

Panot de quatre pastilles i quatre cercles

Panot de quatre pastilles i quatre cercles

Panot "de les roses"

Panot “de les roses”

Variant del panot de la rosa. Carrer Provença 159, Barcelona.

Panot de la flor o de la rosa de Barcelona

Panot de la flor o de la rosa de Barcelona

Panot de la rosa amb unions a lesvoreCarrer Rocafort 189, Barcelona

Panot de 4 cercles i quadrat central o "del rombe"

Panot de 4 cercles i quadrat central o “del rombe”

Panot de tres anelles concèntriques

Panot de tres anelles concèntriques

Panot de 5 barres, i panot doble de 10 barres

Panot de 5 barres, i panot doble de 10 barres

Panots de macarrons diagonals

Panots de macarrons diagonals

Panot de "la B de Barcelona"

Panot de “la B de Barcelona”

Panot de 16 tacs

Panot de 16 tacs

Panot vermell de 50 tacs

Panot vermell de 50 tacs

Panots de lletres. Carrer Concepció Arenal davant del nº 72

Panots de lletres. Carrer Concepció Arenal davant del nº 72

Panot llis, vist al carrer Josep Pla nº 151 i voltants. Senyala el carril bici.

Panot llis, vist al carrer Josep Pla nº 151 i voltants. Senyala el carril bici.

Quatre triangles. Gran Via cantonada Rambla Prim

Quatre triangles i encaminadors amb barres tallades. Gran Via cantonada Rambla Prim

Hi ha altres tipus de panots:
* panots d’espina de peix, usat en altres poblacions (Figueres, especialment) però no em consta a Barcelona.
• panots signats per F.Escofet, un dels primers fabricants de panots. Em diuen que n’hi ha tres, un a la Ronda Universitat. Buscarem.

Panot d'espina de peix (Figueres). "Opus spicatum"?

Panot d’espina de peix (Figueres). “Opus spicatum”?

Altres panots o derivats dels paviments de Barcelona ja no tenen les dimensions dels panots clàssics. En citarem alguns:
• Encaminadors per a invidents, comentats abans: 4 barres amb ranures fondes, que senyalen parades d’autobus o passos de peatons.
• Mitjos panots, rectangles llisos de 20 per 10 cm amb mitges ranures a les vores. Permeten diferents disposicions i orientacions.
• Panots Gaudí, hexagonals, dissenyats per Antoni Gaudí el 1906 per a l’interior de la Pedrera. Cada panot té un terç d’un cargol, d’una estrella de mar i d’una planta, i la seva disposició adequada permet fer els dibuixos complets cada tres panots. N’hi ha de dues mides, l’original de Gaudí de 25 cm, que es posa des de 1997; i el gran de 40 cm de costat, que va ser el primer que es va posar al Passeig de Gràcia. Aquests darrers s’han deixat de posar des de fa anys. Aquest paviment va ser Premi Delta 1965. Se’n venen a les botigues, hi ha un joc de taula que es basa en el seu disseny, i durant un temps alguns turistes els arrencaven i se’ls enduien. Alguns dels panots grans són alusius a Pere Falqués [+], arquitecte municipal de Barcelona i dissenyador, entre moltes altres coses, dels bancs-fanal del Passeig de Gràcia. Pel fet de que al panot Gaudí hi ha un dibuix figuratiu sense simetries no té eixos de simetria i el centre de gir és d’ordre 1: cal girar tota la figura completament per tornar-la a tenir igual.
• Panot circular de la Ruta del Modernisme. Dissenyat el 1995, és una rajola circular vermella amb un disseny molt similar a la Rosa de Barcelona i la inscripció “Ruta del Modernisme“. Podria ser instal•lada inscrita en un panot normal, però solen posar-lo entre quatre panots.
• Panot circular d’arbre. De color verd, i inscrit en un panot convencional. Hi ha el nom de l’arbre en català, castellà i llatí, i l’àmbit geogràfic d’origen.

Encaminador de pas de peatons o de parada de bus, per a invidents

Encaminador de pas de peatons o de parada de bus, per a invidents

Mitjos panots al costat de panots de 4 pastilles

Mitjos panots al costat de panots de 4 pastilles

Panot Gaudí gran

Panot Gaudí gran

Panot Gaudí petit

Panot Gaudí petit

Panot dedicat a Pere Falqués

Panot dedicat a Pere Falqués

Panot circular de la Tuta del Modernisme

Panot circular de la Ruta del Modernisme

Panot amb informació d'un lledoner

Panot amb informació d’un lledoner

Les empreses especialitzades fabriquen moltíssims més tipus de panots i paviments similars, que no he vist en paviments públics.

Per al meu gust, gairebé tots els panots tenen l’inconvenient de dificultar el pas amb maletes i bosses de rodes petites, tant pel soroll que fa com per les incòmodes vibracions que generen. Suposo que és per això que els paviments de Barcelona, especialment de les zones peatonals i voreres amples, vam sent omplerts amb lloses llises de diferents mides, colors i materials, amb alguna rugositat per evitar les patinades, i amb una mica d’inclinació per afavorir el drenatge de l’aigua.

Hi ha opinions per a tots els gustos sobre anar mantenir els panots, anar-los restaurant i reintroduint, o anar-los substituint. Hi ha argumentació per a tot. No he vist, però, cap plataforma “Salvem el panot!“. Per ara.

Actualització 10-8-13. Adjunto el panot Mataró, subministrat per b.a. Agraït.

15-3-18. Hi ha panots Mataró a Barcelona: carrer Pegàs, entre Pacífic i Portugal.  (Actualització 6-5-21 Aquests panots Mataró han desaparegut per renovació de la vorera)

2018 Panot Mataró a c. Pegàs

Panots Mataró a Barcelona (C. Pegàs entre Pacífic i Portugal)

Actualització 10-8-13. Panot Mataró, subministrat per b.a.

Actualització 10-8-13. Panot Mataró, de quatre pastilles i dos cercles, subministrat per b.a.

Actualització 23-11-13 Restes d’un panot de lletres, a Via Laietana cantonada plaça de l’Àngel.

Panot de lletres. Via Laietana cantonada Plaça de l'Àngel. Foto de l'autor, 23-11-13

Panot de lletres. Via Laietana cantonada Plaça de l’Àngel. Foto de l’autor, 23-11-13

Actualització 17-7-14. Restes de panots de lletres, a C. Teniente Coronel Valenzuela cantonada Diagonal

Tte. Coronel Valenzuela cantonada Diagonal. Vorera del Palau Reial.

Tte. Coronel Valenzuela cantonada Diagonal. Vorera del Palau Reial.

Actualització 11-10-14

Panot Diagonal. Quatre panots dibuixen una fulla de plataner bord. Fes clic per ampliar

Panot Diagonal. Quatre panots dibuixen una fulla de plataner bord. Fes clic per ampliar

El nou panot Diagonal s’ha començat a instal·lar el 9-10-14 a la vorera muntanya de la Diagonal, entre Calvet i Casanova (davant del nº 590). Ha estat dissenyat per Terradas Arquitectes i produït per Escofet, reproduint les fulles dels plàtans de la Diagonal amb composició de quatre peces. És de color gris clar, que afirmen que reté poc la calor. A la capa superficial incorpora additius que produeixen, per fotocatàlisi, la descontaminació d’òxids de nitrogen de l’atmosfera, i és , a més, bactericida. La base del paviment incorpora àrids reciclats procedents de la planta de fabricació, per reduir la petjada de carboni del producte. La rugositat de la superfície el fa antilliscant (però per ara no el deixen trepitjar). Té una petita convexitat a la base per ajudar a evacuar l’aigua de pluja. Quan plogui ho constatarem.

Panot Diagonal. Començat a instal·lar l'octubre de 2014.

Panot Diagonal. Començat a instal·lar l’octubre de 2014.

Actualització 23-4-2015
Panots de lletres al carrer Císter cantonada amb Vista Bella, i restes al carrer de Vista Bella amb Císter (devia posar “Vista Hermosa”) i al carrer Císter cantonada amb Claravall.

Carrer Císter cantonada amb Claravall. Foto de l'autor (21-4-15).

Carrer Císter cantonada amb Claravall. Foto de l’autor (21-4-15).

Carrer Císter cantonada amb Vista Bella. Foto de l'autor (21-4-15).

Carrer Císter cantonada amb Vista Bella. Foto de l’autor (21-4-15).

Carrer Vista Bella cantonada amb Císter. Al rètol posava Vista Hermosa. Foto de l'autor (21-4-15).

Carrer Vista Bella cantonada amb Císter. Al rètol posava Vista Hermosa. Foto de l’autor (21-4-15).

Restes al carrer Escòcia cantonada Antoni Costa.

Carrer Escòcia cantonada Antoni Costa. Foto de l'autor (23-4-15),

Carrer Escòcia cantonada Antoni Costa. Foto de l’autor (23-4-15)

Actualització 13-6-15 Panot de lletres a c. Londres cantonada Aribau, vorera mar.

Panot de lletres a c. Londres cantonada Aribau, vorera mar. Foto 13-6-15.

Panot de lletres a c. Londres cantonada Aribau, vorera mar. Foto 13-6-15.

16-6-15. C. París cantonada Aribau, costat mar/Llobregat.

16-6-15. C. París cantonada Aribau, costat mar/Llobregat.

Actualització 9-6-2015

Panot vist a la plaça Rafael Benet – Carrer dels Vergós. Molt escàs, pel que sembla. Agraeixo la informació de PG.

Panot vist a la Plaça Rafael Benet (9-6-2015)

Panot vist a la Plaça Rafael Benet (9-6-2015)

Mitjos panots. Ubicació: Via Augusta – C. Vergós.

Mitjos panots en distribució esbiaixada

Mitjos panots en distribució esbiaixada

Actualització 4-11-15 C. Monestir, amb una M de cap per avall

C. Monestir (Pedralbes) La M balla una mica. Gràcies a J-D.

C. Monestir (Pedralbes) La M balla una mica. Gràcies a J-D.

Actualització 21-1-17 Panot a l’Eixample. No sembla normatiu i probablement hagi estat colocat després que per unes obres es destruissin els normatius. No recordo la ubicació exacta.

Panot no normatiu

Panot no normatiu


L’ACTIMEL ET DEFENSA?

04/08/2013

Etiqueta a l'envoltori de 6 ampolletes d'Actimel (agost de 2013)

Etiqueta a l’envoltori de 6 ampolletes d’Actimel (agost de 2013)


A la meva infància, al menys a casa meva, els iogurts tenien com a usuaris principals els malalts. Els feien a la lleteria, en uns envasos cilíndrics de pisa de parets molt gruixudes d’uns vuit o deu centímetres de diàmetre i d’alçada. Venien tapats amb paper fi, i l’envàs era -naturalment-retornable. També, a algunes lleteries, hi havia iogurts Danone, primer d’envàs de pisa i després de vidre, instaurat el 1941. No hi havia iogurts “naturals”, només hi havia iogurts, sense adjectius. Les úniques postres làcties que menjavem a casa eren els flams -de polvos, rarament d’ou- els diumenges, i la crema per Sant Josep. I s’ha acabat. Nata, no en preniem perquè es feia malbé de seguida. Als restaurants no sé què feien, perquè no hi anavem. El formatge era de bola o el Caserío, i només per berenar. I formatge ratllat per gratinar els macarrons.

A partir dels anys 60 es devien popularitzar les postres làcties -iogurts i flams, d’ou o de polvos (ennoblits perquè es van passar a dir de vainilla). La història dels làctics coïncideix força bé amb els de l’empresa Danone, que ha estat sempre líder del mercat i de la innovació. No va ser fins el 1972 que Danone va inventar els Petits Suisses, que ara es diuen Danoninos: formatge fresc. El 1974 les natillas. El primer iogurt desnatat no es va fer fins el 1985, però ara ens semblen de tota la vida. Els Bio (que ara ja no es podrien dir Bio perquè no procedeixen de la ramaderia ecològica, i per això ara es diuen Activia) són de 1988. I no va venir l’Actimel fins el 1995. I abans i després tota mena de marques amb variants: iogurts amb trossets, amb sabors, grecs, búlgars, enriquits, mousses, recuits, arròs amb llet, Danet, Dan-up, Vitalinea, Yolado, Danacol, Savia, Essensis… I la resta de fabricants, el mateix.

L’èxit del producte Actimel és, per a mi, un dels més notables canvis en els hàbits alimentaris europeus occidentals. Ja no es tracta de menjar amb cullereta llet fermentada per postres, sinó beure llet fermentada per ajudar les teves defenses. Un canvi radical. Hem passat de l’alimentació a la salut, de les postres de dinar o sopar a prendre iogurt a qualsevol moment del dia -en sortir de casa si plou, per exemple-, hem passat de menjar a beure… Un nou producte, en un nou format i per a una nova funció.

Això no els deu fer gràcia als nutricionistes de 5aldia, entitat que ens insisteix perquè es prenguin cinc peces de fruita o verdura al dia: probablement quasi cada làctic ve a substituir-ne una, i això no és bo.

Ajuda les defenses, realment, un Actimel? Què són les defenses?

Ingredients de l'Actimel (agost de 2013)

Ingredients de l’Actimel (agost de 2013)

L’organisme té un conjunt de barreres per impedir les agressions exteriors, les defenses. La pell és una barrera primària, tant físicament com químicament: la suor o les secrecions de mucoses immobilitzen microorganismes. Les secrecions gàstriques, les llàgrimes i la flora bacteriana intestinal ataquen microorganismes indesitjables. Les barreres secundàries són certs leucòcits o glòbuls blancs de la sang, que fagociten els microorganismes segregant enzims destructors i envoltant-los. Les barreres terciàries són els limfòcits, uns altres leucòcits. N’hi ha que generen anticossos específics contra determinades toxines segregades per microorganismes invasors. Les barreres secundàries i terciàries són part del sistema immunitari, que ens fa parcialment immunes des de dintre a les agressions exteriors

Ajudar les defenses voldrà dir contribuir a que les barreres citades siguin més eficaces, i això es pot fer per múltiples vies. Els aliments probiòtics, com tots els iogurts i altres llets fermentades no pasteuritzades, contenen microorganismes vius que poden superar parcialment les agressions dels sucs gàstrics i arribar als intestins, on poden proliferar amb la flora bacteriana resident i millorar la digestió. Hi ha també substàncies que ajuden a que els limfòcits facin millor la seva funció.

Però l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) és extraordinàriament restrictiva -potser massa i tot, per por de que els acusin d’afavorir els fabricants?- i no accepta els arguments de que els probiòtics en general -i Actimel en particular- ajudin el sistema immunitari com a tals. En una resolució relativament recent accepta que només hi ha deu ingredients que han demostrat amb prou evidències experimentals que tenen una acció positiva sobre el sistema immunitari, i per tant només aquells aliments que en portin d’afegits podran fer alegacions publicitàries (claims) basant-se en això. Aquests deu ingredients són: les sals dels metalls coure, ferro i zinc, i del no-metall seleni; un compost denominat folat (que és vitamina B9); i les vitamines A, B12, B6, C, i D.

Justificació del perquè l'Actimel ajuda les defenses

Justificació del perquè l’Actimel ajuda les defenses

Conclusió provisional: la publicitat d’Actimel de que ajudava les defenses no es podia mantenir en la publicitat de la UE, amb la composició que tenia.

Resposta d’Actimel i d’altres fabricants en els paísos on feien publicitat amb l’argument de les defenses, i entre ells Espanya i França : han modificat la composició del producte, i li han afegit vitamines B6 i D, una quantitat modesta, equivalent al 15% de les necessitats diàries mitjanes. El preparat Actimel pot dir, ara de forma correcta segons l’EFSA, que ajuda el sistema immunitari. Però no pel preparat làctic que és, sinó per les vitamines que ara li afegeixen.

I tot això, no cal dir-ho, no té res a veure amb la qualitat del producte Actimel, que deu ser excel•lent. Una altra cosa és que sigui apropiat per a tothom o en tot moment. Anar ingerint cada dia 84 kcal més suposa un increment d’alimentació -un 4% diari, en mitjana- que hauria de venir compensat per la reducció d’una altra cosa. Al seu torn, la qualitat de l’etiquetatge és irreprotxable, al meu entendre.

Mentien abans els d’Actimel? El terme “mentir” és molt fort. Els termes publicitaris sempre són molt ambigus. Abans l’EFSA no s’havia ficat massa en el concepte “ajudar les defenses“, hi havia alguns estudis científics que suggerien una acció positiva, i la publicitat d’Actimel es basava en això. Quan han filat més prim l’EFSA ha considerat que era una publicitat excessiva. Si Danone o altres fan més estudis i poden convèncer l’EFSA, podran mantenir la publicitat de les defenses de forma genuïna pel producte làctic, no per l’addició de vitamines. En la situació actual, si algú vol ajudar les seves defenses podria prendre qualsevol aliment que tingui algun component de la llista, i que s’assimili. Per exemple, ostres que contenen elevades concentracions de zinc. O ous, pa, patata amb pell, cereals,… que contenen seleni; o espinacs, bledes, enciam o altres vegetals de fulla fosca, que contenen folat.

Curiosament, cent anys després els iogurts han tornat a ser gairebé medicaments, com quan van crear-se. Però jo de tu, deixaria de fer de nutricionista aficionat, i menjaria de tot una mica -també Actimel, si t’agrada, naturalment- , i no et preocupis més de les defenses, si no t’ho diu el metge. Les teves defenses ja saben defensar-se, fins i tot de les teves pròpies agressions.


COM HAURIA DE SER L’ETIQUETATGE SEGONS ELS CONEIXEMENTS ACTUALS DE LA FÍSICA

02/08/2013

M’acaben d’enviar una proposta de llistat d’advertiments que haurien de figurar a l’etiqueta de qualsevol producte, atesos els coneixements actuals de la Física. L’adjunto a continuació, tal com l’he rebut i només amb algunes correccions d’errades. Agrairia que si algun lector té coneixement de l’origen del document ho comuniqui via un comentari. Si algun dels advertiments se t’escapa o no en veus l’abast, no és problema. Actualment ja li passa a molta gent amb certes informacions de les etiquetes actuals…
(Complement 3-8-13. Vegeu el Comentari nº 1 a aquest post)


Lista de advertencias que deberían figurar en las etiquetas

1. Este producto deforma el espacio y el tiempo en sus inmediaciones.
2. Este producto atrae a cada trozo de materia del Universo, incluyendo los productos de otros fabricantes, con una fuerza directamente proporcional al producto de sus masas e inversamente proporcional al cuadrado de la distancia entre ellas.
3. Precaución: la masa de este producto tiene una energía nuclear equivalente a 190 millones de toneladas de TNT por kilogramo de peso.
4. Manipúlelo con extremo cuidado: Este producto contiene diminutas partículas cargadas de electricidad en movimiento a velocidades de más de 900 millones de kilómetros por hora.
5. A causa del Principio de Incertidumbre es imposible que usted sepa de forma precisa y al mismo tiempo dónde se encuentra este producto y la velocidad a que se mueve.
6. Hay una posibilidad, muy pequeña pero cierta, de que por el Efecto Túnel este producto desaparezca espontáneamente de sus manos y reaparezca en cualquier otro lugar del Universo, incluyendo la casa de su vecino. El fabricante no se hace responsable de cualquier daño o perjuicio que pueda ocasionar.
7. Léalo antes de abrir el envoltorio: Según ciertas versiones de la Gran Teoría Unificada, las partículas primarias constituyentes de este producto pueden desintegrarse y desaparecer en los próximos 400 millones de años.
8. Este producto es 100% materia: Si esta mercancía entra en contacto con antimateria, en cualquiera de sus formas, ocurrirá una explosión catastrófica.
9. Advertencia legal. Cualquier uso de este producto aumentará la cantidad de desorden en el Universo. Aunque de esto no se deriva ninguna responsabilidad, se advierte al consumidor que este proceso conduce inexorablemente a la muerte térmica del Universo.
10. A pesar de cualquier otra información sobre su composición, se advierte que, en realidad, este producto consta de un 99,99999999999999% de espacio vacío.
11. El fabricante tiene técnicamente derecho a declarar que este producto es decadimensional. Sin embargo esto no le confiere derechos legales más allá de aquellos aplicables a los objetos tridimensionales (aunque tal alegación puede aceptarse ya que las otras siete dimensiones aceptadas están confinadas en un área tan pequeña que no se pueden detectar a ojo desnudo).
12. Algunas teorías nanocuánticas sugieren que, cuando el consumidor no observa este producto directamente, puede dejar de existir o existir solamente en un estado vago e indeterminado.
13. Advertencia de equivalencia de componentes. Las partículas subatómicas (electrones, protones, etc.) de que consta este producto son exactamente las mismas en cada aspecto medible que aquellas que se encuentran en los productos de otros fabricantes por lo que no es posible hacer, legalmente, ninguna reclamación en sentido contrario.
14. Advertencia sanitaria Tenga cuidado al transportar este producto ya que su peso depende de la aceleración con que lo transporte.
15. Advertencia de futuro. Todo el Universo físico, incluyendo este producto, puede un día volver a colapsarse en un espacio infinitamente pequeño. Si otro Universo resurge posteriormente la existencia de este producto en dicho nuevo Universo no se puede garantizar.

Si algú necessita algun aclariment estic a la seva disposició.


OU DUR AL RENTAPLATS

23/06/2013

En Pere Castells explica el veritable origen de la cuina al buit. Els germans Roca opinaven que el bacallà que cuinava la seva mare era molt bo però que seria millor que fos una mica més melós. Melositat és una característica que té a veure amb humitat, suavitat, cocció delicada, i deu ser el contrari que eixarreïment, però això de les textures no és una ciència exacte. La decisió de millorar-ho va ser intentar treballar a menys temperatura i durant una mica més de temps.

El bany Maria és un bon procediment de control de la temperatura: l’aigua va bullint a temperatura constant de 100ºC (o una mica menys en llocs elevats), i mentres quedi aigua la temperatura es mantindrà constant. Com controlar la temperatura, quan es pretén que sigui menor que 100ºC? Un altre líquid de punt d’ebullició menor no pot ser, perquè solen ser líquids tòxics o no comestibles. L’opció escollida va ser usar un bany de laboratori científic, que permet regular la temperatura, i posar els aliments dins de bosses de plàstic tancades hermèticament, com les que es fan servir per envasar al buit.

El resultat va ser espectacular. El bacallà va sortir millor que abans, i d’aquí se’n va derivar tota una llarga llista de plats. Hi ha tota una cuina basada en aquesta técnica, que es va denominar cuina al buit, encara que seria millor dir-n’hi cuina sense aire, perquè el buit no és una condició necessària per a la cocció. S’obtenen textures més subtils, gustos suaus, colors poc intensos… Si es pretenen daurats superficials, cal agafar els aliments un cop cuits i posar-los alguns segons a la planxa, o “planxar-los” per sobre.

Però no podem posar a cada cuina un bany termostàtic de laboratori, pel preu i per l’espai que ocupa. Hi ha algún aparell a casa que controli la temperatura? Per sobre de 100ºC sí: la fregidora i el forn. I per sota de 100ºC? N’hi ha tres: el forn és el més evident. El be al forn a baixa temperatura i molt de temps queda molt bé. Però també control·len a menys de 100ºC el rentaplats i la rentadora de roba. No considerem la rentadora –per ara, tot arribarà- perquè va girant i centrifugant, i no sembla una bona cosa. Però el rentaplats no mou els plats ni les cassoles, només mou l’aigua i l’aire. I d’aquí va sorgir la idea de la cuina al rentaplats.

La major part de rentaplats té quatre programes de rentat: l’intensiu, l’automàtic, l’ecològic i el ràpid. Treballen a temperaturas diferents: 70 a 75ºC; 60 a 65ºC; 50 a 55ºC; i 60-65ºC. Les temperaturas citades són les màximes a que arriben l’aigua de rentat, i l’aire d’assecament. Els temps són d’una mica més de dues hores en tots els cicles, excepte en el ràpid, que és de 30 minuts. La combinació de temperatura i temps permet la cocció en condicions variades.

Els aliments s’han de posar dins de recipients hermètics, com bosses de plàstic de buit amb cremallera de plàstic, o en recipients de vidre o de plàstic amb tanca hermética. Els recipients de plàstic tipus tupperware no són adequats perquè la tanca a pressió pot obrir-se si l’aire intern es dilata i obre la capsa. I sí, es pot cuinar mentres es renten els plats. Al final surt el menjar fet i els plats nets. Potser fa una mica de fàstic a primera vista, però a segona vista no.

Ja n’hi ha un llibre sobre aquesta qüestió: “Cocinar con el lavavajillas”, de Lisa Casali, Larousse Editorial, 2013. El llibre original és de 2011. Val 10 €. El tinc però encara no me’l miro, prefereixo inventar-ho jo.

"Cocinar con el lavavajillas" de Lisa Casali. Larousse, 2013

“Cocinar con el lavavajillas” de Lisa Casali. Larousse, 2013


En el moment d’escriure això tinc el rentaplats en marxa, amb dos recipients hermètics de vidre d’un quart de litre, i un ou amb closca a cadascun. Un no conté res més que l’ou, i l’altre té aigua que el cobreix. He posat el programa intens, a 70ºC, tot i que els plats no eren gaire bruts. Tal com ja havíem demostrat a l’article “L’ou dur de l’Everest”, 65ºC són suficients per fer un ou dur, però tarda uns 45 minuts com a mínim. Veurem… Tinc una previsió molt clara del què passarà, però no la poso.

Els recipients amb els ous a la safata superior del rentaplats

Els recipients amb els ous a la safata superior del rentaplats


************

Han passat les dues hores i vint minuts que dura el programa. Ho he deixat vint minuts més, i finalment he tret els recipients i he trencat els ous a dos plats diferents. I, efectivament, l’ou que s’ha cuinat submergit en aigua està força fet, tot i que no del tot. No és un ou dur, és un ou passat per aigua. En canvi l’ou que era al recipient amb aire està quasi totalment cru. Expliquem-ho.

Aquí hi ha diverses transmissions de calor: la resistència de l’aparell escalfa l’aigua i l’aire del rentaplats; l’aigua i l’aire del rentaplats escalfen els recipients i el que tenen dins; i l’aigua o l’aire de dins dels recipients escalfa i cou l’ou del seu interior. El coeficient de transmissió de la calor és MOLT més gran quan un cos està envoltat d’aigua que d’aire. Tot porta a explicar el que ha passat: s’ha cuit força l’ou submergit en aigua, però l’aire de dins del recipient, ni que estigui a 70ºC, no ha estat capaç de portar gaire calor a l’ou en el temps que ha tingut, i no s’ha fet.

El rentaplats és el que és, i no el canviaré. Com pot millorar la cocció dels ous? Millorant la transmissió de calor, perquè no podem augmentar ni la temperatura ni el temps d’estada. Per millorar la cocció, la única manera seria aconseguir que l’aigua i l’aire calent del rentaplats arribin més directament a l’ou. Això vol dir usar una bossa de plàstic en el que l’aliment –l’ou- toqui quasi directament el fluid calefactor. O posar l’ou directament a la safata del rentaplats, però això no ho faré, perquè l’aigua bruta tocaria directament la closca de l’ou. No crec que passés res, però fa cosa…

Ou força cuit del recipient amb aigua

Ou força cuit del recipient amb aigua

Ou cru del recipient amb només aire

Ou cru del recipient amb només aire

Al llibre que he citat, i que he obert després, posa molts exemples de menjars que es poden fer amb els diversos tipus de rentat. I quan cita els ous, diu que cal “comprovar el nivell de cocció… provant amb l’ou sencer al recipient amb aigua, o sense closca en una bossa d’envasat al buit”. O sigui que no li va anar del tot bé. De fet la recepta que posa al llibre és d’ous passats per aigua.

Per internet circula una recepta de salmó al rentaplats, que no surt al llibre. Fan el salmó amb llimona, herbes i embolicat en paper d’alumini, com allò que en diuen papillotte. Ho posen a la safata superior del rentaplats, però ha d’estar buit i, lògicament, sense fer servir detergent. Lector, podries experimentar i explicar-ho.

EXTENSIÓ 23-11-13 Estic veient la pel·licula “El hombre de Mackintosh“, deJohn Huston (1973) amb Paul Newmann, que va de presons i d’espies. A la màquina de rentar roba de la presó, a alta temperatura, fan ous durs embolicats amb mitjons…


L’ESCÀNDOL DE LA SELECTIVITAT

15/06/2013

Jo no hi era però m’imagino com va anar. Un alumne comença a resoldre el problema de Matemàtiques i li diu al vigilant de l’aula:

-No hauria de ser 2z i no 2x?

El vigilant, que no sap del tema, diu:

-No ho sé. Vés fent altres problemes, que ho pregunto.

I va al president del tribunal, si és per allà, i aquest -que tampoc té per què saber-ho- diu que ja ho preguntarà. Truca al coordinador de la seva universitat, que tampoc no ho sap i que ho pregunta al coordinador de les PAU, que tampoc ho sap, i aquest ho pregunta al coordinador de Matemàtiques de Catalunya, que és qui ha vigilat i control·lat les qüestions.

I resulta que el paper que ell va passar a imprimir deia 2z i no 2x. Hi ha una errada!

Truca perquè truquin a totes les universitats que truquin a tots els tribunals que truquin a tots els presidents que truquin a totes les aules on es fa l’examen en aquell moment i que diguin que és 2z, no 2x. A algunes aules l’avís arriba al cap de vint minuts, a altres al cap de mitja hora. Uns presidents decideixen donar una mica més de temps de l’examen, altres no…

Què hauria passat si el coordinador hagués tingut una mica més de temps per decidir? Hauria fet quatre números, i hauria vist que el problema TÉ SOLUCIÓ TAL COM ESTÀ ESCRIT amb l’errada, que resoldre’l no és més difícil i que el millor hauria estat no dir res, perquè segur que molts alumnes ja l’havien resolt.

Però ja era tard. A l’alumne li diuen que refaci el problema amb el nou enunciat, amb el temps que això li suposa. Potser ara s’equivoca i abans el tenia bé. Potser es posa nerviós… I si em falten aquelles dècimes per culpa d’això…?

I certs mitjans de comunicació, histriònics, sucant-hi pa. “Com poden avaluar si són gent que comet tantes errades?” “L’Institut d’Estudis Catalans ha revisat els exàmens i se’ls cola un las ciències. Doncs sí que fan bé la seva feina.” “A un lloc havia de dir 64.446 i deia 64.4446.” “Rumors no confirmats d’altres errades intolerables.” “Que els nostres oients ens comuniquin tot allò que hagin detectat.” “Un mapa sense llegenda…” “Que la setmana que ve es torni a fer l’examen de Matemàtiques.” “Que dimiteixi algú.”

L’escàndol de la selectivitat és la quantitat de bajanades que s’han dit, histriòniques, ingènues o malintencionades, totes per una errada que en realitat gairebé no ho era. La resta són errades d’impremta però sense cap conseqüència. Que canviin d’impremta, naturalment. L’escàndol és la ignorància de com van les proves, com si no sabéssin que el problema de l’errada val menys d’un 1% de la nota total de selectivitat, que tots els alumnes es troben en les mateixes circumstàncies, que el problema tenia solució, que acceptaran qualsevol de les solucions, …

Em sap greu per les persones que, directa o indirectament, s’hi han vist afectades des dels seus càrrecs i han intentat donar la millor de les sortides al conflicte: la coordinadora general de les PAU, i el president del Consell Interuniversitari. La seva eficàcia per tal d’evitar els problemes a les PAU, la seva sensibilitat per tal que no sigui l’alumne qui pagui les conseqüències d’una errada només les sabem els que hem estat presidents de tribunal i hem hagut d’anar a resoldre amb ells algun estropici provocat per algun vigilant o corrector que potser ha perdut algun examen, o algun alumne que s’ha emportat l’examen a casa …

Per estrès el que hi va haver aquell any en què certs piquets volien entrar a les aules i impedir que es fessin els exàmens. Mossos i piquets enfrontats a la porta i jo a dins com a president intentant relaxar els alumnes, amb l’examen aturat. Vint minuts inacabables.


AIGUA ELECTROLÍTICA

20/05/2013

Si el que passa ara als Estats Units passarà aviat aquí, anem preparant els diners per comprar aigües millorades. Ara es comencen a popularitzar les aigües a les que hi han afegit electròlits. Un electròlit és qualsevol substància que en dissoldre’s en aigua es dissocia més o menys en els seus ions. El resultat és una dissolució que condueix millor l’electricitat que l’aigua pura.
Les sals dissoltes donen electròlits: la sal comuna o clorur de sodi NaCl, el bicarbonat de sodi HCO3Na, les sals “sense sodi” que fan servir els que tenen la pressió alta, i que solen ser clorur de potassi KCl, i totes les altres sals que es dissolguin una mica. També són electròlits les sals derivades de substàncies orgàniques: com els tartrats o acetats; i la major part d’àcids i d’àlcalis de tota mena.

Per què tenen auge les aigües amb electròlits? Les begudes esportives, com Gatorade i Aquarius, es van dissenyar per satisfer tres objectius diferents. Primer, ajudar a recuperar l’aigua perduda en l’exercici. I, efectivament, aquestes begudes tenen aigua. Segon, subministrar energia; per això hi afegeixen glucosa, o altres sucres I, finalment, ajudar a recuperar les sals perdudes amb la suor, i per això hi afegeixen sals, com clorurs i fosfats de sodi, de potassi i de calci. Aquarius, de Coca-Cola, porta 6,3 g de sucres cada 100 g de producte, 24 mg de clorurs i 22 de sodi, 2,2 de potassi i 0,8 de calci. Gatorade és de PepsiCo , i força més concentrada: per a una quantitat similar de sucres, té uns 40 mg de sodi i uns 14 de potassi.

La publicitat negativa que han sofert els sucres -els carbs, per als dels EEUU-, i especialment els sucres refinats i el xarop de fructosa derivat del blat de moro ha portat a les empreses de refrescs a dissenyar noves begudes que hidratin i donin sals, però que no subministrin sucres, i, per tant, sense valor energètic. En aquest context es dissenyen les aigües millorades amb electròlits. Consisteixen, simplement, en aigües minerals o aigües de la xarxa municipal a la que se li han afegit quantitats apreciables de les sals que es consideren adequades per al manteniment de les quantitats de sals a l’organisme: ions magnesi, calci, sodi i potassi, en forma de clorurs, citrats, bicarbonats o fosfats.

A les figures adjuntes es poden veure les etiquetes de dues aigües millorades amb electròlits. La primera és de la marca 365, marca pròpia de l’empresa Whole Foods Market, una important cadena de supermercats d’alta gamma, amb productes ecològics o convencionals d’alta o altíssima qualitat. Com es pot veure dels ingredients, es tracta simplement d’aigua de la xarxa municipal, desionitzada per Osmosi inversa, i purificada, a la que s’hi han afegit electròlits: bicarbonat de potassi, clorur de calci i clorur de magnesi. No en dóna la composició quantitativa. En total, un 0,3% de sals.

Aigua millorada amb electròlits de Whole Foods Market. Fes clic per ampliar.

Aigua millorada amb electròlits de Whole Foods Market. Fes clic per ampliar.

L’altra etiqueta és d’AquaHydrate, la publicitat de la qual afirma que és una aigua alcalinitzada amb electròlits fins a un pH de 9 o més, i que és per a una hidratació supercarregada. Els ingredients són aigua purificada, clorur de sodi, i un concentrat mineral d’ions denominat Concentrace. A l’etiqueta dóna una mica d’informació quantitativa. Per exemple, que té 11 mg de sodi per cada dosi de 240 mL.

Aqua Hydrate. Fes clic per ampliar.

Aqua Hydrate. Fes clic per ampliar.

Segons informa la web del producte, el ConcenTrace és una dissolució de sals, principalment amb ions de magnesi, sulfats i clorurs, una mica de liti, sodi, bor i potassi. I, a més, petites quantitats o traces – d’aquí el nom de ConcenTrace– d’una pila d’ions de metalls que es troben de forma natural a l’aigua, en quantitats variables segons el dia i el lloc de recollida. A la web se citen els següents: calci (Ca), carbonat (HCO3), bromur (Br), fluorur (F), iode (I) (?), rubidi (Rb) , escandi (Sc), bor (B), fósfor (P) (?), níquel (Ni), manganès (Mn), crom (Cr), estronci (Sr), cobalt (Co), zinc (Zn), titani (Ti), lantà (La), ceri (Ce), bari (Ba), coure (Cu), ferro (Fe), silici (Si), itri (Y), molibdè (Mo), estany (Sn), gal•li (Ga), or (Au), plata (Ag), cesi (Cs), beril•li (Be), seleni (Se), vanadi (V), disprosi (Dy), holmi (Ho), terbi (Tb), praseodimi (Pr), luteci (Lu), gadolini (Gd), samari (Sm), bismut (Bi), iterbi (Yb), erbi (Er), europi (Eu), neodimi (Nd).

43 tipus d’ions! Mai hauria dit que ens beguéssim disprosi o gadolini amb l’aigua de l’aixeta, i menys que algú en fes un element de publicitat. Malgrat aquestes informacions científiques, ConcenTrace té components esotèriques, quan afirma l’existència de sinergies entre vitamines i minerals, o quan suggereix de forma velada que la ingesta del producte ajuda a curar el càncer.

Les aigües amb electròlits són notablement més barates que les begudes isotòniques energètiques. Però no cal comprar-ne: les fruites fresques, els plàtans, tomàquets, llimones, mongetes tendres… l’aigua de l’aixeta ens subministren les sals que ens fan falta. Fer una beguda amb electròlits és ben senzill: aigua de l’aixeta, la mateixa quantitat de suc de fruites (que subministren quantitats apreciables de potassi); una culleradeta de sal; i, si es vol, una cullerada de mel.

Des de fa anys que a Catalunya es ven una beguda que es comercialitza com si fos aigua mineral: el Vivaris. És una barreja d’aigua mineral, clorur de sodi i bicarbonat de sodi, amb gas afegit. Imita l’aigua de Vichy, amb el problema de que en no coneixem la composició quantitativa. Deu ser molt salina, pel gust que té. I no deu ser adequat per a persones amb la pressió alta. Està correctament etiquetada com a “beguda refrescant mixta“, però la forma de l’ampolla, els colors i estil de l’etiqueta i la comercialització provoquen que el públic s’ho prengui com a aigua mineral amb gas, quan tècnicament no és així.

L’aigua de mar ja es ven a preu d’or per part d’uns desvergonyits als que no s’ha de fer publicitat. Potser d’aquí a un temps es comercialitzarà l’aigua relativament salina del Llobregat com a aigua amb electròlits…

Vivaris, beguda refrescant mixta.

Vivaris, beguda refrescant mixta.