NO TAN SINISTRE, PROFESSOR LLOVET

Sinistre” és el qualificatiu que el professor Jordi Llovet dedica -en la seva columna de l’ARA de dissabte 23 d’octubre- a un programa de ràdio que fan per Radio Clásica, i que es diu Longitud de onda. A aquest programa, dos físics i melòmans  (Fernando Blázquez y Yolanda Criado) relacionen la música i els nous avenços científics, les plicacions terapèutiques, curiositats, aplicacions tecnològiques en una àmplia varietat de temes. De dilluns a divendres, a les 11:00.

El professor Jordi Llovet és un paradigma de l’intel·lectual erudit i implicat en les humanitats. Fa deu anys va publicat l’apassionant llibre “Adéu a la Universitat” on plasmava les seves idees, i amb el que hi estic en absolut acord i en absolut desacord. Podeu veure’n la meva crítica-elogi aquí: [+]  https://cmans.wordpress.com/2011/05/06/adeu-a-la-universitat/

Per què Llovet qualifica de sinistre un programa tan estimulant con Longitud de onda? En les seves paraules, en el programa citat “qualsevol música és pasada pel sedàs de les categories científiques – ones de freqüència, neurones dels oidors, mal de panxa i coses així- com si la ciència pogués explicar alguna cosa de l’essència musical”.

Davant d’afirmacions com aquestes, podem aventurar dues hipòtesis. La primera, que Llovet no ha entès res, probablement per manca de formació bàsica en ciències -no té el vocabulari bàsic quan diu ones de freqüència, per exemple- però que amb una formació mínima arribaria a entendre que els conductors del programa no pretenen ni han pretès mai explicar “l’essència musical” (quoque ça soit). .

La segona hipòtesi és que Llovet hagi decidit a priori que no vol saber res dels camps científics, perquè ell ja sap que hi ha coses que la ciència no explicarà mai. Tornem a Llovet: “(la música) ve a ser com la religió: cap ciència l’explicarà mai”.

Qualsevol de les dues hipòtesis representen un fracàs de tots aquells que pretenem ajudar a fer un pont entre les famoses dues cultures, de manera que els més científics tinguin perspectiva d’humanitats, i viceversa.

Fa venir ganes de plegar.

3 Responses to NO TAN SINISTRE, PROFESSOR LLOVET

  1. Jaume ha dit:

    Brillant!
    Llàstima que el professor Llovet no ho llegirà, perquè no crec que freqüenti els blocs de temàtica científica. Ell s’ho perd.

  2. Jaume ha dit:

    “Com si la ciència pogués explicar alguna cosa de l’essència musical”.
    De l’essència no ho sé, però sí que recordo que en el pla antic del Conservatori del Liceu teníem una assignatura anomenada “Acústica”, en la que es tractaven les bases físiques i matemàtiques del so. Possiblement era una assignatura sinistra i no me’n vaig adonar…

    • cmans ha dit:

      Jaume, tot això és evident. Però es mou en un altre pla, que no és el de la lògica, sinó el de les emocions, i ja té decidit que les emocions no són reduïbles, ni que sigui parcialment, a la física ni a la química. Bellesa, estimació, dol i sentiments semblants no són física ni química, però les ciències s’hi poden aproximar, Però s’hi neguen absolutament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: