SÓN CENT MILIONS

Son cent milions...

Son cent milions… Fes clic per ampliar.

Els químics ho celebrem /celebrarem amb xampany: a les 17:38 (hora de casa), just abans de la nit màgica de la revetlla de Sant Joan el nombre de substàncies registrades pel CAS Registry. han arribat a cent milions. 100000000.

Com ho sabem? Quan un laboratori fa una investigació i resulta que identifica una nova substància en una planta tropical, o sintetitza una nova molècula per veure si pot ser un medicament, o identifica un nou mineral, ho escriuen en forma d’article científic, i proven de publicar-ho en una de les revistes que, a milers, s’editen en paper o per la xarxa. Algunes d’aquestes revistes -la majoria- són de pagament, d’altres són d’accés obert. La major part de les revistes tenen un sistema de revisors –peer review-que jutgen si l’article proposat és adequat per a la revista, si té el nivell de qualitat suficient, si està prou ben escrit, si els resultats que s’hi escriuen són reproduibles per altres laboratoris, etc. Els revisors solen ser anònims, i de les mateixes especialitats científiques que els autors. Si els revisors hi estan d’acord, l’article es posa a la cua i un dia o altre surt publicat. Aquest sistema és criticat i té molts punts febles, però és acceptat a manca d’un de millor.

Algunes d’aquestes revistes surten citades pels diaris, com Nature o Science: són de les més famoses, molt citades, i on tothom aspira a publicar. Però n’hi ha milers, i cadascuna té un índex d’impacte diferent: com més ímpacte, més es valora, perquè després la promoció personal depèn d’on has publicat els teus treballs. La revista de més impacte el 2014 és la CA-A Cancer Journal for Clinicians, amb un impacte de 115. Nature és la que més cites té, més de 600000 a l’any, amb un impacte de 42. De les 8600 revistes indexades n’hi ha 74 d’Espanya, la de més impacte la Revista Española de Cardiología, amb un factor de 3,79. Hi ha 580 revistes de química, i encapçala el rànquing la Chemical Reviews, amb 137000 cites i un impacte de 46. I n’hi ha 134 d’enginyeria química, encapçalades per Energy & Environmental Science, amb 36000 cites l’any i un factor de 20.

Un cop publicat un article en una revista, la que sigui, comença una nova etapa: la indexació i registre d’aquell article. Hi ha publicacions especialitzades en llegir-se toooots els articles que es publiquen d’una determinada matèria, fer-ne un resum i publicar-ne els resums. L’any 1830 es va fundar a Leipzig la primera d’aquestes revistes de resums en el camp de la química, en alemany, i que resumia totes les revistes conegudes europees i americanes en qualsevol idioma. Primer es va dir Pharmaceutisches Centralblatt, El 1850, i vista la predominància de la química en el món farmacèutic, va passar a dir-se Chemisch-Pharmazeutisch Zentralblatt, i finalment el 1856 només Chemisches Zentralblatt. Aquesta revista va durar fins 1969. Havien publicat dos milions de resums. Ara està tot digitalitzat.

El primer número del Chemisches Zentralblatt, encada amb el nom Central-Blatt. Fes clic per ampliar.

El primer número del Chemisches Zentralblatt, encada amb el nom Central-Blatt. Fes clic per ampliar.


A la Biblioteca de Física i Química de la UB tenen el Zentralblatt des de 1897 fins el darrer número. Jo la vaig usar al començament de la meva tesi, i vaig veure aviat que era redundant amb l’altra gran revista de resums que tamé teniem a la biblioteca i que és la que ara té el monopoli d’aquesta temàtica: el Chemical Abstracts.

El Chemical Abstracts en paper a la biblioteca de Física i Química de la UB. Ás sobre hi ha la Taula Periòdica d'Eugènia Balcells. Fes clic per ampliar.

El Chemical Abstracts en paper a la biblioteca de Física i Química de la UB. Ás sobre hi ha la Taula Periòdica d’Eugènia Balcells. Fes clic per ampliar.

El Chemical Abstracts Service (CAS) [+] és una part de la American Chemical Society. Entre moltes altres publicacions, edita des de 1907 la revista de resums Chemical Abstracts. Vegeu-ne una exposició commemorativa del centenari: [+]. Primer era en paper, però ja fa anys que és només a la xarxa. Cada setmana revisa més de 8000 revistes d’originals i els extracta. Tots els químics relacionats amb la recerca acadèmica o industrial l’hem usat i l’usem en una forma o altra. El volum d’informació és tan enorme que s’han desenvolupat moltes eines de selecció i filtratge temàtic que l’interessat pot trobar a la seva web. Per a la tesi jo la vaig usar en paper: buscaves en els seus diversos índexs, seleccionaves alguns articles interessants, i els demanaves per correu ordinari als autors, que te’n enviaven, si volien, una separata: un tros de revista amb el seu article. Per no haver-hi ni fotocopiadores hi havia, encara no eren inventades. Ara es fa tot des de l’ordinador propi.

El 1965 el CAS va crear una innovadora eina: el registre de substàncies, el CAS Chemical Registry. Totes les substàncies descrites en tots els articles de química mundials des de l’inici de les publicacions reben un número de registre segons unes complicades regles, i un registre en magatzema la informació: què és, quines propietats té, qui i on l’han identificat, on surt descrita…

I, què és per al CAS una substància? Doncs, qualsevol de les següents:
• Compostos orgànics com fenol, sacarosa
• Compostos inorgànics com àcid fosfòric, sulfat de praseodimi, carbur de silici
• Metalls com sodi, cobalt, samari
• Aliatges com llautó, acer 18/8, peltre
• Minerals com calcita, coltan
• Compostos de coordinació
• Organometàl•lics
• Elements com nitrogen, xenó, fósfor
• Isòtops com U235, U238
• Partícules nuclears com raigs alfa, positrons
• Proteïnes i àcids nucleics
• Polímers com PVC, PET
• Materials no estructurables (UVCB, Unknown or Variable compositions, Complex reaction products and Biological materials)

Veiem que hi cap de tot, però no tot. La major part de barreges no hi són: una barreja d’aigua i sucre pot tenir infinites composicions, des de tot aigua a tot sucre. Doncs aquests barreges no són substàncies registrades pel CAS. Un rovell d’ou, ben caracteritzat en la seva composició, tampoc.

L’esdeveniment d’avui és que s’ha arribat a la substància 100000000! Cent milions de substàncies! És fàcil de dir, però molt difícil d’imaginar.

Però la major part d’aquestes substàncies ja no existeixen. Han existit però ja no n’hi ha. Es van sintetitzar en el seu dia, es van caracteritzar, es va publicar el procediment d’obtenció i les seves propietats,i amb el pas del temps els laboratoris on es van obtenir les van eliminar perquè no tenien interés pel futur i no cabien als magatzems. Altres substàncies es descomponen amb el temps. I dels elements amb nombre atòmic superior a 110 només se’n han generat i detectat alguns àtoms que no han sobreviscut més d’unes fraccions minúscules de segon…

En el llenguatge quotidià de laboratori i de els indústries es sol parlar més de productes que de substàncies. Sigma-Aldrich [+] es una de les principals empreses fabricants de productes per a laboratori. Té en els seus catàlegs més de 200.000 referències de tot tipus, que pot comercialitzar en diverses formes.. Per exemple té 126 referències per a l’or pur: en nanopartícules, en escames, en lámines i en diferents quantitats d’envàs… Aquestes diferents formes són només un sol número de registre del CAS Registry, el 7440-57-5, perquè totes són or. 200000 són molts productes, però representen només el 2 per mil de les substàncies registrades. I no els tenen tots al magatzem. Alguns productes els sintetitzen sota demanda.

Des de 2007 regeix a Europa i altres paísos el sistema REACH [+] . És un sistema obligatori de Registre, Avaluació, Autorització i restricció de productes químics, per als productes dels que se’n produeixin a Europa o se’n importi un mínim d’una tona a l’any. Fins el el 2015 s’han registrat uns 15.000 productes. D’aquests 15.000, entre el 10 i el 20%, és a decir, entre 1.500 i 3000, es comercialitzen en grans quantitats i el transport per carretera està regulado -si són perillosos- per les directrius del reglament ADR [+] (Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road) i altres similars per a trens, vaixells i avions.

I el nombre de substàncies no para de créixer. El 4-5-2015 n’hi havia 96565979. això vol dir que el seu número creix a raó de més de 2800 substàncies per hora!

I, quina importància té que hi hagi 100.000.000 substàncies? Cap, naturalment. Només és la màgia dels números rodons. I la demostració de que la ciència avança, també amb la creació de substàncies que no hi ha a la naturalesa, amb els nous riscs, i les noves esperances que comporten. Una pila de científics de totes les edats i de tot arreu està treballant ara i en el temps que has llegit aquest post ja s’han pujat quinze substàncies noves… Mira com va creixent el número aquí:`[+]

Un abstract del Chemical Abstracts, de 1918. No és una literatura apassionant...

Un abstract del Chemical Abstracts, de 1918. No és una literatura apassionant…

3 respostes a SÓN CENT MILIONS

  1. Eulàlia Vallès escrigué:

    Doncs per molts anys!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: