CAL TREURE’S L’ABRIC AL METRO?

Aquesta entrada té per objecte ajudar-te a resoldre un dels importants problemes amb que et trobes cada any. Vas pel carrer amb fred i vent, ben abrigat. Entres al metro o a un lloc amb calefacció, on hi has de passar una estona curta. Quina és la conducta racional, des del punt de vista del confort? Treure’s l’abric, com faries a casa, o seguir amb l’abric posat, perquè de la mateixa manera que t’ailla del fred t’ailla també de la calor i, per mitja hora com a màxim que vas a ser allà dins, no val la pena canviar?

A vegades es diu que el confort es té quan estem en equilibri amb el nostre entorn. En el cas del fred i la calor, estar en equilibri voldria dir, per a la major part de la gent, no sentir ni fred ni calor perquè l’entorn és l’adequat, sigui perquè portem la roba adequada, o perquè hem posat la calefacció o l’aire condicionat en el punt adequat. Però la terminologia de l’equilibri no és correcta, perquè estem vius, i un ésser viu no és mai en equilibri amb el seu entorn, contra el que predica la publicitat. Si estéssim morts -i encara- seria una altra cosa.

Una de les característiques d’un cos viu és la capacitat de metabolitzar aliments per a obtenir-ne l’energia per viure, i les substàncies per créixer i per substituir les parts mortes de l’organisme. I aquests processos, com qualsevol altre procés biològic o mecànic, es fan, sempre, cedint calor residual i matèries residuals a l’exterior. Som sistemes oberts, i un sistema obert no arriba mai a un estat d’equilibri amb el seu entorn. El que sí que estem, o procurem estar, és en estat estacionari. És a dir, en unes condicions tals que la calor que anem generant internament es vagi perdent al mateix ritme que s’està generant, i així no tenim sensació ni de fred ni de calor.

Figura 1. La pell nua en contacte amb l'aire a temperatura mitjana

Figura 1. La pell nua en contacte amb l’aire a temperatura mitjana


Tenim mecanismes reguladors que procuren que la temperatura corporal interna es mantingui als 36,7ºC (aquest és el valor mitjà de les temperatures corporals de la població) i la superfície de la pell en mitjana a uns 34ºC. L’hipotàlem ho logra per diferents mecanismes:
• modificant la quantitat de sang que arriba a la pell, menys quan fa fred per evitar que es refredi
suant quan fa calor per eliminar calor per l’evaporació de l’aigua
contraent els músculs i tremolant quan fa fred: es consumeix energia muscular que en part es manifesta com a calor, que augmenta la temperatura cutània
augmentant el ritme metabòlic
• posant la pell de gallina

Aquest darrer comportament és interessant. Com que tenim pocs pèls cutanis ens abriguem amb capes i capes de roba, i així retenim gruixos d’aire que ens aillen del fred exterior. Val a dir que el benestar corporal és la conjunció de dos factors, la temperatura i la humitat. Aquí, per facilitar la discussió, em centro només en la temperatura. Per altra banda, anirem parlant de calor, terme científicament força antiquat i questionable, però ja ens entenem.

Imaginem la superfície cutània sense roba (figura 1), en un entorn amb una temperatura (23ºC) tal que va cedint calor cap a l’exterior al mateix ritme que el nostre metabolisme genera calor. El nostre cos, energèticament, equival a una bombeta de 150 vats(W), i aquesta és la calor que anem desprenent. Podem imaginar que l’aire en contacte amb la pell forma una capa d’algun mil•límetre, més o menys estàtica. Això és una suposició que ens va bé per a visualitzar el que passa. La temperatura d’aquesta pel•lícula d’aire varia des de la temperatura de la superfície de la pell (34ºC) fins a la temperatura de la massa d’aire (23ºC). La baixa conductivitat tèrmica de l’aire i la poca agitació generen una certa resistència al pas de la calor, que va passant del cos a la pell i a l’aire circundant al mateix ritme que l’anem produint, és a dir, 150 W.

Si fes vent la capa estàtica d’aire que toca la pell es faria més prima, i presentaria menys resistència al pas de la calor. El perfil de temperatura seria més abrupte i es perdria més cabal de calor que abans, potser 200 W. Com que el nostre metabolisme segueix sent de 150 W, la pell es refredaria, els sensors de la pell ho detectarien i es posarien en en marxa els mecanismes de protecció del fred. Podriem posar-nos una peça de roba antivent, que crearia entre ella i la pell la capa aillant d’aire que el vent impideix que es formi.

Figura 2. Perfil de la temperatura estacionari si portem abric en un ambient fred

Figura 2. Perfil de la temperatura estacionari si portem abric en un ambient fred


I si a fora fa fred, posem 10ºC? (Figura 2) El salt tèrmic de 34 (la pell) a 10 (l’aire) sense roba provocaria que perdéssim molt més que els 150 W del nostre metabolisme. Per això cal posar-se roba d’abric. Quan parlem de que una determinada roba t’escalfa molt estem cometent un abús de llenguatge. La roba no escalfa (excepte aquelles peces que tenen resistències elèctriques calefactores). El que fa la roba és impedir que la calor del nostre cos es perdi facilment cap a l’entorn, és a dir que actua d’aillant. També, com abans, es pot crear una pel•lícula d’aire estàtic tocant l’abric. El resultat és un estat estacionari nou, corresponent a una temperatura exterior més freda. Seguim perdent els mateixos 150 W d’abans, gràcies a la roba d’abric.

I és ara que entrem al metro o a un entorn que novament torna a estar a 23ºC (figura 3). La nostra roba reté una massa d’aire que està, inicialment, dels 34ºC la que està en contacte amb la pell, fins als 10ºC la que era en contacte amb l’exterior (línia A). Ara començarà a escalfar-se la roba, de fora a dins, i el perfil de temperatura s’anirà modificant paulatinament (línies B, C i D). Estem en un estat no estacionari que va evolucionant més o menys depressa, depenent de les característiques de la roba, especialment de la seva conductivitat tèrmica, de la seva capacitat calorífica, de la quantitat d’aire que retingui al seu interior i de la facilitat amb que aquest aire retingut pugui renovar-se. S’arriba, al cap d’un cert temps, a una situació en la que l’aire més extern de la roba estarà a 23ºC i el de la pell a 34ºC, però ara amb un pendent del perfil de temperatura molt més suau, línia E). I en aquesta situació s’evacua molt menys calor que abans, potser només 100 W. El nostre cos ho viu amb una sensació de calor notable, que ens impulsa a treure’ns la roba. Si la renovació de l’aire de la roba és molt lenta -moltes capes de roba, molt tupides i molt esponjoses, cosa que vol dir molt aire fred retingut a l’abric- tardarem més a sentir la calor i el procés des de A fins E tardarà uns quants minuts.

Per tant, la resposta a la pregunta del títol és ben simple. Cal treure’s l’abric al metro? Depèn de tu -de la sensibilitat dels teus receptors de la calor i el fred- i de l’abric, de si és més o menys gruixut i esponjós. Fes el que vulguis i no facis cas de tota la teoria anterior, si no et va bé…

Figura 3. Perfils de temperatura no estacionaris quan entrem a un entorn calent procedents d'un entorn fred

Figura 3. Perfils de temperatura no estacionaris quan entrem a un entorn calent procedents d’un entorn fred

4 respostes a CAL TREURE’S L’ABRIC AL METRO?

  1. José Antonio Martínez Pons escrigué:

    M’ha agradat molt l’article d’havui, rigorós i divertit, però sobretot m’ha agadat la conclusió. Jo no em trec mai l’abric al metro perque a més em dona una incomoditat, d’haver.ho de portar sota el braç, o sobre el genolls si trobo asseient, prefereixo passar un poc calor. Es una qüestió a tenir en compte. També m’he fet recordar els temps d’estudiant quan el professor Aguilar de estimada memoria, ens parlava de un aparatet dit “comfortímetre” que en síntesi era una combinació de termometre e higrómetre i servia per a midar el grau de comfort. Certament no ens va mostrar mai el xisme ni tant sols en fotografía, en aquell temps ,ni a la Magna de Físiques de la Complutense,que era a on teniem la classe, hi havia projector, i el Power Point no estava ni a la imaginació dels informàtics- O tempora o mores ( qué vell estic tornat, també això es un problema termodinàmic)

    • cmans escrigué:

      L’aparatet dit confortímetre devia ser un psicròmetre, que amb dos termòmetres, un de sec que mesura la temperatura de l’aire tal qual és, i l’altre un termòmetre humit, envoltat d’un drap humit que mesura la temperatura humida. Aquesta és la temperatura aparent, que té en compte que es va evaporant aigua del drap i baixa la temperatura. Com més diferents siguin ambdues temperatures, més sec és l’ambient perquè així s’evapora més aigua i la temperatura humida baixa més. De les dues temperatures es pot calcular el grau d’humitat relativa. I amb la humitat i la temperatura seca es pot estimar el grau de confort. Hi ha unes taules de confort fàcils de trobar per internet.

      Desconec si el prof. Aguilar tenia tot això o només ho havia llegit als llibres (per cert que en té algun de bo, de termodinàmica precisament).

  2. Pons escrigué:

    Tanta ciència per acabar recomanant que fem el que ens doni la gana!😛

    Jo soc dels que si que es treuen l’abric. Pel que puc observar la majoria no ho fa. Tu ho fas?

    • cmans escrigué:

      Jo me’l trec, si puc i no molesto massa els altres. En comentaris al Facebook en J.B. diu aproximadament el mateix que jo, i la M.P. diu que ella es posa l’abric a l’estiu, del fred que hi nota.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: