PAREMIOLOGIA QUÍMICA APÒCRIFA

Un dels llibres de refranys catalans, on no n'hi ha cap dels transcrits al blog.

Un dels llibres de refranys catalans, on no n’hi ha cap dels transcrits al blog.

Aquest és un article que vaig escriure fa uns anys per a una revista de químics. M’ha semblat adient difondre’l una mica més, via el blog.

Els refranys són fórmules literàries que condensen sabiduria popular, la major part de vegades experimental, i en altres casos ideològica. Cada professió ha generat els seus propis refranys, frases fetes i dites populars. La química no n’ha estat una excepció. A continuació es mostra una petita selecció d’alguns dels refranys químics, espigolats de les comarques catalanes. S’hi afegeix un comentari a cadascun, per contextualitzar-lo, perquè alguns dels refranys podria resultat excessivament distants de la cultura científico-urbana que se li suposa al lector. No els trobaras als llibres, però.
Aquest és, doncs, un article de paremiologia química apòcrifa. Paremiologia, perquè parla de refranys. Química, perquè els exemples són químics. Apòcrifa… bé, el lector ho deduirà .

Comencem.

Pel juliol,
ni dona ni glicol

Refrany típic fins fa poc entre els mecànics dels tallers de vehicles. Les elevades temperatures del mes de juliol fan absolutament innecessari que els automòbils i tractors usin cap sistema anticongelant a l’aigua dels seus radiadors. I els glicols en dissolució acuosa són els principals components dels anticongelants, a més dels colorants i conservants. L’alusió a la dona és actualment d’una incorrecció de gènere evident, però ja se sap que els refranys no miren prim..

De ponent
ni vent, ni gent, ni dissolvent

La mala qualitat d’algunes partides de furfural, dissolvent industrial extret de closques d’ametlla o d’altres residus agrícoles, i probablement la rivalitat entre fabricants, expliquen aquesta dita típica de les comarques del sud de Catalunya que elaboren aquest producte.

De ponent
ni vent ni efluent

Variant recent del refrany anterior, que en determinats dies de l’any espontàniament surt de la boca dels habitants de la ciutat de Tarragona quan hi ha episodis de contaminació procedents de les químiques.

Pel juny
el sulfat al puny

Les vinyes requereixen d’un tractament anticriptogàmic, cap al començament de l’estiu. S’han fet servir tradicionalment el brou borgonyó, que és una barreja de sulfat de coure i carbonat de sodi, o bé el brou bordelès, molt més conegut, que és una barreja de sulfat de coure i hidròxid de calci. Aquesta barreja, coneguda pels pagesos com caldo verdulès, era aplicat amb uns aparells denominats sulfatadores, que no eren més que polvoritzadors mecànics, impulsats a mà pel propi pagès amb una palanca que movia amb el puny. D’aquí el refrany.

Març marçot
congela l’amina i l’amida si pot

A les plantes oleoquímiques es desdoblen els triglicèrids dels greixos en glicerina i àcids grassos en una columna tipus Emery-Colgate, que no és més que un gran sistema d’extracció amb reacció química. Posteriorment es poden separar els àcids grassos per cristal•lització, i es poden fer reaccionar amb amoníac per treure’n diverses amines i amides grasses, que s’envasen en bidons o sacs i es desen a l’aire lliure. Si les condicions del medi són molt fredes, es pot donar el cas que substàncies que són líquides en condicions habituals, arribin a congelar-se, amb l’inconvenient de que ja no es poden bombejar. El refrany és un avís als operaris per tal d’evitar que es doni aquesta indesitjable situació.

Els catalans
de les pedres treuen alcans.

A Catalunya hi ha indicis de petroli o d’esquistos bituminosos en diversos llocs. El primer sondatge sembla que fou al municipi de Montagut, a la Garrotxa, entre 1925 i 1929. El sondeig més profund es feu el 1981 a Gironella, al Berguedà, on s’arribà a 4568 m, amb una relativament important producció de gas metà impurificat. S’han fet més de 70 perforacions, amb èxit escàs, si s’exceptuen els jaciments marins de 1970 davant de les costes de Tarragona (camps Casablanca, Dorada, Boquerón, Sardina, Salmonete, Rodaballo i altres). Alguna gent de les comarques citades van adaptar el conegut refrany per referir-se a les noves troballes hidrocarbonades. Encara avui es pot visitar la mina Riutort, on segueix regalimant cru per les parets.

No pots dir nitrat
fins que no es al sac i ben lligat

El nitrat potàssic és un important producte usat a pirotècnia i per a preparar pólvora negra, com a conservant de carns i per a altres aplicacions. La seva obtenció consisteix a barrejar el clorur de potassi amb nitrat de sodi en mitjà aquós i precipitar la sal. Les solubilitats diferencials de les sals són de tal manera que a 25ºC precipita el nitrat de potassi, mentres que el clorur de sodi queda en dissolució. Després s’ha de filtrar la sal obtinguda i assecar-la abans d’envasar-la. El procés és força delicat, perquè un canvi de temperatura del sistema, o un excés de clorur faria que no es precipités nitrat de potassi, sinó qualsevol de ls altres tres sals possibles. D’aquí la precaució que ens mostra el refrany.

Si la Candelera plora
hi ha amoniac fora

Són ben conegudes les propietats lacrimògenes i irritants de l’amoníac. Era el gas que es feia servir per als cicles frigorífics que fabricaven barres de gel per a conservar aliments, o en cicles per refrigerar salmorra per a finalitats industrials. El signant recorda una fuita d’amoníac a la fàbrica de gel del Manyo, al carrer del Magatzem de Badalona, ben a prop de casa. De fet, amb l’amoníac fora, no va ser només la Candelera la que va plorar, sinó tots els veïns del carrer.

Si la Candelera riu
hi ha nitrós ben viu

El monòxid de dinitrogen o òxid nitrós N2O és el conegut gas hilarant, que s’obté per descomposició tèrmica del nitrat amònic. S’havia usat com a anestèsic i analgèsic, al marge de que té les propietats que diu el seu nom comú. Joseph Priestley el va descobrir el 1772, i fou Humphry Davy qui determinà les seves propietats fisiològiques, experimentant ell mateix els seus efectes. Com en el refrany anterior, els efectes del gas no es limitarien a la Candelera.

Qui no vulgui pols
que no vagi a la cimentera

Les fàbriques de ciment poden ser un niu de pols perquè treballen amb sòlids pulverulents, tant pel que fa a les primeres matèries –pedra calcària, i argiles- com pel producte final, el clinker. Era relativament fàcil que hi hagués fuites de material, que ràpidament embrutava tot l’entorn per la pols. En l’actualitat, però, el refrany és antiquat: les cimenteres han fet un esforç considerable per tal d’evitar-ho, mitjançant la instal•lació d’electrofiltres, ciclons i un nou disseny dels molins en circuits tancats. Als anys quaranta a Badalona hi havia una sala de ball anomenada l’Era, on van canviar el refrany per una forma actualment més coneguda – “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’Era“- però donant-li un sentit molt més procaç.

L’acetona és bona
si la bossa sona

El refrany no fa més que constatar el fet de que si es demana qualitat als productes que s’adquireixen, el seu preu és en consonància. O, vist en sentit invers, que els fabricants que vetllen per la qualitat dels seus productes venen a millor preu. Actualment la qualitat és l’únic mecanisme per lluitar contra la invasió de productes i tecnologia procedents de la Xina i l’Índia. Aquest refrany va ser després copiat per l’Agència de Turisme de Barcelona, que en va fer una variant per tal d’atreure turisme de qualitat, amb el pobre èxit que es pot constatar a les Rambles en qualsevol moment.

No sembraras el teu tros
sense passar per la Cros

Els adobs artificials van representar una revolució per al camp. El superfosfat és un fosfat de calci de fórmula genèrica CaH4P2O8, barrejat amb sulfat de calci, i que s’obté des de 1842 mitjançant l’atac de l’àcid sulfúric al 60% sobre la fosforita. Juntament amb el guano i el nitro de Xile –NaNO3 natural-, el superfosfat va donar al camp els nutrients que li faltaven. La Sociedad Anónima Cros, amb les seves fàbriques de Badalona, Lleida i Sant Carles de la Ràpita, subministrava des de finals del segle XIX bona part d’aquests adobs.

No rentaras els pecats
amb detergents sulfonats

Abans de que apareguéssin els detergents sintètics moderns, la roba es rentava a mà amb sabons derivats de greixos animals o vegetals. Quan es va aconseguir la sulfonació dels alquilbenzens amb òleum o, actualment, amb SO3 diluit, es van posar al mercat productes detergents molt més eficaços, com l’Omo o el Persil. Va ser tanta la fama de bon netejador de taques de l’alquilbenzenesulfonat sòdic que la gent gran i de missa va empescar-se el refrany, que relativitzava l’eficàcia del producte.

Acabarem amb una estrofa d’una petita poesia que es recita encara en els pessebres vivents de certes facultats de química pels voltants de Nadal.

El bon Jesuset
és a l’establia
Està mort de fred
perquè és fred el dia.
Comenta Josep:
“Té poca energia”
Maria respon:
“Jo així no ho diria.
A pressió constant
se’n diu entalpia”

És admirable com s’han mantingut aquestes mostres de la literatura popular, i animem des d’aquí a totes aquelles persones que coneguin algun refrany no transcrit que ens el faci arribar. Els folkloristes els ho agraïran .

*****************************************************************************************
A continuació es transcriuen els veritables refranys, per si algun lector no els coneix:

Pel juliol ni dona ni cargol
De ponent, ni vent ni gent
Pel juny la falç al puny
Març marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot
Els catalans de les pedres treuen pans
No pots dir blat si no és al sac i ben lligat
Si la Candelera plora el fred és fora
Si la Candelera riu el fred és viu
Qui no vulgui pols que no vagi a l’era
Barcelona és bona si la bossa sona

Els dos darrers, així com la poesia, són totalment inventats.

5 respostes a PAREMIOLOGIA QUÍMICA APÒCRIFA

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    Sobre la Candelera, a Mallorca es diu, o tal volta es deia, “Si la Candelaria ( a Mallorca no es pronunciaria l’a” final) plora s’ivern es fora, si la Candelaria riu, lluny es s’estiu”. Crec que per si fos el cas,, era l’unic dia de l’any que un servidor volia que fes sol.

  2. Siso escrigué:

    Hola Claudi,
    Fa un temps vas fer un article sobre el fracking:
    http://www.comicsforge.com/2012/08/7326/
    On venies a dir que era innocu.
    Fa poc he llegit un còmic sobre aspectes científics que sembla molt rigurós i que usa fons científiques i contrastades que opina que pot presentar molts problemes de contaminació aqüífera per compostos químics tòxics. Pots veure un fragment del còmic en qüestió aquí:
    http://www.comicsforge.com/2012/08/7326/
    Què n’opines?
    Salutacions,

    • cmans escrigué:

      Hola, tinc el llibre on surt el comic que cites, en castellà i traduit per Luís Alfonso Gámez, que hi fa un pròleg i diu que no sap si està d’acord amb els comentaris que fa Cunningham sobre el fracking…

      Al meu post [+] jo no deia que el fracking fos innocu. El que deia, copio, era que :
      Alguns problemes del fracking
      Com a tota explotació, els riscos inherents específics tenen a veure amb la contaminació atmosfèrica, la contaminació de l’aigua, i el risc de terratrèmols induïts per la tècnica. Poden haver-hi fuites de gas metà a l’atmosfera, similars o un 8% més alts que en una explotació de gas convencional. El consum d’aigua és important, però el principal problema és la contaminació dels aqüífers pels líquids de perforació, que en molts casos no estan prou ben descrits i estan protegits pel secret de les patents. Les companyies procuren mantenir les perforacions aïllades dels aqüífers, que circulen a uns nivells molt més propers a les superfícies. Als USA hi ha hagut alguns casos de contaminació atribuïbles al fracking.

      Les aigües residuals extretes de la perforació són un problema comú a totes les explotacions d’hidrocarburs. S’estima que representen de l’ordre del 50% dels fluids usats, i la resta es queda sota terra. Cal la seva depuració si s’han d’abocar-les als aqüífers, tot i que el més comú és recircular-la.
      Per altra banda, la fractura hidràulica pot generar una sismicitat addicional a la natural. Hi ha hagut casos de petits terratrèmols de valors 2,2 a 3,8 de l’escala de Richter. Això és molt poc, i el problema associat sembla poc important.”

      I feia meva l’opinió dels experts:
      “La meva opinió? La dels experts. En aquest tema, el meu expert és Mariano Marzo. La seva opinió és que cal opinar tenint en compte el trinomi economia – ecologia – energia. El fracking ajuda a l’economia i a la menor dependència de l’energia exterior, i hi ha riscos ecològics assumibles. I que cal acordar les decisions amb el territori. I el territori no haurien de ser només les plataformes, sinó els pobles afectats, les forces econòmiques de tots els nivells, etc.”

      I aquí em mantinc… El que passa és que el terme “assumible” és diferent per a cadascú i per a cada estat. A la Gran Bretanya han optat per autoritzar-lo. A Alemanya no. Als EUA cada propietari de terreny fa el que vol… Aquí no es deixen ni fer prospeccions per si hi hagués gas, perquè això, en lloc de ser una riquesa, seria un problema.

      • sisocrck escrigué:

        Hola Claudi,
        Gràcies per la teva resposta. Entenc doncs que el tema del fracking s hauria de tractar posant en una balança els possibles riscos i beneficis un cop se sàpiga quins són els possibles beneficis (després d haver fet prospeccions ). Estic d acord que no té sentit negar se a fer prospeccions, només és mirar què tens per decidir amb fonament.
        Per altra banda, em sembla que un dels problemes principals és el que.comentes que la gent no vol el fracking perquè s empoetarien tots els marrons (contaminació ) i pocs beneficis (perquè el subsòl és propietat de l estat). Els municipis i les persones de cada municipi haurien de rebre la majoria dels beneficis ja que són ells que assumiran els riscos.
        Salut

      • cmans escrigué:

        És un bon resum, i reflecteix en bona part el que j també penso.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: