L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA – 12 : LA ROSA DELS VENTS DE LOTHAR BAUMGARTEN

Rosa dels Vents de l'Atles Català.  Font: Àngel Arana, http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/atles_catala/rosa.htm:  Fes clic per ampliar

Rosa dels Vents de l’Atles Català. Font: Àngel Arana, http://www.uoc.edu/in3/hermeneia/exemples/atles_catala/rosa.htm:
Fes clic per ampliar

Parlarem de la que probablement és l’obra artística més gran de Barcelona -exceptuant obres arquitectòniques-, i que moltíssims ciutadans trepitgen cada dia sense ni adonar-se’n.

Però, primer, comencem amb una pregunta que hi té a veure. Què és el que assenyala un penell, d’on ve o cap on va el vent?

Els penells són figures rígides assimètriques, és a dir que tenen més superfície a un costat de l’eix vertical que a l’altre costat. I per efecte del fregament de l’aire, sempre s’orienta de manera que la part de menys superfície és la d’on ataca el vent. La punta de la fletxa, o el cap del gall, indica d’on ve el vent.

Els noms dels vents són relacionats amb d’on venen. Els noms clàssics dels vuit vents principals a Catalunya són ben coneguts, i tenen origen geogràfic
Tramuntana o vent de port: ve del nord N. Vol dir, obviament, el vent que ve de darrera de les muntanyes.
Gregal o grec: ve del nordest NE. El nom deriva de l’italià grecale, de l’illa de Zakhintos, Grècia
Llevant: ve de l’est E. D’on el Sol es lleva
Xaloc: ve del sudest SE. Deriva de l’àrab shaluq, que en italià ha donat scirocco
Migjorn: ve del sud S. Per on el Sol passa el migdia, a mig dia.
Garbí o llebeig: ve del sudoest SO. Garbí ve de l’àrab i vol dir occidental.Llebeig prové de l’àrab, i vol dir de Líbia.
Ponent: ve de l’oest O. D’on el Sol es pon.
Mestral, cerç o serè: ve del noroest NO. El nom li ve del llatí magistrale. Cerç ve de l’espanyol cierzo. Serè, perquè és un vent molt sec.

La primera rosa dels vents dibuixada a un mapa és la de l’Atlas Català de Cresques Abraham, de 1375. I probablement la rosa dels vents més gran de l’univers sigui a Barcelona. Efectivament, en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992 es va convocar l’Olimpíada Cultural. Sota aquest paraigües i patrocini, diversos artistes, especialment escultors, van deixar peces a diferents llocs de Barcelona, moltes acumulades a la zona del Pla de Palau i cap a la Barceloneta. La concepció d’aquesta operació està descrita al llibre de Glòria MoureConfiguracions urbanes“, d’Editorial Polígrafa (1994).

Una d’aquestes obres és de l’escultor Lothar Baumgarten (Rheinsberg 1944) [+] . Aquest és un important artista conceptual alemany que viu als EUA i ha fet moltes exposicions i muntatges. Té obra per tot arreu, també al MACBA.

L’obra consisteix simplement en els noms de tots els vents fets amb lletres majúscules de ferro, cada lletra de dimensions d’un metre de mitjana, incrustades al paviment de les voreres o de la calçada dels vehicles. Cada nom de vent es llegeix seguint la direcció d’allà on ve. Els noms estan distribuits sense cap ordre. Les obres urbanes han mutilat parcialment l’obra. Per exemple, la P de PONENT ha desaparegut, i les OC de XALOC no es veuen perquè hi ha una tanca de separació que travessa el nom del vent.
(Fes clic a una foto qualsevol per veure la seqüència de fotos completes i ampliades. Prem ESC per acabar)


Tot plegat és de grans dimensions: de la punta oest – vent GARBÍ, al carrer del Doctor Aiguader enfront del carrer Llauder- fins a la punta sur -vent XALOC, al passeig Joan de Borbó enfront del carrer Escuder- tot envoltant els antics magatzems del port, hi ha més de 400 m d’obra artística…

Plànol de la instal·lació. Font: llibre "Configuracions urbanes". Fes clic per ampliar. Els noms dels vents són subratllats en groc.

Plànol de la instal·lació. Font: llibre “Configuracions urbanes”. Fes clic per ampliar. Els noms dels vents són subratllats en groc.


Vista des de Google Earth de part de l'obra. Es distingeixen els vents  Migjorn i Tramuntana. Fes clic per ampliar.

Vista des de Google Earth de part de l’obra. Es distingeixen els vents Migjorn i Tramuntana. Fes clic per ampliar.


El comentari que Glòria Moure escriu al llibre sobre l’obra i l’autor es fet amb un llenguatge i unes idees per a mi incomprensibles… Realment, no hi veig “l’agressiva relació entre cultures dominants i colontzadores, d’una banda, i aquelles altres perifèriques i sotmeses, de l’altra. (…) Baumgarten fa ressaltar aquest fet des de dins, tot distribuint imatges, objectes i noms en espais específics mitjançant una poètica subversiva, però de cap manera pamfletària“. Potser sí…

Com deia l’Auca de Montserrat quan la família contempla una de les reixes modernistes d’un dels misteris del Rosari:
“Ja diu la noia admirada
no hi entenc, però m’agrada

2 respostes a L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA – 12 : LA ROSA DELS VENTS DE LOTHAR BAUMGARTEN

  1. Pons escrigué:

    Quan dius que el senyor Baumgarten es dignarà a posar el penell gegant que li falta a l’obra?😉

    • cmans escrigué:

      Al centre de la plaça de Pau Vila hi ha un màstil molt alt, jo diria que de més de vuit metres, que podria servir per posar-hi un penell o un anemoscopi, una mànega que mesura de forma qualitativa cabal i direcció del vent. Però, actualment, hi ha una bandera catalana. Una bandera podria ser, en certa manera, un penell, però hauria de ser d’un material prou lleuger i flexible com perquè onegés facilment. No em sembla el cas de la bandera de la plaça de Pau Vila.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: