L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA- 11. EL MERIDIÀ DE LA MERIDIANA

La reforma actual de la plaça de les Glòries de Barcelona ha obligat a buidar tota la part central, on hi havia un jardí, 12 monuments amb lloses que lloaven les glòries catalanes, i una escultura dedicada al meridià i a la Meridiana. Les altres escultures dormen a un magatzem municipal, però aquesta darrera ha estat traslladada fa pocs mesos a l’avinguda Meridiana, davant del número 91. Hi hem sortit guanyant, perquè aquell jardí de l’interior de Glòries van tancar-lo molt aviat, per evitar que a dins hi visquéssin indigents, s’hi fes gay crossing i s’hi muntéssin uns encants paral•lels. Aquests encants paral·lels es muntaven igual al voltant de les Glòries, però la guàrdia urbana ho tenia més fàcil per expulsar els venedor.

L’escultura citada vol commemorar l’operació de mesura del meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona. Ambdues ciutats estan aproximadament sobre el mateix meridià, el meridià de París (E 2º20’14,025″), de referència fins que fou substituit pel de Greenwich el 1884. El meridià de la Meridiana és el E 2ª13’45,38″. De fet el meridià de París arriba al Mediterrani a la platja d’Ocata, on hi ha un monòlit commemoratiu. La mesura del meridià tenia per últim objectiu concretar la longitud del metre, que havia estat definit el 1791 com a deumilionèssima part del quadrant de meridià. El 25 de juny de 1792 van començar els treballs de mesura de la longitud entre Dunkerque (latitud N 51º2’9,20″) i Barcelona (N41º21’44,95″), en les unitats de longitud d’aquell temps (peus i línies). Aquesta feina va requerir molt treball. Els astrònoms i geodestes francesos Pierre Méchain i Jean-Baptiste Delambre, juntament amb molts estudiosos locals dels territoris per on passaven, van definir una xarxa de punts de triangulació situats a les muntanyes, i van anar prenent mesures precises de les distàncies entre elles, mitjançant les tècniques més avançades del moment. La feina els va durar dos anys, en plena Revolució Francesa i mentres a París guillotinaven el seu rei, i es generava una guerra entre Espanya i França.

Vista general del monument

Vista general del monument. Fes clic per ampliar

A Barcelona alguns d’aquests punts de triangulació eren a una torre de la Catedral, a la Torre del Rellotge de la Barceloneta, al Parc de la Ciutadella, i al Castell de Montjuïc, darrer dels punts utilitzats. Altres punts de Catalunya usats com a referència foren el turó d’en Mates, el puig Rodós, el Matagalls, el Puigsacalm, Rocacorba, la Mare de Déu del Mont, i el puig d’Estel•la. La base de triangulació fonamental, a partir de la que es poden calcular totes les altres distàncies, fou la distància entre Perpinyà i Salses. Un cop coneguda la distància exacta entre Dunkerque i Barcelona, van calcular la longitud de tot l’arc de meridià, per finalment trobar l’equivalència del metre.

Però la Meridiana és molt posterior. Va ser dissenyada per Ildefons Cerdà. el 1859, que també va dibuixar el Paral•lel, que es creua virtualment amb la Meridiana precisament a la Torre del Rellotge de la Barceloneta.

Una altra vista del monument. Fes clic per ampliar.

Una altra vista del monument. Fes clic per ampliar.


Mapa de triangulacions. Fes clic per ampliar.

Mapa de triangulacions. Fes clic per ampliar.


El 1992, any olímpic, es va inaugurar al centre de la plaça de les Glòries el monument al Meridià, pagat per un banc local i l’ajuntament de Dunkerque. És obra dels arquitectes i dissenyadors francesos Alain Domingo i François Scali, coneguts també com a equip Nemo, que treballen conjuntament des de 1981. Es tracta d’un monument d’acer Corten [+] de 35 metres de llarg i un parell de metres d’alt, que representa a escala 1:35000 (longitudinal, no vertical) el perfil geogràfic entre Barcelona i Dunkerque. S’hi distingeixen destacadament el Massis Central francès, i els Pirineus. A la part nord del monument hi ha unes inscripcions on es representen les equacions que els astrònoms feien servir pels seus càlculs, i un mapa on es veu tot el traçat del meridià, amb les triangulacions usades. Ambdos documents són facsímils dels originals usats pels científics. Deuen ser les úniques equacions monumentalitzades en públic de Barcelona.
Detall del monòlit d'Ocata, instal·lat l'any 2006. Fes clic per ampliar.

Detall del monòlit d’Ocata, instal·lat l’any 2006. Fes clic per ampliar.

Si t’interessa l’excursionisme pots provar de seguir el Meridià Verd, un camí que a Catalunya va del Coll de Pal fins a la platja d’Ocata, al Masnou, per camins de muntanya i aptes per BTT. [+]

I si t’interessa la ciència vés a visitar el monument de la Meridiana. Potser d’aquí a quatre dies el tornen a treure… O al monòlit de la platja d’Ocata, al camí litoral que uneix les estacions d’Ocata i Premià de Mar, a uns 2 km de distància de cada estació.

Ampliació 22-9-14 El meridià de París no passa realment per Barcelona, sinó per Ocata. Ja ha estat rectificat al text del post.

Equacions del monument

Equacions del monument

Monòlit a Ocata, des d'on es veu Montjuïc, final de les triangulacions, a 19,22 km.

Monòlit a Ocata, des d’on es veu Montjuïc, final de les triangulacions, a 19,22 km. Fes clic per ampliar.

13 respostes a L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA- 11. EL MERIDIÀ DE LA MERIDIANA

  1. Pons escrigué:

    Que estigui rovellat encara li dona més encant…

    • cmans escrigué:

      Els artistes trien l’acer Corten perquè s’oxida donant colors molt vermellosos, i a més, quan s’humiteja per la pluja, deixa anar partícules d’òxids de ferro i coure que fan regalims vermells que completen l’obra…

  2. José Antonio Martínez escrigué:

    Interessant curiositat i quan vagi a Barcelona faré per veure el que queda. També vull afegir que a Madrid i al Museu Naval , molt prop del Prado se exposa un racó dedicat a la mesura del meridià que es feu a Amèrica del sud amb l’idea de determinar la forma de la Terra. Es tractava de fer dues mesures , una a Lapònida (Celsius, Maupertius, Clairault, Lemmonier) i altra al Regne de Quito ( La Condamine, Godin , Bouger, Jorge Juan i Antonio de Ulloa) Com es pot veure en principi era una idea francesa però s’hi afegiren els oficials de Marina Espanyol Ulloa i Jorge Juan. Les mesures tingueren lloc entre 1736 i 1744. Per els interessants hi ha una publicació: “ Forma de la Tierra: Medición del Meridiano” ( ISBN 84-505-4833-0) Catàleg de una exposició que va tenir lloc entre els actes del cinqué centenari del descobriment. Es a més una recopilació de diversos treballs sobre aspectes diversos del tema. Està, per exemple, molt be explicada la tècnica de la triangulació. ( Al Museu hi havia una maqueta molt interessant)

    • Claudi Mans escrigué:

      Gràcies per l’aportació. Aquestes mesures que cites són de cinquanta anys abans. Suposo que van servir per determinar la verdadera forma de la Terra. I, un cop vist que és una esfera, la definició de metre podia fer-se a partir de la mesura de qualsevol dels meridians. Si no, s’hauria hagut d’especificar de quin meridià és la deumil·lionèsima part.

  3. Albert escrigué:

    Gràcies per la informació mestre, desconeixia aquest monument.
    El que he vist sovint es el que hi ha a Los Monegros, a sobre de l’autopista i que marca el Meridià de Greenwich

    Algú recorda altres monuments similars? Salutacions.

    • cmans escrigué:

      Efectivament. Hi ha uns avisos un quilòmetre o així abans d’arribar-hi. Em consta que a la platja d’Ocata hi ha un monòlit commemoratiu de les mesures de fa dos segles, però no l’he vist. Si tinc ocasió l’aniré a veure i en faré la resenya.

      • Albert escrigué:

        No ho sabia, he trobat una foto:
        EL MASNOU - Final del meridiano verde
        Segons diu, a la inscripció del monolit es pot llegir:
        “En aquest punt de Catalunya s’acaba el meridià verd, el sender de llarg recorregut que ressegueix el meridià de París. La distancia entre Dunquerke i la platja d’Ocata mesurada al segle XVIII s’utilitzà per definir la unitat de longitud: el metre”

      • Albert escrigué:

        I un altra foto, la posició del monolit es:
        N41.48098 E2.3287
        http://www.panoramio.com/photo/20369731

  4. cmans escrigué:

    He ampliat el post amb una rectificació (el meridià de Paris realment passa per Ocata) i un parell de fotos addicionals del monòlit d’Ocata.

  5. Miquel escrigué:

    Ara que l’editorial Moll tanca, cal recordar que va editar (1956) un interessant llibre de l’Enric Moreu-Rey titulat “El naixement del metre” on s’expliquen les vicissituds que varen patir Méchain i Delambre per fer la triangulació. Com que l’editorial Moll no ha destruït mai res encara es pot comprar.

    La intenció de Méchain era continuar la triangulació cap a Mallorca, però va morir a Castelló víctima de malària o de febre groga (no està clar). F. Aragó, català de la Catalunya Nord, va continuar els treballs de Méchain i, en plena guerra del francès, va triangular fins a l’illa de Mallorca, on en un cim de la serra de Tramuntana encara es conserven les restes de la cabana de pedra seca que va fer construir per fer-hi les seves mesures i observacions. El fet de parlar català li va servir, entre altres coses, per poder fugir fàcilment de Mallorca, ja que el volien empresonar per francès.

    Per a qui li pugui interessar, l’estat francès té penjats a internet els informes originals de la triangulació. amb totes les dades i dibuixos.

    • cmans escrigué:

      Moltes gràcies, Miquel, pel teu interessant comentari. Efectivament, Enric Moreu va fer un treball molt documentat, com tots els seus, amb aquest llibre.

  6. Montserrat Ventura escrigué:

    Tinc interès en saber el significat i l’autor del fractal al sòl del pla de Miquel Tarradell a la Barceloneta. Gràcies

    • cmans escrigué:

      Hola,

      no he pogut veure cap fractal al Pla de Miquel Tarradell, perquè ara hi ha un circ. El que sí que hi ha és una “Sèrie de Fibonacci”, un conjunt de llums a terra, molts que no funcionen, i que es van instal·lar quan els Jocs Olímpics el 1992. Els va fer Mario Merz, i és una estructura matemàtica que segueix la sèrie 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21: cada número és la suma dels dos anteirors, i els llums estan posats a distànces proporcionals al número que indica. No té cap significat més. És una pura obra conceptual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: