PINTAR FA MIL ANYS

Inici de l'exposició

Inici de l’exposició

Ja haviem parlat de restauració en aquest blog [+]. La ciència i l’art sempre han estat junts, directa o indirectament, com la ciència i la cuina, o la ciència i la cosmètica: no cal que els pintors, ni els cuiners, ni els/les esteticiens siguin químics, però els productes que usen, o els processos en què es basen tenen explicació o origen en la química. La caracterització i la restauració d’obres d’art en l’actualitat seria impensable sense la ciència.

Un pintor Fes clic per ampliar

Un pintor
Fes clic per ampliar

En tenim un bon exemple a l’exposició que el Museu Episcopal de Vic (MEV) [+] té instal•lada actualment i fins el 14 de desembre de 2014. Es diu “Pintar fa mil anys. Els colors del romànic” i tracta de la pintura sobre taula, dels seus materials i les seves tècniques. És el resultat del projecte Magistri Cataloniae. Artistes, patrons i públic: Catalunya i el Mediterrani (segles XI-XV), de la UAB, amb la participació del MEV, del CETEC-Patrimoni (IQS-UAB) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. A l’exposició s’hi mostren els resultats de les anàlisis del baldaquí de Ribes, els frontals de Puigbó i Espinelves, l’altar de Lluçà i les pintures murals de Sant Tomàs Beckett de Santa Maria deTerrassa, obres exposades al MEV.

Ens expliquen amb el llenguatge d’avui quins eren els pigments que es feien servir en aquell temps, d’on els treien, i com els usaven. Per a això calen tècniques sofisticades d’anàlisi química i tècniques físiques i fisicoquímiques de caracterització, a més de mineralogia.

Pel que fa a la composició, a la imatge adjunta es reprodueix un dels panells de l’exposició on es donen alguns detalls de l’origen dels diferents colors. Em fa gràcia la frase destacada, on l’autor es sorprèn ingenuament de que malgrat el bonic color de l’orpiment, sigui un producte tòxic. Des de quan el color i la toxicitat tenen relació? La segona frase destacada, d’un altre panell, ens informa de que ja a l’edat mitjana la discussió natural-artificial ja era present, i naturalment l’alquímia -la química avant la lettre– els subministrava el que volien, és a dir, colors més intensos i variats.
orpiment verinós
PIGMENTS ALQUÍMICS

Colors i pigments. Fes clic per ampliar.

Colors i pigments. Fes clic per ampliar.

Les tècniques de caracterització són un variat mostrari dels serveis científics i tècnics de diferents universitats. S’usen normalment en investigació puntera de nous productes i nous materials, i aquí al servei de productes i materials no precisament nous. En poso el llistat, intentant explicar de què van i per a què serveixen, amb una mica més de detall del que ho descriuen a l’exposició, només per fer veure el grau de sofisticació dels aparells. Les poso per ordre alfabètic, no per ordre de complexitat ni de modernitat:

Cromatografies: N’usen de diferents tipus. La cromatografia de gasos (GC) es basa en fer circular els components d’una barreja, prèviament volatilitzats, a través d’un tub d’un material que els deixa fluir a diferent velocitat, i van sortint separats. Un aparell a la sortida denominat espectròmetre de masses (MS) permet determinar de quina substància es tracta. Una tècnica similar per a líquids és la cromatografia líquida d’alta eficàcia (HPLC). Així es poden identificar les barreges de substàncies, especialment dels aglutinants i olis.

Difracció de Raigs X (DRX): Quan un feix de raigs X penetra en una substància cristal•litzada, es difracta donant una figura molt característica que permet determinar quina és l’estructura cristal•lina. Així es reconeixen minerals, i també virus i l’ADN. És una tècnica molt útil per caracteritzar els pigments, que majoritàriament són minerals.

Espectrometria de mases amb MALDI (Matrix-Assisted Laser Desorption/Ionization): la mostra, per exemple un vernís o un oli, s’implanta a una matriu sòlida, que rep un feix de raigs làser que la descompon en part. Els productes de la descomposició són identificats en un detector apropiat.

Espectroscòpia FTIR (Fourier Transform Infrared Spectroscopy): un feix de radiació infraroja incideix sobre el material, que n’absorbeix una part depenent de la seva composició química. L’estudi de la radiació reflectida permet conèixer la composició de la matèria orgànica de la mostra: vernissos, aglutinants, alguns pigments… És principalment útil per a la caracterització de la matèria orgànica. La referència a la transformada de Fourier indica el procediment matemàtic de processament dels resultats.

Fluorescència UV (ultraviolada): La llum ultraviolada es reflecteix de manera peculiar a alguns pigments i vernissos, cosa que permet caracteritzar-los.

Microscòpia òptica: permet observar la capa de pintura en detall i materials com fibres o fustes incrustats a l’obra.

Microscòpia SEM-EDX (Scanning Electron Microscopy-Energy-dispersive X-ray Spectroscopy): és una tècnica en la que un feix d’electrons incideix a la superfície del material a investigar, i es desprenen raigs X depenent dels elements químics que componen el material. Això permet conèixer la composició química elemental de cada punt de la superfície, i una idea de la quantitat que n’hi ha.

Radiografia RX: aquesta tècnica clàssica de raigs X permet veure capes internes de l’obra, o els suports metàl•lics interiors.

Reflectografia IR: un feix de radiació infraroja incideix sobre la pintura i es mesura quant es reflecteix i a quina profunditat. Permet “veure” capes inferiors de la darrera superfície pintada, com el dibuix previ, modificacions…

D’aquest llistat de tècniques es veu la sofisticació dels procediments, la dificultat de caracterització, i el cost econòmic de tot plegat, perquè aquests aparells són considerablement cars. I és que la recerca científica química i de materials, i en general tota la recerca, és cara…

L'ajudant del pintor

L’ajudant del pintor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: