RING CIENTÍFIC, QUIN DISBARAT !

Un moment del debat, a la Glorieta de la Ciutadella. 14-6-14.

Un moment del debat, a la Glorieta de la Ciutadella. 14-6-14.

Al Festival de Ciència, Tecnologia i Innovació d’enguany (14 i 15 de juny de 2014) s’ha celebrat un Ring Científic. En espais de uns 35 a 45 minuts “experts d’alt nivell debatran cara a cara sobre temes controvertits de l’actualitat científica i on hi podras dir la teva“.
He anat a dos dels debats. El primer, sobre energies renovables, i el segon, sobre homeopatia. Molt diferents tots dos.

El primer era entre dos professors de tecnologies energètiques, parlaven el mateix llenguatge, tenien dades i discutien sobre el tema: Són les energies netes tan netes? Ens salvaran el futur? Matisos, comentaris, coincidències i discrepàncies, educació… No era un debat, no era un ring.

El segon debat ha estat entre Jesús Purroy, biòleg i que els darrers mesos ha publicat i presentat el seu llibre “Homeopatia sense embuts[+], d’Edicions UB. i Gonzalo Fernández Quiroga, metge i director del màster d’homeopatia d’IL3-UB (per vergonya per la meva universitat). El guió inicial del moderador s’ha seguit poc. Seguint el costum en aquest tipus de debats, el representant de l’acadèmia i de la ciència, Purroy, intentava seguir el guió, no interrompia i responia les interpel•lacions de l’interlocutor, mentres que el representant de la teràpia no convencional canviava de tema, interrompia el científic, evitava els temes conflictius canviant de tema sense cap problema…

S’ha parlat poc de les bestieses de les bases “científiques” de l’homeopatia, del principi de dilució, del principi de similitut, de la no-possibilitat de fer seguiments clínics, etc. En canvi, l’homeòpata ha aconseguit portar en molts moments la discussió cap a les similituts entre el metge homeòpata i el metge diguem-ne normal, cap al fet que la pràctica de l’efecte placebo es dóna tant entre “medicaments” homeopàtics com amb els altres.

L’homeòpata va seguir escrupolosament les bones pràctiques de debat entre homeòpata i científic, que suposo que deuen estar treballades, escrites i definides perfectament, perquè sempre són les mateixes. En un ràpid resum, jo crec que són:

* Diras que hi ha una sola medicina, la que va a favor del malalt
* Diras que el fet que no se sàpiga per què “funciona” el “medicament” homeopàtic no és cap argument per no donar-lo. Tampoc es coneix amb detall el funcionament de molts medicaments convencionals
*Intentaras fer anàleg el principi homeopàtic de similitut amb les vacunes. Desviaras la conversa davant dels arguments relacionats amb l’extraordinària diferencia de concentració entre uns i altres, els assajos clínics, la millora i renovació de les vacunes, etc.
* Usaras l’argument quantitatiu de que tants milions de persones i de metges que usen l’homeopatia no poden estar enganyats
* Citaras de passada l’existència de màsters fets en les universitats o el seu entorn, i l’existència de seccións homeopàtiques als col•legis de metges.
* Afirmaras que hi ha estudis científics que avalen l’homeopatia. ue estiguin publicats en revistes homeopàtiques no és cap argument perquè de la mateixa manera els nefròlegs publiquen en revistes de nefrologia
* Afirmaras que els estudis clínics en homeopatia no es poden fer de la mateixa manera que en altres branques de la medicina
* Estaras d’acord amb el contrincant de que el futur anirà explicant el que ara no s’entén, com ha passat sempre.
* No intentaras donar respostes a arguments basats en les extremes dilucions, perquè hi tens les de perdre. Diras que l’homeopatia també treballa a dilucions no tan extremes i que allà sí que es poden mesurar concentracions. Callaras que no tens explicació per a la major part de casos en que es treballa a dilucions extremes fora de tota comprovació experimental
* No donaras respostes a crítiques irrefutables tals com la fabricació i venda de boletes homeopàtiques “de raigs X” per tractar símptomes derivats dels tractaments radiològics. Passaras de llarg.
* Intentaras fer veure que estas d’acord amb el contrincant en tot, perquè ambdós sou científics i busqueu el mateix, el bé del malalt, per procediments complementaris
* Intentaras l’argument de la confiança amb el contrincant: “perquè suposo que no em negaras la meva bona fe, oi?”.

Podem estar d’acord amb alguns d’aquests arguments, i això és el que pretenen aconseguir: arribar a que els no creients en l’homeopatia pensin que bé, que “es una altra manera de veure-ho, que no fa cap mal, i si algunes vegades fa un servei, per què no?“. Els arguments de l’estafa que representen i el fet de que mentres fas això potser no estas aplicant teràpies eficaces, simplement no són rebuts i els rellisquen. No en parlen i passen de llarg.

En les intervencions de Jesús Purroy va tocar punts claus que no van ser rebatuts, que va demostrar el seu provat domini del tema , bona educació i desapassionament verbal. En Pere Renom feia de moderador, i feia el que podia, força bé, dintre de tot. Però no podia fer callar un dels dos.

A qui se li va acudir posar un debat sobre homeopatia a una activitat científica com és el Festival? L’homeopatia “és un tema controvertit de l’actualitat científica“? Podriem fer un debat, sí, però sobre com és possible que s’hagi colat a la fira de la ciència, la tecnologia i la creativitat un homeòpata en igualtat de consideració que un científic experimental. Es podria haver debatut com és que la societat desconfia de les teràpies científiques, de les empreses farmacèutiques clàssiques, … Això dóna peu a un debat interessant, sense necessitat de debatre les bases científiques d’una teràpia en peu d’igualtat a la medicina convencional.

Els defensors de teràpies alternatives estan encantats de ser convidats a trobades científiques. Penso que deu ser el seu triomf principal. No en surten ridiculitzats perquè els científics són educats, ells
tenen gran capacitat dialèctica per fugir dels punts més febles, i acaben orientant el debat cap on volen.

Aquests debats i aquests rings no serveixen per a res, i no cal plantejar-los, si no és que es vol espectacle, i sang-i-fetge. Ningú no canvia d’opinió ni d’opció ideològica pel fet d’assistir-hi. Són simples altaveus de la posició ideològica que es vol mantenir, avalada per la plataforma on es fa la difusió. Naturalment que es poden fer debats científics, però no són com aquest.

Com a final, es demanava dels assistents que votéssin. No quedava gaire clar què es votava, però m’ha semblat entendre que era si al llarg de la discussió t’havia canviat l’opinió sobre el tema que es debatia. I no. En començar erem 17 en contra de l’homeopatia i 10 a favor, i en acabar erem 17 a 7. Tres favorables a l’homeopatia se n’han anat avorrits.

5 respostes a RING CIENTÍFIC, QUIN DISBARAT !

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    Fa un parell de setmanes acudí al programa de Radio Clàssica “Juego de espejos” un periodista “ científic” guardonat amb no se quins premis. El tal escometé contra el negoci de les farmacèutiques amb els topics habituals i també va fer una desviació cap a les medecines alternatives, especialment la homeopatia, no es va mostrar decidit partidari però no s’hi va oposar, es més les seves reticències semblaven , com es diu en castell “de boquilla” i cara ala galeria disconforme . Naturalment després de l’al•legat que havia fet contra el negoci farmacèutic, no va fer cap menció del preu a que es venen els “medicaments” homeopàtics, ni va dir que unes pastilletes de lactosa , que pot produir reaccions al•lèrgiques, això tampoc ho digué, “contenint” natrium muriaticum, es a dir sal comú, diluïda a quinze centesimals, pot costar devers 17 € la capseta. El director i realitzador del programa, don Luis Suñen, va estar molt diplomàtic, gairebé donant-li la raó. Lo curiós es que la setmana passada el convidat va esser un bioquímic de La universitat de Murcia, també divulgador que posà els punt sobre les i parlà ben caret sobre la gran estafa de aquesta pertanguda medecina i sobre precisament el fet de que quan s’aplica l’homeopatia no s’apliquen altres remeis prou provats i experimentats. Don Luis també pasteletjà, no cal ofendre al convidat.
    En qualsevol cas, aquestes discussions sobre pseudociència em fan venir a la memòria el vell programa “La clave”. A un dells es parlava d’una pertanguda tele transportació d’un destructor americà . Un dels convidats , argentí per mes senyes , comença a parlar de “segun las ecuaciones del profesor Einstein…” tot be adobat de verborrea.
    Un altra convidat, un vell sacerdot jesuïta, vestit de “clergyman” que es dei aleshores , doctor en teologia o filosofia, en aparença, res que tingués que veure amb la física , intervingué, dient que lo que deia l’argenti eren desbarats, perquè es equacions d’Einstein deien i comença a recitar les equacions fonamentals de la relativitat en forma tensorial. Balbín , el presentador , l’interrompé dient-li que sens dubte tenia raó però que baixés el nivell perquè el que deia era incomprensible per el públic. Òbviament el tal públic es quedà amb els dois de l’argentí però evidentment les equacions de Einstein o de que sigui son les que son i si es citen cal citar-les de mode correcte.

    • cmans escrigué:

      Tens tota la raó. He vist l’entrevista del bioquímic de Múrcia perquè l’ha publicitat molt i està bé. Però realment el periodista li fa els mateixos elogis al científic que a l’esotèric, i de fet, penso que no li importa la veritat sinó que el que li importa és que hi hagi una mica de discrepàncies i ganivetades en públic…

      Lo del jesuïta, Balbín i el càlcul tensorial a La Clave devia ser bonic també. Pobre Balbín, ell que s’escoltava tant no devia entendre res del que li deia l’altre…

  2. Marc escrigué:

    El que cal dir és que el negoci de les farmaceutiques el paguem entre tots i l’homeopatía es tracta d’un tema entre dos. I afegir que si la relació entre un metge homeopàtic i el seu pacient els deixa contents a tots dos. Quin dret té a opinar un tercer que nopinta res. No uso l’homeopatía però conec gent que di, li ha anat bé i ha quedat satisfeta. I resulta que són pacients !!! I en algun cas havent passat per varis metges convencionals, públics i privats. Això fa que em pensi les coses dues vegades abans d’opinar. Em recorda als comentaris que se sentien fa anys quan es criticava a dues persones del mateix sexe que s’estimaven sense amagar-se, salvant les distàncies. Vaig ser al debat de la ciutadella i l’homeòpata em va semblar respectuós i el partidari de la medicina convencional el vaig trobar maleducat, impertinent i sensacionalista….. També entenc que ha de vendre un llibre que no peno comprar, però llegiré si s’escau. I per acabar dir que el millor es no necessitar ni una ni l’altre. Visca la salut !!!

    • cmans escrigué:

      Si tots dos varem ser al debat de la Ciutadella i a un li sembla que un va ser respectuós i l’altre no, i són cadascun el contrari de l’altre, vol dir que ho varem veure amb ulls diferents. Per tal de deduir qui va ser respectuós i qui maleducat, qui impertinent i qui sensacionalista hauriem de definir paràmetres per mesurar-ho. No és fàcil, però alguns paràmetres odrien ser: Qui va canviar de tema més vegades? Qui va deixar més preguntes sense resposta? Qui va interrompre més al seu contrincant? i altres aspectes com aquests. La resta de comentaris no em sembla que siguin del tema. De les indústries farmacèutiques no se’n va parlar quasi gens, només una mica de Boiron i del seu producte de boletes homeopàtiques de raigs X (una estafa evident que el defensor de l’homeopatia no va poder defensar), i estic segur que tots podriem trobar diversos aspectes a criticar de les indústries farmacèutiques. La relació entre metge homeopàtic i pacient és respectable. La crítica no és a aquesta relació sinó al fet que moltes vegades la teràpia homeopàtica i altres teràpies alternatives fan que el pacient abandoni la teràpia convencional i empitjori i pugui arribar a morir. En dono fe. El pacient és indefens davant d’un metge que li dóna arguments que el pacient no comprèn i que ha de seguir cegament basant-se en la confiança que el metge li inspira. Aquest és el principal argument en contra d’aquestes teràpies. Però sí, podem pensar que el pacient està ben informat i pot lliurement optar pel que vulgui, naturalment, sota el seu propi risc.
      De la darrera frase em sembla entendre una crítica a un autor que ha de vendre un llibre i que, per tant, ha d’anar a debats. Si és això el que es vol dir a la frase, comentar que és un greu error: aquests llibres s’escriuen per convenciment, no per guanyar diners. En dono fe. Si no era aquesta la intenció de la frase, em disculpo per haver-la interpretat erròniament.

  3. Marc escrigué:

    Gràcies per la resposta, amic Claudi. Entenc que cadascú defensi els seus arguments i de fet faig una mica d’advocat del diable, per generar debat. I que consti que ni faig servir l’homeopatia ni crec que ho faci… tot i que no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré ni aquest mossén no pot ser el meu pare.

    Per altra banda, si, hi ha molt frau i molt espabilat que busca els diners dels ignorants i desesperats donant falses expectatives. És el que té un camp com aquest, sense regulació fiable, que és terreny adobat per la picareca i l’estafa. Malgrat això, em va semblar prou honrat el ponent defensor de l’homeopatía i que consti que entenc el vostre punt de vista, i en alguns aspectes (no pocs) el comparteixo, però es tracta de generar debat.

    Respecte en Purroy, després va fer una intervenció en el debat dels aliments transgènics contra la ponent que defensava els productes ECO. Cal dir que aquest debat va ser molt fluix i la Sra. Parra, directora de BioCultura, va demostrar que no sabia de que anava la cosa, que no era altre que els transgènics i va centrar les seves argumentacions en els adobs, pesticides i altres items que poc a veure tenen amb si els cultius en qüestió són o no GMO.

    M’haguès agradat sentir opinions sobre els perills demostrats sobre els GMO i la relació que tenen els generadors “oficials” d’opinió amb les indústries relacionades (Monsanto, Syngenta, Cargill, Dow, Bayer, etc). Però donades les limitacions de la Sra. Parra ja vaig veure nomès començar el debat que seria buit i sense continguts.

    En Purroy va intervenir al final i també va ser maleducat amb ella i va inclús incidir en quina titulació tenia, com si això fos tan important (conec tants ases amb llicenciatura ….), com provant de ridiculitzar-la i no em va agradar, per això també els meus comentaris del post anterior. Tot es pot discutir, però sempre des del respecte.

    Una recomanació, si em permets:

    Llibre: Alimentos modificados genéticamente d’Andy Rees
    Web: http://www.gmwatch.org.

    Esgarrifa, per dir-ho en una paraula. Fa por.

    I gràcies per permetre’m participar al teu blog i per la feina que fas, interessant i generadora de debat. I també agraït per la molèstia que et prens en contestar-me.

    Salutacions i tot un plaer debatre amb vos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: