MÉS QUÍMICS PER A MENYS QUÍMICS

Finish Power & Pure, amb menys químics

Finish Power & Pure, amb menys químics

Hi ha un rentavaixelles per a màquines –Finish– d’una famosa marca multinacional –Reckitt Benckiser– que té una notable quota de mercat, i que innova constantment. El darrer producte que publiciten consisteix en un detergent en càpsules, similar als que ja tenia, en que afirma que hi ha menys químics.

Què és un “químic“? Als puristes de la llengua -i jo en sóc un- ens treu de polleguera aquest calc de l’anglès. En anglès distingeixen entre chemicals -productes químics- i chemists -tècnics químics. Aquí aquesta distinció és irrellevant per a molta gent, i van parlant de químics referint-se a productes. Ja fa molts anys que els pagesos de l’oli de Borges deien que el seu oli no portava química. Ara dirien que no porta químics. Els temps canvien.

Els puristes hem perdut la batalla, obviament. Ja varem perdre la batalla de productes ecològics i biològics (naturalment tot el que fan les plantes o els animals és biològic), la de medi ambient (redundància: el medi és l’ambient), i ara la de químics. I anirem perdent batalles, l’una darrera l’altra contra els irresponsables incultes i contra els imaginatius publicistes, que agafen la terminologia i la projecten impunement contra la població: així s’inventen productes densoactius, per exemple, que no vol dir res, o Saciactiv, o Calciforte, productes no existents més enllà del paper.

Detergents Finish. Dalt, el Power Gel. A baix, el nou Poer& Pure

Detergents Finish. Dalt, el Power Gel. A baix, el nou Poer& Pure

Segur que el detergent porta menys químics? Menys matèria no té. Una càpsula d’aquest nou detergent pesa 18,2 g, el mateix que la càpsula de detergents anteriors. Per tant, el concepte de menys químics s’ha de referir a la composició.

La web on es troben les composicions dels productes de Reckitt & Benckiser és www.rbeuroinfo.com, tal com consta als envasos dels productes. Allà hi ha, per a cada producte, la llista exhaustiva qualitativa dels ingredients, per ordre de més a menys quantitat. No totes les marques ho posen tan fàcil. Comentem-ne alguns punts:

• No he trobat les composicions dels productes que van retirant.
• En el detergent nou, com a tots els altres, del que hi ha més és fosfats, per prevenir la duresa de l’aigua.
• Després, hi ha percarbonat de sodi, un potent oxidant. És el que a la publicitat qualifiquen com a oxigen actiu.
• Hi ha enzims: proteasa i amilasa, per degradar les taques de proteïnes i de midons dels aliments. Els greixos ja són netejats pel tensioactiu
• Hi ha sabó (soap) que té una funció antiescumant
* La composició consta de dotzenes de components, fins a 35, molts en petites quantitats, i amb funcions molt específiques que no podem comentar aquí.

Composició qualitativa d'una de les variants del rentavaixelles  Finish Power & Pure. Fes clic per ampliar.

Composició qualitativa d’una de les variants del rentavaixelles Finish Power & Pure.
Fes clic per ampliar.


Si mirem l’etiqueta dels dos detergents, l’antic i l’actual, on hi ha la informació obligatòria, que és molt parcial, observem que el canvi principal que destaca l’empresa és la substitució dels fosfonats, que no figuren al producte nou. Els fosfonats són derivats de l’àcid fosfònic, similar a l’àcid fosforós però amb els H substituits per cadenes d’hidrocarburs. Són solubles en aigua, i tenen una funció quelant, és a dir que segresten els ions de metalls com el calci i altres. Fan una funció similar a la dels fosfats: fan que l’aigua sigui menys dura, però així com els fosfats precipiten el calci en forma de fosfat de calci, els fosfonats retenen el calci en dissolució, com si no hi fos. D’aquí el nom de segrestant. Els fosfonats tenen ara una certa mala premsa: contribueixen a fer una mica més greu el problema dels fosfats als detergents perquè ajuden a fer més intenses les indesitjables marees verdes de les aigües dolces, és a dir, ajuden a fertilitzar les aigües on proliferaran les algues, segons el fenòmen nociu conegut com eutrofització.

Són la gent de màrqueting i publicitat els qui detecten la forma d’apropar-se al consumidor per vendre productes. I si detecten que la química té mala premsa, demanen al departament de recerca i desenvolupament que defineixi un nou producte amb modificacions que satisfaci millor les necessitats dels consumidors – o les necessitats induides pel departament de màrqueting- i del que després puguin publicitar el canvi (“Bimbo, sense additius“; “amb oxigen actiu“; “sense sucres afegits“). I, un cop definit aquest nou producte, caldrà fabricar-lo. A vegades els químics de R+D i els quimics de producció s’han de trencar les banyes per aconseguir el producte que satisfaci als de marketing però que no perdi les propietats que tenia el producte anterior, que es pugui envasar bé o que sigui estable. Amb aquest nou detergent podrien dir que han fet un pas més per anar reduint la quimiodiversitat, que deuen considerar dolenta, tant com la biodiversitat és bona. El problema és que aquest tipus de publicitat agreuja la quimiofòbia de bona part de la població, que vol menys químics.

Però en canvi, fan falta molts químics treballant per aconseguir que al producte final hi hagi menys químics.

6 respostes a MÉS QUÍMICS PER A MENYS QUÍMICS

  1. lauramans escrigué:

    Estic d’acord que el llenguatge que utilitzen no és l’adequat i que els motius pel canvi segurament són per vendre més i no ecològics, però al final, està bé que no hi hagi fosfonats, oi?

  2. cmans escrigué:

    No he vist que els fosfonats tinguin efectes nocius. Si els fosfonats que treuen els substitueixen per més fosfats (cosa que de la composició qualitativa no es pot deduir) no s’hi guanya res.
    Si tinc ocasió els ho preguntaré.

  3. José Antonio Martínez escrigué:

    Estic , un cop més, d’acord amb vostè. Hi vull afegir que dintre el mon de les betzolades pseudoquímiques, tot sigui per vendre un poc més, ni conto una que segurament coneix. La llet Hacendado es “LECHE ENRIQUECIDA CON CALCIO 100 % NATURAL PROCEDENTE DE LA LECHE”. En fa gràcia això del calci natural ¿Hi calci artificial”? No crec que a cap reactor nuclear es fabriqui l’element nº 20. A més es subratlla que es procedent de la llet. Es un calci especial aleshores serà in isòtop estrany amb algun neutró extraordinari?.¿Què es fa amb la llet descalcificada?.
    Un altra dia li parlaré de la meva opinió sobre les notícies sobre la composició dels productes cosmètics. Estranya barreja de castellà, angles, anglès mal traduït i neologismes de ca llengua coneguda. Amb un detall, he vist cremes hidratants amb pràcticament la mateixa composició qualitativa, una precisament a Mecadona no arriba 2 € l’envàs i altra la apotecaria , ta volta amb un poc més de contingut, en costa 25.

  4. cmans escrigué:

    Moltes llets (va començar la Pascual) parlen de calci procedent de la llet, com si així tingués més “virtuts”. És una de les típiques afirmacions sense contingut. La publicitat no diu que sigui més bona així. Simplement ho destaca, i dóna a entendre que alguna diferència hi haurà, però no ho afirma, deixa que el consumidor s’ho imagini.
    No se què es fa amb la llet “descalcificada”. Tindrà segur menys proteïnes, perquè el calci li afegeixen en forma de sòlids làctics, que són el caseinat de calci. Miraré de saber què se’n fa, perquè sempre m’ha intrigat. Probablement la preparen per als intolerants a la proteïna de llet, que existeixen, de la mateixa manera que hi ha intolerants a la lactosa.

    Els cosmètics són un altre món, del que algun dia parlarem…

    Gràcies pel comentari.

  5. José Antonio Martínez escrigué:

    Seguint amb els prioductes “naturals”, a un fruiteria de semi luxe aprop de canostra hi havia un anunci amb lletres grosses
    “Naranjas de Valencia absolutamente naturales”. El preu en era un abús, no se absolutament natural o no, pero si hi ha qui ho pagui, es son problema.
    Evidentment, si algú ha aconseguit crear taronges artificials, comestibles, artificialment, com a poc mereix el premi Nobel .
    Aquest fa va amb la línia de la resposta al meu comentari anterior amb el sentit de que lo “natural” es considera “millor”.

  6. cmans escrigué:

    Es deu referir a que no hi ha posat adobs químics de síntesi, (només fems?), sense pesticides, ceres ni altres productes. Aqusta línia de producte tindrà molt d’èxit en anys a venir, i el terme “natural” es farà cada vegada més popular, malgrat la seva imprecisió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: