MOLTA QUÍMICA EN UNA CLOSCA DE NOU

Portada de "L'aire que respirem"

Portada de “L’aire que respirem”

in a nutshell és una expressió en anglès que indica una explicació no extensa però extensiva, concreta però completa. Stephen Hawking, paradigma de la divulgació científica -tot i que jo no l’entenc- té el conegut llibre “L’univers en una closca de nou“, on pretén explicar tota la física no trivial amb paraules més o menys comprensibles. Les paraules són comprensibles, però les frases, per a mi, no ho són.

No es pot aplicar aquest retret al llibre “L’aire que respirem“, de Xavier Giménez, professor de Química Física de la facultat de Química de la UB. ha escrit un llibre de bona part del món de la química, agafant com a punt de partida els components de l’aire que respirem. Sembla que el tema no ha de donar gaire de sí, a primera vista. Oxigen, nitrogen, diòxid de carboni i vapor d’aigua, algun gas inert i para de comptar. Però no. El títol té un subtítol que aclareix l’abast del llibre: “Històries sorprenents sobre l’atmosfera, els gasos que conté i el nostre entorn“. I en aquest entorn hi ha el principal interés del llibre.

Inicialment s’ho fa venir bé per parlar de la radiació electromagnètica, de les teories atòmiques, d’àtoms, molècules, ions, biomolècules, macromolècules… I, amb aquest bagatge inicial -senzill, sense equacions- , entra amb l’oxigen, que de forma natural el porta a les oxidacions, les electrolisis, l’oxigen a la sang., i l’ozó. L’ozó, present a l’aire en petites quantitats, és la via que permet entrar a parlar de la capa d’ozó, i dels CFC i els seus substituts. Perquè si hi ha una preocupació present en tot el llibre és la voluntat de lligar els conceptes a dos dels grans temes actuals i de futur: la crisi de l’energia, i els aspectes medioambientals. Per exemple, al capítol següent, dedicat al CO2 hi figura no només la funció bioquímica del gas, sinó també el tema de les combustions, els incendis i, naturalment, l’escalfament global del planeta amb el paper dels gasos d’efecte hivernacle.

El capítol dedicat a l’aigua és un interessant compendi de les propietats d’aquesta exòtica substància, tan comuna i amb propietats tan poc comunes, si la comparem amb substàncies anàlogues.
El capítol dedicat al nitrogen i l’hidrogen toca també des de temes acadèmics com el pH fins al possible paper de l’hidrogen com a vector energètic de futur -és més optimista que jo en aquest punt-, i explica les piles de combustible, els vehicles híbrids. El capítol posterior, dedicat al metà i l’amoníac, components força minoritaris de l’aire, li permet entrar en el tema del gas natural com a combustible, inicia el tema del fracking, i l’acaba amb l’amoníac -els adobs nitrogenats industrials – i el lleixiu. I després és el torn dels contaminants atmosfèrics: els òxids de nitrogen i els òxids de sofre, i dels hidrocarburs volàtils presents a l’atmosfera. I, naturalment, s’hi descriuen la boira fotoquímica i la pluja àcida. I aprofita els vapors d’hidrocarbur per comentar tot el tema de substituts al petroli, i entre ells el biodièsel, al que li dedica unes quantes pàgines.

També la pols present a l’aire té el seu capítol. I s’hi tracten temes tan atractius i variats com el transport intercontinental de pols, els colors del cel, els efectes sobre la salut dels aerosols… i els perills per a la salut del tabac, que fa que s’inhalin aerosols, compostos tòxics i quitrans.

I em deixo coses.

És un llibre amb Informació de primera mà, que ha consultat la bibliografia original, o la divulgació de primera qualitat, escrit per un expert en la seva matèria preocupat per la divulgació. Un llibre sense equacions, només amb alguna fórmula química, naturalment. idoni per a la persona preocupada per l’impacte dde la química al món, i de les aportacions que fa la química a solventar aquests i altres problemes. Idoni per al professor de química de tots els nivells. I idoni per als alumnes de batxillerat, gairebé un llibre de text sobre la química del/per al món contemporani, que tanta falta ens fa.

El llibre ha estat editat a finals del 2013 amb pulcritut per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, dirigida per Meritxell Anton, dins de la col•lecció Catàlisi, que dirigeix de forma excel•lent pel professor David Bueno.

Xavier, et reitero la felicitació.

2 respostes a MOLTA QUÍMICA EN UNA CLOSCA DE NOU

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    D’acord amb vostè en moltes coses, sobretot compartesc l’opinió sobre Stephen Hawking. Pel demés la crìtica m’ha fet ganes de llegir el llibre comentat.

  2. cmans escrigué:

    Els llibres de Hawking s’han anat tornant progressivament foscos per a mi. La Història del temps em va semblar un bon llibre, al menys fins a la meitat. Però els darrers els trobo incomprensibles, no per les paraules sinó pels conceptes. És la meva limitació, en sóc conscient, però si jo, que em considero d’una certa cultura científica, no comprenc un llibre de divulgació, és que no ho deu ser… modèstia a part.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: