“MENGI MENJAR”

saber-comer-9788499921730Aquesta entrada de blog és la transcripció d’un comentari que vaig fer a la llista de distribució de l’ACCC [+]. El 19-11-13 Toni Avendaño, a El País, va publicar un comentari sobre un recent llibre de Michael Pollan (“Food rules“, traduit aquí com “Saber comer“) que parla de menjar. De Michael Pollan ja se’n havia parlat aquest blog [+] quan va publicar el seu llibre “El detective en el supermercado“. A diversos blogs s’han fet comentaris al llibre actual, que es poden classificar entre els comentaris ecologistes i els comentaris nutricionistes. Per als primers el llibre descobreix l’univers. Per als segons molts dels consells són falàcies, falsedats o trivialitats, i si alguna cosa descobreix és el Mediterrani, perquè molts dels consells aprofitables són ben coneguts i molt divulgats.

Transcric la part esencial de l’article d’Avendaño:

El autor de Food rules parte del sentido común y propone que para comer bien solo se necesitan un par de dedos de frente. Estos son sus consejos.

1. No coma nada que no se pudra La comida de verdad o está viva o lleva poco tiempo muerta. En todo caso, el margen que la separa de ser basura es pequeño. Todo lo que no cumpla este requisito es porque ha sido procesado hasta la inmortalidad con tantos agentes químicos que no atrae ni hongos ni bacterias.

2. Compre en las paredes de los supermercados, no en los pasillos La comida fresca –los productos agrícolas, carne, pescado, lácteos– se pone en las paredes porque así es más fácil reponerla. Y la procesada acaba en los pasillos. Cuanto más se aleje de ellos, mejor.

3. Evite las cosas que su abuela no entendería como comida ¿Celulosa? ¿Diglicéridos etoxilados? ¿Quién le ha dicho que esas cosas se pueden meter en la boca? Si no reconoce un ingrediente es probable que se trate de un componente químico. No hay pruebas de que estos sean un peligro para la salud, pero piénselo: la raza humana no lleva mucho tiempo comiéndolos. No se la juegue.

4. Coma solo animales que hayan comido bien La evolución ha diseñado fantásticos rumiantes, capaces de convertir hierba en grasas saludables (mucho omega tres y poco omega seis). La industria alimentaria los ha cogido y los ha cebado de pienso energético para que crezcan más y peor.

5. Cuanto más blanco sea el pan, más joven morirá usted Ingerida tal cual, la harina es como un chupito de glucosa: no tiene las virtudes de otros granos (fibra, vitamina B y grasas saludables) y arrasa el organismo. Es como el tabaco: cuanto antes la deje, más vivirá.

6. Coma plantas, sobre todo si tienen hojas Hay cientos de miles de estudios que prueban que una dieta rica en fruta y verdura reduce las posibilidades de morir de alguna enfermedad occidental como el cáncer. En los países en los que se come medio kilo diario de fruta y verdura (suele coincidir que son los que más obedecen las tradiciones: no es mala idea pensar en la comida como un japonés), las tasas de cáncer son la mitad que en un país como Estados Unidos. Usted mismo.

7. No compre comida que se llame igual en todo el mundo Hay traducción al francés para canónigos, pero no para Big Mac ni Pringles. ¿Coincidencia?

Fins aquí l’article. Al llibre hi ha molts més consells. A continuació, uns breus comentaris.

En conjunt no són consells dolents, però cal entendre’n el context, perquè dit en general és molt parcial. A la portada de l’edició en espanyol de “El detective…” diu “Come bien sin dejarte engañar por la ciencia y la publicidad“. Que assimili els científics i els publicistes com a embaucadors és greu, però li perdonarem, perquè no s’ha d’entrar a respondre els insults. Comentarem els consells de Pollan que són simples i comprensibles. I segurs. Però es limita innecessàriament. Posaré una analogia.

Si un metge rep un diabètic (per exemple jo) i no sap res del pacient, li diu “Vostè té sucre a la sang. No mengi sucre ni coses dolces, i faci la dieta que diu aquest full” Però si el pacient sap alguna cosa, i el metge n’és conscient, li dirà “Vostè té massa glucosa a la sang. No mengi coses amb sucre, que li fan pujar massa el nivell, i prefereixi farines i hidrats de carboni complexos com farines o pasta, que l’alimentaran i no fan pujar tan depressa la glucosa“. I si el pacient sap encara més coses, li podrà parlar de la reacció glucosa-glucògen, de la influència de l’exercici, etc etc. Si t’interssa aquest tema, pots llegir: “D’adiabàtic a diabètic” a la meva web [+].

Doncs amb els consells sobre menjar, el mateix. No cal limitar-se, si saps el que fas. I aquí, en general, sabem més que el públic al que sembla dirigirse en Pollan. Cada lector pot analitzar cadascun dels consells i veure quins es salta, conscientment però amb tota prudència. Cadascú pot trobar contraexemples. Anem-ho comentant, permetent-nos alguna demagògia, que serà mínima comparada amb la que reparteix Pollan.

1. No coma nada que no se pudra. No podem menjar sardines salades? Ni galetes? Ni vi? Ni xocolata?

2. Compre en las paredes de los supermercados, no en los pasillos. No aplicable aquí, on les distribucions de les mercaderies en els hipers no és igual que als EUA.

3. Evite las cosas que su abuela no entendería como comida “¿Celulosa? ¿Diglicéridos etoxilados? ¿Quién le ha dicho que esas cosas se pueden meter en la boca?” D’entrada, de cel·lulosa en mengen les vaques i ruminants, no nosaltres. I bé, qui diu el que es pot menjar o no és l’EFSA, Agència de Seguretat Alimentària Europea [+]. I als EUA ho ha dit la FDA, Food and Drugs Agency [+]. Ho han dit tots els que ho han estudiat. Però en Pollan en deu saber més. Per cert, al llibre anterior parla de la bisabuela, no de l’abuela. No sé si té algun significat, això.
Si no reconoce un ingrediente es probable que se trate de un componente químico La lecitina de soia és un ingredient químic o natural? També n’hi diuen E-322. A part d’això, té raó -sort de la química- i cal aplicar el criteri del paràgraf anterior on parlo de la seguretat que certifiquen l’EFSA i la FDA.
No hay pruebas de que estos (aditivos) sean un peligro para la salud, pero piénselo: la raza humana no lleva mucho tiempo comiéndolos. No se la juegue. Sort que diu que no hi ha proves de que siguin dolents. Va després i sembla afirmar que si menges additius potser es transmetrà alguna característica genètica als descendents. Si això fos així seria de Nobel.

4. Coma solo animales que hayan comido bien. La evolución ha diseñado fantásticos rumiantes, capaces de convertir hierba en grasas saludables (mucho omega tres y poco omega seis). La industria alimentaria los ha cogido y los ha cebado de pienso energético para que crezcan más y peor” Està dient que els greixos de les vaques i bous que mengen a la muntanya tenen omega tres i no tenen greixos saturats? Això està dient? Que atrevida és la ignorància. En quines dades es basa?

5. Cuanto más blanco sea el pan, más joven morirá usted. Ingerida tal cual, la harina es como un chupito de glucosa: no tiene las virtudes de otros granos (fibra, vitamina B y grasas saludables) y arrasa el organismo. Es como el tabaco: cuanto antes la deje, más vivirá“. Té dallonses comparar el pa blanc i el tabac. Però mentre espanti prou, li seguiran comprant llibres. És el masoquisme de l’Homo occidentalis. I què deu voler dir en Pollan quan diu que “la harina arrasa el organismo“? Què es pot imaginar algú que no sap gaire de tots aquests temes? Que la farina blanca és tòxica?.

6. Coma plantas, sobre todo si tienen hojas. És un bon consell. Però atribuïr a això la diferència de càncers entre Japó i els USA, com fa en el llibre, és insuficient i una generalització perillosa. Hi ha més diferències: la diferent ingesta de peix, per exemple.

7. No compre comida que se llame igual en todo el mundo Doncs a partir d’ara no compri tofu, seitan, whisky? baies de goji, kiwis, quinoa,… Sí, ja sé que faig trampa lingüística, i que en Pollan no vol dir això, però em rebenta tanta tonteria. Que vingui a donar lliçons passi, però que li acceptem les lliçons, és de mesells. Li falta poc per descobrir l’oli d’oliva, i vindrà a explicar-nos-ho i algú li seguirà els consells.

Dit tot això, molts dels consells del llibre de Pollan són adequats. Aquí només he comentat els més cridaners i poc justificats. Però consells com menjar menys, més verdures, cuinar més, menys plats preparats, menys neguits del que menges, més varietat, menjar assegut i no dret, parar per menjar, etc. són adequats i convenients. Però, naturalment, qui compraria un llibre només amb consells com els darrers? Ha de fer una mica de demagògia, si no no es vendria el llibre. I a mi em sap greu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: