INGREDIENTS DELS OUS I DELS PLÀTANS

Entre el món quimiofílic, han corregut com la pólvora -difusió viral, en diuen ara- unes imatges magnífiques de la composició de certs aliments, que ha dissenyat i publicat el prof. James Kennedy, de la Monash University de Melbourne, Austràlia. En un dels seus múltiples blogs, afirma d’ell mateix alguns detalls de la seva vida: que explica com ensenyar química a secundària, que és entre vegetarià i vegà, que tarda un mes en acabar-se una barra de xocolata, que estudia i practica una mica el budisme, que no va llegir cap llibre fins als 23 anys, i que va viure tres anys al la Xina. Una de les seves adreces és aquesta: [+].

Té diferents posters, que es poden comprar -i en versió samarreta també- amb la foto d’un aliment, i la seva composició química. Vegem la de l’ou i la del plàtan.

Són visualment molt atractius, i potser eficaços. Han estat reproduits a molts blogs de tot d’entusiastes de la química seduits. Pero jo els trobo dues pegues, les mateixes que vaig trobar quan va sortir una informació similar sobre “Com etiquetem un tomàquet[+]

Ingredients d'un ou

Ingredients d’un ou

No em fa especialment feliç aquest tipus d’informació, perquè fa un ús equívoc del terme “ingredient“. En sentit estricte, els ingredients són les substàncies que un compra, barreja i obté un producte prèviament no existent. Per exemple, el Nesquik, la Nocilla o una madalena. La informació que es dóna a les imatges, per altra banda excel•lents, no són ingredients d’un ou ni d’un plàtan. La gallina no ha *barrejat* res dins del seu cos per fer un ou, l’ou s’ha anat fent… La informació que es dóna, amb errors, és l’anàlisi química quantitativa, o composició, d’un aliment. S’assembla més a la informació nutricional d’un aliment, o a la composició d’una aigua mineral. Ja sé que és buscar els cinc peus al gat (buscar-li tres peus és trivial, com explica Núria Puyuelo [+]).

Tampoc no és prou correcte dir que l’ou té, per exemple, E160a. Sí que seria correcte dir que l’ou té carotens al rovell, que si és usat per la indústria alimentària com a additiu s’ha d’indicar als ingredients com a carotè o E160a. La normativa d’E és només per a aliments preparats. Són pegues menors, ja ho sé.

Hi ha, al meu entendre, diversos importants errors. Parla dels àcids grassos que conté l’ou, i l’ou no té àcids grassos. Té greixos, és a dir, triglicèrids que tenen cadenes d’àcids grassos en la seva estructura, però els àcids grassos com a tals no hi són. Parla dels aminoàcids de l’ou, i el que té són proteïnes, que són formades per aminoàcids, però no hi ha aminoàcids com a tals. A l’ou hi ha, a més, lecitina, compostos de ferro, vitamines, tiamina, enzims, altres minerals… i al póster no en diu res.

El treball del professor australià és millorable, però encomiable i útil. Però és per a convençuts. Hauria de servir perquè la gent pensés: “Si un plàtan té carotens, que a la indústria són E160a, no cal que m’alarmi perquè a la Coca-Cola li posin E150d, que és caramel de sulfit amònic“. Però, algú canviarà la seva manera de pensar un cop vist el treball de James Kennedy? De fet, un dels comentaris que acabo de llegir a una web que mostrava el póster de l’ou deia que “la química produida per la natura no presenta problemes perquè els nostres cossos ja estan preparats per menjar-la, perquè som natura. En canvi, no estem preparats per menjar la química artificial dels laboratoris i les indústries“. Series capaç de replicar a aquest argument, que és erroni i falaç?

Casualment el meu darrer post anava també d’això [+]

NOTA FINAL 24-1-14, 00:11 Poc temps després d’escriure el post, m’ha escrit James Kennedy enviant-me els dos posters en castellà. Per això he substituit les versions en anglès per les noves versions. Gràcies, James.
NOTA FINAL 2 26-1-14 M’assabento que les traduccions dels pósters a l’espanyol han estat fetes per Mauricio-José Schwarz. Vegeu [+]

Ingredients d'un plàtan

Ingredients d’un plàtan

2 respostes a INGREDIENTS DELS OUS I DELS PLÀTANS

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    Un altre detall. A l’ou el professor vegà dona la composició amb precisió de la dècima, al plàtan es un poc menys precís , en ambdós casos ¿es tracta de un valor mitjà? Hi dos ous o dos plàtans exactament iguals? Com hi influeix el temps i el lloc de conservació? Tal volta les gallines productores dels ous eren alemanyes, , plataners a Alemanya crec que no ni hi ha moltes, per això la menor precisió..

    • cmans escrigué:

      No tan sols aquesta imprecisi. Les sumes de percentatges no dna 100, en diversos casos.

      Pel que fa a les composicions, naturalment que sn valors mitjans, que estic segur que l’autor ha tret de llibres. Fer el clcul de protenes totals s trivial, per fer la seqenciaci dels aminocids que constitueixen les protenes s molt ms complex. El nombre de xifres significatives tampoc s prou coherent entre un cartell i l’altre, efectivament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: