ARMES QUÍMIQUES A CONSTANTÍ?

Aquest és un text d’urgència, només per contextualitzar el que estan publicant. Val a dir que no sóc expert en armes químiques, i que tota la informació és el que he entès a partir de consultes via Internet.

Una arma química es basa en la toxicitat o l’agressivitat d’una o més substàncies. Pot dirigir-se contra éssers humans, animals, vegetació, edificis o instal•lacions, ecosistemes… Les substàncies que s’usen són de famílies químiques molt diverses. Solen ser líquids a temperatura ambient, que es volatilitzen fàcilment. Algunes substàncies d’armes químiques són molt similars a altres substàncies intermèdies en la fabricació de materials domèstics o industrials habituals.

El sarin és el (CH3)2CH-O-P(CH3)OF, compost fosforat dissenyat el 1939 com a pesticida. És un agent nerviós. Ataca les sinapsis i impideix la transmissió d’ordres als músculs, provocant la mort per asfíxia. El nom deriva de les inicials dels investigadors que el van sintetitzar. És una substància prohibida per la Convenció sobre Armes Químiques, amb la classificació a la llista 1 (substàncies que poden fabricar-se per a finalitats experimentals, però s’han de declarar si se’n fan més de 100 g, i un determinat estat no en pot tenir més d’una tona). Pràcticament no tenen usos fora de l’aplicació militar.

El gas mostassa és un agent vesicant. Genera butllofes a la pell i les mucoses, que provoquen la mort també per asfíxia. No és una sola substància, sinó una família de substàncies conegudes des del segle XIX, com el Cl-CH2-CH2-S-CH2-CH2-Cl. N’hi ha també formes nitrogenades. Van ser usades com a gas de guerra a la Primera Guerra Mundial a Ieper, i d’aquí reben també el nom d’iperita. Són també a la llista 1 de la Convenció. Reben el nom de l’olor que fan, però no tenen res a veure amb la planta de la mostassa. Ambdós tòxics es fabriquen amb procediments senzills a partir de primeres matèries força simples.

L’arma química sol ser un artefacte que conté confinada la substància agressiva, i té algun dispositiu, per exemple un explosiu, per dispersar-la un cop arribi a l’objectiu. Poden ser missils, coets, mines, o altres tipus de projectils. Hi ha alguns dispositius on hi ha dues substàncies innocues cadascuna però que en barrejar-se produeixen el tòxic. En casos de bombardeigs aeris es llencen recipients sense explosius.

Destruir una arma química ja muntada requereix, primer, la inutilització de l’arma com a tal, impedint-ne l’ús, al mateix magatzem. A continuació, cal la inutilització de la substància agressiva del seu interior. Hi ha sistemes denominats bang box, recintes hermèticament tancats, en que cada arma és feta detonar amb un explosiu, cosa que alhora destrueix l’agent químic. Alternativament s’escalfa l’arma sencera en un recinte tancat a més de 600ºC, en que es destrueix l’explosiu i l’agent químic. Això s’està fent actualment a Síria.

Abans d’introduir-les a les armes, les substàncies tòxiques es guarden en magatzems, en contenidors d’aproximadament una tona. És menys complicat de destruir la substància que l’arma ja muntada, perquè normalment n’hi ha prou amb sotmetre la substància a una hidròlisi amb neutralització, en reactors especialment dissenyats. Això s’està portant a terme, en el cas de les substàncies de Síria, en vaixells en aigües internacionals del Mediterrani. El Field Deployable Hydrolysis System [+], [+] és un procés portàtil dissenyat el 2013 i muntat a dalt del vaixell Cape Ray, de la marina dels EUA, que mitjançant un sistema d’hidròlisi (reacció amb aigua) en condicions alcalines i oxidants (amb hidròxid de sodi i hipoclorit de sodi, és a dir sosa càustica i lleixiu), destrueix les substàncies tòxiques donant residus de baixa toxicitat. Aquest procés s’està portant a terme en l’actualitat en algun punt del Mediterrani.

Cal destruir no només la substància nociva sinó també les primeres matèries que serveixen per fabricar-les, no només per la seva toxicitat -si és que són tòxiques- sinó sobre tot per evitar que serveixin per fer noves armes. Aquesta destrucció es pot portar a terme en instal•lacions industrials convencionals de tractament de residus químics especials. Molts països tenen instal•lacions d’aquestes característiques, com la planta de Constantí, al Camp de Tarragona. La planta és de l’empresa Grecat [+] (Gestió de Residus Especials de Catalunya), i va ser promoguda per la Generalitat per al tractament de residus especials halogenats o no halogenats que no podien ser tractats en altres plantes. Es tracta d’un procés d’incineració a alta temperatura (1100ºC) dins d’un forn rotatori especial singular a Espanya. És una de les plantes més modernes d’Europa, i vaig tenir el gust de que una brillant alumna hi fes el treball de final de carrera.

Esquema de la planta de Grecat. Font: la seva web.

Esquema de la planta de Grecat. Font: la seva web. Fes clic per ampliar


L’empresa ha estat contactada entre altres trenta plantes europees com a possible lloc de destrucció dels residus del vaixell, o de productes químics de Síria que no requereixen la sofisticació del procés d’hidròlisi en el vaixell. Són productes probablement menys perillosos que molts que la planta processa habitualment, o qu productes habitualment usats al mateix polígon químic de Tarragona per fer polímers i plàstics. Val a dir que ni en el catàleg de residus de Catalunya ni en el catàleg europeu hi figuren de forma explícita els residus procedents de la desactivació d’armes químiques. Per extensió, es podrien classificar com a residus procedents d’indústries orgàniques.

Des del punt de vista tècnic no hi hauria cap problema en el seu tractament, però des del punt de vista polític és ben diferent. Espanya, Catalunya, Tarragona i Constantí tornarem a mostrar al món la contradicció de dir que prou armes químiques, però que les que hi ha les destrueixi un altre. Habitual: és el comportament típic de la marca España, i també de la marca Catalunya. Noruega, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i altres ho tenen més clar.

9 respostes a ARMES QUÍMIQUES A CONSTANTÍ?

  1. miquel escrigué:

    Fritz Haber (1868-1934), químic alemany, va rebre el premi Nobel de Química durant la Primera Guerra Mundial, va entrar al servei del govern alemany i va preparar i dirigir l’atac amb gas clor que va ser utilitzat com a arma química el 11 d’abril de 1915 a la batalla de Ypres, que va produir 150.000 víctimes.
    La seva esposa, Clara Immerwahr, també química, va condemnar el que ella va considerar una perversió de la ciència, al ser utilitzada amb finalitats destructives, i es va suïcidar l’any 1915 com a protesta per aquests fets.
    Haber va ser considerat criminal de guerra però va acabar col.laborant amb el també químic alemany Hugo Stoltzenberg en la creació l’any 1923 de la factoria anomenada La Marañosa, situada a només 14 km de Madrid i dedicada a la fabricació d’armament químic. Armes que van acabar sent utilitzades a la Tercera Revolta del Rif, contra les tropes de Abd el-Krim.
    Stoltzenberg va acabant obtenint la ciutadania española y dirigint la “Fabrica Nacional de Productos Quimicos” de La Marañosa.
    El documental ARRHASH és una denúncia contundent d’aquestes misèries humanes:

    • cmans escrigué:

      He llegit per algun lloc que el gas mostassa nitrogenat va ser usat per primer cop a la Guerra del Rif per les tropes espanyoles. Miraré el video adjunt per si ho explica. Gràcies per compartir-lo.

  2. José Antonio Martínez escrigué:

    Sobre l’us a i per Espanya d’armes químiques recoman el llibret : “Antes que Sadam… : las armas de destrucción masiva y la protección civil en España, 1924-2000”
    Manrique García, José María. Editorial Alcañiz Fresnos Valladolid
    Es pot trobar facilment i cercant un oc a bon preu, a llibreries de vell.

  3. José Antonio Martínez escrigué:

    Un altre document que pot esser interessant, malgrat estigui un poc antiquat es “Guerra química, desarme o rearme” per Matthew Meselson i Julian Perry Robinson, Investigación y Ciencia . Nº 45 Juny 1980

  4. José Antonio Martínez escrigué:

    També vull afegir que els “gassos” solen esser més be aerossols i que no es molt correcte parlar de “armes de destrucció massiva” puix que precisament no destrueixen, però maten o nafren persones, animals o cultius.

    • cmans escrigué:

      Alguns són gasos, com el clor; altres són aerosols, efectivament: gotetes de líquid suspeses en l’aire o en un altre gas.

  5. José Antonio Martínez escrigué:

    Sobre els efectes militars dels gasos cal dir que sobre soldats ben protegits, amb mascara i uniformes adequats, l’efectivitat es baixa. Avui els equipaments son efectius, lleugers i es poden vestir en molt poc temps, fins i tot son transpirables de manera que les molèsties per el que els porta son mínimes. Els blindats solen anar equipats amb sistemes de filtres i sobrepressió interna que fan que la tripulació no hagi menester equipament especial que podria reduir la seva mobilitat. No passa el mateix am la població civil que en cas de una atac si en fos afectada patiria moltíssimes baixes. A més, mentre que els gasos clorats son de relativa fàcil detecció per olor i color el nerviosos requereixen de dispositius especial. Resumint. Si es vol desactivar l’armament químic caldrà transportar –ho, emmagatzemar-ho i tractar-ho. En tota aquesta seqüència hi pot haver accidents i fuites de producte que podrien afectar a la població propera al lloc de l’accident i robatoris o vendes il•legals que podrien posar aquestos productes en mans de grups terroristes, i no es tracta de esser catastrofistes. Convé recordar que no fa molt hi va haver una atac terrorista al Metro de Tokio, lloc ideal per fer-ho i sols la mala qualitat del sarín utilitzat evità una catàstrofe amb centenars de morts. Possiblement el gas fou preparat per manyans. En resum “not in my yard”

  6. cmans escrigué:

    Deus tenir tota la raó tècnica, jo no en sé prou. El que no sé és a quin “yard” s’ha de neutralitzar. A Síria? Als paísos que van subministrar les substàncies que van servir per fer les armes? Els reactius són molt elementals i poc específics…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: