EL PRESTIGE. UNA OPINIÓ CONTRACORRENT

Darrer recorregut del Prestige. Font: Viquipèdia

Darrer recorregut del Prestige. Font: Viquipèdia

Sóc conscient que amb aquest post puc guanyar-me enemistats i incomprensions. Però penso que quan hom publica, ha de donar opinió sobre temes actuals. I aquests dies s’ha tornat a parlar molt del Prestige, per la conclusió del judici.

Són previsibles totes les catàstrofes? No totes i no sempre. La història està plena de situacion de lluita de l’ésser humà contra la gran catàstrofe. Terratrèmols -San Francisco-, erupcions -Pompeia-, tsunamis -Indonèsia-, i molts altres. Com s’hi pot lluitar? Allunyant-se del lloc on històricament hi ha hagut ja algun desastre: són les evacuacions, temporals o permanents; intentant preveure la magnitud de la catàstrofe i dissenyant barreres artificials per impedir-ne els resultats catastròfics: construccions sismoresistents, o dics i esculleres artificials antitsunami; i, més a llarg termini, intentant atacar les causes dels fenòmens catastròfics: intentar frenar en el possible l’escalfament globlal del planeta, generador de desastres climàtics imprevisibles, per la via de reduir el consum de combustibles fòssils.

El trencament d’un vaixell vell ple de fuel no és, òbviament, una catàstrofe natural. Però, en certs aspectes, hi té una similitud. No podem allunyar-nos del desastre; podem construir barreres per frenar-lo, i podem atacar les causes del desastre. Però el tema que m’ocupa i preocupa és el de les responsabilitats legals.

Des del 14-11-2013 els diaris van plens comentant la sentència en la que els jutges conclouen que no es pot atribuir responsabilitats a cap dels acusats, que havien quedat reduits a tres: el capità, el cap de màquines i l’exdirector general de la Marina Mercant. Era força evident que acabaria així el judici, i, sense haver vist més que el que diuen els mitjans de comunicació, hi estic d’acord. I per què era evident? Perquè es jutgen responsabilitats penals sobre el trencament d’un vaixell. El que va passar després en va ser conseqüència, però no és el tema del judici.

Tot l’episodi està, al meu entendre, molt ben explicat a la Viquipèdia [+] i, amb més detall, a la Wikipedia [+].

¿Va tenir el govern espanyol alguna responsabilitat directa sobre l’accident? Jo penso que evidentment que no. Era un vaixell que circulava per una ruta per on podia circular, carregat amb una matèria legal, i que havia passat les revisions. Es pot preveure si un vaixell es trencarà? Un vaixell no té data de caducitat, com no hi ha una edat a partir de la que una persona ha de deixar de conduir. Les revisions són les que determinen si un vaixell pot navegar. El vaixell, que estava en molt mal estat, havia estat reparat moltes vegades i feia el seu darrer viatge. Havia passat la certificació de les reparacions que va fer l’empresa ABS, de forma molt poc rigorosa segons totes les evidències, com s’ha sabut després. Però en aquell moment no se sabia, o no s’hi podia fer res. La responsabilitat que sembla que hi tenen els certificadors no ha estat jutjada.

Un cop començat l’accident, quina era la millor opció? Si hi hagués hagut un port-refugi disponible, no hi havia dubte de què fer: portar el vaixell allà. Però no hi havia port-refugi. Es podia decidir sacrificar una ria sencera, per deixar que el vaixell s’enfonsés allà, però, qui pren aquesta decisió?

Lector, imagina que has de prendre tu la decisió. ¿A Catalunya hi ha d’haver un port-refugi? On: Barcelona, Tarragona, Palamós…? Ets capaç de definir-te? Potser s’hauria hagut de decidir un port-refugi abans, però deu anys després segueix sense haver-se decidit un port refugi, i hi ha hagut dos governs de signe polític diferent. Si ara hi hagués un nou accident, seria responsabilitat -penal- dels governs anterior i actual?

Inicialment es va dubtar de què fer, i el vaixell va donar algunes voltes enfront de les costes gallegues abans de que se’l remolqués mar endins. Pel mig, discussions entre el capità, que volia ancorar el vaixell per salvar la càrrega (11 milions d’euros) i les autoritats marítimes, que volien allunyar el vaixell. La desobediència del capità és precisament l’origen de la sentència de desobediència que ha acabat rebent. Les indecisions i la tardana presa de decisions -dos dies- potser haurien pogut ser una base per a buscar més responsabilitats penals i no només polítiques, però els jutges no ho van considerar així. L’opció d’enviar el vaixell mar endins era la menys arriscada, si es compara amb altres opcions, com era transvassar la càrrega a un altre vaixell (que no era allà, i hi havia temporal); o bombardejar el vaixell per tal que s’enfonsés ràpidament.

Jo, que no sóc tècnic de marina, hauria pres la mateixa decisió que es va prendre: “Portin el vaixell el més lluny possible inmediatament“. Així s’assegurava que els possibles efectes arribéssin més diluits. Les autoritats portugueses van fer el mateix i va posar una fragata al límit de les seves aigües territorials per evitar que hi entrés el vaixell remolcat.

I els famosos filets de plastilina?

Els filaments de plastilina. Font: Cedre (veure referència completa a l'article citat al text)

Els filaments de plastilina. Font: Cedre (veure referència completa a l’article citat al text)

Diguem d’entrada que aquesta frase de Rajoy no va contribuir a fer més gran l’accident -el vaixell ja era enfonsat- sinó que perseguia tranquil•litzar l’opinió pública. Amb el temps hem vist que es va tractar d’un error de comunicació basat en un mal pronòstic tècnic del que havia de passar.

Vaig escriure un article anys després de l’accident, on intento explicar els aspectes tècnics del què va passar, i sobre tot, els errors que van cometre els experts que van assessorar als polítics en aquell moment [+]. Els experts -en conec alguns- no eren prou experts, i no coneixien el comportament del fuel a la temperatura i la pressió de la fossa on va anar a parar. Només es coneixia que el vaixell era ple de fuel pesat, que solidifica a la temperatura a la que estava l’aigua de mar, i per això van predir que el fuel quedaria al fons del mar “como un adoquín“. Després van constatar que no solidificava, perquè havien interpretat malament els resultats d’unes anàlisis que havien fet, i a més, que es refredaria molt més lentament del que havien imaginat. I això va passar perquè el concepte de solidificar no és del tot vàlid en aquestes substàncies pastoses.

Els tècnics poc experts poden ser responsables d’una predicció errònia, però el vaixell s’enfonsava igual, amb predicció errònia o no. El govern intentava tranquilitzar a l’opinió pública, però això no és delicte, perquè no mentia conscientment.

Una altra questió és la gestió que es va fer del galipot -el chapapote-, les relacions entre els polítics i els del moviment Nunca Mais, etc. En això no hi entro, però no és motiu de judici penal. Tampoc entro en les mesures de neteja, els aspectes ecològics, la regeneració posterior, etc. Es va encarregar al CSIC la creació d’un comitè d’esperts que va ser molt criticat per Nunca Mais, que els va atribuir connivència amb el govern. Acusacions falses segons totes les evidències. Com ja vaig comentar [+], tinc la documentació d’una sessió força lamentable al Col·legi de Periodistes de Catalunya en que Rolf Tarrach, en aquell moment president del CSIC, rebia crítiques indocumentades dels representants de Nunca Mais, imbuïts de la possessió de la veritat… Vaig sentir vergonya aliena, però la imatge d’un govern corrupte i científics pilotes avalant-lo és la que va quedar a molta gent. Amb aquests comentaris no estic defensant les conclusions de la comissió d’experts. De fet, van fer propostes per treure el fuel residual que no van ser aprovades i es va optar per la proposta de REPSOL, que es va demostrar un èxit.

El meu resum de tot plegat és senzill. Es va tractar d’una catàstrofe de la que el govern espanyol era innocent. La gestió que va fer de l’accident va ser, al meu entendre, la menys dolenta en la situació d’incertesa que hi havia. I les prediccions de les conseqüències, que es van demostrar errònies, es van fer de bona fe i amb ignorància no culpable.

Hi ha responsables impunes, de tot plegat? Probablement. Els armadors del vaixell, que feien circular un vaixell mort; els certificadors de la revisió tècnica, que sembla que es va fer de forma poc rigorosa; i les lleis marítimes que permeten l’increïble caos de banderes de conveniència, matriculacions en paradisos nàutics, etc.

Solucions? Canvis legislatius a nivell mundial. Prohibir els petroliers monocasc. Definició d’un port refugi a les costes gallegues. Assegurament de la qualitat de les revisions que es facin als vaixells. Una major qualitat de la comunicació per part de les autoritats polítiques, que doni a la població una confiança superior en els seus dirigents. Una major comprensió dels fenòmens físics i químics i del concepte de risc per part de la població, que deixaria de creure que els polítics poden i han de resoldre-ho tot. I uns polítics de més qualitat democràtica, que no agafin les desgràcies i catàstrofes com a arma amb la que atacar l’adversari, que interpreten com a l’enemic.

Sóc pessimista pel que fa a tots els punts. En la propera crisi, que esperem que tardi, passarà exactament el mateix.

Ja t’havia pronosticat al començament que no estaries d’acord amb l’article.

3 respostes a EL PRESTIGE. UNA OPINIÓ CONTRACORRENT

  1. José Antonio Martínez escrigué:

    Estic d’acord amb l’article fins a la darrera coma i felicit al Professor Mans per ell i sobretot per l’audacia de escriurere’l malgrat no estigui d’accord amb els dogmes d’alguns que son els que fam més soroll. Mans ha estat rigoros e independent i això a les nostres latituts es paga. Com a nota al peu vull dir que tenc por a dos tipus de personatjes , a) Els autoanomenats experts i això es una forme per encobris la seva ignorància. b) Els que per les raons que sigui s’erigeixen en denunciants, jutjes i botxins, naturalment sense donar als seus jutjats la menor possibilitat de defensa i quan la justicia oficial pren paraula, si aquesta no está en consonància amb els seus punts de vista, cricifican a la justicia.

  2. Xavier Lladó escrigué:

    Dons miri, jo estic completament d’acord amb el que diu l’article i soc també molt esceptic en el que fa referència a l’aplicació de les solucions proposades.
    Felicitats per l’escrit ja que …….. algú ho havia de dir

  3. cmans escrigué:

    En el seu blog http://aveq-kimika.blogspot.com.es/2013/11/el-prestige-catastrofe-artificial.html Luís Blanco-Urgoiti discrepa de la meva consideración de que el govern espanyol és no responsable de l’origen de la catàstrofe. A continuació poso la meva resposta:


    Desde luego en mi artículo no hablo en términos jurídicos rigurosos. Es el problema de la ignorancia de la mayor parte dela realidad que uno no tiene como cotidiana. Efectivamente el término “caso fortuito” o “fuerza mayor” define lo que yo denominaba simplemente “accidente” o “catástrofe” sin más. Obviamente estoy de acuerdo con que no fue un caso de fuerza mayor porque hubo la intervención negligente de una entidad de verificación y un armador. Deberían haber sido encausados, desde luego, y lo digo en mi artículo. No profundizo en ello porque desconozco los detalles de si se instruyó causa o no, y, si lo hizo, cuándo y quién la abortó.
    El punto de “discrepancia”, no sé si es de discrepancia. La afirmación decisiva es: “La ausencia de planificación es claramente una negligencia criminal”.
    Naturalmente que uno -yo- puede estar de acuerdo, en términos abstractos. Yo no entraba en ello porque el problema se me plantea en las concreciones. Es el problema de la gestión del riesgo, común a seguridad alimentaria, catástrofes naturales, accidentes industriales, transporte, y tantos otros ejemplos. Evidentemente la gestión del riesgo juega con factores probabilísticos, estadísticos, de oportunidad, de disponibilidades economicas, …
    Y pregunto, y no son una preguntas retóricas: ¿Para qué nivel de catástrofe debe prevenir el plan? ¿De qué elementos debería constar el plan de prevención para que dejara de poderse considerar negligencia criminal su redacción y ejecución? En concreto, y solo como ejemplos de preguntas que se me ocurren: ¿cada cuantas millas o kilómetros debería haber un puerto refugio? ¿Qué medios de barrera deberían disponerse para paliar efectos de una fuga, y cada cuantos kilómetros? Las medidas a tomar, ¿son absolutas o deben relacionarse con la magnitud económico-social de la catástrofe contra la que que se pretende proteger la costa, los pescadores, el medio ambiente, …? ¿Dependen de la coyuntura económica?
    Entiendo que dejaría de haber negligencia criminal si el plan de prevención se manifestara claramente suficiente en su redacción. Pero, ¿quién decide eso? En base a qué “períodos de retorno” y para qué magnitud de catástrofe? ¿La mayor que haya habido nunca en el mundo, en la costa de marras? ¿Habría habido negligencia criminal si el plan se hubiera mostrado insuficiente en un accidente “a posteriori” de su aprobación y ejecución?
    No es la misma situación, pero tiene para mí algunos elementos comunes, el accidente del tren en Santiago. Pasan centenares de trenes por allí, y uno tuvo un accidente por exceso de velocidad. ¿Es condenable el que diseñó la curva? A mi modo de ver, no. Pero otros opinan que sí.
    Y ahí está la cuestión fundamental de todo ello. La interpretación de los jueces se basa en el valor que le den a términos como “suficiente”, “actuación proporcionada”, “imprevisible” y similares. La indefinición inherente puede paliarse si hay consenso entre los peritos expertos, pero puede no haberlo. También pueden acotarse los límites de la indefinición si hay normas de buenas prácticas, directrices superiores, etc, pero incluso en esos casos podrán interpretarse. Estamos viendo cada día casos de justicia interpretativa -y de justicias paralelas- en los medios de comunicación formales. En Internet y en algunos medios se trata ya de linchamientos sin juicio.
    En resumen, estando de acuerdo con el principio general, yo directa e implícitamente había ya “juzgado” y “dado mi veredicto” de inocencia. Admito que puedo haberme precipitado.
    Y, si estamos ante una negligencia criminal de los gobiernos, ¿se ha denunciado formalmente ante la justicia? ¿Hay precedentes de denuncias referidas a situaciones análogas? ¿Han prosperado?
    Gracias por el diálogo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: