HOMEOPATIA, HOMEOPATEIXO I HOMEOPATIRÉ.

El tema de l’homeopatia i el d’altres teràpies alternatives, pseudocientífiques, complementàries o com es vulguin dir, em fa patir i em seguirà fent patir. Com es poden trobar arguments per tal de debatre desapassionadament aquests temes? Com un professional que ha estudiat anys i anys una carrera científica pot compaginar el que li han ensenyat -ciències que són les que fan anar el món, no simples creences, no ho oblidem- amb creences contràries a la raó científica? En concret, com un farmacèutic, que ha estudiat molta química, pot defensar l’homeopatia? No dic “com pot vendre homeopatia”, perquè aquí es tracta de diners, i davant del diner claudiquen totes les opinions. Em pregunto com pot defensar-ho. Això indica una nul·la capacitat dels ensenyants per donar criteris profunds, bàsics, significatius, als alumnes, o, al menys, a alguns alumnes. I per això pateixo i patiré.

La llista de discussió de l’ACCC [+] tracta de tota mena de temes de comunicació científica. Molts missatges són enviats per gabinets de premsa de les universitats i centres de recerca per donar a conèixer treballs recents dels grups investigadors. Però de tant en tant s’obren discussions sobre temes concrets , que a vegades agafen tons apassionats. El darrer tema de discussió -que val a dir que no ho ha estat gaire, perquè la major part de missatges anaven en el mateix sentit- ha estat un cop més el de l’homeopatia. Hi vaig publicar dos missatges. El primer, teòric; i el segon, pràctic.

El primer missatge és de doctrina teòrica escèptica: alguns arguments de com rebatre l’homeopatia.


La resposta escèptica a l’homeopatia està publicada a mil llocs, i té diverses fases
a) la base científica de l’homeopatia original era nul•la
b) la base científica de les explicacions més recents (tipus memòria de l’aigua, etc) segueix sent nul•la
c) no hi ha evidències en estudis doble cec que mostrin l’eficàcia de l’homeopatia superior al placebo

Malgrat això, hi ha l’objecció “A mi em funciona“. I novament la resposta té diferents nivells:
d) És cert el que m’està dient? La gent fabulem (m’hi incloc). Realment vostè (o qui sigui) tenia el que diu que tenia? Qui li ho va diagnosticar?
e) Realment es va curar? Els fracassos no es publiciten
f) En molts casos es prenen homeopatia i al•lopatia.

Si d) i e) són reals, i no hi ha f)… queda l’argument de que no ho sabem tot:
g) Hi ha sempre exemples de malalties que remeten soles. Els metges, la Medicina, no en saben més (i probablement alguns metges no saben ni el que la Medicina sap, però aquest és un altre tema)

Si, després de totes aquestes refutacions, segueixen dient-me que és l’homeopatia la que ha curat, es pot replicar que no, que s’ha tractat d’un miracle de Sant Martín de Porres, molt venerat als anys 60. O que ha estat la conjunció astral d’aquells dies o mesos. I que em demostrin que no.

Pel que fa a l’homeopatia infantil o veterinària, es poden rebatre amb els mateixos arguments de d) a g) adequant-los, i afegint la influència no verbal inconscient del cuidador sobre el pacient, que sembla que està demostrada en casos de màgia, al menys amb animals. Queden serrells per explicar, òbviament. Ni jo ho sé tot ni estic convençut de tot el que dic al 100% ni ningú ho sap tot (exceptuant determinats defensors de teràpies rares, que sí que tenen resposta per a tot).

Capsa i ampolletes de granulat de sacarosa i lactosa, amb la marca Oscillococcinum.

Capsa i ampolletes de granulat de sacarosa i lactosa, amb la marca Oscillococcinum.

Després d’un parell d’intervencions d’altres membres de la llista, vaig publicar el missatge següent, de tipus pràctic.


Per parlar amb més coneixement de causa, acabo d’anar a la farmàcia a comprar un medicament homeopàtic: Oscillococcinum. La capsa més petita consta de sis tubets d’ 1 g cadascun, amb 0,85 g de sucre (sacarosa) o 0,15 g de lactosa, que s’han mullat amb 0,01 mL (molt menys que una gota) de tintura mare d’Anas barbariae 200 K.

Traduit, l’Anas és un ànec de Berberia (el típic ànec del que se’n fan confits i magrets), del que l’extreuen el fetge i el cor, el trituren, i el barregen amb aigua i suc pancreàtic. El resultat, al cap del temps, es posa a una ampolla. Es buida l’ampolla, i el líquid que ha quedat a les parets (aproximadament l’ 1% del que hi havia, però la precisió en aquest procediment homeopàtic és secundària) es dilueix novament amb aigua. Es buida, i es repeteix l’operació 200 vegades: són les 200 K.

Al final queda una dilució de 10^(-400), que és una concentració de 0,000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000000 0000000001 %. Hi ha 400 zeros, és inimaginablement diluida.

Amb això impregnen els sucres citats. La K és l’inicial de Korsakov, un homeopatista a qui se li va acudir el procediment de dilució fet sempre en la mateixa ampolla, procediment menys exacte però més pràctic que el procediment de Hahnemann d’anar canviant d’ampolla, xuclar amb una pipeta, etc.

La concentració indicada és tan inimaginablement petita, que amb el fetge d’un ànec n’hi hauria hagut prou per preparar medicament per a molts quadrilions d’éssers vius que pobléssin milions de galàxies, al llarg de tota la seva vida…

El nom d’Oscillococcinum li ve d’un metge francès (Roy) que va creure veure un bacil que va denominar oscillococcus durant l’epidèmia de grip espanyola de començament del segle XX, bacil que ningú ha vist mai més. El nom del medicament ha estat registrat per Boiron, la multinacional francesa homeopàtica, a diferència de la resta de medicaments homeopàtics, que qualsevol laboratori pot vendre.

El preu: 12,80 € la capseta de sis tubets. 6 grams de sucre (equivalent a un sobret petit de sucre de cafè) envasats. 12,80 € per sis grams de sucre i la hipotètica “virtut” que tenen. Potser el cost principal del medicament deu ser la sucussió o agitació que es requereix en cada pas de la dilució?. Però suposo que això ho fan màquines sucussores.

Fins aquí, fets.

He llegit que aquest medicament és un dels que més beneficis dóna a l’empresa Boiron, , que en ven milions de capsetes cada any.

Potser cura perquè el pacient diu que està curat i així evita que el metge homeòpata li digui que segueixi el tractament i que vagi pagant…

Per ara ningú no ha replicat.

Ja haviem parlat de l’homeopatia en aquest blog: , [+][+], [+], [+]. Tanta reiteració deu ser signe d’una obsessió, dec tenir una típica personalitat Thuja, segons la medicina homeopàtica (web “En buenas manos[+]). Es tracta, lògicament, amb Thuja, que és un extracte de xiprer, i que també va bé per a les berrugues, que en són les supressions princeps. Si aquest llenguatge t’és desconegut, has de seguir algun curs acreditat. Internet n’és ple.

Però no us penseu que em crec el que dic a la darrera frase, que està escrita de broma. Ja se sap que els Cancer som escèptics i no creiem ni en els horòscops ni en les teràpies alternatives.

PS 17-11-13. Un bon amic, Ll.S., m’envia via Facebook un enllaç d’una pel·lícula BBC sobre el tema: http://www.youtube.com/watch?v=iUt15WbF1_4 . Recomanable.

5 respostes a HOMEOPATIA, HOMEOPATEIXO I HOMEOPATIRÉ.

  1. José Antonio Martínez Pons escrigué:

    Estic totalment d’acord amb vosté, però crec que per molt que prediquem , ningú ens farà cas, hi molts d’interessos i molta de gent que sab vendre air. A mé el que em fa més rabia es que a les farmacies, es suposa que l’apotecari sab quina probabilitat hi ha de trobar una molècula de “principi actiu” després de 15 dilucions centessimals i que si l’aigua te memoria del esmentat principi , la tindrà de les ampolles a on s’ha emagatzemat, del tubs per el quals ha circlat, fins i tot de les diversses aventures per les que ha passat en els seus repetits cicles. També m’esgarrifa que a moltes universitats hi hagi departaments i no precisament a las facultats de psicologia, que tindria una passada, dedicats en aquestes “medicines alternatives”, pero hi molt de negoci ballant i ja es sap “podreroso caballero es don dinero” y si un ampolleta de “natrium muriaticum” , més conegut entre els ceintífics actuals com a clorur de sodi, amb una coincentració de 10 ^(-30) M es poden treure un quans euros i hi ha qui ho compri, milllor. Nota: Servidor es Aries i tampoc crec amb res de tot això El 16/11/2013 12:06, CLAUDI MANS escribió: > WordPress.com > cmans posted: “El tema de l’homeopatia i el d’altres teràpies > alternatives, pseudocientífiques, complementàries o com es vulguin > dir, em fa patir i em seguirà fent patir. Com es poden trobar > arguments per tal de debatre desapassionadament aquests temes? Com un > professio” >

  2. Lluís Sarrado escrigué:

    Quan estava en actiu vaig “impartir” una matèria que es diu Ciències per al món contemporani. La majoria de l’alumnat era de opcions humanístiques. Jo pensava que és important que aquesta clientela tingués una visió global del que és la ciència i el mètode científic. Vaig utilitzar uns quant documentals de la sèrie BBC Horizon, que em procupava de subtitular (en anglès).
    Un d’ells va ser Homeopatia (The test)..
    Al debat posterior vaig notar que prevalia una defensa aferrisada de l’Homeopatia i una agresivitat mai vista. L’argument “a mi em funciona”, funciona.
    Vaig recordar la frase de És impossible que algú abandoni mitjançant raonament una convicció a la qual no ha arribat mitjançant raonament. (La Sociedad Abierta y Sus Enemigos (1945))

  3. Rat escrigué:

    Sóc llicenciada en físiques i alumna de molts cursos seus en els quals vaig disfrutar molt. El tema de l’homeopatia m’interessa molt, en sóc consumidora, no tant dels medicaments en sí com de la filosofia a l’hora de tractar les malalties. Crec que potser hauria de parlar i buscar informació en metges que la recepten, metges de formació (científics) que tenen experiència i han decidit optar per aquesta medecina.
    Potser els mecanismes del cos humà són més complexes del què imaginem.
    Li puc recomanar un metge amb qui parlar: Manel Mateu Ratera, que té molta experiència i moltes dades.

    • cmans escrigué:

      Gràcies pel comentari, i especialment pel que dius dels cursos als que has assistit.

      Estic convençut, com la major part de gent, que els mecanismes del cos humà són més complexos que el que sabem, i això és el que dóna futur a la recerca. I penso que molts dels metges de la medicina establerta no satisfan el que imagino que vols dir la “filosofia a l’hora de tractar les malalties”. L’enfocament farmacològic, i en general l’enfocament de tota mena d’activitats humanes ha estat el dissenyar un producte per tractar un problema: pel mal de cap, mastegrar saüc (o una aspirina, que n’és l’extracte modificat); per seduir algú, maquillatge; per netejar el terra, productes; per desembussar canonades, producte; per curar qualsevol cosa, producte. Aquest és també la base de l’enfocament homeopàtic, usant milers de productes diversos, però basant-se en principis no acceptats per la ciència diguem-ne oficial.

      Poden haver-hi altres enfocaments, efectivament, no basats en l’ús de productes. En lloc de conservants per a embotits, tecnologia de les altes pressions, més cara però que evita, per exemple, l’ús de nitrits o nitrats. Per evitar que es tallin les salses, homogeneïtzació en lloc d’emulsionants. Per evitar malalties i dolències, canvi d’hàbits, canvi de filosofia vital, teràpies físiques (massatge, meditació, gimnàsia, caminar…).

      El que, per ara, no puc canviar és la meva visió crítica d’una teràpia que es basa en principis físics per a mi impossibles d’acceptar. Si em diguéssin que “no sabem com funciona”, els podria concedir el principi del dubte; però quan em parlen del que parlen els llibres d’homeopatia, memòria de l’aigua, dinamització, més efecte com més diluit és, dilucions de 200 K i de fins a 10000 K… inacceptable. En Montagnier, premi Nobel de Medicina, està intentant des de fa anys trobar algun efecte en les dissolucions a altíssimes dilucions, i ho fa -o al menys, ho feia- basant-se en la lògica científica. Però no ha trobat res, per ara. Quan trobi alguna cosa, potser canviarà el meu enfocament.

      Gràcies, en tot cas, per seguir-me, malgrat la discrepància.

  4. Rogeroll2 escrigué:

    Gràcies per la resposta, permetim insistir en el fet que parli amb metges, a mi em fa molta por l’intrussisme professional sobretot en l’àmbit de la medecina per això recalco que qui ha de tractar pacients són metges. I els què han optat per aquesta medecina ho tenen clar i tenen estudis fets. Crec, que podria parlar amb aquest metge (dr. Mateu) que li comento, discutirien i s’ho passarien bé tots dos perquè són persones intel.ligents i amb arguments😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: