COMPRENDRE ELS FLIXANCOS, COMPRENDRE ERCROS

Sembla que ara ja es comença a saber que Flix es pronuncia com guix: “flish“. Abans tothom, menys els flixancos, en deien “flics“… I és que, malauradament, Flix és ja al mapa imaginari de la població, i per notícies negatives. Primer va ser el “descobriment” de que la fàbrica havia abocat grans quantitats de residus i fangs directament al riu, davant de la fàbrica. Després, per totes les informacions del procés de tractament d’aquests fangs. I, finalment, ara, per tot el tema de l’acomiadament de bona part de la plantilla actual, problema al que en el moment d’escriure aquesta entrada se li ha trobat una sortida, que no una solució.

Què hi fa una indústria química a la Ribera d’Ebre? Per què li van posar, i, ara, per què la volen tancar? La resposta a aquesta pregunta és essencial per comprendre les claus del conflicte, i hem de posar-nos a finals del segle XIX. Es coneixia l’electricitat i els seus efectes sobre la matèria. En particular, se sabia que sotmetent determinades substàncies a un corrent elèctric continu, es podien obtenir productes que abans era impossible de fer amb els procediments tradicionals com escalfar, destil•lar, torrar i similars. L’electrolisi permetia, en particular, separar els components de certes sals. De la sal comuna se’n podia obtenir per electròlisi clor, sodi, o hidròxid de sodi, productes de gran vàlua i interès. Els industrials es van llençar a buscar llocs on instal•lar indústries electrolítiques, en un moment que no hi havia transport per carretera, ni línies elèctriques pel territori.

Flix satisfeia moltes de les condicions requerides per a una indústria electroquímica:
• hi passava el tren, que permetia transportar maquinària, primeres matèries i productes acabats
• hi havia mines de carbó a prop (Mequinensa i Faió) per generar energia tèrmica per fer vapor i escalfar instal•lacions
• hi passa el riu, que permet la refrigeració, l’aigua com a matèria primera, i com a via d’evacuació de residus. També es feia servir com a sistema de transport fluvial.
• la sal, primera matèria del procés, no era lluny perquè hi havia les salines del delta de l’Ebre
• i, sobre tot, es podia obtenir energia elèctrica aprofitant que el riu fa un meandre molt ample, que permetia dissenyar un salt d’aigua d’un cert desnivell per obtenir l’electricitat. Des del temps dels àrabs que hi havia a aquell punt un assut per enlairar aigua cap al poble.

Plànol del tram de l'Ebre entre Flix i Ascó. Destaca el meandre de Flix, i l'emplaçament de la central nuclear d'Ascó.

Plànol del tram de l’Ebre entre Flix i Ascó. Destaca el meandre de Flix, i l’emplaçament de la central nuclear d’Ascó.

Amb totes aquestes condicions, el 1897 es va fundar Electroquímica de Flix, empresa amb capital alemany per fer electròlisi de clorur de sodi i obtenir els productes derivats. Al llarg de la història de la fàbrica aquests productes van anar canviant amb el temps, i al llarg dels més de cent anys de la fàbrica han estat moltíssims: clor, sosa càustica, àcid clorhídric, sodi, amoníac, cianur de sodi, diòxid de carboni, derivats clorats de molts tipus com tricloroetilè o cloroform, fosfat bicàlcic per aprofitar àcid clorhídric residual de la mateixa fàbrica, i moltíssims més. S’obrien i tancaven les plantes químiques segons les oportunitats comercials del moment. L’empresa amb el temps, va passar a mans de la S.A.Cros, Ercros (derivada de l’anterior), Erkimia (id) i novament Ercros; va ser parcialment adquirida per Hoechst i després novament venuda.

La tecnologia bàsica d’electrolisi és a Flix la de cel•les de càtode de mercuri. Aquesta tecnologia ha de desaparèixer en pocs anys, per la dificultat de treure el mercuri residual dels productes finals i dels residus del procés. Les modernitzacions que al llarg dels vint darrers anys s’han portat a terme no han estat suficients. La compra per part d’Ercros d’Energía e Industrias Aragonesas, que era propietària d’una planta electroquímica de clorur de sodi a Tarragona, però de tecnologia de membranes, fa que Ercros tingui ja una planta de clor més moderna, i no tingui interés en mantenir l’antiga, que a més té data de caducitat. L’automatització de les instal•lacions, la competència de plantes de països tercers (Índia, Xina, est d’Europa, etc), i la crisi econòmica europea han fet plantejar a l’empresa Ercros el plantejament de l’ERO actual. Tot això ha provocat una progressiva reducció de l’ocupació a l’empresa, que ha passat des dels 1500 en les èpoques més brillants, als poc més de 200 actuals.

Una altra qüestió, en principi independent de l’anterior, és la contaminació del riu. L’empresa n’ha generat de dos tipus: els abocaments sistemàtics d’aigua residual, que està molt minimitzada des de fa temps, i no té actualment una importància especial, crec. En canvi, l’aspecte més important han estat els abocaments de llots i fangs procedents del procés de fosfat bicàlcic. El fosfat bicàlcic és un important ingredient de nutrició animal i humana. N’hi ha a preparats de cacau, begudes de cacau, galetes, etc, i sobre tot a pinsos. S’obté a partir de la fosforita, que és una roca fosfàtica amb fosfat tricàlcic, que es compra a BuCraa, Sahara. La roca es trinxa i s’ataca amb un àcid, en aquest cas un àcid clorhídric residual procedent, inicialment, de les cloracions orgàniques. Ara que aquestes cloracions s’han reduït i les plantes s’han tancat, el clorhídric es compra a altres plantes que l’obtenen com a residu. Del procés en surt un fosfat bicàlcic que es renta i s’asseca, i uns llots que contenen roca fosfàtica no atacada, minerals acompanyant la fosforita com els fluorurs, i clorur de calci. Són llots mínimament radioactius, procedents de la fosforita original. Hi ha també alguns metalls pesats, a més del mercuri: crom, níquel, arsènic, cadmi, plom i zenc; i també components organoclorats dels abocaments de les diverses plantes antigues.

Hi ha unes 300000 tones de llots, immobilitzats al fons del riu. Les anàlisis de l’aigua del riu no mostra contaminants importants, i aigües avall tots els horts i plantacions del delta de l’Ebre no presenten cap problema. Pel que s’ha publicat, el principal problema és l’acumulació de metalls en algunes espècies de peixos, i -per a mi, el principal problema- la possibilitat remota de que un dia els fangs es mobilitzéssin per alguna causa -canvi de règim hidrogràfic, algun moviment sísmic, …- i el riu Ebre quedés contaminat en el seu tram final, reproduint una situació com la de l’empresa Boliden en les proximitats de Doñana.

Vista parcial de la fàbrica de Flix, amb la delimitació dels llots al riu. A mà dreta, inici del canal que produeix l'electricitat de l'embassament de Flix

Vista parcial de la fàbrica de Flix, amb la delimitació dels llots al riu ja instal·lada. A mà dreta, inici del canal que produeix l’electricitat de l’embassament de Flix. A baix i a l’esquerra, ubicació de les cel·les electrolítiques. Cliqueu per ampliar.

Per evitar el darrer risc, la proposta aprovada fou construir un calaix que envolta els llots, i que aillés els llots del riu. D’aquesta manera la retirada dels llots no posaria en perill l’aigua del riu. Els municipis aigües avall han demanat garanties i accés a altres subministraments d’aigua alternatius, però el fet que els ajuts europeus per contribuir a la descontaminació tenien data de caducitat ha impedit satisfer els requeriments dels ajuntaments, i el procés és a punt de començar en la seva fase decisiva (final de març de 2013).

L’empresa havia decidit tancar la planta d’electròlisi, acomiadar més de les dues terceres parts de la plantilla, i mantenir només la fabricació de fosfat bicàlcic. Els treballadors i el poble en conjunt volen que aquesta mesura no es prengui, i han respost amb accions de força, com vagues, vagues de fam, manifestacions a la seu d’Ercros, campanya mediàtica important, etc. Al final sembla que es mantindrà part de la producció de clor, i els acomiadaments s’han reduït respecte als que es debatien al començament de la negociació.

Comprenguem els flixancos. Tota la vida convivint i treballant amb la fàbrica, per acabar tancant-la. La fàbrica era el puntal de la major part de persones del poble. No és tan fàcil per a una indústria química tenir el suport de la població perquè es mantingui la producció. Tots els treballadors acomiadats enterren amb ells la seva pràctica, la seva experiència i els seus valors industrials, ben diferents dels valors de la societat rural que envolta la planta química.

Comprenguem l’empresa. Una empresa de productes bàsics com Ercros depèn de que pugui vendre a altres empreses, i la crisi d’aquestes l’afecta considerablement. Les grans empreses químiques tenen molt poca flexibilitat de producció: les plantes estan preparades per fabricar una gamma limitada de productes. L’enduriment de les normatives de medi ambient, de residus, i altres, han generat increment de costos o bé, simplement, la necessitat de tancar les plantes, perquè han de satisfer el compromís d’usar les millors tecnologies disponibles. Les campanyes contra determinats productes, com el clor, els derivats clorats o el PVC generen sobrecapacitat de producció de clor i els seus derivats. Tots aquests factors, i altres, porten a Ercros a la proposta de decisió d’ERO i tancament de plantes.

Qui té raó? Totes dues parts. Parlen de temes diferents. Des dels temps de més esplendor de la fàbrica, més de 1200 operaris han deixat de treballar a Flix. Però en aquesta ocasió sembla que la reducció afectava el cor central de la fàbrica: l’electròlisi. La cultura del treball industrial que té el poble no s’hauria de deixar perdre, i la dificultat de trobar emplaçaments per a indústries químiques o de procés hauria de facilitar la substitució de les plantes d’Ercros per altres, si no fos que ara amb la crisi costa de trobar inversions industrials. Però Ercros no pot mantenir plantes condemnades a la desaparició, perquè la seva supervivència com a empresa radica en la possibilitat de treure rendiment de les fàbriques, segons els seus criteris.

Em sap greu personal el conflicte, pels amics d’Ercros i pels amics de Flix…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: