TERMODINÀMICA I CINÈTICA DE LA INDEPENDÈNCIA. 4

(El texto en castellano está al final del texto en catalán)

CATALÀ

Resum dels 3 posts anteriors (1) (2) (3). Hi ha cinc models químics que poden ser anàlegs a les relacions Catalunya – Espanya: barreja amb poques interaccions, emulsió, gel, dissolució, i combinació química. En opinió de l’autor, el més adequat és el de la combinació: enllaços molt potents, i la separació genera dues entitats diferents prèviament no existents. La separació és una reacció. És una reacció única en una sola etapa, o és una seqüència de reaccions? La termodinàmica ens parla de les situacions inicial i final, i de l’energia global necessària per fer la transformació, que és de dos tipus: l’energia global entre inici i final, i l’energia addicional necessària per activar la reacció, que després es recupera.

A la química hi ha reaccions que no tenen lloc en un 100% sinó que, partint d’unes substàncies inicials, al final s’obté una barreja en la que hi ha producte final, però també part de les substàncies inicials. Són les reaccions d’equilibri. Per exemple, en barrejar nitrogen i hidrogen en les proporcions i les condicions adequades, al final s’obté una barreja d’amoníac, nitrogen i hidrogen. Les proporcions finals depenen de la pressió i de la temperatura.

La reacció (Espanya) —> (Espanya sense Catalunya ) + (Catalunya sense Espanya) , ¿és o pot ser una reacció d’equilibri?

Les analogies arriben fins on arriben. En una “reacció” com l’anterior no té sentit parlar d’equilibri, perquè no hi pot haver una mica d'(Espanya), una mica d'(Espanya sense Catalunya) i una mica de (Catalunya sense Espanya). En el nostre model, una situació en la que no es completés totalment el procés voldria dir que s’ha seguit l’esquema de reaccions consecutives citat al post anterior, i que no s’han completat totes.

Per acabar, parlarem de cinètica, es a dir, comentarem la velocitat amb que pot tenir lloc el procés. En química, la cinètica i la termodinàmica no tenen res a veure i són aspectes independents: la velocitat de les reaccions no té res a veure amb si la reacció és d’equilibri o no, o si la reacció és exotèrmica o endotèrmica. En termes generals, la velocitat de les reaccions augmenta amb la temperatura. Però cal tenir en compte que en les reaccions que desprenen energia en augmentar la temperatura també augmenta la velocitat de la reacció inversa, i la reacció sol tenir lloc amb menys extensió que a temperatures més baixes.

Des d’aquest punt de vista, i si el model de la reacció de separació fos d’una reacció d’equilibri exotèrmica, augmentar la temperatura -la temperatura social- seria contraproduent per completar la reacció. Però la reacció política no és, com s’ha dit, una reacció exotèrmica d’equilibri…

Una forma d’accelerar les reaccions químiques sense haver d’augmentar la temperatura és amb un catalitzador. Un catalitzador és una substància que no forma part de l’esquema de la reacció, però que intervé en contacte amb les substàncies reaccionants i ajuda a que la reacció tingui lloc a més o a menys velocitat. En les analogies que anem fent, serien catalitzadors favorables al procés aquelles influències externes que ajudéssin a baixar l’energia d’activació: diaris estrangers favorables al procés, suports de polítics, d’intel•lectuals coneguts o de figures mediàtiques… Però, de la mateixa manera que hi ha catalitzadors positius, n’hi pot haver de negatius, que retardin el procés, i els exemples serien els simètrics dels anteriors.

En totes aquestes analogies no hem entrat en cap moment en un altre model que moltes vegades s’aplica a l’hora de comparar reaccions i societat. No hem entrat en el món dels àtoms i de les molècules. L’analogia és llaminera: podriem imaginar que som un gran conjunt de molècules, cada molècula és una persona. I que la reacció que té lloc és el canvi a nivell individual: jo, que no era partidari de la independència, ara he canviat i ara ja en sóc partidari. Els químics n’hi dirien d’això una reacció d’isomerització: no canvia la composició elemental, però hi ha un canvi en l’estructura molecular. Aquesta anàlisi de comportaments individuals potser seria d’interés per als activistes que volen generar canvis d’opinió pública, o que volen evitar-los. Aquest seria el món de la psicologia molecular. O també podriem anar al món de la sociologia molecular: els comportaments de grups de molècules independentistes més o menys barrejats amb grups de molècules no independentistes. Això ens portaria al món de les emulsions socials que hauria d’interessar als polítics actuals i futurs per gestionar millor societats complexes. El món de les emulsions socials és apassionant i alguna vegada li hem dedicat atenció, centrat a la integració entre grups d’inmigrants i societats natives. En un futur…

Tots aquests posts s’han escrit abans del dia 20 de setembre de 2012, data de la trobada entre MR i AM per parlar del pacte fiscal. L’objectiu dels posts ha estat ajudar a la reflexió sobre un dels conflictes socials candents avui, amb una mirada desapassionada i amb voluntat de contribuir a que el que és un conflicte -que només té sortides més o menys traumàtiques- es converteixi en un problema, que, com tot problema, admet solucions. Sembla que les ciències haurien d’ajudar-hi.

******************************************

CASTELLANO

Resumen de los 3 posts anteriores (1) (2) (3). Hay cinco modelos químicos que pueden ser análogos a las relaciones Cataluña – España: mezcla con pocas interacciones, emulsión, gel, disolución, y combinación química. En opinión del autor, el más adecuado es el de la combinación: enlaces muy potentes, y la separación genera dos entidades diferentes previamente no existentes. La separación es una reacción. ¿Es una reacción única en una sola etapa, o es una secuencia de reacciones? La termodinámica nos habla de las situaciones inicial y final, y de la energía global necesaria para hacer la transformación, que es de dos tipos: la energía global entre inicio y final, y la energía adicional necesaria para activar la reacción, que después se recupera.

En la química hay reacciones que no tienen lugar en un 100% sino que, partiendo de unas sustancias iniciales, al final se obtiene una mezcla en la que hay producto final, pero también parte de las sustancias iniciales. Son las reacciones de equilibrio. Por ejemplo, al mezclar nitrógeno e hidrógeno en las proporciones y condiciones adecuadas, al final se obtiene una mezcla de amoníaco, nitrógeno e hidrógeno. Las proporciones finales de los componentes dependen de la presión y de la temperatura.

La reacción (España) —> (España sin Cataluña ) + (Cataluña sin España) , ¿es o puede ser una reacción de equilibrio?

Las analogías llegan hasta donde llegan. En una “reacción” como la anterior no tiene sentido hablar de equilibrio, porque no puede haber un poco de (España), un poco de (España sin Cataluña) y un poco de (Cataluña sin España). En nuestro modelo, una situación en la que no se completara totalmente el proceso querría decir que se ha seguido el esquema de reacciones consecutivas citado en el post anterior, y que no se han completado todas.

Vamos, para acabar, a hablar de cinética, esto es, a comentar la velocidad con que puede tener lugar el proceso. En química, la cinética y la termodinámica no tienen nada que ver y son aspectos independientes: la velocidad de las reacciones no tiene nada que ver con si la reacción es de equilibrio o no, o si la reacción es exotérmica o endotérmica. En términos generales, la velocidad de las reacciones aumenta con la temperatura. Pero hay que tener en cuenta que en las reacciones que desprenden energía al aumentar la temperatura también aumenta la velocidad de la reacción inversa, y la reacción suele tener lugar con menos extensión que a temperaturas más bajas.

Desde este punto de vista, y si el modelo de la reacción de separación fuera de una reacción de equilibrio exotérmica, aumentar la temperatura -aumentar la temperatura social- sería contraproducente para completar la reacción. Pero la reacción política no es, como se ha dicho, una reacción exotérmica de equilibrio…

Una forma de acelerar las reacciones químicas sin tener que aumentar la temperatura es con un catalizador. Un catalizador es una sustancia que no forma parte del esquema de la reacción, pero que interviene en contacto con las sustancias reaccionantes y ayuda a que la reacción tenga lugar a mayor o a menor velocidad. En las analogías que vamos planteando, serían catalizadores favorables al proceso aquellas influencias externas que ayudaran a bajar la energía de activación: diarios extranjeros favorables al proceso, apoyos de políticos, de intelectuales conocidos o de figuras mediáticas… Pero, del mismo modo que hay catalizadores positivos, los puede haber negativos, que retrasen el proceso, y los ejemplos serían los simétricos de los anteriores.

En todas estas analogías no hemos entrado en ningún momento en otro modelo que muchas veces se aplica a la hora de comparar reacciones y sociedad. No hemos entrado en el mundo de los átomos y de las moléculas. La analogía es golosa: podriamos imaginar que somos un gran conjunto de moléculas, cada molécula sería una persona. Y la reacción que tendría lugar sería el cambio a nivel individual: yo, que no era partidario de la independencia, ahora he cambiado y ahora ya soy partidario. Los químicos llamaría a eso una reacción de isomerización: no cambia la composición elemental de la sustancia, pero sí cambia su estructura molecular. Este análisis de reacciones individuales quizás sería de interés para los activistas que quieren provocar cambios de opinión pública, o, al revés, que quieren evitarlos. Este sería el mundo de la psicología molecular. O también podríamos ir al mundo de la sociología molecular: los comportamientos de grupos de moléculas independentistas más o menos mezclados con grupos de moléculas no independentistas. Esto nos llevaría al mundo de las emulsiones sociales, que tendría que interesar a los políticos actuales y futuros para gestionar mejor nuestras sociedades complejas. El mundo de las emulsiones sociales es apasionante y alguna vez le hemos dedicado atención, centrado a la integración entre grupos de inmigrants y sociedades nativas. En un futuro, quizá.

Todos estos posts se han escrito antes del día 20 de septiembre de 2012, fecha del encuentro entre MR y AM para hablar del pacto fiscal. El objetivo de los posts ha sido ayudar a la reflexión sobre uno de los conflictos sociales candentes hoy, con una mirada desapasionada y con voluntad de contribuir a que lo que es un conflicto -que sólo tiene salidas más o menos traumáticas- se convierta en un problema, que, como todo problema, admite soluciones. Parece que las ciencias tendrían que ayudar a ello.

3 respostes a TERMODINÀMICA I CINÈTICA DE LA INDEPENDÈNCIA. 4

  1. Biblioteca de Física i Química escrigué:

    Reblogged this on Bloc de Física i Química-CRAI and commented:
    Interessant punt de vista químic de l’actualitat política del Dr. Claudi Mans, catedràtic d’Enginyeria Química de la UB

  2. David escrigué:

    Hola Claudi, felicitats pels 4 post de T+C de la independencia… a vegades és difícil fer aquest tipus d’analogies, però en aquest cas, crec que el teu esquema pot permetre entendre part del procés en què es troba espanya i catalunya… personalment aquestes setmanes, tenia al cap que la manifestació de l’11 de Septembre havia actuat com a catalitzador de la reacció… però segons el teu esquema, realment la reacció encara no ha començat i per tant el que va ser la mani va ser una gran aportació per a arribar a la energia d’activació… cada dia aprenem alguna cosa… Felicitats pel Blog!

    • cmans escrigué:

      Gràcies, David. Jo penso que has clavat la interpretació. En tot cas, fins ara només hi ha hagut paraules, que subministren energia que es va acumulant. Però encara no ha passat res. De tota manera, les analogies no són més que analogies…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: