(El texto en castellano está al final del texto en catalán)
CATALÀ
Resum dels 2 posts anteriors (1) (2). Hi ha cinc models químics que poden ser anàlegs a les relacions Catalunya – Espanya: barreja amb poques interaccions, emulsió, gel, dissolució, i combinació química. En opinió de l’autor, el més adequat és el de la combinació: enllaços molt potents, i la separació genera dues entitats diferents prèviament no existents.
Ni está el mañana, ni el ayer, escrito
Antonio Machado va escriure aquest a frase en un poema, “El Dios Ibero” de 1912, en el seu llibre “Campos de Castilla“. Va bé per començar a parlar d’un tema del que no hi ha experiència, mentres que allò del que sí que en tenim experiència és interpretat de formes tan diferents.
La descomposició d’una substància química –diguem-ne Espanya-, genera l’aparició de dues altres substàncies: diguem-ne (Catalunya sense Espanya), i (Espanya sense Catalunya). Què ens diu la termodinàmica sobre això?
La termodinàmica és una ciència que només ens informa del que passa a un sistema en els seus estats inicial i final. No ens diu res de com es passa de l’un a l’altre, ni de la velocitat a la que té lloc el procés (aquí el terme “estat” es refereix al seu significat científic).
Estan clars els estats inicial i final d’aquesta diguem-ne reacció? És a dir, de quina reacció estem parlant? En termes globals, ens referim a
a) (Espanya autonòmica) –> (Espanya sense Catalunya) + (Catalunya sense Espanya)
Però tal com està escrita és una reacció directa, sense etapes intermèdies. La major part de reaccions químiques admeten esquemes de reacció alternatius, amb etapes intermèdies. En el nostre cas, per exemple:
b) (Espanya autonòmica) –> (Espanya amb pacte fiscal per a Catalunya)
c) (Espanya amb pacte fiscal per a Catalunya) –> ( Espanya amb concert econòmic per a Catalunya)
d) (Espanya amb concert econòmic per a Catalunya) –> (Espanya federal)
e) (Espanya federal) –> (Espanya confederal)
f) (Espanya confederal) –> (Espanya sense Catalunya) + (Catalunya com a estat lliure associat)
g) (Espanya sense Catalunya) + (Catalunya com a estat lliure associat) — > (Espanya sense Catalunya) + (Catalunya sense Espanya)
Hi hauria altres esquemes possibles. Per exemple, podem imaginar també altres reaccions
i) (Espanya autonòmica) —> (Espanya federal)
o bé
j) (Espanya autonòmica) —> (Espanya amb només 3 autonomies)
i fins i tot
k) (Espanya autonòmica) —> (Espanya unitària)
La reacció i) és promulgada pel PSC sense prou èxit entre el PSOE, i la j) treu el nas darrerament entre alguns comentaristes. De la k) Déu-nos-en-guard. a) és una reacció directa sense etapes intermèdies, i la seqüència b) a g) són moltes reaccions consecutives que comencen igual i poden acabar igual, o no: la cadena es pot parar en algun moment perquè variin les condicions de l’entorn
La termodinàmica ens diu que si l’energia de la situació final és menor que la de la situació inicial, el procés es conceptualment espontani (que no vol dir instantani ni inmediat), i es desprèn energia: són les reaccions exotèrmiques. També es pot donar el cas de que la situació final tingui més energia que la situació inicial, i llavors cal subministrar energia al sistema per tal de que tingui lloc la separació, són les reaccions endotèrmiques. Són situacions contraposades, visualitzables en la separació de Txèquia i Eslovàquia, gairebé espontània; o la separació de Kosovo de Sèrbia, que requereix molta despesa per part de les Nacions Unides encara avui.
A la figura es mostra un esquema del que es suposa que passa quan té lloc una reacció. El sistema reaccionant, a l’esquerra, ha d’adquirir una certa quantitat d’energia per arribar a una situació a partir de la que pot evolucionar cap als productes de la reacció, a la dreta. Aquests productes poden tenir més o menys energia que les substàncies reaccionants inicials –a la figura en tenen menys- , però gairebé sempre hem de subministrar al sistema inicial força energia per tal que reaccioni.. És l’energia d’activació, que pot tenir valors molt diferents depenent de la reacció. Per exemple, per encendre un misto n’hi ha prou amb un petit fregament. Però per encendre un paper cal escalfar moltíssim el paper, o cal haver abans encès un misto.
Veiem,doncs, que l’energia d’activació és la diferència entre l’energia que té el sistema inicial (més o menys proporcional a la temperatura), i l’energia necessària per arribar al punt en el que evolucionarà cap al canvi.
Quina és l’energia d’activació de la reacció a)? No ho sabem, perquè no hi ha dades experimentals de res de tot això. Però hi ha veus molt contraposades, les que diuen que el procés serà gairebé espontani, i les que amenacen amb que caldria subministrar tanta energia al sistema inicial que el procés no tindrà mai lloc.
I l’energia d’activació de cadascuna de les reaccions indicades de b) a g)? Per a cadascuna és molt menor, perquè el canvi que es produeix en cada cas és de proporcions menors que el de la reacció a)
En el cas que ens ocupa, el sistema inicial (Espanya autonòmica) va acumulant energia i li va pujant la temperatura, fruit de l’activisme d’uns quants, dels increïbles errors i ceguesa del govern espanyol, i de la crisi de les finances estatals i autonòmiques. Això és favorable al procés, perquè ens anem acostant al valor d’energia suficient per produir-se el canvi. Però simultàniament les forces contràries al procés generen dubtes i incerteses sobre l’elevat valor de l’energia d’activació que pensen que és necessària –recordem que ningú en sap el seu valor- i això fa refredar parcialment el sistema inicial.
Per a les reaccions b) i i) l’energia d’activació és probablement menor que per a l’a), i per això hi ha opinions polítiques que preconitzen començar per aquests esquemes de reaccions menys dràstics, amb dues perspectives: uns pensen (Unió?) que és millor intentar començar el procés per la reacció b), que sempre seria més fàcil que anar al procés directe a), i a partir d’aquí anar avançant; i uns altres (PSC) pensen que si s’assoleix la reacció i) la temperatura global del sistema baixaria força, perquè probablement després d’aquestes reaccions s’assoleix una situació de menys energia que la inicial actual.
Tot això és termodinàmica. No hem parlat de les velocitats (cinètica) a les que té lloc tot plegat, cosa que es deixa per a un probablement darrer post
Finalitzarà, espero
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
CASTELLANO
Resumen de los 2 posts anteriores (1) (2). Hay cinco modelos químicos que pueden ser análogos a las relaciones Cataluña – España: mezcla con pocas interacciones, emulsión, gel, disolución, y combinación química. En opinión del autor, el más adecuado es el de la combinación: enlaces muy potentes, y la separación genera dos entidades diferentes previamente no existentes.
Ni está el mañana, ni el ayer, escrito
Antonio Machado escribió esta frase en un poema, “El Dios Ibero” de 1912, en su libro “Campos de Castilla“. Va bien para empezar a hablar de un tema del que no tenemos experiencia, mientras que aquello de lo que hay experiencia es interpretado de formas tan distintas.
La descomposición de una sustancia química –llamémosle (España autonómica)-, genera la aparición de dos otras sustancias: llamémosles (Cataluña sin España), y (España sin Cataluña). ¿Qué nos dice la termodinámica sobre ello?
La termodinámicaes una ciencia que sólo nos informa de lo que pasa a un sistema en sus estados inicial y final. No nos dice nada de cómo se pasa de uno a otro, ni de la velocidad a la que tiene lugar el proceso (aquí el término “estado” es en su acepción científica)
¿Están claros los estados inicial y final de esta llamémosle reacción? Es decir, ¿de qué reacción estamos hablando? En términos globales, nos referimos a
a) (España autonómica) –> (España sin Cataluña) + (Cataluña sin España)
Pero tal como está escrita es una reacción directa, sin etapas intermedias. La mayor parte de reacciones químicas admiten esquemas de reacción alternativos, con etapas intermedias. En nuestro caso, por ejemplo:
b) (España autonómica) –> (España con pacto fiscal para Cataluña)
c) (España con pacto fiscal para Cataluña) –>( España con concierto económico para Cataluña)
d) (España con concierto económico para Cataluña) –> (España federal)
e) (España federal) –> (España confederal)
f) (España confederal) –> (España sin Cataluña) + (Cataluña como estado libre asociado)
g) (España sin Cataluña) + (Cataluña como estado libre asociado) — > (España sin Cataluña) + (Cataluña sin España)
Habría otros esquemas posibles. Por ejemplo, podemos imaginar también otras reacciones
y) (España autonómica) —> (España federal)
o incluso
j) (España autonómica) —> (España con sólo 3 autonomías)
o
k) (España autonómica) —> (España unitaria)
La reacción i) es la promulgadap por el PSC sin suficiente éxito entre el PSOE, y la j) empieza a aparecer últimamente entre algunos comentaristas. De la k) líbrenos Dios. a) es una reacción directa sin etapas intermedias, y la secuencia b) a g) son muchas reacciones consecutivas que empiezan igual y pueden acabar igual que la a), o no: la cadena se puede parar en algún momento si varían las condiciones del entorno
La termodinámica nos dice que si la energía de la situación final es menor que la de la situación inicial, el proceso es espontáneo (que no significa ni instantáneo ni inmediato), y en él se desprende energía: son las reacciones exotérmicas. También se puede dar el caso de que la situación final tenga más energía que la situación inicial, y entonces hay que suministrar energía al sistema para que se mantenga la separación, son las reacciones endotérmicas. Son situaciones contrapuestas, visualizables en la separación de Chequia y Eslovaquia, casi espontánea; o en la separación de Kosovo de Serbia, que requiere mucho gasto por parte de las Naciones Unidas todavía hoy.
En la figura se muestra un esquema de lo que se supone que pasa cuando tiene lugar una reacción. El sistema reaccionante, a la izquierda, tiene que adquirir una cierta cantidad de energía para llegar a una situación a partir de la que puede evolucionar hacia los productos de la reacción, a la derecha. Estos productos pueden tener más o menos energía que las sustancias reaccionantes iniciales –en la figura tienen menos- , pero casi siempre tenemos que suministrar al sistema inicial bastante energía para que reaccione. Es la energía de activación, que puede tener valores muy diferentes dependiendo de la reacción. Por ejemplo, para encender una cerilla basta con un pequeño rozamiento. Pero para encender un papel hay que calentar muchísimo el papel, o se ha dehaber antes encendido una cerilla.
Vemos, pues, que la energía de activación es la diferencia entre la energía que tiene el sistema inicial (proporcional a la temperatura), y la energía necesaria para llegar en su punto en el que evolucionará hacia el cambio.
¿Cuál es la energía de activación de la reacción a)? No lo sabemos, porque no hay datos experimentales de nada de todo ello. Pero hay voces muy contrapuestas, las que dicen que el proceso será casi espontáneo, y las que amenazan con que haría falta tanta energía inicial que el proceso no tendrá lugar.
¿Y la energía de activación de cada una de las reacciones indicadas de b) a g)? Para cada una es mucho menor, probablemente, porque el cambio que se produce en cada caso es de proporciones menores que el de la reacción a)
En el supuesto que nos ocupa, el sistema inicial (España autonómica) va acumulando energía, fruto del activismo de unos cuantos, de los increíbles errores y ceguera del gobierno español, y de la crisis de las finanzas estatales y autonómicas. Esto es favorable al proceso, porque nos vamos acercando al valor de energía suficiente para producirse el cambio. Pero simultáneamente las fuerzas contrarias al proceso generan dudas e incertidumbres sobre el elevado valor de la energía de activación que piensan que será necesaria –recordamos que nadie sabe su valor- y ello hace enfriar parcialmente el sistema inicial.
Para las reacciones b) e i) la energía de activación es probablemente menor que para la a), y por ello hay opiniones políticas que preconizan empezar por estos esquemas de reacciones menos drásticos, con dos perspectivas: unos piensan (¿Unió?) que es mejor intentar empezar el proceso por la reacción b), que siempre sería más fácil que ir al proceso directo a), y a partir de ahí ir avanzando; y otros piensan (PSC) que si se logra la reacción i) la temperatura global del sistema bajaría bastante, porque probablemente después de estas reacciones se logra una situación de menos energía que la inicial actual.
Todo esto es termodinámica. No hemos hablado de las velocidades (cinética) a las que tiene lugar todo ello, cosa que se deja para un probablemente último post
Finalizará, espero
[…] dels 3 posts anteriors (1) (2) (3). Hi ha cinc models químics que poden ser anàlegs a les relacions Catalunya – Espanya: barreja […]