J.T.MASTON I EL SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS

Cap el 1890 la North Polar Practical Association, una empresa constituida per homes de negocis americans amb seu a Baltimore, va comprar totes les terres al nord del paral•lel 84. L’objectiu era poder explotar els grans jaciments de combustibles, especialment hulla, que algunes prospeccions geològiques feien sospitar. Curiosament, més d’un segle després es torna a parlar del mateix tema, referit ara a gas i a petroli.

Per tal que l’explotació dels jaciments fos factible en aquells anys, calia eliminar els gels de la superfície de l’Àrtic, que en aquelles dates no era tan escàs com és ara. I no se’ls va ocórrer altra cosa que intentar canviar la posició de l’eix de la Terra. L’eix de la Terra està inclinat respecte de la perpendicular del pla de traslació, fet que genera les estacions terrestres. L’adreçament de l’eix de la Terra generaria una nova distribució de les masses d’aigua al planeta, que faria que l’Atlàntic gairebé es buidés, s’incrementés el nivell del mar del Pacífic, i es fondria el casquet polar àrtic. una operació de geoenginyeria a escala planetària.

Com adreçar l’eix de la Terra? La idea que van desenvolupar era similar a la de fer girar una bola de billar: amb un suau toc del tac en el punt adequat en el moment adequat. Van perforar a la base del Kilimanjaro un túnel força horitzontal, de 600 m de llarg i 27 m de diàmetre, que era el tub d’un canó que havia de disparar una bala de ferro de 180000 tones, amb un explosiu derivat de la nitrocel•lulosa, denominat meli-melonita. L’energia cinètica de la bala generaria una energia de retrocés que adreçaria l’eix en la magnitud desitjada, un angle d’uns 27º. Van disparar el canó el 22 de setembre, i …

I passem a un altre capítol. Tota la narració anterior és el resum d’una obra de ficció de Jules Verne, que en francès es va dir Sans dessus dessous, publicada el 1889. S’ha traduit a l’espanyol com El secreto de Maston, si bé hi ha altres traduccions amb altres títols. J.T. Maston és un dels artillers, el més científic i matemàtic, dels que havien participat en el llençament del coet que havia de portar tres homes a la Lluna, en la novel•la De la Terra a la Lluna. I vist l’èxit -enla novel·la- del llençament espacial, van voler acometre la idea explicada abans, basant-se en els seus coneixements d’artilleria, de química i de física.

Però, mentres Maston estava fent els càlculs per al disseny del canó, una trucada telefònica -el 1890- el va distreure, i per una absurda confusió va escriure el perímetre de la Terra com a 40000 m, en lloc de 400000000 m que aproximadament té. Com que el que volia era calcular d’aquí el radi de la Terra per calcular-ne després el volum i la massa, un error d’una magnitud de 1000 en la longitud es convertia en un error de 1000000000 en calcular la massa, que és proporcional al volum. I, per tant, l’energia cinètica de la bala disparada, va generar – a la novel•la- una desviació de l’eix de la Terra mil milions de vegades menor que l’esperat.: inapreciable, i cap de les catàstrofes planetàries tindria lloc.

I a què ve parlar ara d’aquesta novel•la força desconeguda de Verne? Doncs resulta que a un post que vaig penjar fa une mesos, hi va haver una confusió similar, de la que m’ha fet adonar un lector en un correu electrònic personal. El post és Nuclear-3. Radioactivitat: mesura i efectes Allà hi ha una frase on diu que “una dosi de 20 Gy de radiació ionitzant rebuda de cop és mortal. Si una persona de 70 kg la rebés, hauria rebut 1400 joules, que equivalen a 336 calories. Aquest valor és molt petit: equival a l’energia química que ingeririem en menjar 84 mg de sucre, o 37 mg d’oli. És la forma de rebre-la, en forma de radiació ionitzant, el que provoca la mort“.

Però en el post original no deia això: en la primera redacció, ja modificada, jo deia que calia ingerir 84 g de sucre, o 37 g d’oli per tenir aquests 1400 J. D’on ve l’error? Del funest costum, molt antic, que tenien els biòlegs, nutricionistes i dietistes d’usar la magnitud caloria gran: en la bibliografia s’ha usat habitualment la caloria , que es representa per cal, i que equival a 4,18 J, i la caloria gran, representada per Cal, i que equival a 1000 cal, o 1 kcal. Quan vaig recordar el valor energètic d’hidrats de carboni i de greixos, recordava bé els valors, 4 i 9 respectivament, però són valors en calories grans o Cal, no en calories petites. I , per tant, vaig donar les xifres del post amb un error d’un factor de 1000…

Tot el món de les unitats de mesura és molt complicat, i cada sector de producció l’ha complicat. Per exemple, i sense moure’ns d’unitats d’energia, a més existien la tèrmia, usada en els càlculs de calefacció, equivalent a un milió de calories petites, i la frigoria, usada en refrigeració, i que equival a una kilocaloria negativa. Per sort, el Sistema Internacional d’unitats ha vingut a superar tot aquest desgavell, i accepta com a única unitat d’energia o treball el joule J i els seus múltiples i submúltiples, com el kJ, i desaconsella formalment l’ús de la caloria. Avui és habitual trobar en les etiquetes dels productes alimentaris la informació nutricional en kcal i kJ. Per exemple 100 g de Nocilla tenen un valor energètic de 552 kcal o 2303 kJ, i 100 g de Nesquik 1628 kJ o 385 kcal.

Jules Verne no va fer els càlculs matemàtics per dissenyar el canó del Kilimanjaro. Els va fer el seu amic Albert Baudoureau, enginyer i matemàtic francès. Els van publicar a la primera edició del llibre citat, però aquest annex va desapareixer a les edicions posteriors. Llàstima. Pot trobar-se el text complet en francès –sense l’annex- de Sans dessus dessous aquí.

Una resposta a J.T.MASTON I EL SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS

  1. […] 13-9-2012 S’han corregit algunes errades del text primitiu. Més detalls a aquest post. Like this:LikeBe the first to like […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: