L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA: 3. IL·LUSIONS ÒPTIQUES

Hi ha molts llibres de ciència que exploten el tema de les il•lusions òptiques, i la psicologia i les neurociències estudien el per què es produeixen, Hi ha dissenyats per part dels científics una infinitat d eproves que demostren diverses pautes comunes en la percepció humana: imaginem que hi ha línies que neixen punts i aquestes línies no existeixen. Creiem veure rectes no paral•leles quan realment ho són. Ens sembla que una recta és més llarga que una altra i no és cert. I centenars d’exemples més. En tots aquests exemples l’entorn de la figura genera les il•lusions.

Molts artistes han utilitzat diverses tècniques per fer veure a l’espectador coses que no hi ha, o per dificultar-li fer veure coses que sí que hi ha. La contemplació d’un quadre es converteix en aquests casos en la resolució d’un trencaclosques més o menys difícil. Probablement fou Giuseppe Arcimboldo (1527-1593) el primer que va explotar aquestes idees, en dotzenes de coneguts quadres que representen figures humanes combinant elements naturals o utensilis diversos. Ha estat copiadíssim a tots els nivells. Vegem-ne els seus Primavera i Hivern, de 1573.

Novament Salvador Dalí ha estat un dels mestres de l’ocultació d’un quadre dins d’un altre. La col•lecció de pintures amb aquesta tècnica és extensíssima, i en represento aquí la denominada Voltaire (1940), on les figures centrals a l’arcada clara figuren clarament el bust de Voltaire ben conegut.

Recordo bé el TBO dels anys cinquanta. A la penúltima pàgina hi havia un trencaclosques on s’havien de detectar diferents figures amagades pel dibuixant entre les línies del dibuix. Avui segueixen publicant-se jocs d’aquests, i molts artistes l’utilitzen. Una artista californiana, Bev Doolittle (1947), s’ha dedicat a fer grans quadres amb aquesta tècnica, per reivindicar la conservació de la natura. Vegem-ne la seva pintura The forest has eyes, que ha estat usada a la revista Mente y Cerebro per il·lustrar una investigació sobre percepció. Sota l’aparença d’un paisatge on un genet travessa un bosc, hi ha amagades les cares inquietants d’una dotzena o més d’indis americans (fes clic per ampliar-ne la visió). Pots intentar de trobar-les abans de seguir. Jo n’he trobat dotze, però he llegit que n’hi ha més.

Fent clic a la figura petita pots veure enmarcades les diferents cares que he trobat.

Penso que visualitzar el quadre treient la informació del color es veuen millor les cares dels indis. També fent clic veuras la figura més gran.

I si ara treiem fins i tot els òvals vermells, la mirada ja ha après a veure indis allà on abans no els sabia veure. Prova-ho amb la darrera de les figures, i torna a mirar la figura en color inicial, i veuras millor que abans els indis ocults (clic per ampliar).

Prova ara de veure els cavalls de la darrera figura Pintos, de 1978. Quants n’hi ha? Efectivament. Ja has après a mirar aquest tipus de quadres.

Aprenem a mirar per entrenament, com tot. Aquesta és una bona metàfora de l’educació per a la ciència usant els exemples de la vida quotidiana. Quan jo agafava el tren a les 7 del matí per anar de Badalona a Barcelona, molts dies sortia el sol pel mar. Tothom el veia, però pocs erem els que el veiem quasi ovalat, no circular, i ens preguntavem el per què. Tothom pot veure de quan en quan la lluna de dia, però poca gent se’n sorprès, i estic segur que molta gent ni ho ha vist mai. I així amb mil exemples. La diferència entre un esperit científic i un que no ho és consisteix, inicialment, en saber mirar i veure coses que són allà però que ningú veu, i si les veu, no les veu com a sorprenents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: