L’ART CIENTÍFIC QUE M’AGRADA: 2. PIXELATS

La visió del color és un procés molt complex i que aquí no podem ni resumir, per manca d’espai i per manca de coneixements. El color dels objectes artificials pot ser continu, com seria un plàstic acolorit, o pot ser una suma de petites unitats de color discretes, que la ment permet veure com a color continu però que amb una resolució una mica superior a la de la vista es pot veure com unitats discontínues. Aquí és on es genera el concepte de píxel, que és ja d’ús comú. És un neologisme derivat de l’anglès, per contracció i lligam de picture element: pict-el, pronunciat picsel. Indica la mínima unitat que forma una imatge gràfica. En química, en certa manera, seria l’equivalent a un àtom de dibuix, o a una molècula, segons com es miri. Un píxel, en electrònica, és també la menor unitat física que constitueix una pantalla.

Cada píxel conté diversa informació sobre el color. Aquesta informació es pot donar en el sistema RGB (vermell, verd i blau) o en el sistema CMYK (cian, magenta, groc i negre). La impressió en color de litografies, revistes o les impressores de tinta usen un sistema de quadricromia CMYK que és una suma de puntets de colors. Diversos artistes han usat el fet que la ment processa la informació que li arriba per donar coherència a la imatge que veu, per fer les seves obres.

Georges Seurat (1859-1891) va ser un pintor francès inventor del puntillisme. Els seus quadres eren realitzats a base de milers de pintellades de punts de color, que no es distingeixen si no t’hi acostes. El quadre Un dimanche après-midi à l’ile de la Grande Jatte, de 1884, és un dels més coneguts de Seurat. La tècnica del puntillisme és en l’origen dels sistemes d’impressió gràfica. Roy Lichtenstein (1923-1997) ha basat bona part de la seva obra en reproduir vinyetes de còmics a gran ampliació, representant més o menys cadascun dels punts de la quadricromia. També les escultures que ha fet incorporen aquesta tècnica: el Cap de Barcelona és dels anys 1991-92, inaugurada durant els Jocs Olímpics.

Una mica més elaborat és el conegut treball de Salvador Dalí (1904-1989). Al seu museu de Figueres atreu l’atenció el quadre Gala contemplando el Mediterráneo que vista de veinte metros se convierte en el retrato de Abraham Lincoln. Cadascun dels elements del quadre no és un píxel en sentit estricte perquè conté més informació que un simple color. Fins i tot en un hi ha un retrat de Lincoln en blau.

Molts autors han explotat aquesta idea, i a molts museus hi ha quadres fets amb fotos dels visitants i que confegeixen paisatges, logotips o retrats. Tinc a casa uns pósters de Wernher Krutein, fotògraf de San Francisco, que explota comercialment per al gran públic la idea. Uns quants milers de petites fotos confegeixen una foto més gran. Aquesta idea és útil en didàctica de la química: milers de petites molècules amb unes característiques determinades poden formar un cos de propietats ben diferents a les que té cada unitat que el compon.

Anant a San Francisco alguna vegada he parat a l’aeroport d’Atlanta, el de més trànsit del món en aquest moment. En el seu programa d’art, molt complet hi ha uns enormes murals amb diversos missatges escrits. I cada mural està fet amb milers de targes de visita que han anat deixant els viatgers.

Pete Fecteau (1983) és un relativament jove artista, i pacient, perquè treballa amb cubs de Rubik. I amb uns quants milers, confegits adequadament, ha fet el seu Dream Big (2011) amb tres cares de Martin Luther King.

Una cosa en comú de tots els artistes que es basen en el puntillisme i la pixelació: la paciència. Però avui, amb programes com Photoshop, és fàcil pixelar una fotografia: n’hi ha prou amb obrir el menú de filtres, el submenú pixelitzar i seleccionar “mosaic” i el grau de pixelització desitjat. O, directament des del menú de filtres, l’eina mosaic, menys versàtil. La meva foto pixelada és feta amb un mosaic que ha col•lapsat 16 pixels lineals en un de sol. Cada nou píxel aparent equival al col•lapse de 16*16 = 256 píxels antics. I dic píxel aparent perquè la foto que es veu té una resolució real de 96 píxels per polzada, però porta a imaginar que la resolució és molt menor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: