LA NEVADA FRUSTRADA, EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ I ELS PÁNIKER

Sembla que les amenaces de nevada a Barcelona ja se’n han anat. Hi ha hagut molta discussió als mitjans sobre si van fer bé la Generalitat, els ajuntaments, les universitats i les escoles en avançar-se als esdeveniments i recomanar o obligar a tancar centres, a que la gent anés a casa seva per precaució, en la major part de llocs abans de nevar. En el que de mi depenia no es va tancar, i simplement es va optar per esperar a veure què passava, i obrar en conseqüència. I no va nevar, i per tant tothom a treballar el dia següent. S’ha dit que s’ha aplicat el principi de precaució. Però jo crec que no, que s’ha aplicat simplement el principi de no-compromís, que s’expressa amb “morta la cuca, mort el verí“: ningú no quedarà atrapat per la nevada, si no hi ha ningú.

El principi de precaució, tan citat i usat per evitar fer accions que puguin malmetre el medi ambient, es basa en què si les conseqüències d’una acció són desconegudes, però es jutgen amb potencial de tenir conseqüències negatives importants o irreversibles, llavors s’ha d’evitar aquesta acció fins a adquirir els coneixements científics necessaris de què aquestes conseqüències importants o irreversibles no es produiran. És un principi que propugna el no fer, perquè no fent no empitjores res, però si fas, potser tindras un benefici però podria ser que tinguéssis una destrucció inadmisible. Les organitzacions ecologistes i veinals sempre invoquen el principi de precaució per tal que no es conrein transgènics, eper evitar que s’instal•lin antenes, o per frenar el desenvolupament d’un nou pesticida. O per evitar que es posi un centre de tractament de la drogoaddició al barri.

Sense que nevés, es va suggerir de tancar facultats situades a un minut del metro, per si un cas… Per sort els degans de Física i de Química van ser prou sensats per no fer-ho, amb una nota plena de sentit comú. Altres van cedir al mínim esforç i van tancar facultats sense cap falta. No van aplicar el principi de precaució sinó que van aplicar una precaució excessiva i paternalista.

A propòsit d’això, m’han vingut a la memòria els articles de Salvador Pániker, i suposo que m’hi ha fet pensar, per associació d’idees, la recent mort de la seva germana Mercè. Vaig sentir a parlar de l’assumpció del risc, de la precaució, del coratge i la innovació en articles de Salvador Pániker a la Vanguardia, a la seva secció “Los signos y las cosas“. En un dels articles, de 14 d’abril de 1968, pàg. 35, deia: “Existen hombres cone el gusto de explorar, que es un gusto que comporta riesgos. (…) Si una curva puede tomarse a 245 kilómetroa s la hora no debe tomarse a 244. Ahora bien; una vez es sabido que la curva puede tomarse a 245 hay que averiguar si puede tomarse a 246. No a 247, que sería suicida; pero sí a 246. ¿Y por qué? (…) Yo diría que existe un deseo metafísico, mucho más fuerte que cualquier otro deseo, que lleva a algunos hombres hasta la línea de fuego, (…)” Fascinant per a mi als 20 anys.. La superació, la gestió del risc assumible, la voluntat de progressar.

Salvador Pániker (Barcelona, 1927) és enginyer i assagista, que va escriure llibres fonamentals d’entrevistes a l’Espanya franquista: “Conversaciones en Cataluña” (1966) i “Conversaciones en Madrid” (1969) on entrevistava personatges d’importància social, econòmica, cultural i política, però aquests darrers no es podien manifestar com a polítics, perquè el règim no deixava. Fill de pare indi i mare catalana, la seva obra ha estat una interessant barreja d’idees occidentals avançades i referències hindús. Em va fascinar “Los signos y las cosas“, de 1969, recull de les seves col·laboracions al diari. Ha estat president de l’Associació per al Dret a Morir Dignament.

Que diferent del seu germà Raimon Pannikkar (1918-2010), que va mantenir la transcripció hindú del seu cognom, i va ser filòsof i teòleg amb un curiós itinerari, de l’Opus Dei a professor de Harvard i Santa Barbara. Va tenir notable influència els darrers anys de la seva vida com a “pensador oficial” dels mitjans de comunicació catalans. L’Antoni Bassas l’adorava. Jo, no tant.

I que diferents encara tots dos de la germana, Mercè Pániker (1920-2012), empresària, militant d’Unió Democràtica i activista per a la creació d’organitzacions de dones empresàries a nivell europeu. La vaig conèixer personalment com a degana del Col•legi de Químics, i com a membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona. Vaig organitzar amb el seu suport un cicle de conferències a la Facultat de Química on van venir deu representants de diferents sectors professionals químics. El cicle va ser un gran èxit, però era de difícil relació amb la gent perquè abrumava amb la seva capacitat d’imposar els seus criteris, i jo no em deixava…

Però, realment, la primera vegada que vaig veure el nom Pániker va ser cap al 1962 en un tub de cola de contacte de la marca “El avión“, de la línia Royal California. I és que el pare dels tres germans Pániker va fundar, el 1922, l’empresa de coles i adhesius que avui segueix existint. I a casa el meu pare usava aquesta marca de cola per a les reparacions de bosses i altres objectes, activitat a la que es va dedicar quan va anar a l’atur, cap el 1961.

2 respostes a LA NEVADA FRUSTRADA, EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ I ELS PÁNIKER

  1. Lectora corrent escrigué:

    Ai, les entrevistes de Del Arco!…. Des que vaig començar a llegir el diari –crec que abans dels deu anys– no me les perdia. Entre Del Arco y Josefina Carabias (que era corresponsal de El Noticiero Universal) em van fer entrar ganes de dedicar-me al periodisme. Després vaig canviar d’idea però al final, i encara que per altres vies, vaig confluir amb el món del periodisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: