L’HOME SENSE ATRIBUTS. DIGITAL I ANALÒGIC

Robert Musil (Klagenfurth, Austria 1880 – Ginebra, Suïssa 1942) va ser un escriptor que abans havia estudiat per a militar, i després es va graduar en enginyeria, i posteriorment va fer un doctorat en psicologia experimental. Jo, de jove, havia vist una pel•lícula “d’art i assaig” sobre una de les seves primeres novel•les: “El jove Törless“, sobre la vida dels joves a una acadèmia militar, que deixa per terra. La seva obra monumental és “L’home sense atributs” (Der Mann ohne Eigenschaften), que va començar el 1930 i va deixar inacabada. Jo estic llegint a trossos, des de fa cinc anys, la traducció al castellà de l’edició “definitiva i completa”, amb el text fixat, trossos de capítols… que en total té 1555 pàgines. I és inacabada! (Seix Barral, 2006. Traducció de José M. Sáenz). No es pot dir que sigui una novel•la, sinó una gran reflexió sobre tot: política, psicologia, relacions socials, novetats científiques. Em costa molt de llegir, però com que l’argument és molt escàs i del que es tracta és de llegir els pensaments, ho agafo més com un llibre de cites i de pensaments que com una novel•la. Estic a la meitat encara no.

D’aquesta diem-ni novel•la en trec alguna frase, que a vegades faig servir en coses que escric. La primera que vaig manllevar va ser “sabía tan mal como pan mojado con perfume“. L’aplico a l’alta gastronomia, que fa a vegades associacions impossibles o sorprenents.

Reprodueixo un llarg paràgraf sobre les caramboles de billar, amb una reflexió sobre la capacitat de predicció de la ciència:

Yo nunca he jugado al billar pero sé cómo se hace carambola, cómo se puede trucar y lanzar la bola con efecto picándola lateralmente por la izquierda o por la derecha, por arriba o por abajo; sé cómo se consigue el encuentro de bola llena y de media bola, el pelo y el remache, y muchas otras variaciones. Graduando cada uno de estos elementos se pueden conseguir infinidad de combinaciones. Puesto a comprobarlo teóricamente, necesitaría tener presente no sólo las leyes de la matemática y de la mecánica de los cuerpos sólidos, sino también las de la elasticidad; debería conocer los coeficientes del material y el influjo de la temperatura; tendría que posees los más sensibles sistemas de medidas para la coordinación y gradación de los impulsos motores; mi valoración de la distancia debería tener la precisión de un nonio, mi rendimiento combinador tendría que ser más rápido y seguro que una regla de cálculo. Esto sin contar el margen de fallos, el de dispersión y la circunstancia de que el fin de la exacta coincidencia de las dos bolas no es inequívoco, sino que está constituido por un grupo de datos dispuestos en cantidad suficiente alrededor de un término medio.
(…)
Ya ve, pues, que yo debería poseer muchas aptitudes y hacer cosas que me son imposibles. Usted tiene de matemático, sin duda, lo suficiente para darse cuenta del ingente trabajo que supondría calcular de esta forma, aunque no fuera más que la trayectoria de un simple lance de carambola. Sin embargo, me aproximo a la mesa de billar (…) y, sin poner mucho esfuerzo en examinar la situación, tiro y el problema se resuelve. ¡Otro tanto sucede en la vida infinidad de veces!. La política, el honor, la guerra, el arte, todo lo trascendente de la vida se consuma más allá de la razón. La grandeza de la persona está enraizada en lo irracional
“.

Als anys 30, quan Musil va escriure això, Einstein ja havia fet tot el seu treball principal, Planck, Bohr i Heisenberg havien assentat les bases de la mecànica quàntica i el principi d’incertesa, de Broglie havia creat la mecànica ondulatòria amb la dualitat ona-partícula, … i Hitler era a punt de ser nomenat canceller d’Alemanya.

Musil veu que la modelització matemàtica, eina que pretén predir el comportament de les coses, té el problema del gran nombre de variables que intervenen en un fenomen qualsevol, la dificultat de conèixer la influència de cada variable per separat en el sietema global, i el coll d’ampolla que representa la resolució matemàtica de l’enorme sistema d’equacions que es deriva de tota predicció no elemental. La ciència del segle XX ha anat permetent avançar en tots tres aspectes. Especialment l’aparició dels ordinadors digitals i la seva capacitat de processament de grans quantitats de dades van fer que el coll d’ampolla del càlcul es tornés molt més ample, i que avui no sigui ja normalment una limitació, excepte en la modelització de sistemes amb enormes cabals de dades -meteorologia- o sistemes molt oberts –dinàmiques gravitacionals. Musil és conscient de les limitacions quan cita com a procediment de càlcul el regle de càlcul, del que un dia haurem de parlar: naturalment guardo els tres regles de càlcul que jo he tingut, entre 1966 i 1972. D’aquell temps (1974) és la meva primera calculadora científica de butxaca, una Sinclair Scientific, que no sabia posar les comes decimals i havies d’estimar on anava.

El text de Musil apunta també a un altre dels problemes de la modelització física: la incertesa dels resultats i de les mesures. No crec que Musil pensés en el principi d’incertesa de Heisenberg, sinó més aviat en les limitacions dels sistemes físics: boles que no són perfectament esfèriques, contactes entre el tac de billar i la bola que no impacta en un punt matemàtic sinó en una petita superfície.

El jugador de billar no fa cap càlcul, es basa en la seva intuició i la seva experiència, i fa la carambola. Musil –o el traductor- afirma que aquest comportament és “irracional”. Potser seria millor dir que és a-racional, en el sentit de que no es basa en càlculs racionals, però un cert raciocini sí que hi ha, encara que no expressat en equacions. Si és difícil reduir el món físic a models matemàtics , més ho és la modelització de la ment humana. Es van fent progressos, i les neurociències saben ara coses que fa deu anys eren totalment desconegudes. Però sembla que és lluny encara el moment en que quedaran totalment aclarides les relacions entre els instruments de percepció –els ulls- , la valoració i imatge mental de la situació –posició de les boles en estimació tridimensional-, proposta d’acció amb el tac –tipus de carambola desitjada, trajectòria estimada, punt d’impacte del tac a la bola, força requerida…- i l’execució de l’acció –ordre del cervell als músculs que intervenen en l’acció.

Una de les primeres lliçons que s’haurien de donar a les matemàtiques i a la física, i que de fet es donen sense fer-ne prou èmfasi, és la diferència entre comptar i mesurar. Comptem unitats discretes, però mesurem variables físiques, i ho fem amb instruments que ens donen decimals aproximats, sigui perquè els interpolem nosaltres amb la vista quan mesurem longituds amb un metre flexible, o tamperatures amb un termòmetre de mercuri o d’alcohol, o sigui perquè l’instrument interpola per nosaltres i arrodoneix el senyal elèctric – continu- d’una mesura de temperatura al decimal més proper. El mon digital que ens envaeix ens pot fer pensar en una falsa exactitud, però és una visió falsa. “Digital” vol dir “expressat amb digits“, i que avança per impulsos discrets, d’un en un, com en un rellotge digital. E es contraposa a “analògic“, que vindria a ser “mesurat i interpolat d’una magnitud contínua“, com seria la lectura de les hores i els minuts d’un rellotge de busques (però no la busca segundera, que avança per impulsos diem-ni digitals).

Molts jocs i esports són analògics: el billar, però també el futbol, la petanca, el golf, el tènnis; i el mikado –palets que s’han d’anar treient sense moure els altres – el terratrèmol –peces que s’han d’anar treient d’una estructura sense que caigui tota- o l’akrobat, en que s’ha d’anar fent estructures complexes sense que caiguin. O un castell de cartes. En canvi, són jocs digitals el parxís (daus i caselles), les cartes de qualsevol tipus (un nombre determinat de cartes i un nombre finit de possibles combinacions), els escacs, …

L’aspecte interessant és que analògic i digital convergeixen a la pràctica, a escala humana. Per més digital que sigui el joc d’escacs, i per tant, finit el nombre de possibles jocs a jugar, l’enormitat del nombre fa que segueixi essent interessant jugar-hi, perquè no et caben al cap tantes possibilitats. I en això convergeix amb els jocs analògics, en que la impossibilitat de controlar totes les variables els dóna la impredictibilitat. Un granet de sorra pot fer que perdis a la petanca, o un bri d’herba que la bola no entri al forat. Es podria jugar en superfícies perfectament llises i amb boles més perfectes, i el joc seria més predictible. Però, quin interés tindria?

4 respostes a L’HOME SENSE ATRIBUTS. DIGITAL I ANALÒGIC

  1. Agustí R. escrigué:

    Molt bo el Musil.

    De “Les Tribulacions del Jove Törless” recordo un passatge molt interessant sobre els números imaginaris.

    Em van dir fa poc que ja no s’expliquen als nous programes d’ESO, però els polítics els segueixen usant en els seus pressupostos.

    • cmans escrigué:

      Professors de matemàtiques m’han informat que a segon de Batxillerat de ciències s’expliquen de forma breu, perquè són útils per comprendre algun tema de física, com el corrent altern. Per descomptat que a ESO no s’expliquen.
      Els nombres que fan servir els polítics -alguns polítics- més que imaginaris són irracionals.

  2. Francisco escrigué:

    Benvolgut Claudi: Espero amb delit els seus comentaris sobre les regles de càlcul. Tota la carrera d’enginyeria (vaig presentar i aprovar el treball final de carrera l’any 1968!!) en va ser l’eina amiga que, mentre més pràctica tenia amb ella, més ràpid i més exercicis-problemes podia acabar als exàmens. Van ser cinc anys de relació interessada. Malauradament l’única que conservo, de les quatre que en vair tenir, solament conservo una Faber-Castell de 30 cm de longitud. No va ser fins l’any 1975 quan vaig disposar de la primera calculadora científica, una de Texas Instruments.

  3. […] R. envia un comentari al post “L’home sense atributs. Digital i analògic” on fa una referència a Robert Musil i els nombres imaginaris. Anem-hi. Lector, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: