SAMOA PERD UN DIA QUE JA HAVIA GUANYAT

UTC significa Universal Time Coordinated, i és el sistema universal de mesura del temps que va substituir el 1972 el sistema anterior GMT (Greenwich Mean Time). El sistema defineix l’observatori de Greenwich com a punt origen de la mesura dels temps, i cada punt del planeta té un valor UTC corresponent a les hores (o fracció) de diferència que té amb UTC, i s’escriu UTC+x o UTC-x. Per exemple, Barcelona és a UTC+1, que vol dir que quan a Greenwich són les 9, a Barcelona ja són les 10. Són els estats els que defineixen a la seva conveniència a quin valor d’UTC volen quedar-se, i si volen que el seu territori estigui a dues o més zones de temps, o a una de sola. A Espanya hi ha dues zones de temps: la UTC+1 per a la península, i la UTC per a les illes Canàries. Tot això és independent de que els estats apliquin o no el sistema DST de canvi d’horari segons l’estiu o l’hivern, que introdueix modificacions a les hores locals.

Aprofitant el canvi d’any, Malo Sa’oloto Tuto’atasi o Samoa, es a dir, l’estat independent de Samoa, ha decidit canviar de zona de temps. Samoa, a les 12 de la nit del 29 de desembre de 2011 estava a la zona de temps UTC-12, i van passar a UTC+13. D’aquesta manera van saltar-se 25 hores de cop, i al segon següent ja eren a les 1:00am del dia 31 de desembre de 2011. Per a ells no hi ha hagut 30 de desembre de 2011. Això és el mateix que dir que la línia internacional de canvi de data s’ha mogut, o millor dit, l’han mogut. Abans passava per l’oest de Samoa, i ara els passa per l’est. Els motius que han donat oficialment són de tipus de relacions econòmiques internacionals: ara viuran el mateix dia que a Nova Zelanda (UTC+12) i que Austràlia (d’UTC+10 a UTC+8) malgrat que unes hores defassats. Abans de 1-1-12, quan a Samoa era divendres, a Nova Zelanda era ja dissabte. I viceversa, quan a Nova Zelanda era dilluns, a Samoa encara era diumenge, i moltes operacions comercials ja no es podien fer: només tenien 4 dies laborables comuns. Ara ja coïncideixen del tot.

Hi ha una altra Samoa, la Samoa americana. Són unes illes situades molt a prop de la Samoa independent, però que segueixen sent al fus horari que eren: UTC-11.

No ha estat l’únic canvi de data que s’ha fet aquest 31-12-11. També l’illa de Tokelau, de Nova Zelanda, ha canviat de data i ha passat a l’UTC+14, on comparteix fus amb un terç de l’estat de Kiribati. Kiribati és un conjunt d’illes esteses al llarg de tres fusos geogràfics i de temps (d’UTC+14 a UTC+12), i primer punt del planeta on oficialment comença l’any, i potser l’estat que primer desapareixerà sota les aigües del Pacífic si les previsions d’augment del nivell del mar es compleixen; de fet, els 103000 habitants ja han demanat acollida pel futur com a refugiats a Austràlia i Nova Zelanda.

En canvi, diverses illes situades a la mateixa longitud que Kiribati, com les illes Hawaii (USA, UTC-10) i altres més al seu oest, com moltes de la Polinèsia francesa (UTC-10), l’illa Cook (de Nova Zelanda, UTC-10), l’illa Baker (USA, UTC-12) i les illes Aleutianes més occidentals (USA, UTC-10) encara viuen al dia abans.

El mapa adjunt és fet per l’autor a partir d’un mapa de Wikipedia (“Time zone”), retallant i enganxant els dos extrems per mostrar el Pacífic sencer. A l’oest s’aprecia Austràlia (Brisbane) i a l’est Nordamèrica (Los Angeles).

Fer clic per veure la mida original

Això dels fusos horaris i els temps oficials és un caos, com el món. En poso uns quants exemples:

• Rússia s’estén al llarg dels UTC-4 fins l’UTC-12: nou hores de diferència. I ho ha simplificat, perquè fins fa poc tenia onze fusos horaris
• En canvi la Xina, que s’estén per cinc fusos geogràfics, té una única hora oficial a tot el territori: UTC+8. Quan a Vladivostok (Rússia, UTC+11) són les 12 del migdia, a l’est de la Xina, que és a poca distància, són les 9 del matí. I també són les 9 del matí a l’extrem oest de la Xina, on toca l’Afghanistan (UTC+4,5) on encara són les 4:30 del matí.
• Al Nepal, que no es va adherir al sistema UTC fins el 1986, tenen UTC+5:45. Arriben a precisar el quart d’hora…
• A l’Antàrtida, on conflueixen tots els fusos horaris del planeta, cada base científica segueix l’hora que vol. Solen usar la del territori que els porta els subministraments. I així hi ha qui té UTC+0, altres UTC-3 i la majoria UTC+12.
• L’estat d’Arizona segueix UTC-7. Però aquest estat decideix no fer el canvi d’hora a l’estiu (DST), i en canvi el territori navajo que té al seu interior, i que és dispers en diferents reserves, sí que fa el canvi d’hora. I vas passant dins del mateix estat per canvis d’hora, que no estan senyalitzats perquè no hi ha clarament definides les zones de territoris indis. El resultat: quan s’arriba a algun lloc s’ha de preguntar sempre quina hora és “aquí”.

Tot el sistema dels fusos i de la línia internacional del canvi de temps es va decidir el 1884 en una conferència internacional sobre el meridià, però no es van assignat els temps de cada territori, als que es va donar llibertat per fixar les zones horàries dels seus països. Samoa, en aquell moment, va preferir posar-se a l’oest de la línia de canvi de data, per seguir els dies de Nova Zelanda, com ara. Però el 1892 va decidir canviar la línia de lloc i posar-se a l’est, basant-se en que tenia més relacions comercials amb San Francisco que amb Nova Zelanda i Austràlia. El resultat fou que aquell any hi va haver dos dilluns 4 de juliol. Ara han fet el pas en sentit contrari.

Jules Verne, a la seva novel•la “La volta al món en 80 dies” juga amb el guanyar i perdre un dia en fer la volta al món. Fa sortir Phileas Fogg de Londres el 2 d’octubre de 1872, i al cap de 80 dies de viatjar arriba altre cop a Londres. Però no va arribar a Londres el 21 de desembre sinó el 20, perque en fer el recorregut en sentit d’oest a est, havia guanyat un dia. Jules Verne no podia precisar en quin moment guanyen un dia els protagonistes, perquè quan va escriure la novel•la encara no s’havia precisat per on passava la línia de canvi de dia. Verne va escriure la novel•la per entregues, des del 6 de novembre al 22 de desembre del mateix 1872, just quan estava passant l’acció de la novel•la.

Umberto Eco va escriure el 1994 una novel•la que tenia per títol “L’illa del dia abans“, ambientada en l’època barroca. A partir d’un naufragi a l’Oceania, més o menys cap a les illes Fiji, en alguns capítols hi fa sortir el problema de les determinacions correctes de les longituds geogràfiques, el concepte de línia de canvi de temps, i conceptes similars. La novel•la em va costar molt d’acabar i no sé si la vaig entendre, la veritat.

4 respostes a SAMOA PERD UN DIA QUE JA HAVIA GUANYAT

  1. Ferran P. Vilar escrigué:

    Algun cop he sentit dir que a Espanya, on correspondria UTC (el meridià de Greenwich passa molt aprop de Barcelona), som a UTC+1 per voluntat de’n Franco de sincronitzar-se amb l’Alemanya de Hitler, i que aquest és l’origen de la diferència d’hàbits horaris. Però no sé si és llegenda o realitat.

  2. cmans escrigué:

    A Espanya és legal UTC+1 des de 16 de març de 1940 (vegeu el BOE de 8-3-1939: http://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1940/068/A01675-01676.pdf).
    La data és compatible amb un hipotètic acord Franco-Hitler-Mussolini, del que no he trobat cap documentació, però sí comentaris indicant que Franco va adoptar la mesura per quedar bé, però deixant la porta oberta a tirar enrera la mesura, que en el BOE és qualificada de temporal. De fet, Alemanya va imposar UTC+1 (coneguda com CET, hora d’Europa Central) a tots els països que va anar ocupant durant la II Guerra Mundial, a partir de 1-9-1939.
    Actualment hi ha un moviment que reïvindica que Espanya passi a UTC (coneguda com a WET, Western European Time), com el Regne Unit, Portugal i Irlanda. La petició té lògica, perquè el meridià zero de Greenwich, que defineix UTC, passa prop de Fraga i València, i fins i tot n’hi ha un monument sobre l’autopista AP-2. La major part de la superfície espanyola és a l’oest del meridià zero.

  3. M. Assumpció Surrell escrigué:

    Respecte a “La volta al món en 80 dies”, els viatgers ja havien travessat la línia de canvi de data quan van arribar al port de San Francisco. I el primer que fa el protagonista és anar al consulat britànic a visar el passaport per demostar que havia fer el viatge segons els termes de l’aposta. No es va fixar en la data del visat? Suposem que no, tot i que Phileas Fogg era una persona molt meticulosa i des del principi del viatge n’apuntava totes les dades en un dietari.

    Després de passar el dia a San Francisco, agafen el tren cap a Nova York amb la intenció d’arribar-hi el dia 11 de desembre per embarcar-se al vaixell “China” amb destinació a Liverpool. Pel camí els passen diverses aventures que els fan perdre molt temps i quan arriben a Nova York, el tren s’atura davant per davant del moll del riu Hudson d’on havia sortit el “China” quaranta-cinc minuts abans.

    Per tant, encara que Phileas Fogg, mentre travessava els Estats Units, no s’hagués adonat en cap moment que la data del seu dietari anava un dia avançada respecte a la data real, quan va arribar al port de Nova York se n’havia d’adonar per força, perquè si ell creia que era el dia 11, en realitat era el dia 10 i encara faltaven 23 hores perquè sortís el vaixell “China” cap a Liverpool.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: