MALA CIÈNCIA

Aquesta és la traducció al català de la recensió del llibre Mala ciencia, de Ben Goldacre, editat per Espasa Libros S.L.O. (Madrid), col•lecció Paidós Contextos. 1ª ed. març 2011, de 399 pàg. La traducció és d’Albino Santos Mosquera, a partir de l’original anglès Bad Science, de HarperCollinsPublishers, Londres. El text va ser publicat a la revista Investigación y Ciencia (Prensa Científica, Barcelona) en el seu número de setembre de 2011. Crec que el llibre és molt interessant, i per això em permeto reproduir el comentari en aquest blog.


No és fàcil redactar la recensió d’un llibre l’autor del qual dubta de la funció dels divulgadors científics, quan qui la redacta es considera divulgador vocacional, i s’ha de publicar en una revista d’alta divulgació científica com Investigación y Ciencia. El comentarista no es limita en aquest cas a estar implicat professionalment, sinó també emocionalment, i els comentaris tindran, per tant, una component personal inevitable.

El llibre és sensacional. És el llibre que a tota persona amb preocupació per la baixa cultura científica dels seus conciutadans li agradaria haver escrit. Per a això s’hauria de tenir els coneixements que demostra a l’autor, el seu estil i desimboltura a redactar, i el seu valor personal en citar, amb noms i cognoms, a pseudocientífics, empreses de productes-miracle, empreses farmacèutiques, mitjans de publicació no rigorosos… I s’hauria de tenir també capacitat de resistir les pressions i les querelles judicials que el seu autor ha rebut per les seves denúncies de les males pràctiques.

El Dr. Ben Goldacre és psiquiatre, periodista científic i col•laborador de programes de ràdio i televisió. A més d’exercir la psiquiatria en el servei nacional de sanitat britànic, és autor de la columna setmanal Bad Science, en el diari The Guardian, des de 2003. Manté la seva pàgina web actualitzada amb els continguts de la seva columna i molt més material, que inclou la venda de samarretes al•lusives a les seves denúncies. Vegeu-ho a la seva web.

L’objectiu del llibre és la denúncia de les pseudocièncias del sector sanitari –amb especial esment a l’homeopatia-, els pseudocientífics, les campanyes sanitàries alarmistes, els periodistes inexperts en el tractament de la informació científica, els editors de periòdics que els donen recer… El seu autor s’ha vist involucrat en diversos conflictes judicials, perquè no es limita a dir el pecat i ocultar al pecador, sinó que ho denuncia amb noms i cognoms: entre altres Gillian McKeith, peixetariana –la seva dieta es basa en vegetals i peixos- , empresària de pastilles i aliments màgics, escriptora de best sellers com “You are that you eat“, el títol dels quals s’ha convertit en eslògan de molts moviments –aquell “Som el que mengem” tan reproduit i tan fals, vegeu aquest blog– , i que és també celebritat televisiva; Patrick Holford, fundador d’un Institut per a una Nutrició Òptima a Londres, basat en la medicina ortomolecular (amb idees de Linus Pauling, ai) per a la formació de terapeutes nutricionals, amb receptes per guarir la SIDA i l’autisme; Matthias Ratt, empresari de pastilles de vitamines i altres productes, que afirma guarir el càncer i la SIDA amb els seus productes, i s’ha introduït en diversos països africans; Brain Gym, un moviment de gimnàstica cerebral fundat a Califòrnia i molt introduït a les escoles del Regne Unit; i un llarg etcètera. De ser l’autor del nostre país, quins exemples hauria inclòs en el seu llibre? S’admeten suggeriments.

L’argument primer que l’autor usa com a base per jutjar la bondat o maldat de qualsevol afirmació és sempre el mateix: On s’han publicat els resultats experimentals que demostren el que vostè afirma? Evidentment en molt poques ocasions hi ha dades publicades en revistes amb revisió externa, la qual cosa exclou de la ciència a bona part dels exemples que se citen en el llibre. Les evidències científiques vàlides i validades són el primer requisit per a una investigació digna d’aquest nom.

Però hi ha un segon argument, per als casos en què sí que hi ha publicacions. La pregunta, en aquest cas és: La investigació que ha estat publicada, està ben realitzada?. Això dóna motiu a l’autor a esplaiar-se en l’anàlisi dels principals biaixos que s’introdueixen en les investigacions mèdiques per avaluar la prevalença d’una malaltia, per avaluar l’eficàcia d’un fàrmac o d’una teràpia, o simplement per “colar” un article científic en una revista d’alt índex d’impacte. Explica amb detall conceptes estadístics diversos, l’efecte placebo, l’efecte nocebo, la regressió a la mitjana, els errors en la selecció de la mostra, els biaixos introduïts per les expectatives posades en l’assaig per part del científic, etc. Són molt interessants els detalls dels Cochrane Reviews, metaassaigs duts a terme per milers de voluntaris de la Cochrane Collaboration, fundada el 1993 per evitar els biaixos en l’avaluació de l’eficàcia dels tractaments sanitaris.

De la seva crítica no se’n escapa, per descomptat, l’homeopatia, amb un ampli i minuciós capítol; però tampoc les companyies farmacèutiques generals, a les quals acusa –amb exemples i dades- de presentar els resultats de les seves proves de fàrmacs de manera esbiaixada, com el biaix de publicació (la tendència a publicar només si els resultats són positius), la publicació per duplicat de conjunts de resultats per provocar la sobreestimació de l’eficàcia d’un medicament, o l’ocultació més o menys deliberada d’efectes secundaris. Totes les afirmacions són citades amb informació d’on s’han publicat per si el lector vol entretenir-se en la seva comprovació.

El llibre és especialment crític amb les notícies científiques errònies o simplement absurdes que es publiquen en els mitjans de comunicació, com a periòdics o televisions. I es basa en la hipòtesi que “les persones que dirigeixen els mitjans de comunicació són titulats en àrees d’humanitats amb escassos coneixements sobre ciència, que a més, s’enorgulleixen de la seva ignorància en la matèria“. Serà o no certa aquesta hipòtesi i serà o no aquest l’origen de la baixa qualitat de molta informació científica publicada, però el fet és que l’autor subministra un bon nombre d’exemples de noticies de ciència errònies, que classifica en històries desgavellades, “avenços” de transcendència històrica, i notícies “alarmistes”. Atribueix bona part d’aquests errors al fet que són activitats promocionals de companyies de tot tipus disfressades d’informació científica o tecnològica. I detalla dos casos de creació de climes socials d’alarmisme sanitari : el SARM o Staphylococcus aureus resistent a la meticilina, generat per investigacions errònies d’un metge que publicava resultats erronis, però que els periodistes donaven per bons; i el cas de la vacuna triple vírica, a la qual cert metge va atribuir una connexió amb els casos d’autisme, i es va muntar una campanya mediàtica per suprimir el seu ús a la Gran Bretanya. En aquest cas la campanya es va sumar a la tendencia de certs col•lectius de presentar les campanyes de vacunació com a pràctiques que haurien de ser optativas.

L’últim capítol dóna consells als quals voldrien canviar aquest estat de coses millorant la qualitat de la ciència publicada en els mitjans. Consells en certa manera desencantats: “Mai podreu impedir que els periòdics publiquin estupideses, però sí que podeu afegir la vostra dosi de sensatesa a la barreja. Envieu correus electrònics .. (…) escriviu al director, al periodista, a la secció de cartes dels lectors (…).” És en aquest últim capítol on apostrofa contra la simplificació excessiva i la idiotització dels continguts de les persones que es dediquen a la popularització de la ciència. És en aquest moment quan em sento culpable de pretendre divulgar la ciència. Però l’autor acaba per salvar-nos: no està criticant als científics divulgadors, sinó als divulgadors sense titulació. Encara sort.

El llibre ha estat traduït de forma competent i amb una prosa excel•lent per Albino Santos Mosquera.

Doncs això. Ja teniu un regal per a aquestes festes.

3 respostes a MALA CIÈNCIA

  1. Georgina escrigué:

    Hola, m’agradaria saber on puc trobar el llibre “La mala ciència” en català.

    Moltes gràcies

  2. cmans escrigué:

    Que jo sàpiga el llibre “Mala ciencia” no està traduït al català. Ho sento.

  3. […] parlat de l’homeopatia en aquest blog aquí: , [+][+], [+], [+]. Tanta reiteració deu ser signe d’una obsessió, dec tenir una típica personalitat Thuja, […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: