PEREJAUME A FOLGUEROLES

Molts artistes han agafat com a línia de treball l’artificialització de la naturalesa. Per exemple Christo és be conegut per eixamplar amb materials artificials illes del Pacífic, per colocar pantalles de tela davant de panorames emblemàtics dels Estats Units, o per embolicar edificis famosos. Andy Goldsworthy és un artista que s’ha dedicat a introduir a la naturalesa elements naturals fora de context, i que poden evolucionar amb el temps. Un dia en parlarem. El llistat de les seves activitats és enorme, i el millor és consultar una web representativa del seus treballs.

Avui he visitat a Folgueroles un treball d’artificialització de la natura que mereix ser comentat. Perejaume (Pere Jaume Borrell, Sant Pol de Mar 1957) va fer el 2002 a Folgueroles, on va néixer Mossen Cinto Verdaguer, una obra en homenatge al poeta i escriptor, que va consistir en alterar el curs de la Riera de Folgueroles. En l’indret de la Font Trobada va excavar el curs de la riera de forma que l’aigua recorregués un camí que reproduia la signatura de Mossèn Cinto. Font Trobada

Des de l’espai (GoggleEarth, foto 1, més ampla fent-hi clic) o des d’un avió (Toni Anguera – Diputació de Barcelona, foto 2) es pot veure fàcilment el treball. En canvi, des de terra (foto 3) no s’aprecia gens bé, perquè la vegetació ha crescut i perquè les dimensions de l’obra requereixen una perspectiva que no és possible des del lloc.


Em recorden, salvant les escales, les línies de Nazca al Perú.

2 Responses to PEREJAUME A FOLGUEROLES

  1. amay ha dit:

    Has anat per les meves terres! No hauràs passat per Sant Julià? I si has anat al museu de Verdaguer de Folgueroles, la que hi treballa és una meva amiga (normalment hi és ella).

  2. cmans ha dit:

    Aquesta vegada no vaig anar al museu perquè no varem tenir temps. I no varem passar per Sant Julià. La darrera vegada que vaig ser a Sant Julià va ser en ocasió d’una trobada de corals, jo anava amb la de l’escola de les meves filles i varem quedar els segons (de tres corals). Ens va tocar de premi un be, que es va donar al zoo. Ningú va tenir cor de matar-lo i menjar-nos-el.
    Parlo de fa anys…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: