SOM EL QUE FEM? SOM EL QUE MENGEM?

El FC Barcelona i la Fundació SHE han engegat una campanya, amb la imatge de Gerard Piqué quan era més jove, on hi figura l’eslogan “Som el que fem. Som el que mengem“. A veure si puc convèncer el lector de que aquesta frase és buida de contingut i obre la porta a demagògies i errades que porten a llocs molt llunyans del que la campanya vol.

La Fundació SHE (Science, Health, Education) liderada pel Dr. Valentí Fuster, té per objectiu, amb aquesta campanya, fomentar bons hàbits nutricionals i esportius per tal que els nens i els joves facin exercici, mengin menjar adequat i es freni la pandèmia d’obesitat infantil i juvenil que, amb les seves seqüeles, serà una plaga dels propers anys. Coïncideix la campanya amb l’estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat, que persegueix objectius similars.

Però, calia dir que som el que fem, i que som el que mengem?

Som el que mengem. Menjo pastanagues i, per tant, som pastanagues. Mengem carpaccio de vedella i som carpaccio de vedella. Bestiesa.

Ah, que és una metàfora. Que no vol dir “som el que mengem” sinó que vol dir que si no mengem bé, no estarem bé. Doncs si vol dir això, digui-ho, sisplau.

I, què és menjar bé? Doncs aquí, ja depèn de qui escoltem. L’eslogan “Som el que mengem” l’han usat els activistes antitransgènics. És que la campanya pretén que no mengem transgènics? Doncs ja ho han aconseguit, perquè no en mengem. A Espanya, ni que estigui autoritzat, cap empresa posa OMG als seus preparats, i no es venen OMG al mercat. La insulina dels diabètics, sí que és de bacteris transgènics.

Menjar bé serà menjar menjar ecològic, que a vegades també usen el mateix eslogan? Tampoc, perquè menjar cada dia per dinar una ecològica hamburguesa de 250 g amb mig quilo d’ecològiques patates i un litre de suc d’ecològica fruita o de biodinàmic vi, i un ecològic gelat topped amb mig litre d’ecològica nata d’una ecològica llet no serà tampoc menjar bé. Ni que sigui menjar local, ni de quilòmetre zero, ni de comerç just. La campanya tampoc vol dir això.

Què és, doncs, menjar bé? El Dr. Fuster, en els seus llibres, i la major part de metges i dietistes ho deixen ben clar: menjar bé és menjar una mica de tot, res en excés, sense saciar-se, de temporada en el possible, fruita i verdura fresques, poc processat, menys carn que ara, més fruites i verdures que ara, més cereals que ara, menys dolç, fugir de dietes-miracle, …
Per què han hagut d’anar a agafar un eslogan amb connotacions tan esbiaixades?

No valdria la pena comentar l’altre eslogan. Som el que fem. Faig parets, sóc un paleta. Trivial.

Però no, també és una metàfora. Vol dir que si fas un exercici adequat, seras una persona sana.

Es veu que si no poses un eslogan enrolladet, colegui, emocional i buit de contingut ja no es pot fer una campanya com cal.

Quin eslogan podriem inventar? No és fàcil fer eslogans. Serem demà segons el que mengem avui. No, aquest segons al mig no va.

Abans ho deien d’altres maneres: Tal faras, tal trobaras. Tan moral com els de la campanya actual, però més cert. Carn fa carn i vi fa sang. Més brutal. Fals, però al menys concretaven…

6 respostes a SOM EL QUE FEM? SOM EL QUE MENGEM?

  1. b.a. escrigué:

    I, ja sé que és lleig dir-ho, però, mirat del punt de vista escatològic, si “sóm el que fem” després d’haver menjat… que vols que et digui.
    No li veig massa futur a l’eslogan per cap de les dues bandes.

  2. La lectora corrent escrigué:

    He trobat molt divertida la visió escatològica del lector b.a. I ja que hi intervé el Barça, he pensat que l’equip podria fer servir un altre eslògan: “Som el que anunciem” ($$$, €€€, £££; no sé quin és símbol de riyal qatarí).

  3. Victor escrigué:

    Sí, la lógica socràtica no aplica gaire en la major part dels eslògans… Això per mi no és un gran problema, però darrera d’això mal queda gaire clar el missatge. Em refereixo, en aquest cas i com bé dius Claudi, que menjar bé és menjar de tot, sense saciar-se, de temporada, etc. Però és ben cert que per a mi tot això sona massa general (s´han de menjar fruits secs, però quina quantitat? i així amb molts altres productes).
    M´ho he passat molt bé llegint l’article, i també amb el de “Los Productos Naturales ¡Vaya Timo!” (sí, no mengem química que és dolenta, però s’ha de veure 2L de H2O diaris)

    • cmans escrigué:

      Gràcies.
      En el moment en que ens preguntem “quanta fruita seca?” entrem en la quantificació, és a dir, en intentar fer quadrar el que ens diuen els nutricionistes i la nostra dieta. I jo penso que, per a una persona sana, aquest és un joc en el que no hauria d’entrar. 2000 kcal és el que es necessita de promig, i això s’assoleix amb un quart de litre d’oli d’oliva i res més. Però, ésclar, això és una aberració. Per què hem de menjar fruita seca? Per l’omega-3, pel seleni, pels greixos, per les vitamines B. A continuació, les altres preguntes: quant omega-3 necessitem diàriament= Quantes vitamines B?. I quants omega-3 tenen les nous, les avellanes, les pipes, els anacards… Ens passariem la vida fent càlculs, sumant i restant.
      La solució és: una mica de tot, per exemple un grapat de fruties seques, una dotzena d’avellanes, per exemple. o nous, o … Però si no en menges no passa res, perquè si menges una mica de tot voldrà dir que menjaras sardina, o tonyina, o … i ja tindras l’omega-3. I la vitamina B la treuras dels cereals, i etc etc.
      I si una persona no sap què vol dir “una mica de tot”, que vagi a un dietista, que li donarà unes llistes de menús, i seguint-los tindrà una nutrició adequada. Però perdrà llibertat, perquè a les llistes diu algunes de les possibilitats, però no totes. No he vist mai una llista en que s’h incloguin les olives, i si a un li agraden les olives què? Doncs una mcia d’olives. Quatre, sis. Però no cada dia ni a tots els àpats. Una mica de tot, sembla senzill.
      El problema és que vivim en una societat en que s’han de reedificar els hàbits més simples, perquè molta gent ha perdut la continuitat familiar en la transmisió dels hàbits.

  4. […] de molts moviments –aquell “Som el que mengem” tan reproduit i tan fals, vegeu aquest blog- , i que és també celebritat televisiva; Patrick Holford, fundador d’un Institut per a una […]

  5. alba regojo escrigué:

    Esta be, m’ha servit per fer un treball.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: