AIGUA DESTIL·LADA PER BEURE

Les aigües minerals compiteixen en la publicitat amb termes evocadors però buits de contingut:
• aigua natural. Que jo sàpiga ningú sintetitza aigua cremant hidrogen i després l’envasa.
• aigua pura. Què voldrà dir pura? Que no hi han afegit res i que és tal com raja? Moltes aigües minerals naturals tenen bacteris de forma natural. Són més pures les que no tenen bacteris? O són més pures les que no tenen tantes sals? I l’aigua amb gas afegit, no és tan pura com les altres?
• aigua equilibrada. Evidentment des del punt de vista elèctric totes les aigües són equilibrades: tenen la mateixa càrrega d’ions salins positius que enegatius. I si el que volen dir és que té la composició de sals adequada a l’organisme humà, podriem preguntar-nos a quin organisme ens estem referint. Al d’un nen, a qui no li convenen molts ions fluorur; o al d’una persona afectada d’osteoporosi, a qui no li van malament els ions calci; o a una persona amb la pressió alta, a qui no li convenen les aigües molt salines; o … Equilibrada per a qui i per a què?.

De quan en quan hi ha invents. El producte Vivaris es ven com a aigua mineral amb gas, i tot a l’ampolla s’hi orienta. Però és aigua mineral a la que li han barrejat sals i li han afegit gas. Per tant no es tracta d’un producte que es consumeix tal com brolla. És molt salina, deu tenir quantitats importants de clorur de sodi i de bicarbonat de sodi. L’etiqueta és correcta: no diu que es tracti d’aigua mineral, sinó que és una beguda refrescant mixta, és a dir una barreja. El dolent del tema és que no diu la composició quantitativa de sals, a diferència de les aigües minerals, que tenen l’obligació de portar-la. Però, com que el Vivaris és un preparat, en té prou amb indicar els ingredients, però no les quantitats. Que no en prenguin les persones de pressió alta, perque estic convençut que té més sodi que l’aigua del Vichy Catalán, que en porta més d’un gram cada litre, i això és molt. Les aigües baixes en sodi en porten mil vegades menys.

I, com que al món hi ha de tot, he vist a Arizona la Vapor Water. És aigua que han obtingut per destil•lació, i a la que li han afegit sals: clorur de calci, clorur de magnesi i bicarbonat de potassi. No hi posen sodi, aspecte notable. Tampoc diu la composició quantitativa , perquè no en tenen tampoc obligació. A la informació nutricional només diu que no té calories, ni greixos ni hidrats de carboni ni proteïnes.

Sembla absurd fer aigua destil•lada i afegir-hi després sals. L’argument publicitari és que, de la mateixa manera que el cicle hidrològic de l’aigua, ells fan aigua evaporant i després condensant el vapor. I hi posen els minerals que fan l’aigua de millor gust que “hidrata millor“, segons diuen els comentaris dels seus consumidors.

L’aigua destil•lada que comprem aquí per a les planxes de vapor no és realment aigua destil•lada, sinó aigua desionitzada o aigua osmotitzada. Però jo crec que aquesta aigua d’Arizona és realment destil•lada. I, curiosament, encara que han hagut de consumir energia per fer-la, i no poca (l’energia de vaporització de l’aigua té un valor considerable) no és més cara que altres aigües minerals americanes o que les aigües potables preparades que es venen al seu costat, sempre que siguin aigües dels USA. Les aigües franceses, les d’Islàndia o la de les illes Fiji, són molt més cares.

I, simultàniament, com a contrapartida hi ha un moviment vinculat a l’slow food, per tal que la gent begui aigua de l’aixeta, i l’emblemàtic restaurant de Berkeley Chez Panisse es fa la seva pròpia aigua amb gas a partir d’aigua de l’aixeta. I la cobren.