YPF

Els noms de les empreses a vegades són noms descriptius (Gallina Blanca), o el nom del seu fundador (Du Pont), a vegades són les inicials del nom real de l’empresa (BASF: Badische Anilin und Soda Fabrik), a vegades són una barreja d’inicials (IKEA deriva de les inicials del fundador – Ingvar Kamprad-, de la granja on havia viscut – Elmtaryd– i del seu poble natal Agunnaryd, a Suècia) . O són noms inventats, com Häagen-Dazs o REPSOL.

Vaig ser recentment a Buenos Aires. Un dels llocs de visita turística recomanats és el cementiri de la Recoleta. Malgrat la prevenció genèrica que tinc de visitar llocs d’aquests, destinats a mitificar vaques sagrades o velles glòries, hi varem anar per la insistent recomanació de guies i companys de feina. Allà s’hi va a veure i venerar la tomba d’Eva Duarte de Perón, Evita, plena de plaques laudatòries pròpies del típic caudillisme sudamericà. El cementiri de la Recoleta, força gran i intrincat, és gairebé exclusivament de mausoleus, amb un aire més laic que religiós: moltes escultures representant els mateixos difunts, altres d’evocatives de valors humans, moltíssims militars… I allà em trobo amb una representació d’una refineria de petroli, la darrera cosa que esperava trobar-me a un cementiri. Era a la tomba de Enrique Mosconi, fundador de YPF.

Associem vagament YPF a REPSOL: REPSOL-YPF, empresa multinacional de petroli i gas.El nom de REPSOL és dels inventats. El 1948 l’estat espanyol va fundar REPESA (Refinería de Petróleos de Escombreras) a Cartagena, que el 1981 va ser englobada, juntament amb totes les empreses de petroli i gas estatals, en l’organisme Instituto Nacional de Hidrocarburos (INH). I el 1986 es funda el grup REPSOL, comprès per la Hispanoil de prospecció de petroli, ENPETROL de refineries, Butano SA de gas, i CAMPSA de comercialització. El 1989 REPSOL es privatitza parcialment.

Què vol dir REPSOL? Res. És un nom que deriva de l’antic nom REPESA i del final d’ENPETROL, amb una s afegida. Quan van fundar el grup l’empresa de disseny de la marca va fer una llista de noms possibles, que va sotmetre a una enquesta, i de tots els noms suggerits la gent associava al món del petroli només els de CAMPSA, nom ja existent, i REPSOL, nom inventat. I REPSOL es va dir.

El 1999 REPSOL va comprar YPF. YPF vol dir Yacimientos Petrolíferos Fiscales. Aquesta empresa estatal es va fundar el 1922 a l’Argentina com a empresa integrada verticalment, que tenia totes les fases del petroli, des de l’exploració a l’extracció, el transport, el refinatge, la distribució i la comercialització dels productes. Argentina és productora de petroli a diferents llocs, especialment prop de Comodoro Rivadavia, al sur del país. Amb el temps, YPF va ser l’empresa més gran de l’Argentina, sempre estatal, sota la direcció d’Enrique Mosconi, enginyer i militar (1877-1940), que en va ser el director entre 1922 i 1930, quan va plegar per no estar d’acord amb els militars colpistes de la década infame argentina. La vessant enginyeril el dominava, i gairebé sempre, al llarg de la seva vida, s’encarregà de temes industrials, amb la ideologia estatalista típica del militar sudamericà, com l’afavoriment de monopolis estatals i la voluntat de coordinació dels diferents organismes llatinoamericans, per fer front a les grans empreses petrolieres del moment: la Royal Dutch Shell, angloholandesa, i la Standard Oil de Rockefeller. Van seguir el camí senyalat per Mosconi l’Uruguai, el Brasil, Mèxic i Bolívia. I ara Venezuela i Equador.

Vegem la placa de la tomba de Mosconi, amb un elogi ditiràmbic a càrrec dels seus amics. Admirem el detall de la representació de la refineria de La Plata, creada per ell el 1925 i una de les més grans del món del seu moment.

I admirem també els fums de les xemeneies, signe de prosperitat i de riquesa i benestar, com a les representacions pictòriques de finals del segle XIX de Terrassa o del Poble Nou o Badalona. Les xemeneies, tecnologia de gestió de residus gasosos basada en la dilució i no en la retenció. obres arquitectòniques singulars, arqueologia industrial actualment. Un dia haurem de pujar a la xemeneia de la Maurina, a Terrassa, amb la seva esplèndida escala de cargol exterior…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: